Guinea Equatorial - Historial de revisions

Lluísm en 17:44 12 feb 2026

2026-02-12T17:44:41Z

Reval: Text reemplaça - ' regio ' a ' regió '

2024-01-28T16:35:01Z

Text reemplaça - ' regio ' a ' regió '

← Revisió anterior		Revisió de 16:35 28 gin 2024
Llínea 83:		Llínea 83:
	[[File:1729 West Africa map (Cameroon & Nigeria).jpg\|thumbnail\|250px\|Mapa de l'any [[1729]] mostrant l'àrea geogràfica del golf de Guinea a on és desenrollen les cultures [[bubi]], [[fang]] i [[benga]], entre atres]]		[[File:1729 West Africa map (Cameroon & Nigeria).jpg\|thumbnail\|250px\|Mapa de l'any [[1729]] mostrant l'àrea geogràfica del golf de Guinea a on és desenrollen les cultures [[bubi]], [[fang]] i [[benga]], entre atres]]

	El [[13 de setembre]] de [[1845]] és fa pública la Real Orde per la qual la [[Isabel II d'Espanya\|Reina Isabel II]] autorisa el trasllat a la ~~regio~~ a tots els negres i mulats lliures de [[Cuba]] que voluntàriament ho desijaren.		El [[13 de setembre]] de [[1845]] és fa pública la Real Orde per la qual la [[Isabel II d'Espanya\|Reina Isabel II]] autorisa el trasllat a la regió a tots els negres i mulats lliures de [[Cuba]] que voluntàriament ho desijaren.

	A partir de [[1855]] és produïx una agitada época de lluites intestines entre els bengues per la qüestió de les direccions locals, lluites que acaben en [[1858]] en l'arribada del primer governador espanyol, [[Carlos de Chacón i Michelena]], que en 1858 va nomenar tinent governador de [[Corisco]] a Munga I (enfrontat a Bonkoro II). De [[1859]] a [[1875]] deixà una guarnició espanyola en l'illa, que despuix seria traslladada a l'illa de [[Elobey Chic]]. Dins esta política d'intervencionisme en [[1864]] el governador Ayllón nomena al ReI de [[Elobey Gran]], Bodumba.		A partir de [[1855]] és produïx una agitada época de lluites intestines entre els bengues per la qüestió de les direccions locals, lluites que acaben en [[1858]] en l'arribada del primer governador espanyol, [[Carlos de Chacón i Michelena]], que en 1858 va nomenar tinent governador de [[Corisco]] a Munga I (enfrontat a Bonkoro II). De [[1859]] a [[1875]] deixà una guarnició espanyola en l'illa, que despuix seria traslladada a l'illa de [[Elobey Chic]]. Dins esta política d'intervencionisme en [[1864]] el governador Ayllón nomena al ReI de [[Elobey Gran]], Bodumba.

Valencian: Text reemplaça - 'criollo' a 'crioll'

2023-09-26T21:53:23Z

Text reemplaça - 'criollo' a 'crioll'

← Revisió anterior		Revisió de 21:53 26 set 2023
Llínea 254:		Llínea 254:
	}}</ref>		}}</ref>

