Hemisferi sur - Historial de revisions

Jose2 en 15:57 4 jul 2025

2025-07-04T15:57:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:57 4 jul 2025
Llínea 15:		Llínea 15:
	En este hemisferi, l'estiu s'estén entre decembre i març, mentres que l'hivern ho fa entre juny i setembre.		En este hemisferi, l'estiu s'estén entre decembre i març, mentres que l'hivern ho fa entre juny i setembre.

	Els huracans i les tormentes tropicals giren en sentit de les agulles del rellonge, en sentit invers a les de l'hemisferi nort per l'[[efecte Coriolis]].		Els huracans i les tormentes tropicals giren en sentit de les agulles del rellonge, en sentit invers a les de l'hemisferi nort per l'[[efecte Coriolis]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Reval en 11:52 24 jul 2024

2024-07-24T11:52:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:52 24 jul 2024
Llínea 15:		Llínea 15:
	En este hemisferi, l'estiu s'estén entre decembre i març, mentres que l'hivern ho fa entre juny i setembre.		En este hemisferi, l'estiu s'estén entre decembre i març, mentres que l'hivern ho fa entre juny i setembre.

	Els huracans i les tormentes tropicals giren en sentit de les agulles del rellonge, en sentit invers a les de l'hemisferi nort per l'[[efecte Coriolis]].		Els huracans i les tormentes tropicals giren en sentit de les agulles del rellonge, en sentit invers a les de l'hemisferi nort per l'[[efecte Coriolis]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier en 17:47 4 jul 2020

2020-07-04T17:47:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:47 4 jul 2020
Llínea 16:		Llínea 16:

	Els huracans i les tormentes tropicals giren en sentit de les agulles del rellonge, en sentit invers a les de l'hemisferi nort per l'[[efecte Coriolis]].		Els huracans i les tormentes tropicals giren en sentit de les agulles del rellonge, en sentit invers a les de l'hemisferi nort per l'[[efecte Coriolis]].

			== Vore també ==

			* [[Hemisferi nort]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 17:23 4 jul 2020

2020-07-04T17:23:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:23 4 jul 2020
Llínea 20:		Llínea 20:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hemisferio_sur L'hemisferi sur en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hemisferio_sur L'hemisferi sur en Wikipedia]

			[[Categoria:Geografia]]
			[[Categoria:Terra]]
			[[Categoria:Termens de geografia]]

Xavier: /* Geografia física */

2020-07-04T17:20:52Z

Geografia física

← Revisió anterior		Revisió de 17:20 4 jul 2020
Llínea 4:		Llínea 4:

	La major part de l'hemisferi correspon a oceans, ya que la major part del [[Oceà Pacífic\|Pacífic]] i de l'[[Oceà Índic\|Índic]], la totalitat de l'[[oceà Antàrtic]] i la mitat de l'[[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] s'ubiquen ací i sumen una superfície de 206 millons de km2 aproximadament. Relacionat en este ampli desenroll oceànic en este hemisferi s'ubiquen alguns extrems mundials. Ací es troba la major distància a lo llarc d'una mateixa latitut (viage est-oest) que es desenrolla contínuament en l'oceà: a lo llarc de la latitut 56º es pot donar el regrés al món sense tocar terres emergides, passant pel passage de Drake que separa [[Amèrica]] de la [[península Antàrtica]]. Ací s'ubica també el punt de l'oceà més alluntat de tota terra emergida, conegut com a punt Nemo, en l'oceà Pacífic Sur; l'illa més remota, Bouvet i l'illa habitada més alluntada de qualsevol atre lloc habitat, Tristán de Acunya, abdós en l'Atlàntic sur i l'aeroport més remot, l'Aeroport Mataveri en l'[[illa de Pasqua]], en el Pacífic sur.		La major part de l'hemisferi correspon a oceans, ya que la major part del [[Oceà Pacífic\|Pacífic]] i de l'[[Oceà Índic\|Índic]], la totalitat de l'[[oceà Antàrtic]] i la mitat de l'[[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] s'ubiquen ací i sumen una superfície de 206 millons de km2 aproximadament. Relacionat en este ampli desenroll oceànic en este hemisferi s'ubiquen alguns extrems mundials. Ací es troba la major distància a lo llarc d'una mateixa latitut (viage est-oest) que es desenrolla contínuament en l'oceà: a lo llarc de la latitut 56º es pot donar el regrés al món sense tocar terres emergides, passant pel passage de Drake que separa [[Amèrica]] de la [[península Antàrtica]]. Ací s'ubica també el punt de l'oceà més alluntat de tota terra emergida, conegut com a punt Nemo, en l'oceà Pacífic Sur; l'illa més remota, Bouvet i l'illa habitada més alluntada de qualsevol atre lloc habitat, Tristán de Acunya, abdós en l'Atlàntic sur i l'aeroport més remot, l'Aeroport Mataveri en l'[[illa de Pasqua]], en el Pacífic sur.

			Les terres emergides d'este hemisferi són el continent antàrtic, la major part de [[Suramèrica]], gran part d'[[Oceania]], la part austral d'[[Àfrica]] i algunes illes d'[[Àsia]]. Totes sumen una superfície de 49 millons de km2.

			== Geologia ==

			En l'història geològica, fa 200 millons d'anys, durant el [[Juràsic]], totes les masses continentals de l'hemisferi (junt ad atres) estaven unides en un supercontinent denominat [[Gondwana]], separat del supercontinent septentrional denominat [[Laurasia]]. Gondwana es disgrega en els continents actuals, en el [[Cretàcic]]. És en estos periodos en que els mamífers es diversifiquen i l'existència de supercontinents, la seua posterior ruptura i l'aïllament de les distintes masses continentals forma part de l'explicació de la distribució actual de placentaris, marsupials i monotremes.

