Gueto de Vilna - Historial de revisions

Reval en 11:54 12 set 2024

2024-09-12T11:54:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 12 set 2024
Llínea 37:		Llínea 37:
	* [[Holocaust en Lituània]]		* [[Holocaust en Lituània]]
	* [[Anex:Guetos judeus baix el règim Nazi]]		* [[Anex:Guetos judeus baix el règim Nazi]]

	== Fonts ==		== Fonts ==
	* [http://www1.yadvashem.org/yv/es/exhibitions/music/vilna.asp Gueto de Vilna - Yad Vashem]		* [http://www1.yadvashem.org/yv/es/exhibitions/music/vilna.asp Gueto de Vilna - Yad Vashem]

Reval en 15:07 26 jul 2024

2024-07-26T15:07:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:07 26 jul 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	El '''Gueto de Vilna''', '''Gueto de Wilno''' o '''Gueto de Vilnius''' fon el [[gueto]] [[Judaisme\|judeu]] establit per la [[Alemanya Nazi]] durant el [[Holocaust]], en la [[Segona Guerra Mundial]], en [[Vilna]], ciutat que, abans de l'ocupació, pertanyia a [[Polònia]], i que ara està ubicada en [[Lituània]]. Va estar en funcionament des de [[1941]] a [[1943]].		El '''Gueto de Vilna''', '''Gueto de Wilno''' o '''Gueto de Vilnius''' fon el [[gueto]] [[Judaisme\|judeu]] establit per la [[Alemanya Nazi]] durant el [[Holocaust]], en la [[Segona Guerra Mundial]], en [[Vilna]], ciutat que, abans de l'ocupació, pertanyia a [[Polònia]], i que ara està ubicada en [[Lituània]]. Va estar en funcionament des de [[1941]] a [[1943]].

	==Antecedents==		== Antecedents ==
	Segons les condicions del [[Pacte Ribbentrop-Mólotov]] entre Alemanya i l'[[Unió Soviètica]], que establia el repartiment de [[Finlàndia]], Polònia i part de l'[[Europa Oriental\|Europa de l'Est]], Vilna va ser ocupada per les forces soviètiques a finals de [[setembre]] de [[1939]].		Segons les condicions del [[Pacte Ribbentrop-Mólotov]] entre Alemanya i l'[[Unió Soviètica]], que establia el repartiment de [[Finlàndia]], Polònia i part de l'[[Europa Oriental\|Europa de l'Est]], Vilna va ser ocupada per les forces soviètiques a finals de [[setembre]] de [[1939]].

Llínea 12:		Llínea 12:
	Entre el [[4 de juliol\|4]] i el [[20 de juliol]] de [[1941]] els alemans en ajuda de lituans associats al règim nazi varen assessinar a 5.000 judeus en els boscs de [[Ponary]]. El [[31 d'agost]] va haver més assessinats, aproximadament de 3.500 judeus, novament en Ponary.		Entre el [[4 de juliol\|4]] i el [[20 de juliol]] de [[1941]] els alemans en ajuda de lituans associats al règim nazi varen assessinar a 5.000 judeus en els boscs de [[Ponary]]. El [[31 d'agost]] va haver més assessinats, aproximadament de 3.500 judeus, novament en Ponary.

	==Establiment==		== Establiment ==
	En [[setembre]] de 1941 els alemans varen establir dos guetos, el gueto nº 1 i el gueto nº 2, en Vilna. En el nº 1 es varen juntar artesans i treballadors en permissos (targetes grogues). Als judeus als que es creïa que eren incapaços de treballar en les seues indústries li'ls va reunir en el gueto nº 2. Varen ser establits dos Consells de judeus, nomenats ''[[Judenraete]]''.		En [[setembre]] de 1941 els alemans varen establir dos guetos, el gueto nº 1 i el gueto nº 2, en Vilna. En el nº 1 es varen juntar artesans i treballadors en permissos (targetes grogues). Als judeus als que es creïa que eren incapaços de treballar en les seues indústries li'ls va reunir en el gueto nº 2. Varen ser establits dos Consells de judeus, nomenats ''[[Judenraete]]''.