	La llei constitucional, que modifica l'artícul 4 de la Llei Fonamental de l'Estat, establix que les llengües oficials de la República de Guinea Equatorial són l'espanyol i el francés. Es reconeixen les llengües aborígens com a integrants de la cultura nacional (Llei constitucional NÚM. 1/1998 del 21 de giner): [[idioma fang\|fang]] parlat també en zones de Camerun, Gabó i República Democràtica del Congo; [[idioma bubi\|bubi]] (Bioko); [[Idioma annobonense\|annobonés]] en l'Illa d'Annobón; [[Idioma balengue\|balengue]] en la regió Continental; [[idioma ibo\|ibo]] i anglés [[llengua criolla\|~~criollo~~]] (''Pidgin English''), també en Bioko. La llengua [[ndowé]] pertany al grup dels ndowé situats en la zona costera de la part continental del país. En juliol del 2007, el dictador Teodoro Obiang va anunciar la decisió del seu govern per a que el [[idioma portugués\|portugués]] es convertixca en idioma cooficial de Guinea Equatorial, per a satisfer els requisits per a solicitar la calitat de membre ple de la [[Comunitat de Països de Llengua Portuguesa]] (CPLP).		La llei constitucional, que modifica l'artícul 4 de la Llei Fonamental de l'Estat, establix que les llengües oficials de la República de Guinea Equatorial són l'espanyol i el francés. Es reconeixen les llengües aborígens com a integrants de la cultura nacional (Llei constitucional NÚM. 1/1998 del 21 de giner): [[idioma fang\|fang]] parlat també en zones de Camerun, Gabó i República Democràtica del Congo; [[idioma bubi\|bubi]] (Bioko); [[Idioma annobonense\|annobonés]] en l'Illa d'Annobón; [[Idioma balengue\|balengue]] en la regió Continental; [[idioma ibo\|ibo]] i anglés [[llengua criolla\|crioll]] (''Pidgin English''), també en Bioko. La llengua [[ndowé]] pertany al grup dels ndowé situats en la zona costera de la part continental del país. En juliol del 2007, el dictador Teodoro Obiang va anunciar la decisió del seu govern per a que el [[idioma portugués\|portugués]] es convertixca en idioma cooficial de Guinea Equatorial, per a satisfer els requisits per a solicitar la calitat de membre ple de la [[Comunitat de Països de Llengua Portuguesa]] (CPLP).

	=== Religió ===		=== Religió ===

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:44:44Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:44 28 ago 2023
Llínea 170:		Llínea 170:
	L'illa més important és [[Bioko]] (2.017 km2), i està situada al nort de la part continental, a 40 quilómetros de la costa de [[Camerun]] en la baïa de Bonny (Biafra), una secció del [[golf de Guinea]]. L'illa, d'orige volcànic, és montanyosa i molt boscosa, en una costa escarpada i rocosa (de 195 km) en els que quan puja la marea oculta els seues plages. Excelents ports en Malabo i Luba. La seua altura màxima és el [[pic de Santa Isabel]] també conegut com a Pic Basilé (3.007 metros). L'illa conta en fèrtils sols volcànics (en els que es cultiva cacau) i diversos rius; els llacs es troben en les montanyes.		L'illa més important és [[Bioko]] (2.017 km2), i està situada al nort de la part continental, a 40 quilómetros de la costa de [[Camerun]] en la baïa de Bonny (Biafra), una secció del [[golf de Guinea]]. L'illa, d'orige volcànic, és montanyosa i molt boscosa, en una costa escarpada i rocosa (de 195 km) en els que quan puja la marea oculta els seues plages. Excelents ports en Malabo i Luba. La seua altura màxima és el [[pic de Santa Isabel]] també conegut com a Pic Basilé (3.007 metros). L'illa conta en fèrtils sols volcànics (en els que es cultiva cacau) i diversos rius; els llacs es troben en les montanyes.

	L'illa d'Annobón (18 icm), ~~cridada~~ aixina a causa de ser descoberta el dia d'Any Nou de 1472, està situada a uns 640 quilómetros al suroest de la costa de [[Gabó]] i 595 al suroest de Bioko.		L'illa d'Annobón (18 icm), nomenada aixina a causa de ser descoberta el dia d'Any Nou de 1472, està situada a uns 640 quilómetros al suroest de la costa de [[Gabó]] i 595 al suroest de Bioko.

	Les Illes de la [[Baïa de Corisco]] formen part de la municipalitat de [[Corisco]], la qual esta situada a 25 km. de l'estuari del Riu Muni, mentres que les [[Elobey]]esta situades a menys de 10 km de Gabó.		Les Illes de la [[Baïa de Corisco]] formen part de la municipalitat de [[Corisco]], la qual esta situada a 25 km. de l'estuari del Riu Muni, mentres que les [[Elobey]]esta situades a menys de 10 km de Gabó.

