Guerra de Troya - Historial de revisions

Lluísm en 17:31 8 dec 2025

2025-12-08T17:31:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 8 dec 2025
Llínea 25:		Llínea 25:

	La Guerra de Troya va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l'atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l'entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d'[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l'ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l'ajuda de tots els reis [[grec\|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s'enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L'[[Iliada]] d'[[Homer]] tracta sobre un episodi d'esta guerra, en l'últim any d'accions beliques.		La Guerra de Troya va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l'atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l'entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d'[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l'ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l'ajuda de tots els reis [[grec\|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s'enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L'[[Iliada]] d'[[Homer]] tracta sobre un episodi d'esta guerra, en l'últim any d'accions beliques.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Apolodoro, Biblioteca mitológica, epítome 3,2		* Apolodoro, Biblioteca mitológica, epítome 3,2

Reval en 19:07 4 març 2025

2025-03-04T19:07:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:07 4 març 2025
Llínea 24:		Llínea 24:
	Homer descriu a [[Troya]] com la de l'ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l'interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més dèbil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (a on l'acces era més difícil), i açò coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d'[[Homer]] canten als héroes d’episodis belics.		Homer descriu a [[Troya]] com la de l'ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l'interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més dèbil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (a on l'acces era més difícil), i açò coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d'[[Homer]] canten als héroes d’episodis belics.

	La Guerra de Troya va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l'atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l'entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d'[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l'ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l'ajuda de tots els reis [[grec\|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s'enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L'[[Iliada]] d'[[Homer]] tracta sobre un episodi ~~d’esta~~ guerra, en l'últim any d'accions beliques.		La Guerra de Troya va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l'atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l'entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d'[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l'ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l'ajuda de tots els reis [[grec\|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s'enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L'[[Iliada]] d'[[Homer]] tracta sobre un episodi d'esta guerra, en l'últim any d'accions beliques.

			== Referències ==
			* Apolodoro, Biblioteca mitológica, epítome 3,2
			* Higino, Fábulas 98, 102
			* Ovidio, Las metamorfosis XII,70-145
			* Quinto de Esmirna III,30-63
			* Virgilio, Eneida III, 294-335

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Reval en 19:05 4 març 2025

2025-03-04T19:05:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:05 4 març 2025
Llínea 20:		Llínea 20:
	Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.		Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.

	[[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la ~~'''~~Guerra de Troya~~'''~~. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.).		[[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la Guerra de Troya. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.).

	Homer descriu a [[Troya]] com la de l'ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en ~~l’interior~~ dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més dèbil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (a on l'acces era més difícil), i açò coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d'[[Homer]] canten als héroes d’episodis belics.		Homer descriu a [[Troya]] com la de l'ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l'interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més dèbil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (a on l'acces era més difícil), i açò coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d'[[Homer]] canten als héroes d’episodis belics.

	La ~~'''~~Guerra de Troya~~'''~~ va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l'atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l'entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d'[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l'ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l'ajuda de tots els reis [[grec\|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s'enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L'[[Iliada]] d'[[Homer]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l'últim any d'accions beliques.		La Guerra de Troya va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l'atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l'entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d'[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l'ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l'ajuda de tots els reis [[grec\|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s'enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L'[[Iliada]] d'[[Homer]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l'últim any d'accions beliques.

			== Bibliografia ==
			* Grimal, Pierre (1981). Diccionario de mitología griega y romana. Barcelona: Paidós. ISBN 84-7509-166-0
			* Heródoto (2000 [c. 430 a. C.]). Historia, Libros I-II. Editorial Gredos. ISBN 84-249-2471-1
			* Ruiz de Elvira, Antonio (1982). Mitología clásica. Madrid: Gredos. ISBN 84-249-0204-1

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Alacanti en 18:30 3 oct 2022

2022-10-03T18:30:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:30 3 oct 2022
Llínea 17:		Llínea 17:
	\|campanya2 =		\|campanya2 =
	}}		}}

	Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.		Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.