	==Liquidació==		== Liquidació ==
	[[Image:Memorial to the Jews victims of Nazi Germany in Vilnius2.JPG\|left\|thumb\|Un monument a l'Holocaust en Subaciaus, el carrer prop del lloc a on es trobava el camp de treball esclau HKP.]]		[[Image:Memorial to the Jews victims of Nazi Germany in Vilnius2.JPG\|left\|thumb\|Un monument a l'Holocaust en Subaciaus, el carrer prop del lloc a on es trobava el camp de treball esclau HKP.]]
	En [[setembre]] de 1941, els destacaments de la ''Einsatzgruppen'', en ajuda dels auxiliars lituans, varen assessinar als primers judeus, huit chiques d'aproximadament 16 anys, açò va succeir en el parc del carrer Traku, hui dia pertanyent a l'iglésia de Sant Francesc. Acte seguit es va procedir llentament a la destrucció del gueto nº 2, la primera matança va ser de més de 2.000 judeus que els nazis varen reunir en l'actual carrer Lyda (Lydos), varen ser portats a Ponary i assessinats, hi havia hòmens, dònes i chiquets.		En [[setembre]] de 1941, els destacaments de la ''Einsatzgruppen'', en ajuda dels auxiliars lituans, varen assessinar als primers judeus, huit chiques d'aproximadament 16 anys, açò va succeir en el parc del carrer Traku, hui dia pertanyent a l'iglésia de Sant Francesc. Acte seguit es va procedir llentament a la destrucció del gueto nº 2, la primera matança va ser de més de 2.000 judeus que els nazis varen reunir en l'actual carrer Lyda (Lydos), varen ser portats a Ponary i assessinats, hi havia hòmens, dònes i chiquets.
Llínea 25:		Llínea 25:
	Despuix d'un curt periodo d'inactivitat, els alemans varen recomençar les matances a finals de setembre de [[1943]]. Els chiquets, els vells i els malalts, que no podien treballar, varen ser enviats al camp d'extermini de [[Sobibor]] o varen ser fusilats en Ponary. Els hòmens varen ser portats als camps de treball d'[[Estònia]], mentres que les dònes varen ser enviades als camps de treball de Letonia.		Despuix d'un curt periodo d'inactivitat, els alemans varen recomençar les matances a finals de setembre de [[1943]]. Els chiquets, els vells i els malalts, que no podien treballar, varen ser enviats al camp d'extermini de [[Sobibor]] o varen ser fusilats en Ponary. Els hòmens varen ser portats als camps de treball d'[[Estònia]], mentres que les dònes varen ser enviades als camps de treball de Letonia.

	==Resistència==		== Resistència ==
	La [[Fareynikte Partizaner Organizatsye]] (Organisació de Partisans Units) es va formar el [[21 de giner]] de [[1942]] en el gueto de Vilna. Va prendre com a lema "No anem a anar com a ovelles al matador", resucitat aixina una frase de [[Abba Kovner]].		La [[Fareynikte Partizaner Organizatsye]] (Organisació de Partisans Units) es va formar el [[21 de giner]] de [[1942]] en el gueto de Vilna. Va prendre com a lema "No anem a anar com a ovelles al matador", resucitat aixina una frase de [[Abba Kovner]].

Llínea 34:		Llínea 34:
	Wittenberg, un comandant dels partisans, havia segut arrestat per la [[Gestapo]] i lliberat per la FPO. La Gestapo va amenaçar en liquidar a la població sancera del gueto si Wittenberg no s'entregava. Despuix d'una discussió en el sí de la dirigencia partisana, Wittenberg es va rendir, i va ser assessinat dos dies més tart. Este event fonamental va ser commemorat en una cançó que va escriure [[Kaczerginski]].		Wittenberg, un comandant dels partisans, havia segut arrestat per la [[Gestapo]] i lliberat per la FPO. La Gestapo va amenaçar en liquidar a la població sancera del gueto si Wittenberg no s'entregava. Despuix d'una discussió en el sí de la dirigencia partisana, Wittenberg es va rendir, i va ser assessinat dos dies més tart. Este event fonamental va ser commemorat en una cançó que va escriure [[Kaczerginski]].

	==Vore també==		== Vore també ==
	*[[Holocaust en Lituània]]		* [[Holocaust en Lituània]]
	*[[Anex:Guetos judeus baix el règim Nazi]]		* [[Anex:Guetos judeus baix el règim Nazi]]

	==Fonts==		== Fonts ==
	*[http://www1.yadvashem.org/yv/es/exhibitions/music/vilna.asp Gueto de Vilna - Yad Vashem]		* [http://www1.yadvashem.org/yv/es/exhibitions/music/vilna.asp Gueto de Vilna - Yad Vashem]
	*[http://www.ushmm.org/wlc/es/article.php?moduleid=10007209 Enciclopèdia de l'Holocaust - Vilna]		* [http://www.ushmm.org/wlc/es/article.php?moduleid=10007209 Enciclopèdia de l'Holocaust - Vilna]
	*[http://www1.yadvashem.org/yv/es/exhibitions/music/vilna_partisans.asp Partisans de Vilna]		* [http://www1.yadvashem.org/yv/es/exhibitions/music/vilna_partisans.asp Partisans de Vilna]

	[[Categoria:Judaisme en Lituània]]		[[Categoria:Judaisme en Lituània]]

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:41:00Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:41 28 ago 2023
Llínea 13:		Llínea 13:

	==Establiment==		==Establiment==
	En [[setembre]] de 1941 els alemans varen establir dos guetos, el gueto nº 1 i el gueto nº 2, en Vilna. En el nº 1 es varen juntar artesans i treballadors en permissos (targetes grogues). Als judeus als que es creïa que eren incapaços de treballar en les seues indústries li'ls va reunir en el gueto nº 2. Varen ser establits dos Consells de judeus, ~~cridats~~ ''[[Judenraete]]''.		En [[setembre]] de 1941 els alemans varen establir dos guetos, el gueto nº 1 i el gueto nº 2, en Vilna. En el nº 1 es varen juntar artesans i treballadors en permissos (targetes grogues). Als judeus als que es creïa que eren incapaços de treballar en les seues indústries li'ls va reunir en el gueto nº 2. Varen ser establits dos Consells de judeus, nomenats ''[[Judenraete]]''.

	==Liquidació==		==Liquidació==

Valencian: Text reemplaça - 'Sant Francisco' a 'Sant Francesc'

2023-08-23T18:11:09Z

Text reemplaça - 'Sant Francisco' a 'Sant Francesc'

← Revisió anterior		Revisió de 18:11 23 ago 2023
Llínea 17:		Llínea 17:
	==Liquidació==		==Liquidació==
	[[Image:Memorial to the Jews victims of Nazi Germany in Vilnius2.JPG\|left\|thumb\|Un monument a l'Holocaust en Subaciaus, el carrer prop del lloc a on es trobava el camp de treball esclau HKP.]]		[[Image:Memorial to the Jews victims of Nazi Germany in Vilnius2.JPG\|left\|thumb\|Un monument a l'Holocaust en Subaciaus, el carrer prop del lloc a on es trobava el camp de treball esclau HKP.]]
	En [[setembre]] de 1941, els destacaments de la ''Einsatzgruppen'', en ajuda dels auxiliars lituans, varen assessinar als primers judeus, huit chiques d'aproximadament 16 anys, açò va succeir en el parc del carrer Traku, hui dia pertanyent a l'iglésia de Sant ~~Francisco~~. Acte seguit es va procedir llentament a la destrucció del gueto nº 2, la primera matança va ser de més de 2.000 judeus que els nazis varen reunir en l'actual carrer Lyda (Lydos), varen ser portats a Ponary i assessinats, hi havia hòmens, dònes i chiquets.		En [[setembre]] de 1941, els destacaments de la ''Einsatzgruppen'', en ajuda dels auxiliars lituans, varen assessinar als primers judeus, huit chiques d'aproximadament 16 anys, açò va succeir en el parc del carrer Traku, hui dia pertanyent a l'iglésia de Sant Francesc. Acte seguit es va procedir llentament a la destrucció del gueto nº 2, la primera matança va ser de més de 2.000 judeus que els nazis varen reunir en l'actual carrer Lyda (Lydos), varen ser portats a Ponary i assessinats, hi havia hòmens, dònes i chiquets.

	En la presó de Lukiszki es va juntar als judeus que, més tart, anaven a ser portats a Ponary i, posteriorment, fusilats. A finals de 1941, els alemans ya havien matat, aproximadament, a 40.000 judeus en els boscs de Ponary.		En la presó de Lukiszki es va juntar als judeus que, més tart, anaven a ser portats a Ponary i, posteriorment, fusilats. A finals de 1941, els alemans ya havien matat, aproximadament, a 40.000 judeus en els boscs de Ponary.

Valencian: Text reemplaça - ' a els' a ' als'

2021-11-29T23:50:07Z

Text reemplaça - ' a els' a ' als'

← Revisió anterior		Revisió de 23:50 29 nov 2021
Llínea 13:		Llínea 13:

	==Establiment==		==Establiment==
	En [[setembre]] de 1941 els alemans varen establir dos guetos, el gueto nº 1 i el gueto nº 2, en Vilna. En el nº 1 es varen juntar artesans i treballadors en permissos (targetes grogues). Als judeus ~~a els~~ que es creïa que eren incapaços de treballar en les seues indústries li'ls va reunir en el gueto nº 2. Varen ser establits dos Consells de judeus, cridats ''[[Judenraete]]''.		En [[setembre]] de 1941 els alemans varen establir dos guetos, el gueto nº 1 i el gueto nº 2, en Vilna. En el nº 1 es varen juntar artesans i treballadors en permissos (targetes grogues). Als judeus als que es creïa que eren incapaços de treballar en les seues indústries li'ls va reunir en el gueto nº 2. Varen ser establits dos Consells de judeus, cridats ''[[Judenraete]]''.