Valencian: Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

2023-08-28T16:59:49Z

Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

← Revisió anterior		Revisió de 16:59 28 ago 2023
Llínea 166:		Llínea 166:
	'''[[Guinea Equatorial]] ''' és un chicotet país situat en la part equatorial d'[[Àfrica]]. Consta d'un territori continental de 26.017 km2, denominat '''[[Riu Muni\|Región Continental]] ''' o Mbini (antic ''Riu Muni''), que llimita al nort en [[Camerun]], a l'est i sur en [[Gabó]] i a l'oest en el [[oceà Atlàntic]]; i d'un atre denominat '''[[Illes de Guinea Ecuatorial\|Región Insular]] ''' de 2.034 km2, format per les Illes de [[Bioko]] (antiga [[Fernando Poo]]) on es troba la capital [[Malabo]], d'[[Annobon]] (al sur de [[São Tomé i príncep]], nomenada Pagalú durant la dictadura de Macías), i de les Illes ubicades en la [[Baïa de Corisco]], [[Corisco]], [[Elobey Gran]], [[Elobey Chic]] i algunes atres.		'''[[Guinea Equatorial]] ''' és un chicotet país situat en la part equatorial d'[[Àfrica]]. Consta d'un territori continental de 26.017 km2, denominat '''[[Riu Muni\|Región Continental]] ''' o Mbini (antic ''Riu Muni''), que llimita al nort en [[Camerun]], a l'est i sur en [[Gabó]] i a l'oest en el [[oceà Atlàntic]]; i d'un atre denominat '''[[Illes de Guinea Ecuatorial\|Región Insular]] ''' de 2.034 km2, format per les Illes de [[Bioko]] (antiga [[Fernando Poo]]) on es troba la capital [[Malabo]], d'[[Annobon]] (al sur de [[São Tomé i príncep]], nomenada Pagalú durant la dictadura de Macías), i de les Illes ubicades en la [[Baïa de Corisco]], [[Corisco]], [[Elobey Gran]], [[Elobey Chic]] i algunes atres.

	Mbini comprén una franja costera plana, que va accidentant-se cap a l'interior, on es troba una série de cadenes montanyoses ~~cridades~~ "de les Set Muntanyes". El terreny està suaument ondulat i cobert per vegetació selvàtica. Al voltant del 60% de l'àrea pertany a la conca del [[riu Mbini]] (abans nomenat Benito).		Mbini comprén una franja costera plana, que va accidentant-se cap a l'interior, on es troba una série de cadenes montanyoses nomenades "de les Set Muntanyes". El terreny està suaument ondulat i cobert per vegetació selvàtica. Al voltant del 60% de l'àrea pertany a la conca del [[riu Mbini]] (abans nomenat Benito).

	L'illa més important és [[Bioko]] (2.017 km2), i està situada al nort de la part continental, a 40 quilómetros de la costa de [[Camerun]] en la baïa de Bonny (Biafra), una secció del [[golf de Guinea]]. L'illa, d'orige volcànic, és montanyosa i molt boscosa, en una costa escarpada i rocosa (de 195 km) en els que quan puja la marea oculta els seues plages. Excelents ports en Malabo i Luba. La seua altura màxima és el [[pic de Santa Isabel]] també conegut com a Pic Basilé (3.007 metros). L'illa conta en fèrtils sols volcànics (en els que es cultiva cacau) i diversos rius; els llacs es troben en les montanyes.		L'illa més important és [[Bioko]] (2.017 km2), i està situada al nort de la part continental, a 40 quilómetros de la costa de [[Camerun]] en la baïa de Bonny (Biafra), una secció del [[golf de Guinea]]. L'illa, d'orige volcànic, és montanyosa i molt boscosa, en una costa escarpada i rocosa (de 195 km) en els que quan puja la marea oculta els seues plages. Excelents ports en Malabo i Luba. La seua altura màxima és el [[pic de Santa Isabel]] també conegut com a Pic Basilé (3.007 metros). L'illa conta en fèrtils sols volcànics (en els que es cultiva cacau) i diversos rius; els llacs es troben en les montanyes.