Alacanti en 18:29 3 oct 2022

2022-10-03T18:29:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:29 3 oct 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	\|nom_batalla=Guerra de Troya		\|nom_batalla=Guerra de Troya
	\|image= [[Image:J G Trautmann Das brennende Troja.jpg\|250px]]		\|image= [[Image:J G Trautmann Das brennende Troja.jpg\|250px]]
	\|~~descrició_image~~ = ''La caiguda de Troya'', per [[Johann Georg Trautmann]]		\|descripció_image = ''La caiguda de Troya'', per [[Johann Georg Trautmann]]
	\|calendata= Eratòstenes va datar la guerra de Troya entre el 1194 a. C. i el 1184 a. C., la Marmor Parium entre el 1219 i el 1209 a. C., i Heròdot en el 1250 a. C.		\|calendata= Eratòstenes va datar la guerra de Troya entre el 1194 a. C. i el 1184 a. C., la Marmor Parium entre el 1219 i el 1209 a. C., i Heròdot en el 1250 a. C.
	\|puesto=La ciutat de Troya i les seues afores		\|puesto=La ciutat de Troya i les seues afores

Alacanti en 18:29 3 oct 2022

2022-10-03T18:29:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:29 3 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Conflicte militar		{{Conflicte militar
	\|~~nome_batalla~~=Guerra de Troya		\|nom_batalla=Guerra de Troya
	\|~~imachen~~= [[Image:J G Trautmann Das brennende Troja.jpg\|250px]]		\|image= [[Image:J G Trautmann Das brennende Troja.jpg\|250px]]
	\|~~descrizión_imachen~~= ''La caiguda de Troya'', per [[Johann Georg Trautmann]]		\|descrició_image = ''La caiguda de Troya'', per [[Johann Georg Trautmann]]
	\|calendata= Eratòstenes va datar la guerra de Troya entre el 1194 a. C. i el 1184 a. C., la Marmor Parium entre el 1219 i el 1209 a. C., i Heròdot en el 1250 a. C.		\|calendata= Eratòstenes va datar la guerra de Troya entre el 1194 a. C. i el 1184 a. C., la Marmor Parium entre el 1219 i el 1209 a. C., i Heròdot en el 1250 a. C.
	\|puesto=La ciutat de Troya i les seues afores		\|puesto=La ciutat de Troya i les seues afores
	\|~~resultato~~=Victoria dels aqueus sobre Troya<br>Destrucció de la ciutat<br>Expulsió dels habitants<br>Mort del rei Príam, del príncip Héctor i del príncip Paris		\|resultat = Victoria dels aqueus sobre Troya<br>Destrucció de la ciutat<br>Expulsió dels habitants<br>Mort del rei Príam, del príncip Héctor i del príncip Paris
	\|~~combatiens1~~=Lliga aquea		\|combatents1= Lliga aquea
	\|~~combatiens2~~=Troyans		\|combatents2= Troyans
	\|~~comandans1~~= Agamèmnon<br>Menelau		\|comandants1= Agamèmnon<br>Menelau
	\|~~comandans2~~= Príam<br>Héctor<br>Paris		\|comandants2= Príam<br>Héctor<br>Paris
	\|~~soldaus1~~ = 1186 barcos de guerra<br>5 deus olímpics		\|soldats1 = 1186 barcos de guerra<br>5 deus olímpics
	\|~~soldaus2~~ = 6 deus olímpics		\|soldats2 = 6 deus olímpics
	\|~~baxas1~~ =		\|baixes1 =
	\|~~baxas2~~ =		\|baixes2 =
	\|~~campaña~~ =		\|campanya =
	\|~~campaña2~~ =		\|campanya2 =
	}}		}}

	Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.		Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.

Jose2 en 10:50 31 maig 2020

2020-05-31T10:50:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:50 31 maig 2020
Llínea 17:		Llínea 17:
	\|campaña2 =		\|campaña2 =
	}}		}}

	Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.		Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.
	[[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la '''Guerra de Troya'''. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.). Homer descriu a [[Troya]] com la de l’ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més dèbil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (on l’acces era més difícil), i açò coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’[[Homer]] canten als héroes d’episodis belics.

