Guerra Civil Espanyola - Historial de revisions

Caro de Segeda: /* Canvi: Laicidad de l'Estat */

2026-05-31T10:58:39Z

Canvi: Laicidad de l'Estat

← Revisió anterior		Revisió de 10:58 31 maig 2026
Llínea 70:		Llínea 70:

	=== L'Iglésia i la Guerra Civil Espanyola<ref>''L'Iglésia i la Guerra Civil Espanyola. L'Iglésia espanyola en crisis. Desperteu!''. 8/3/1990. ''Watch Tower Bible and tract Society of Pennsylvania''.</ref> ===		=== L'Iglésia i la Guerra Civil Espanyola<ref>''L'Iglésia i la Guerra Civil Espanyola. L'Iglésia espanyola en crisis. Desperteu!''. 8/3/1990. ''Watch Tower Bible and tract Society of Pennsylvania''.</ref> ===
	==== Canvi: [[~~Laicismo~~\|~~Laicidad~~]] de l'Estat ====		==== Canvi: [[Llaïcisme\|Llaïcitat]] de l'Estat ====
	En octubre de l'any [[1931]], [[Manuel Azaña]], que per a llavors ocupava la direcció del Govern republicà, va declarar:<ref>''El Sol'', 14 d'octubre de 1931: «Espanya ha deixat de ser catòlica. El problema polític consegüent és organisar l'Estat en forma tal que quede adequat a esta fase nova i històrica del poble espanyol».</ref>		En octubre de l'any [[1931]], [[Manuel Azaña]], que per a llavors ocupava la direcció del Govern republicà, va declarar:<ref>''El Sol'', 14 d'octubre de 1931: «Espanya ha deixat de ser catòlica. El problema polític consegüent és organisar l'Estat en forma tal que quede adequat a esta fase nova i històrica del poble espanyol».</ref>

Caro de Segeda: /* Banderes d'unitats */

2026-05-30T20:25:45Z

Banderes d'unitats

← Revisió anterior		Revisió de 20:25 30 maig 2026
Llínea 448:		Llínea 448:
	==== Banderes d'unitats ====		==== Banderes d'unitats ====
	<gallery>		<gallery>
	Image:Flag of the International Brigades.svg\|<small>Bandera oficial de les Brigades Internacionals. Moltes unitats varen continuar usant les seues pròpies banderes i estàndarts<ref>[http://www.-ho20.Org/IMAG/04gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (1)].</ref><ref>[http://www.historiasiglo20.org/IMAG/05gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (2)].</ref~~></small~~>		Image:Flag of the International Brigades.svg\|<small>Bandera oficial de les Brigades Internacionals. Moltes unitats varen continuar usant les seues pròpies banderes i estàndarts</small><ref>[http://www.-ho20.Org/IMAG/04gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (1)].</ref><ref>[http://www.historiasiglo20.org/IMAG/05gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (2)].</ref>
	Image:Bandera CNT-FAI.png\|<small>Bandera de la [[CNT]]-[[FAI]], utilisada per les [[Milícies Confederals\|milícies anarquistes]]</small>		Image:Bandera CNT-FAI.png\|<small>Bandera de la [[CNT]]-[[FAI]], utilisada per les [[Milícies Confederals\|milícies anarquistes]]</small>
	Image:Flag of the Basque Country by Sabino Arana.svg\|<small>Bandera utilisada pel [[Euzko Gudarostea]]</small>		Image:Flag of the Basque Country by Sabino Arana.svg\|<small>Bandera utilisada pel [[Euzko Gudarostea]]</small>