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:44:13Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:44 28 ago 2023
Llínea 166:		Llínea 166:
	'''[[Guinea Equatorial]] ''' és un chicotet país situat en la part equatorial d'[[Àfrica]]. Consta d'un territori continental de 26.017 km2, denominat '''[[Riu Muni\|Región Continental]] ''' o Mbini (antic ''Riu Muni''), que llimita al nort en [[Camerun]], a l'est i sur en [[Gabó]] i a l'oest en el [[oceà Atlàntic]]; i d'un atre denominat '''[[Illes de Guinea Ecuatorial\|Región Insular]] ''' de 2.034 km2, format per les Illes de [[Bioko]] (antiga [[Fernando Poo]]) on es troba la capital [[Malabo]], d'[[Annobon]] (al sur de [[São Tomé i príncep]], nomenada Pagalú durant la dictadura de Macías), i de les Illes ubicades en la [[Baïa de Corisco]], [[Corisco]], [[Elobey Gran]], [[Elobey Chic]] i algunes atres.		'''[[Guinea Equatorial]] ''' és un chicotet país situat en la part equatorial d'[[Àfrica]]. Consta d'un territori continental de 26.017 km2, denominat '''[[Riu Muni\|Región Continental]] ''' o Mbini (antic ''Riu Muni''), que llimita al nort en [[Camerun]], a l'est i sur en [[Gabó]] i a l'oest en el [[oceà Atlàntic]]; i d'un atre denominat '''[[Illes de Guinea Ecuatorial\|Región Insular]] ''' de 2.034 km2, format per les Illes de [[Bioko]] (antiga [[Fernando Poo]]) on es troba la capital [[Malabo]], d'[[Annobon]] (al sur de [[São Tomé i príncep]], nomenada Pagalú durant la dictadura de Macías), i de les Illes ubicades en la [[Baïa de Corisco]], [[Corisco]], [[Elobey Gran]], [[Elobey Chic]] i algunes atres.

	Mbini comprén una franja costera plana, que va accidentant-se cap a l'interior, on es troba una série de cadenes montanyoses cridades "de les Set Muntanyes". El terreny està suaument ondulat i cobert per vegetació selvàtica. Al voltant del 60% de l'àrea pertany a la conca del [[riu Mbini]] (abans ~~cridat~~ Benito).		Mbini comprén una franja costera plana, que va accidentant-se cap a l'interior, on es troba una série de cadenes montanyoses cridades "de les Set Muntanyes". El terreny està suaument ondulat i cobert per vegetació selvàtica. Al voltant del 60% de l'àrea pertany a la conca del [[riu Mbini]] (abans nomenat Benito).

	L'illa més important és [[Bioko]] (2.017 km2), i està situada al nort de la part continental, a 40 quilómetros de la costa de [[Camerun]] en la baïa de Bonny (Biafra), una secció del [[golf de Guinea]]. L'illa, d'orige volcànic, és montanyosa i molt boscosa, en una costa escarpada i rocosa (de 195 km) en els que quan puja la marea oculta els seues plages. Excelents ports en Malabo i Luba. La seua altura màxima és el [[pic de Santa Isabel]] també conegut com a Pic Basilé (3.007 metros). L'illa conta en fèrtils sols volcànics (en els que es cultiva cacau) i diversos rius; els llacs es troben en les montanyes.		L'illa més important és [[Bioko]] (2.017 km2), i està situada al nort de la part continental, a 40 quilómetros de la costa de [[Camerun]] en la baïa de Bonny (Biafra), una secció del [[golf de Guinea]]. L'illa, d'orige volcànic, és montanyosa i molt boscosa, en una costa escarpada i rocosa (de 195 km) en els que quan puja la marea oculta els seues plages. Excelents ports en Malabo i Luba. La seua altura màxima és el [[pic de Santa Isabel]] també conegut com a Pic Basilé (3.007 metros). L'illa conta en fèrtils sols volcànics (en els que es cultiva cacau) i diversos rius; els llacs es troben en les montanyes.
Llínea 291:		Llínea 291:
	Els principals [[mijos de comunicació]] en el país són tres [[Ràdio\|Emissores de ràdio]] [[Freqüència Modulada\|FM]] en participació estatal. Existixen també dos emissors de [[ona curta]].		Els principals [[mijos de comunicació]] en el país són tres [[Ràdio\|Emissores de ràdio]] [[Freqüència Modulada\|FM]] en participació estatal. Existixen també dos emissors de [[ona curta]].