	==Liquidació==		==Liquidació==

Jose2: Text reemplaça - 'c on ' a 'c a on '

2021-05-27T09:17:25Z

Text reemplaça - 'c on ' a 'c a on '

← Revisió anterior		Revisió de 09:17 27 maig 2021
Llínea 16:		Llínea 16:

	==Liquidació==		==Liquidació==
	[[Image:Memorial to the Jews victims of Nazi Germany in Vilnius2.JPG\|left\|thumb\|Un monument a l'Holocaust en Subaciaus, el carrer prop del lloc on es trobava el camp de treball esclau HKP.]]		[[Image:Memorial to the Jews victims of Nazi Germany in Vilnius2.JPG\|left\|thumb\|Un monument a l'Holocaust en Subaciaus, el carrer prop del lloc a on es trobava el camp de treball esclau HKP.]]
	En [[setembre]] de 1941, els destacaments de la ''Einsatzgruppen'', en ajuda dels auxiliars lituans, varen assessinar als primers judeus, huit chiques d'aproximadament 16 anys, açò va succeir en el parc del carrer Traku, hui dia pertanyent a l'iglésia de Sant Francisco. Acte seguit es va procedir llentament a la destrucció del gueto nº 2, la primera matança va ser de més de 2.000 judeus que els nazis varen reunir en l'actual carrer Lyda (Lydos), varen ser portats a Ponary i assessinats, hi havia hòmens, dònes i chiquets.		En [[setembre]] de 1941, els destacaments de la ''Einsatzgruppen'', en ajuda dels auxiliars lituans, varen assessinar als primers judeus, huit chiques d'aproximadament 16 anys, açò va succeir en el parc del carrer Traku, hui dia pertanyent a l'iglésia de Sant Francisco. Acte seguit es va procedir llentament a la destrucció del gueto nº 2, la primera matança va ser de més de 2.000 judeus que els nazis varen reunir en l'actual carrer Lyda (Lydos), varen ser portats a Ponary i assessinats, hi havia hòmens, dònes i chiquets.

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:40:03Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:40 29 jun 2020
Llínea 8:		Llínea 8:
	En [[octubre]] de 1939, l'Unió Soviètica va fer que la regió de Vilna pertanyguera a [[Lituània]]. La població era de 200.000 persones, en més de 55.000 judeus i 55.000 polacs. Ademés, de [[Polònia]] varen aplegar entre 12.000 i 15.000 refugiats judeus, llavors ocupada per Alemanya. En [[agost]] de [[1940]] varen fer de Lituània part de l'Unió Soviètica.		En [[octubre]] de 1939, l'Unió Soviètica va fer que la regió de Vilna pertanyguera a [[Lituània]]. La població era de 200.000 persones, en més de 55.000 judeus i 55.000 polacs. Ademés, de [[Polònia]] varen aplegar entre 12.000 i 15.000 refugiats judeus, llavors ocupada per Alemanya. En [[agost]] de [[1940]] varen fer de Lituània part de l'Unió Soviètica.

	Pero Alemanya, el [[22 de juny]] de [[1941]], va començar l'[[Operació Barbarroja]]. Al tercer dia de l'invasió, Alemanya ocupava Vilna. Les tropes alemanes eren seguides per ''Esquadrons de la Mort del [[Einsatzgruppen\|Einsatzgruppen A]]''. En poc temps, els judeus varen ~~començar~~ a portar el braçalet en l'[[Estrela de David]] i se'ls varen prohibir moltes coses, com els alemans ya havien fet en els judeus en atres llocs.		Pero Alemanya, el [[22 de juny]] de [[1941]], va començar l'[[Operació Barbarroja]]. Al tercer dia de l'invasió, Alemanya ocupava Vilna. Les tropes alemanes eren seguides per ''Esquadrons de la Mort del [[Einsatzgruppen\|Einsatzgruppen A]]''. En poc temps, els judeus varen escomençar a portar el braçalet en l'[[Estrela de David]] i se'ls varen prohibir moltes coses, com els alemans ya havien fet en els judeus en atres llocs.

	Entre el [[4 de juliol\|4]] i el [[20 de juliol]] de [[1941]] els alemans en ajuda de lituans associats al règim nazi varen assessinar a 5.000 judeus en els boscs de [[Ponary]]. El [[31 d'agost]] va haver més assessinats, aproximadament de 3.500 judeus, novament en Ponary.		Entre el [[4 de juliol\|4]] i el [[20 de juliol]] de [[1941]] els alemans en ajuda de lituans associats al règim nazi varen assessinar a 5.000 judeus en els boscs de [[Ponary]]. El [[31 d'agost]] va haver més assessinats, aproximadament de 3.500 judeus, novament en Ponary.

Jose2 en 21:50 15 oct 2016

2016-10-15T21:50:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:50 15 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Zemaitijos str.jpg\|thumb\|~~200px~~\|~~Calle~~ de l'antic gueto de Vilna.]]		[[Archiu:Zemaitijos str.jpg\|thumb\|250px\|Carrer de l'antic gueto de Vilna.]]