Caro de Segeda: /* Banderes d'unitats */

2026-05-30T20:25:00Z

Banderes d'unitats

← Revisió anterior		Revisió de 20:25 30 maig 2026
Llínea 448:		Llínea 448:
	==== Banderes d'unitats ====		==== Banderes d'unitats ====
	<gallery>		<gallery>
	Image:Flag of the International Brigades.svg\|<small>Bandera oficial de les Brigades Internacionals. Moltes unitats varen continuar usant les seues pròpies banderes i estàndarts<ref>[http://www.-ho20.Org/IMAG/04gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (1)].</ref><ref>[http://www.historiasiglo20.org/IMAG/05gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (2)].</ref>		Image:Flag of the International Brigades.svg\|<small>Bandera oficial de les Brigades Internacionals. Moltes unitats varen continuar usant les seues pròpies banderes i estàndarts<ref>[http://www.-ho20.Org/IMAG/04gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (1)].</ref><ref>[http://www.historiasiglo20.org/IMAG/05gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (2)].</ref></small>
	Image:Bandera CNT-FAI.png\|<small>Bandera de la [[CNT]]-[[FAI]], utilisada per les [[Milícies Confederals\|milícies anarquistes]]		Image:Bandera CNT-FAI.png\|<small>Bandera de la [[CNT]]-[[FAI]], utilisada per les [[Milícies Confederals\|milícies anarquistes]]</small>
	Image:Flag of the Basque Country by Sabino Arana.svg\|<small>Bandera utilisada pel [[Euzko Gudarostea]]		Image:Flag of the Basque Country by Sabino Arana.svg\|<small>Bandera utilisada pel [[Euzko Gudarostea]]</small>
	Image:1st Lincoln Battalion flag.svg\|<small>Bandera del Batalló Lincoln (nort-americà)		Image:1st Lincoln Battalion flag.svg\|<small>Bandera del Batalló Lincoln (nort-americà)</small>
	Image:La XIII Brigada Internacional (Brigada Dombrowski).jpg\|<small>Bandera del Batalló Dabrowsky (polac)		Image:La XIII Brigada Internacional (Brigada Dombrowski).jpg\|<small>Bandera del Batalló Dabrowsky (polac)</small>
	Image:International brigades hungary flag.svg\|<small>Bandera del Grup Rakosi (hongarés)		Image:International brigades hungary flag.svg\|<small>Bandera del Grup Rakosi (hongarés)</small>
	Image:Flag of the 44 Division Spanish Popular Army.svg\|<small>Bandera de la 44 Divisió de l'Eixèrcit Popular		Image:Flag of the 44 Division Spanish Popular Army.svg\|<small>Bandera de la 44 Divisió de l'Eixèrcit Popular</small>
	</gallery>		</gallery>

Reval: Text reemplaça - ' el mar ' a ' la mar '

2026-05-25T19:21:53Z

Text reemplaça - ' el mar ' a ' la mar '

← Revisió anterior		Revisió de 19:21 25 maig 2026
Llínea 415:		Llínea 415:
	El número de morts en la Guerra Civil espanyola a soles pot ser estimat de manera aproximada. Les forces nacionalistes varen posar la sifra de 500.000, incloent no sols als morts en combat, sino també a les víctimes de bombardejos, eixecucions i assessinats. Estimacions recents donen aixina mateix la sifra de 500.000 o menys. Açò no inclou a tots aquells que varen morir de malnutrició, fam i malalties engendrades per la guerra. La sifra de 1.000.000, a vegades nomenada, procedix d'una novela de Gironella, que la justifica entre els 500.000 reconeguts i atres tants la vida del qual va resultar irremediablement destrossada.		El número de morts en la Guerra Civil espanyola a soles pot ser estimat de manera aproximada. Les forces nacionalistes varen posar la sifra de 500.000, incloent no sols als morts en combat, sino també a les víctimes de bombardejos, eixecucions i assessinats. Estimacions recents donen aixina mateix la sifra de 500.000 o menys. Açò no inclou a tots aquells que varen morir de malnutrició, fam i malalties engendrades per la guerra. La sifra de 1.000.000, a vegades nomenada, procedix d'una novela de Gironella, que la justifica entre els 500.000 reconeguts i atres tants la vida del qual va resultar irremediablement destrossada.

	L'exili forçós de molts represaliats abans,durant i despuix de la guerra és difícil de quantificar. Segons la seua situació geogràfica i les seues preferències polítiques s'opte entre eixir per mar, creuant l'oceà per a passar a països sur-americans majoritàriament o el mar els més benestants per a anar a Anglaterra o França. O per terra creuant els Pirineus al costat Gal.País este ultime que molts varen triar per la seua proximitat en Espanya i la seua credença de bona acollida. Demostrant-se el seu error en fets com els camps de concentració de Bram .		L'exili forçós de molts represaliats abans,durant i despuix de la guerra és difícil de quantificar. Segons la seua situació geogràfica i les seues preferències polítiques s'opte entre eixir per mar, creuant l'oceà per a passar a països sur-americans majoritàriament o la mar els més benestants per a anar a Anglaterra o França. O per terra creuant els Pirineus al costat Gal.País este ultime que molts varen triar per la seua proximitat en Espanya i la seua credença de bona acollida. Demostrant-se el seu error en fets com els camps de concentració de Bram .