	En un artícul de [[juliol del 2003]] de la [[BBC]]<ref>{{cita noticia\|url=http://news.Bbc.CO.uk/2/hi/Àfrica/3098007.stm\|título=El "Déu" de Guinea Ecuatorial\|editorial=BBC News\|fecha=[[2003]]}}</ref> senyala que no hi ha periòdics [[diari]]s en el país i descriu que un programa en [[idioma fang]] ~~cridat~~ ''Bidze-Nduan'' (‘sepultat pel foc') en una emissora estatal àmpliament escoltada, es va declarar que [[Teodoro Obiang]] estava «en contacte permanent en el [[Deu\|Altíssim]]».		En un artícul de [[juliol del 2003]] de la [[BBC]]<ref>{{cita noticia\|url=http://news.Bbc.CO.uk/2/hi/Àfrica/3098007.stm\|título=El "Déu" de Guinea Ecuatorial\|editorial=BBC News\|fecha=[[2003]]}}</ref> senyala que no hi ha periòdics [[diari]]s en el país i descriu que un programa en [[idioma fang]] nomenat ''Bidze-Nduan'' (‘sepultat pel foc') en una emissora estatal àmpliament escoltada, es va declarar que [[Teodoro Obiang]] estava «en contacte permanent en el [[Deu\|Altíssim]]».
	Aixina mateix, un assistent presidencial afegí: «Ell [Obiang] pot decidir matar sense donar contes a ningú i sense anar a l'infern perque és el mateix Deu, en qui ell està en permanent contacte, i qui li dona la seua força».		Aixina mateix, un assistent presidencial afegí: «Ell [Obiang] pot decidir matar sense donar contes a ningú i sense anar a l'infern perque és el mateix Deu, en qui ell està en permanent contacte, i qui li dona la seua força».

Valencian: Text reemplaça - 'Temps Coordinat Universal' a 'Temps Universal Coordinat'

2023-08-27T00:29:42Z

Text reemplaça - 'Temps Coordinat Universal' a 'Temps Universal Coordinat'

← Revisió anterior		Revisió de 00:29 27 ago 2023
Llínea 40:		Llínea 40:
	\| moneda =[[Franco CFA\|Franco]] (f, <code>[[ISO 4217\|XAF]]</code>)		\| moneda =[[Franco CFA\|Franco]] (f, <code>[[ISO 4217\|XAF]]</code>)
	\| gentilici = equatoguineà,-ana		\| gentilici = equatoguineà,-ana
	\| horari =([[Temps Coordinat ~~Universal~~\|UTC]]+1)		\| horari =([[Temps Universal Coordinat\|UTC]]+1)
	\| cctld =.gq		\| cctld =.gq
	\| còdic_telefònic = 240		\| còdic_telefònic = 240

Lluísm en 12:34 3 ago 2023

2023-08-03T12:34:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:34 3 ago 2023
Llínea 407:		Llínea 407:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències}}		{{referències}}
	~~{{Traduït de\|es\|Guinea_Ecuatorial}}~~

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: Text reemplaça - '== Bibliografía ==' a '== Bibliografia =='

2023-08-03T12:26:08Z

Text reemplaça - '== Bibliografía ==' a '== Bibliografia =='

← Revisió anterior		Revisió de 12:26 3 ago 2023
Llínea 386:		Llínea 386:
	*[[Miguel Emilio Molina Gómez]]: futboliste hispà-guineà. Jove promesa del fútbol guineà (seleccionat per Guinea). Actualment milita en les files del Chiclana Cf.		*[[Miguel Emilio Molina Gómez]]: futboliste hispà-guineà. Jove promesa del fútbol guineà (seleccionat per Guinea). Actualment milita en les files del Chiclana Cf.