	El '''Gueto de Vilna''', '''Gueto de Wilno''' o '''Gueto de Vilnius''' fon el [[gueto]] [[Judaisme\|judeu]] establit per la [[Alemanya Nazi]] durant el [[Holocaust]], en la [[Segona Guerra Mundial]], en [[Vilna]], ciutat que, abans de l'ocupació, pertanyia a [[Polònia]], i que ara està ubicada en [[Lituània]]. Va estar en funcionament des de [[1941]] a [[1943]].		El '''Gueto de Vilna''', '''Gueto de Wilno''' o '''Gueto de Vilnius''' fon el [[gueto]] [[Judaisme\|judeu]] establit per la [[Alemanya Nazi]] durant el [[Holocaust]], en la [[Segona Guerra Mundial]], en [[Vilna]], ciutat que, abans de l'ocupació, pertanyia a [[Polònia]], i que ara està ubicada en [[Lituània]]. Va estar en funcionament des de [[1941]] a [[1943]].

Jose2 en 21:49 15 oct 2016

2016-10-15T21:49:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:49 15 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Zemaitijos str.jpg\|thumb\|200px\|Calle de l'antic gueto de Vilna.]]		[[Archiu:Zemaitijos str.jpg\|thumb\|200px\|Calle de l'antic gueto de Vilna.]]

	El '''Gueto de Vilna''', '''Gueto de Wilno''' o '''Gueto de Vilnius''' fon el [[gueto]] [[Judaisme\|judeu]] establit per la [[~~Alemània~~ Nazi]] durant el [[Holocaust]], en la [[Segona Guerra Mundial]], en [[Vilna]], ciutat que, abans de l'ocupació, pertanyia a [[Polònia]], i que ara està ubicada en [[Lituània]]. Va estar en funcionament des de [[1941]] a [[1943]].		El '''Gueto de Vilna''', '''Gueto de Wilno''' o '''Gueto de Vilnius''' fon el [[gueto]] [[Judaisme\|judeu]] establit per la [[Alemanya Nazi]] durant el [[Holocaust]], en la [[Segona Guerra Mundial]], en [[Vilna]], ciutat que, abans de l'ocupació, pertanyia a [[Polònia]], i que ara està ubicada en [[Lituània]]. Va estar en funcionament des de [[1941]] a [[1943]].

	==Antecedents==		==Antecedents==
	Segons les condicions del [[Pacte Ribbentrop-Mólotov]] entre ~~Alemània~~ i la [[Unió Soviètica]], que establia el repartiment de [[Finlàndia]], Polònia i part de la [[Europa Oriental\|Europa de l'Est]], Vilna va ser ocupada per les forces soviètiques a finals de [[setembre]] de [[1939]].		Segons les condicions del [[Pacte Ribbentrop-Mólotov]] entre Alemanya i l'[[Unió Soviètica]], que establia el repartiment de [[Finlàndia]], Polònia i part de l'[[Europa Oriental\|Europa de l'Est]], Vilna va ser ocupada per les forces soviètiques a finals de [[setembre]] de [[1939]].

	En [[octubre]] de 1939, l'Unió Soviètica va fer que la regió de Vilna pertanyguera a Lituània. La població era de 200.000 persones, en més de 55.000 judeus i 55.000 polacs. Ademés, de Polònia varen aplegar entre 12.000 i 15.000 refugiats judeus, llavors ocupada per ~~Alemània~~. En [[agost]] de [[1940]] varen fer de Lituània ~~partix~~ de l'Unió Soviètica.		En [[octubre]] de 1939, l'Unió Soviètica va fer que la regió de Vilna pertanyguera a [[Lituània]]. La població era de 200.000 persones, en més de 55.000 judeus i 55.000 polacs. Ademés, de [[Polònia]] varen aplegar entre 12.000 i 15.000 refugiats judeus, llavors ocupada per Alemanya. En [[agost]] de [[1940]] varen fer de Lituània part de l'Unió Soviètica.

	Pero ~~Alemània~~, el [[22 de juny]] de [[1941]], va començar la [[Operació Barbarroja]]. Al tercer dia de l'invasió, ~~Alemània~~ ocupava Vilna. Les tropes alemanes eren seguides per ''Esquadrons de la Mort del [[Einsatzgruppen\|Einsatzgruppen A]]''. En poc temps, els judeus varen començar a portar el braçalet en la [[Estrela de David]] i se'ls varen prohibir moltes coses, com els alemans ya havien fet en els judeus en atres llocs.		Pero Alemanya, el [[22 de juny]] de [[1941]], va començar l'[[Operació Barbarroja]]. Al tercer dia de l'invasió, Alemanya ocupava Vilna. Les tropes alemanes eren seguides per ''Esquadrons de la Mort del [[Einsatzgruppen\|Einsatzgruppen A]]''. En poc temps, els judeus varen començar a portar el braçalet en l'[[Estrela de David]] i se'ls varen prohibir moltes coses, com els alemans ya havien fet en els judeus en atres llocs.