	La '''Guerra de Troya''' va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir ~~l’atac~~ contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se ~~l’entrega~~ [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d’[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita ~~l’ajuda~~ de son germà Agameno, rei de Micenas. En ~~l’ajuda~~ de tots els reis [[grec\|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, ~~s’enfrontaven~~ entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. ~~L’Iliada d’~~[[Homer]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en ~~l’últim~~ any ~~d’accions~~ beliques.		[[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la '''Guerra de Troya'''. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.).

			Homer descriu a [[Troya]] com la de l'ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més dèbil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (a on l'acces era més difícil), i açò coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d'[[Homer]] canten als héroes d’episodis belics.

			La '''Guerra de Troya''' va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l'atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l'entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d'[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l'ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l'ajuda de tots els reis [[grec\|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s'enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L'[[Iliada]] d'[[Homer]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l'últim any d'accions beliques.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - 'heroe' a 'héroe'

2018-09-28T11:17:34Z

Text reemplaça - 'heroe' a 'héroe'

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 28 set 2018
Llínea 18:		Llínea 18:
	}}		}}
	Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.		Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.
	[[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la '''Guerra de Troya'''. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.). Homer descriu a [[Troya]] com la de l’ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més dèbil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (on l’acces era més difícil), i açò coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’[[Homer]] canten als ~~heroes~~ d’episodis belics.		[[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la '''Guerra de Troya'''. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.). Homer descriu a [[Troya]] com la de l’ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més dèbil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (on l’acces era més difícil), i açò coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’[[Homer]] canten als héroes d’episodis belics.

	La '''Guerra de Troya''' va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l’atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l’entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d’[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l’ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l’ajuda de tots els reis [[grec\|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L’Iliada d’[[Homer]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l’últim any d’accions beliques.		La '''Guerra de Troya''' va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l’atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l’entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d’[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l’ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l’ajuda de tots els reis [[grec\|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L’Iliada d’[[Homer]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l’últim any d’accions beliques.

Jose2: Text reemplaça - ' aço ' a ' açò '

2018-08-31T18:31:55Z

Text reemplaça - ' aço ' a ' açò '

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 31 ago 2018
Llínea 18:		Llínea 18:
	}}		}}
	Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.		Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.
	[[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la '''Guerra de Troya'''. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.). Homer descriu a [[Troya]] com la de l’ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més dèbil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (on l’acces era més difícil), i ~~aço~~ coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’[[Homer]] canten als heroes d’episodis belics.		[[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la '''Guerra de Troya'''. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.). Homer descriu a [[Troya]] com la de l’ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més dèbil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (on l’acces era més difícil), i açò coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’[[Homer]] canten als heroes d’episodis belics.

	La '''Guerra de Troya''' va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l’atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l’entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d’[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l’ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l’ajuda de tots els reis [[grec\|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L’Iliada d’[[Homer]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l’últim any d’accions beliques.		La '''Guerra de Troya''' va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l’atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l’entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d’[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l’ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l’ajuda de tots els reis [[grec\|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L’Iliada d’[[Homer]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l’últim any d’accions beliques.

Jose2: Text reemplaça - ' debil ' a ' dèbil '

2018-08-04T22:13:47Z

Text reemplaça - ' debil ' a ' dèbil '

← Revisió anterior		Revisió de 22:13 4 ago 2018
Llínea 18:		Llínea 18:
	}}		}}
	Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.		Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda.
	[[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la '''Guerra de Troya'''. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.). Homer descriu a [[Troya]] com la de l’ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més ~~debil~~ i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (on l’acces era més difícil), i aço coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’[[Homer]] canten als heroes d’episodis belics.		[[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la '''Guerra de Troya'''. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.). Homer descriu a [[Troya]] com la de l’ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més dèbil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (on l’acces era més difícil), i aço coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’[[Homer]] canten als heroes d’episodis belics.

	La '''Guerra de Troya''' va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l’atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l’entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d’[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l’ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l’ajuda de tots els reis [[grec\|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L’Iliada d’[[Homer]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l’últim any d’accions beliques.		La '''Guerra de Troya''' va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l’atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l’entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d’[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l’ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l’ajuda de tots els reis [[grec\|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L’Iliada d’[[Homer]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l’últim any d’accions beliques.