	== ~~Bibliografía~~ ==		== Bibliografia ==
	*ABAGA EDJANG, Fernando: ''La ayuda externa en el desarrollo de Guinea Ecuatorial: revisión crítica''. España: Los Libros de la Catarata, 1997. ISBN 84-8319-013-3.		*ABAGA EDJANG, Fernando: ''La ayuda externa en el desarrollo de Guinea Ecuatorial: revisión crítica''. España: Los Libros de la Catarata, 1997. ISBN 84-8319-013-3.
	*BALBOA BONEKE, Juan; y Fermín NGUEMA ESONO: ''La transición de Guinea Ecuatorial: història d'un fracaso''. Madrid: Labrys 54, 1996. ISBN 84-88070-09-8.		*BALBOA BONEKE, Juan; y Fermín NGUEMA ESONO: ''La transición de Guinea Ecuatorial: història d'un fracaso''. Madrid: Labrys 54, 1996. ISBN 84-88070-09-8.

Alacanti en 06:44 18 nov 2022

2022-11-18T06:44:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 06:44 18 nov 2022
Llínea 47:		Llínea 47:
	\| membre_de =[[ONU]], [[Unió Africana\|UA]], [[OEI]]		\| membre_de =[[ONU]], [[Unió Africana\|UA]], [[OEI]]
	\|Ciutats importants= [[Malabo]], [[Bata]]		\|Ciutats importants= [[Malabo]], [[Bata]]
	\|nota1= També se parlen llengües locals, destaquen el[[idioma fang\|fang]], [[idioma bubi\|bubi]] i [[crioll annobonense\|annobonés]]. ~~Por sa~~ part, el[[idioma portugués\|portugués]] seria introduït com a idioma optatiu en el sistema educatiu del país.<ref>[[http://www.elconfidencial.com/cache/2009/01/16/62 guinea ecuatorial portugal refuerzan lazos economicos.html]]</ref>		\|nota1= També se parlen llengües locals, destaquen el [[idioma fang\|fang]], [[idioma bubi\|bubi]] i [[crioll annobonense\|annobonés]]. Per atra part, el [[idioma portugués\|portugués]] seria introduït com a idioma optatiu en el sistema educatiu del país.<ref>[[http://www.elconfidencial.com/cache/2009/01/16/62 guinea ecuatorial portugal refuerzan lazos economicos.html]]</ref>
	}}		}}
	La '''República de Guinea Equatorial''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país de l'[[Àfrica Central]], i u dels països més chicotets de l'[[Àfrica]] continental. Llimita en [[Camerun]] al nort, [[Gabó]] al sur i el [[golf de Guinea]] a l'oest, on les illes de [[Sant Tomé i Príncipe]] s'ubiquen al suroest.		La '''República de Guinea Equatorial''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país de l'[[Àfrica Central]], i u dels països més chicotets de l'[[Àfrica]] continental. Llimita en [[Camerun]] al nort, [[Gabó]] al sur i el [[golf de Guinea]] a l'oest, on les illes de [[Sant Tomé i Príncipe]] s'ubiquen al suroest.

← Revisió anterior		Revisió de 17:44 12 feb 2026
Llínea 375:		Llínea 375:
	''Guinea Equatorial ha segut triada per a albergar la [[Copa Africana de nacions]] de [[2012]] conjuntament en el país veí [[Gabó]].''		''Guinea Equatorial ha segut triada per a albergar la [[Copa Africana de nacions]] de [[2012]] conjuntament en el país veí [[Gabó]].''