	Entre el [[4 de juliol\|4]] i el [[20 de juliol]] de 1941 els alemans en ajuda de lituans associats al règim nazi varen assessinar a 5.000 judeus en els boscs de [[Ponary]]. El [[31 d'agost]] va haver més assessinats, aproximadament de 3.500 judeus, novament en Ponary.		Entre el [[4 de juliol\|4]] i el [[20 de juliol]] de [[1941]] els alemans en ajuda de lituans associats al règim nazi varen assessinar a 5.000 judeus en els boscs de [[Ponary]]. El [[31 d'agost]] va haver més assessinats, aproximadament de 3.500 judeus, novament en Ponary.

	==Establiment==		==Establiment==
Llínea 17:		Llínea 17:
	==Liquidació==		==Liquidació==
	[[Image:Memorial to the Jews victims of Nazi Germany in Vilnius2.JPG\|left\|thumb\|Un monument a l'Holocaust en Subaciaus, el carrer prop del lloc on es trobava el camp de treball esclau HKP.]]		[[Image:Memorial to the Jews victims of Nazi Germany in Vilnius2.JPG\|left\|thumb\|Un monument a l'Holocaust en Subaciaus, el carrer prop del lloc on es trobava el camp de treball esclau HKP.]]
	En setembre de 1941, els destacaments de la ''Einsatzgruppen'', en ajuda dels auxiliars lituans, varen assessinar als primers judeus, huit chiques d'aproximadament 16 anys, açò va succeir en el parc del carrer Traku, hui dia pertanyent a l'iglésia de Sant Francisco. Acte seguit es va procedir llentament a la destrucció del gueto nº 2, la primera matança va ser de més de 2.000 judeus que els nazis varen reunir en l'actual carrer Lyda (Lydos), varen ser portats a Ponary i assessinats, hi havia hòmens, dònes i chiquets.		En [[setembre]] de 1941, els destacaments de la ''Einsatzgruppen'', en ajuda dels auxiliars lituans, varen assessinar als primers judeus, huit chiques d'aproximadament 16 anys, açò va succeir en el parc del carrer Traku, hui dia pertanyent a l'iglésia de Sant Francisco. Acte seguit es va procedir llentament a la destrucció del gueto nº 2, la primera matança va ser de més de 2.000 judeus que els nazis varen reunir en l'actual carrer Lyda (Lydos), varen ser portats a Ponary i assessinats, hi havia hòmens, dònes i chiquets.

	En la presó de Lukiszki es va juntar als judeus que, més tart, anaven a ser portats a Ponary i, posteriorment, fusilats. A finals de 1941, els alemans ya havien matat, aproximadament, a 40.000 judeus en els boscs de Ponary.		En la presó de Lukiszki es va juntar als judeus que, més tart, anaven a ser portats a Ponary i, posteriorment, fusilats. A finals de 1941, els alemans ya havien matat, aproximadament, a 40.000 judeus en els boscs de Ponary.
Llínea 23:		Llínea 23:
	Es va obligar a alguns de l'últim gueto que quedava a treballar en fàbriques o en proyectes de construcció fòra del gueto en condicions infrahumanes. Atres judeus varen ser enviats als camps de treball que es trobaven en la regió de Vilna. Es feyen operacions de matança periòdiques, on la majoria dels habitants del gueto varen ser massacrats, especialment en Ponary.		Es va obligar a alguns de l'últim gueto que quedava a treballar en fàbriques o en proyectes de construcció fòra del gueto en condicions infrahumanes. Atres judeus varen ser enviats als camps de treball que es trobaven en la regió de Vilna. Es feyen operacions de matança periòdiques, on la majoria dels habitants del gueto varen ser massacrats, especialment en Ponary.

	Despuix d'un curt periodo d'inactivitat, els alemans varen recomençar les matances a finals de setembre de [[1943]]. Els chiquets, els vells i els malalts, que no podien treballar, varen ser enviats al camp d'extermini de [[*Sobibor]] o varen ser fusilats en Ponary. Els hòmens varen ser portats als camps de treball d'[[Estònia]], mentres que les dònes varen ser enviades als camps de treball de Letonia.		Despuix d'un curt periodo d'inactivitat, els alemans varen recomençar les matances a finals de setembre de [[1943]]. Els chiquets, els vells i els malalts, que no podien treballar, varen ser enviats al camp d'extermini de [[Sobibor]] o varen ser fusilats en Ponary. Els hòmens varen ser portats als camps de treball d'[[Estònia]], mentres que les dònes varen ser enviades als camps de treball de Letonia.