			El continent antàrtic rodejant el pol implica una gran diferència en l'[[hemisferi nort]], on el pol està rodejat per oceà. Açò explica el fet de que en este hemisferi s'ha registrat la mínima temperatura del planeta: -89,2º C en el més de juliol de [[1983]] en la [[base Vostok]], una estació d'investigació russa.

			En este hemisferi, l'estiu s'estén entre decembre i març, mentres que l'hivern ho fa entre juny i setembre.

			Els huracans i les tormentes tropicals giren en sentit de les agulles del rellonge, en sentit invers a les de l'hemisferi nort per l'[[efecte Coriolis]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hemisferio_sur L'hemisferi sur en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hemisferio_sur L'hemisferi sur en Wikipedia]

Xavier en 11:42 4 jul 2020

2020-07-04T11:42:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:42 4 jul 2020
Llínea 4:		Llínea 4:

	La major part de l'hemisferi correspon a oceans, ya que la major part del [[Oceà Pacífic\|Pacífic]] i de l'[[Oceà Índic\|Índic]], la totalitat de l'[[oceà Antàrtic]] i la mitat de l'[[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] s'ubiquen ací i sumen una superfície de 206 millons de km2 aproximadament. Relacionat en este ampli desenroll oceànic en este hemisferi s'ubiquen alguns extrems mundials. Ací es troba la major distància a lo llarc d'una mateixa latitut (viage est-oest) que es desenrolla contínuament en l'oceà: a lo llarc de la latitut 56º es pot donar el regrés al món sense tocar terres emergides, passant pel passage de Drake que separa [[Amèrica]] de la [[península Antàrtica]]. Ací s'ubica també el punt de l'oceà més alluntat de tota terra emergida, conegut com a punt Nemo, en l'oceà Pacífic Sur; l'illa més remota, Bouvet i l'illa habitada més alluntada de qualsevol atre lloc habitat, Tristán de Acunya, abdós en l'Atlàntic sur i l'aeroport més remot, l'Aeroport Mataveri en l'[[illa de Pasqua]], en el Pacífic sur.		La major part de l'hemisferi correspon a oceans, ya que la major part del [[Oceà Pacífic\|Pacífic]] i de l'[[Oceà Índic\|Índic]], la totalitat de l'[[oceà Antàrtic]] i la mitat de l'[[Oceà Atlàntic\|Atlàntic]] s'ubiquen ací i sumen una superfície de 206 millons de km2 aproximadament. Relacionat en este ampli desenroll oceànic en este hemisferi s'ubiquen alguns extrems mundials. Ací es troba la major distància a lo llarc d'una mateixa latitut (viage est-oest) que es desenrolla contínuament en l'oceà: a lo llarc de la latitut 56º es pot donar el regrés al món sense tocar terres emergides, passant pel passage de Drake que separa [[Amèrica]] de la [[península Antàrtica]]. Ací s'ubica també el punt de l'oceà més alluntat de tota terra emergida, conegut com a punt Nemo, en l'oceà Pacífic Sur; l'illa més remota, Bouvet i l'illa habitada més alluntada de qualsevol atre lloc habitat, Tristán de Acunya, abdós en l'Atlàntic sur i l'aeroport més remot, l'Aeroport Mataveri en l'[[illa de Pasqua]], en el Pacífic sur.

			== Enllaços externs ==

			* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hemisferio_sur L'hemisferi sur en Wikipedia]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «L''''hemisferi sur''' (o austral o meridional) és una de les divisions geodèsiques clàssiques en que es dividix el planeta Terra. Correspon a la mitat de…»

2020-07-04T11:41:04Z

Pàgina nova, en el contingut: «L''''hemisferi sur''' (o austral o meridional) és una de les divisions geodèsiques clàssiques en que es dividix el planeta Terra. Correspon a la mitat de…»

Pàgina nova

L''''hemisferi sur''' (o austral o meridional) és una de les divisions geodèsiques clàssiques en que es dividix el planeta [[Terra]]. Correspon a la mitat del globo terràqueu ubicat al sur de la llínea de l'equador, que ho separa de l'[[hemisferi nort]]. Actualment, al voltant del 10% de la població mundial viu en este hemisferi.

== Geografia física ==

La major part de l'hemisferi correspon a oceans, ya que la major part del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] i de l'[[Oceà Índic|Índic]], la totalitat de l'[[oceà Antàrtic]] i la mitat de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] s'ubiquen ací i sumen una superfície de 206 millons de km2 aproximadament. Relacionat en este ampli desenroll oceànic en este hemisferi s'ubiquen alguns extrems mundials. Ací es troba la major distància a lo llarc d'una mateixa latitut (viage est-oest) que es desenrolla contínuament en l'oceà: a lo llarc de la latitut 56º es pot donar el regrés al món sense tocar terres emergides, passant pel passage de Drake que separa [[Amèrica]] de la [[península Antàrtica]]. Ací s'ubica també el punt de l'oceà més alluntat de tota terra emergida, conegut com a punt Nemo, en l'oceà Pacífic Sur; l'illa més remota, Bouvet i l'illa habitada més alluntada de qualsevol atre lloc habitat, Tristán de Acunya, abdós en l'Atlàntic sur i l'aeroport més remot, l'Aeroport Mataveri en l'[[illa de Pasqua]], en el Pacífic sur.