	Les repercusions polítiques i emocionals de la guerra varen transcendir del que és un conflicte nacional, puix que, per molts atres països, la Guerra Civil espanyola fon vista com a part d'un conflicte internacional que es lliberava entre la religió i l'ateisme, la revolució i el fascisme. Per als URSS, Alemanya i Itàlia, Espanya fon terreny de prova de nous métodos de guerra aérea i de carros de combat. Per a Gran Bretanya i França, el conflicte va representar una nova amenaça a l'equilibri internacional que tractaven dificultosament de preservar, el qual es va afonar en [[1939]] (pocs mesos despuix del fi de la guerra espanyola) en la [[Segona Guerra Mundial]]. El pacte d'Alemanya en l'Unió Soviètica va supondre el fi de l'interés d'esta a mantindre la seua pressió revolucionària en el sur d'[[Europa]].		Les repercusions polítiques i emocionals de la guerra varen transcendir del que és un conflicte nacional, puix que, per molts atres països, la Guerra Civil espanyola fon vista com a part d'un conflicte internacional que es lliberava entre la religió i l'ateisme, la revolució i el fascisme. Per als URSS, Alemanya i Itàlia, Espanya fon terreny de prova de nous métodos de guerra aérea i de carros de combat. Per a Gran Bretanya i França, el conflicte va representar una nova amenaça a l'equilibri internacional que tractaven dificultosament de preservar, el qual es va afonar en [[1939]] (pocs mesos despuix del fi de la guerra espanyola) en la [[Segona Guerra Mundial]]. El pacte d'Alemanya en l'Unió Soviètica va supondre el fi de l'interés d'esta a mantindre la seua pressió revolucionària en el sur d'[[Europa]].

Caro de Segeda en 07:55 21 maig 2026

2026-05-21T07:55:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:55 21 maig 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Franquisme}}
	[[Archiu: Bombardeo sobre la estación del Norte en Valencia.jpg\|thumb\|Bombardeig de l'[[Estació del Nort]] i del barri de [[Russafa]] de [[Valéncia]], realisat per avions italians en 1937.]]		[[Archiu: Bombardeo sobre la estación del Norte en Valencia.jpg\|thumb\|Bombardeig de l'[[Estació del Nort]] i del barri de [[Russafa]] de [[Valéncia]], realisat per avions italians en 1937.]]
	[[Archiu:Tipografía Refugio.jpg\|thumb\|240px\|Senyalisació d'entrada al refugi del carrer Ripalda, en [[Valéncia]], en tipografia [[art déco]] de disseny valencià.]]		[[Archiu:Tipografía Refugio.jpg\|thumb\|240px\|Senyalisació d'entrada al refugi del carrer Ripalda, en [[Valéncia]], en tipografia [[art déco]] de disseny valencià.]]
	~~{{Franquisme}}~~
	Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la guerra civil que tingué lloc en [[Espanya]] entre el pronunciament del 17 i [[18 de juliol de 1936]] i l'últim part de guerra firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].		Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la guerra civil que tingué lloc en [[Espanya]] entre el pronunciament del 17 i [[18 de juliol de 1936]] i l'últim part de guerra firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].

Caro de Segeda en 09:41 20 maig 2026

2026-05-20T09:41:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:41 20 maig 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu: Bombardeo sobre la estación del Norte en Valencia.jpg\|thumb\|Bombardeig de l'[[Estació del Nort]] i del barri de [[Russafa]] de [[Valéncia]], realisat per avions italians en 1937.]]		[[Archiu: Bombardeo sobre la estación del Norte en Valencia.jpg\|thumb\|Bombardeig de l'[[Estació del Nort]] i del barri de [[Russafa]] de [[Valéncia]], realisat per avions italians en 1937.]]
	[[Archiu:Tipografía Refugio.jpg\|thumb\|240px\|Senyalisació d'entrada al refugi del carrer Ripalda, en [[Valéncia]], en tipografia [[art déco]] de disseny valencià.]]		[[Archiu:Tipografía Refugio.jpg\|thumb\|240px\|Senyalisació d'entrada al refugi del carrer Ripalda, en [[Valéncia]], en tipografia [[art déco]] de disseny valencià.]]
			{{Franquisme}}
	Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la guerra civil que tingué lloc en [[Espanya]] entre el pronunciament del 17 i [[18 de juliol de 1936]] i l'últim part de guerra firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].		Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la guerra civil que tingué lloc en [[Espanya]] entre el pronunciament del 17 i [[18 de juliol de 1936]] i l'últim part de guerra firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].