	==Resistència==		==Resistència==
Llínea 30:		Llínea 30:
	La FPO colaborava en els partisans soviètics en la lluita contra els nazis en els boscs de les afores de Vilna. La resistència va crear llocs amagats per a amagar armes i es va preparar per a lluitar contra els alemans. Practicaven el [[contrabando]] d'armes i atres activitats illegals.		La FPO colaborava en els partisans soviètics en la lluita contra els nazis en els boscs de les afores de Vilna. La resistència va crear llocs amagats per a amagar armes i es va preparar per a lluitar contra els alemans. Practicaven el [[contrabando]] d'armes i atres activitats illegals.

	Quan, a principis de setembre de 1943 es varen enterar de que els alemans volien destruir el gueto, estos *partisanos varen oferir tenaç resistència a les forces nazis. No obstant, la ''Judenrat'' va acordar cooperar en les deportacions de judeus des del gueto, en l'esperança de reduir al mínim la matança. Llavors, la FPO es va retirar als boscs de [[Rudninkai]] i de [[Naroch]] en les afores de la ciutat.		Quan, a principis de setembre de [[1943]] es varen enterar de que els alemans volien destruir el gueto, estos partisanos varen oferir tenaç resistència a les forces nazis. No obstant, la ''Judenrat'' va acordar cooperar en les deportacions de judeus des del gueto, en l'esperança de reduir al mínim la matança. Llavors, la FPO es va retirar als boscs de [[Rudninkai]] i de [[Naroch]] en les afores de la ciutat.

	Wittenberg, un comandant dels partisans, havia segut arrestat per la [[Gestapo]] i lliberat per la *FPO. La Gestapo va amenaçar en liquidar a la població sancera del gueto si Wittenberg no s'entregava. Despuix d'una discussió en el sí de la dirigencia partisana, Wittenberg es va rendir, i va ser assessinat dos dies més tart. Este event fonamental va ser commemorat en una cançó que va escriure [[Kaczerginski]].		Wittenberg, un comandant dels partisans, havia segut arrestat per la [[Gestapo]] i lliberat per la FPO. La Gestapo va amenaçar en liquidar a la població sancera del gueto si Wittenberg no s'entregava. Despuix d'una discussió en el sí de la dirigencia partisana, Wittenberg es va rendir, i va ser assessinat dos dies més tart. Este event fonamental va ser commemorat en una cançó que va escriure [[Kaczerginski]].

	==~~Vejau~~ també==		==Vore també==
	*[[Holocaust en Lituània]]		*[[Holocaust en Lituània]]
	*[[Anex:Guetos judeus baix el règim Nazi]]		*[[Anex:Guetos judeus baix el règim Nazi]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Calle de l'antic gueto de Vilna. El '''Gueto de Vilna''', '''Gueto de Wilno''' o '''Gueto de Vilnius''' fon el guet...»

2016-10-15T20:57:21Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200px|Calle de l'antic gueto de Vilna. El '''Gueto de Vilna''', '''Gueto de Wilno''' o '''Gueto de Vilnius''' fon el guet...»

Pàgina nova

[[Archiu:Zemaitijos str.jpg|thumb|200px|Calle de l'antic gueto de Vilna.]]

El '''Gueto de Vilna''', '''Gueto de Wilno''' o '''Gueto de Vilnius''' fon el [[gueto]] [[Judaisme|judeu]] establit per la [[Alemània Nazi]] durant el [[Holocaust]], en la [[Segona Guerra Mundial]], en [[Vilna]], ciutat que, abans de l'ocupació, pertanyia a [[Polònia]], i que ara està ubicada en [[Lituània]]. Va estar en funcionament des de [[1941]] a [[1943]].

==Antecedents==
Segons les condicions del [[Pacte Ribbentrop-Mólotov]] entre Alemània i la [[Unió Soviètica]], que establia el repartiment de [[Finlàndia]], Polònia i part de la [[Europa Oriental|Europa de l'Est]], Vilna va ser ocupada per les forces soviètiques a finals de [[setembre]] de [[1939]].

En [[octubre]] de 1939, l'Unió Soviètica va fer que la regió de Vilna pertanyguera a Lituània. La població era de 200.000 persones, en més de 55.000 judeus i 55.000 polacs. Ademés, de Polònia varen aplegar entre 12.000 i 15.000 refugiats judeus, llavors ocupada per Alemània. En [[agost]] de [[1940]] varen fer de Lituània partix de l'Unió Soviètica.

Pero Alemània, el [[22 de juny]] de [[1941]], va començar la [[Operació Barbarroja]]. Al tercer dia de l'invasió, Alemània ocupava Vilna. Les tropes alemanes eren seguides per ''Esquadrons de la Mort del [[Einsatzgruppen|Einsatzgruppen A]]''. En poc temps, els judeus varen començar a portar el braçalet en la [[Estrela de David]] i se'ls varen prohibir moltes coses, com els alemans ya havien fet en els judeus en atres llocs.