	*[[Éric Moussambani]]: nadador		* [[Éric Moussambani]]: nadador
	*[[Emilia Mikue Ondo]]: atleta, abanderada de la delegació del país en els [[Jocs Olímpics de 2008]]		* [[Emilia Mikue Ondo]]: atleta, abanderada de la delegació del país en els [[Jocs Olímpics de 2008]]
	*[[José Mba Nchama]]: judoka, un dels 3 representants del país en els [[Jocs Olímpics de 2008]]		* [[José Mba Nchama]]: judoka, un dels 3 representants del país en els [[Jocs Olímpics de 2008]]
	*Michandong Reginaldo, atleta de Beijing 2008 d'atletisme.		* Michandong Reginaldo, atleta de Beijing 2008 d'atletisme.
	*[[Gus Envela Jr.]]: esprínter		* [[Gus Envela Jr.]]: esprínter
	*[[Selecció de fútbol de Guinea Equatorial]]		* [[Selecció de fútbol de Guinea Equatorial]]
	*[[Javier Ángel Balboa]]: futboliste hispà-guineà (seleccionat per Guinea)		* [[Javier Ángel Balboa]]: futboliste hispà-guineà (seleccionat per Guinea)
	*[[Rodolfo Bodipo]]: futboliste hispà-guineà (seleccionat per Guinea)		* [[Rodolfo Bodipo]]: futboliste hispà-guineà (seleccionat per Guinea)
	*[[Benjamí Zarandona Esono]]: futboliste hispà-guineà (seleccionat per Guinea)		* [[Benjamí Zarandona Esono]]: futboliste hispà-guineà (seleccionat per Guinea)
	*[[Miguel Emilio Molina Gómez]]: futboliste hispà-guineà. Jove promesa del fútbol guineà (seleccionat per Guinea). Actualment milita en les files del Chiclana Cf.		* [[Miguel Emilio Molina Gómez]]: futboliste hispà-guineà. Jove promesa del fútbol guineà (seleccionat per Guinea). Actualment milita en les files del Chiclana Cf.

			== Referències ==
			{{referències}}

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
Llínea 404:		Llínea 407:
	*ONDO AYANG, Luis: ''Guinea Ecuatorial y el ensayo democrático''. Proyectos y Producciones Editoriales Cyan, 1996.		*ONDO AYANG, Luis: ''Guinea Ecuatorial y el ensayo democrático''. Proyectos y Producciones Editoriales Cyan, 1996.
	*''Reseña estadística de la República de Guinea Ecuatorial''. Instituto Nacional de Estadística, 1981.		*''Reseña estadística de la República de Guinea Ecuatorial''. Instituto Nacional de Estadística, 1981.