Jose2: Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu '

2025-08-08T15:45:34Z

Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu '

← Revisió anterior		Revisió de 15:45 8 ago 2025
Llínea 246:		Llínea 246:

	El [[30 d'abril]], enfront de Santander, el acorazado ''Espanya'' s'afona despuix de tocar en una mina pròpia. La tripulació és rescatada pel ''Velasco''.<br />		El [[30 d'abril]], enfront de Santander, el acorazado ''Espanya'' s'afona despuix de tocar en una mina pròpia. La tripulació és rescatada pel ''Velasco''.<br />
	Al finalisar la campanya del nort, la República havia perdut al destructor ''Embrutar'', afonat per l'aviació en el port de Gijón, i al submarí C6. Els submarins C4 i C2 es varen refugiar a França, des d'a on varen tornar a les mans republicanes a mijan de 1938, i el ''José Luis Díez'' es va refugiar a Anglaterra, despuix a França i a l'agost de 1938 va intentar passar al ~~Mediterrani~~ camuflat com el destructor anglés HMS Grenville (D 19), sent interceptat pel ''Canàries''. Es va refugiar a Gibraltar, i al decembre de 1938, a l'intentar unir-se a la flota republicana, fon inutilisat pel minador ''Vulcà''.		Al finalisar la campanya del nort, la República havia perdut al destructor ''Embrutar'', afonat per l'aviació en el port de Gijón, i al submarí C6. Els submarins C4 i C2 es varen refugiar a França, des d'a on varen tornar a les mans republicanes a mijan de 1938, i el ''José Luis Díez'' es va refugiar a Anglaterra, despuix a França i a l'agost de 1938 va intentar passar al Mediterràneu camuflat com el destructor anglés HMS Grenville (D 19), sent interceptat pel ''Canàries''. Es va refugiar a Gibraltar, i al decembre de 1938, a l'intentar unir-se a la flota republicana, fon inutilisat pel minador ''Vulcà''.

	===== Guerra naval en el ~~Mediterrani~~ =====		===== Guerra naval en el Mediterràneu =====
	[[Archiu:Pruebas de mar cervera.jpg\|thumb\|left\|200px\|El creuer Almirant Cervera durant la Guerra Civil.]]		[[Archiu:Pruebas de mar cervera.jpg\|thumb\|left\|200px\|El creuer Almirant Cervera durant la Guerra Civil.]]
	En el [[Mediterràneu]], la guerra naval es va centrar en el bloqueig dels ports enemics, la protecció de combois, el bombardeig de costa i el recolzament a operacions terrestres.		En el [[Mediterràneu]], la guerra naval es va centrar en el bloqueig dels ports enemics, la protecció de combois, el bombardeig de costa i el recolzament a operacions terrestres.

Valencian: Text reemplaça - 'asassinat' a 'assessinat'

2025-07-23T06:58:27Z

Text reemplaça - 'asassinat' a 'assessinat'

← Revisió anterior		Revisió de 06:58 23 jul 2025
Llínea 127:		Llínea 127:
	{{AP\|Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936}}		{{AP\|Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936}}

	El colp d'Estat fon cuidadosament planejat, entre atres militars, pels generals [[José Sanjurjo]], [[Emilio Mola]] (el ''director'' de l'alçament) i secundat per [[Francisco Franco]], en el que contaven des del principi, pero que no va confirmar la seua participació fins a l'~~asassinat~~ de Calvo Sotelo. Els plans es varen establir ya en la primavera de 1936, i en la conspiració varen participar comandaments militars —L'Unió Militar Espanyola, anti-republicana, i la Junta de Generals (el coordinador de la qual era el mateix Mola)—, monàrquics, carlistes i atres sectors de l'extrema dreta.		El colp d'Estat fon cuidadosament planejat, entre atres militars, pels generals [[José Sanjurjo]], [[Emilio Mola]] (el ''director'' de l'alçament) i secundat per [[Francisco Franco]], en el que contaven des del principi, pero que no va confirmar la seua participació fins a l'assessinat de Calvo Sotelo. Els plans es varen establir ya en la primavera de 1936, i en la conspiració varen participar comandaments militars —L'Unió Militar Espanyola, anti-republicana, i la Junta de Generals (el coordinador de la qual era el mateix Mola)—, monàrquics, carlistes i atres sectors de l'extrema dreta.