Entre el [[4 de juliol|4]] i el [[20 de juliol]] de 1941 els alemans en ajuda de lituans associats al règim nazi varen assessinar a 5.000 judeus en els boscs de [[Ponary]]. El [[31 d'agost]] va haver més assessinats, aproximadament de 3.500 judeus, novament en Ponary.

==Establiment==
En [[setembre]] de 1941 els alemans varen establir dos guetos, el gueto nº 1 i el gueto nº 2, en Vilna. En el nº 1 es varen juntar artesans i treballadors en permissos (targetes grogues). Als judeus a els que es creïa que eren incapaços de treballar en les seues indústries li'ls va reunir en el gueto nº 2. Varen ser establits dos Consells de judeus, cridats ''[[Judenraete]]''.

==Liquidació==
[[Image:Memorial to the Jews victims of Nazi Germany in Vilnius2.JPG|left|thumb|Un monument a l'Holocaust en Subaciaus, el carrer prop del lloc on es trobava el camp de treball esclau HKP.]]
En setembre de 1941, els destacaments de la ''Einsatzgruppen'', en ajuda dels auxiliars lituans, varen assessinar als primers judeus, huit chiques d'aproximadament 16 anys, açò va succeir en el parc del carrer Traku, hui dia pertanyent a l'iglésia de Sant Francisco. Acte seguit es va procedir llentament a la destrucció del gueto nº 2, la primera matança va ser de més de 2.000 judeus que els nazis varen reunir en l'actual carrer Lyda (Lydos), varen ser portats a Ponary i assessinats, hi havia hòmens, dònes i chiquets.

En la presó de Lukiszki es va juntar als judeus que, més tart, anaven a ser portats a Ponary i, posteriorment, fusilats. A finals de 1941, els alemans ya havien matat, aproximadament, a 40.000 judeus en els boscs de Ponary.

Es va obligar a alguns de l'últim gueto que quedava a treballar en fàbriques o en proyectes de construcció fòra del gueto en condicions infrahumanes. Atres judeus varen ser enviats als camps de treball que es trobaven en la regió de Vilna. Es feyen operacions de matança periòdiques, on la majoria dels habitants del gueto varen ser massacrats, especialment en Ponary.

Despuix d'un curt periodo d'inactivitat, els alemans varen recomençar les matances a finals de setembre de [[1943]]. Els chiquets, els vells i els malalts, que no podien treballar, varen ser enviats al camp d'extermini de [[*Sobibor]] o varen ser fusilats en Ponary. Els hòmens varen ser portats als camps de treball d'[[Estònia]], mentres que les dònes varen ser enviades als camps de treball de Letonia.

==Resistència==
La [[Fareynikte Partizaner Organizatsye]] (Organisació de Partisans Units) es va formar el [[21 de giner]] de [[1942]] en el gueto de Vilna. Va prendre com a lema "No anem a anar com a ovelles al matador", resucitat aixina una frase de [[Abba Kovner]].

La FPO colaborava en els partisans soviètics en la lluita contra els nazis en els boscs de les afores de Vilna. La resistència va crear llocs amagats per a amagar armes i es va preparar per a lluitar contra els alemans. Practicaven el [[contrabando]] d'armes i atres activitats illegals.

Quan, a principis de setembre de 1943 es varen enterar de que els alemans volien destruir el gueto, estos *partisanos varen oferir tenaç resistència a les forces nazis. No obstant, la ''Judenrat'' va acordar cooperar en les deportacions de judeus des del gueto, en l'esperança de reduir al mínim la matança. Llavors, la FPO es va retirar als boscs de [[Rudninkai]] i de [[Naroch]] en les afores de la ciutat.

Wittenberg, un comandant dels partisans, havia segut arrestat per la [[Gestapo]] i lliberat per la *FPO. La Gestapo va amenaçar en liquidar a la població sancera del gueto si Wittenberg no s'entregava. Despuix d'una discussió en el sí de la dirigencia partisana, Wittenberg es va rendir, i va ser assessinat dos dies més tart. Este event fonamental va ser commemorat en una cançó que va escriure [[Kaczerginski]].

==Vejau també==
*[[Holocaust en Lituània]]
*[[Anex:Guetos judeus baix el règim Nazi]]

==Fonts==
*[http://www1.yadvashem.org/yv/es/exhibitions/music/vilna.asp Gueto de Vilna - Yad Vashem]
*[http://www.ushmm.org/wlc/es/article.php?moduleid=10007209 Enciclopèdia de l'Holocaust - Vilna]
*[http://www1.yadvashem.org/yv/es/exhibitions/music/vilna_partisans.asp Partisans de Vilna]

[[Categoria:Judaisme en Lituània]]
[[Categoria:Guetos judeus baix el nazisme|Vilna]]
[[Categoria:Polònia en la Segona Guerra Mundial]]
[[Categoria:Judaisme en Polònia]]