	~~== Referències ==~~
	~~{{referències}}~~

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Equatorial Guinea}}		{{commonscat\|Equatorial Guinea}}
	*[http://espanol.guinea-equatorial.Com Espanol.Guinea-Equatorial.Com] (pàgina oficial del Govern de Guinea Equatorial).		* [http://espanol.guinea-equatorial.Com Espanol.Guinea-Equatorial.Com] (pàgina oficial del Govern de Guinea Equatorial).
	*[http://www.angelfire.com/sk2/guineaecuatorial/ angelfire.Com/sk2/guineaecuatorial] (lloc cultural de Guinea Equatorial).		* [http://www.angelfire.com/sk2/guineaecuatorial/ angelfire.Com/sk2/guineaecuatorial] (lloc cultural de Guinea Equatorial).
	*[http://www.asodegue.org/ ASoDeGuE.Org] (Associació per a la Solidaritat Democràtica en Guinea Equatorial).		* [http://www.asodegue.org/ ASoDeGuE.Org] (Associació per a la Solidaritat Democràtica en Guinea Equatorial).
	*[http://www.asodegue.org/portafotos.Htm fotografies en el lloc d'ASODEGUE].		* [http://www.asodegue.org/portafotos.Htm fotografies en el lloc d'ASODEGUE].
	*[http://www.cpds-gq.Org CPDS-GQ.Org] (lloc del partit opositor Convergencia para la Democracia Social).		* [http://www.cpds-gq.Org CPDS-GQ.Org] (lloc del partit opositor Convergencia para la Democracia Social).
	*[http://www.ecaligiuri.Com Ecaligiuri.Com] consolat Honorari de la República de Guinea Equatorial en Romania.).		* [http://www.ecaligiuri.Com Ecaligiuri.Com] consolat Honorari de la República de Guinea Equatorial en Romania.).
	*[http://www.elmundo.es/1999/03/13/internacional/13N0047.Html ElMundo.És] (critiques d'un observador internacional respecte dels eleccions a la Cambra de Representants del Poble, celebrades en 1999).		* [http://www.elmundo.es/1999/03/13/internacional/13N0047.Html ElMundo.És] (critiques d'un observador internacional respecte dels eleccions a la Cambra de Representants del Poble, celebrades en 1999).
	*[http://www.embarege-londres.org/index.cfm Embarege-Londres.Org] (embaixada de la República de Guinea Equatorial en Londres).		* [http://www.embarege-londres.org/index.cfm Embarege-Londres.Org] (embaixada de la República de Guinea Equatorial en Londres).
	*[http://www.guinea-ecuatorial.Org Guinea-Equatorial.Org] (pàgina web del Govern de Guinea Equatorial en l'exili. En realitat, una part de l'oposició popular, representativa i majoritària).		* [http://www.guinea-ecuatorial.Org Guinea-Equatorial.Org] (pàgina web del Govern de Guinea Equatorial en l'exili. En realitat, una part de l'oposició popular, representativa i majoritària).
	*[http://www.guineaonline.Com GuineaOnline.Com] La teua porta a Guinea Equatorial).		* [http://www.guineaonline.Com GuineaOnline.Com] La teua porta a Guinea Equatorial).
	*[http://www.itice-gc.Com Itice-Gc.Com] (progrés en ingenieria en Guinea Equatorial).		* [http://www.itice-gc.Com Itice-Gc.Com] (progrés en ingenieria en Guinea Equatorial).
	*[http://www.maib.org/ Maib.Org] (pàgina del Movimento para la Autodeterminación de la Isla de Bioko).		* [http://www.maib.org/ Maib.Org] (pàgina del Movimento para la Autodeterminación de la Isla de Bioko).
	*[http://www.muhloindex.Com MuhloIndex.Com] (lloc web d'irredentistes guineans que es basen en presunts acorts [[Mussolini]]-[[Francisco Franco\|Franco]], per a anexionar-se Camerun i Gabó, resposta a l'ocupació ilegal per part de Gabó de Mabañe/Mbñe).		* [http://www.muhloindex.Com MuhloIndex.Com] (lloc web d'irredentistes guineans que es basen en presunts acorts [[Mussolini]]-[[Francisco Franco\|Franco]], per a anexionar-se Camerun i Gabó, resposta a l'ocupació ilegal per part de Gabó de Mabañe/Mbñe).
	*[http://www.nuestra-guinea.com/Galeria/ La nostra-Guinea.Com] (galeria de fotos actuals i antigues de Guinea Equatorial).		* [http://www.nuestra-guinea.com/Galeria/ La nostra-Guinea.Com] (galeria de fotos actuals i antigues de Guinea Equatorial).
	*[http://www.organnobon.Htm organnobon.HTM] (pàgina federal del Frente de Liberación para la Autodeterminación de la Isla de Pagalú, o illa Annobón).		* [http://www.organnobon.Htm organnobon.HTM] (pàgina federal del Frente de Liberación para la Autodeterminación de la Isla de Pagalú, o illa Annobón).
	*[http://www.profesionalespcm.org/_php/MuestraArticulo2.php?id=11664 profesionalespcm.Org] («dimonis en el paraís», de [[Fernando Codony]], sobre la dictadura en Guinea Equatorial).		* [http://www.profesionalespcm.org/_php/MuestraArticulo2.php?id=11664 profesionalespcm.Org] («dimonis en el paraís», de [[Fernando Codony]], sobre la dictadura en Guinea Equatorial).
	*[http://www.raimonland.Net RaimonLand.Net] (cròniques de la Guinea Equatorial).		* [http://www.raimonland.Net RaimonLand.Net] (cròniques de la Guinea Equatorial).
	*[http://www.visitguineaecuatorial.Com visitguineaecuatorial.Com] (informació útil per a viajar al país de manera independent).		* [http://www.visitguineaecuatorial.Com visitguineaecuatorial.Com] (informació útil per a viajar al país de manera independent).

	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}