	El general [[José Sanjurjo]] hauria d'haver segut el futur Cap d'Estat pero va morir en accident d'aviació al traslladar-se a Espanya des de [[Portugal]], on estava exiliat pel seu intent de colp d'Estat en [[Sevilla]] el [[10 d'agost]] de [[1932]].		El general [[José Sanjurjo]] hauria d'haver segut el futur Cap d'Estat pero va morir en accident d'aviació al traslladar-se a Espanya des de [[Portugal]], on estava exiliat pel seu intent de colp d'Estat en [[Sevilla]] el [[10 d'agost]] de [[1932]].

Valencian: Text reemplaça - 'asassinats' a 'assessinats'

2025-07-23T06:57:55Z

Text reemplaça - 'asassinats' a 'assessinats'

← Revisió anterior		Revisió de 06:57 23 jul 2025
Llínea 78:		Llínea 78:
	==== La guerra civil: una creuada ====		==== La guerra civil: una creuada ====
	[[Image:Unio Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil.jpg\|300px\|thumb\|right\|Unió Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil baix la [[Real Senyera Valenciana]].]]		[[Image:Unio Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil.jpg\|300px\|thumb\|right\|Unió Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil baix la [[Real Senyera Valenciana]].]]
	El colp d'Estat tenia motius polítics, pero el conflicte pronte va prendre un tipo religiós. L'[[Iglésia Catòlica]], de la qual, el seu poder havia segut soscavat, es va convertir en blanc d'atacs. Tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants varen ser ~~asassinats~~ per revolucionaris oposts al colp militar, que equiparaven a l'Iglésia Espanyola en la dreta. Es va saquejar i es varen pendre foc a iglésies i monasteris. Davant d'esta barbàrie, l'Iglésia va confiar en els sublevats per a defendre la seua causa i «''tornar la nació al si de l'Iglésia''».		El colp d'Estat tenia motius polítics, pero el conflicte pronte va prendre un tipo religiós. L'[[Iglésia Catòlica]], de la qual, el seu poder havia segut soscavat, es va convertir en blanc d'atacs. Tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants varen ser assessinats per revolucionaris oposts al colp militar, que equiparaven a l'Iglésia Espanyola en la dreta. Es va saquejar i es varen pendre foc a iglésies i monasteris. Davant d'esta barbàrie, l'Iglésia va confiar en els sublevats per a defendre la seua causa i «''tornar la nació al si de l'Iglésia''».

	La realitat no era senzilla, puix alguns de que es trobaven en el bando republicà de la guerra també eren catòlics, sobretot en Euzkadi ([[País Basc]]), de robusta tradició catòlica (especialment el seu partit més representatiu PNB), per lo que els capellans vascs varen patir persecució pels dos bans. El u per ser capellans i en l'atre per ser nacionalistes. La guerra civil va enfrontar no sols a republicans i sublevats (entre els que també hi havia republicans), sino a catòlics contra catòlics, a pesar de la carta pastoral ''nàs licet'' dels bisbes de [[Vitòria]] i [[Pamplona]], en la que diuen: {{cita\|No és lícit, en cap forma, en cap terreny, i menys en la forma cruentíssima de la guerra, última raó que tenen els pobles per a impondre la seua raó, fraccionar les forces catòliques davant del comú enemic...<br />		La realitat no era senzilla, puix alguns de que es trobaven en el bando republicà de la guerra també eren catòlics, sobretot en Euzkadi ([[País Basc]]), de robusta tradició catòlica (especialment el seu partit més representatiu PNB), per lo que els capellans vascs varen patir persecució pels dos bans. El u per ser capellans i en l'atre per ser nacionalistes. La guerra civil va enfrontar no sols a republicans i sublevats (entre els que també hi havia republicans), sino a catòlics contra catòlics, a pesar de la carta pastoral ''nàs licet'' dels bisbes de [[Vitòria]] i [[Pamplona]], en la que diuen: {{cita\|No és lícit, en cap forma, en cap terreny, i menys en la forma cruentíssima de la guerra, última raó que tenen els pobles per a impondre la seua raó, fraccionar les forces catòliques davant del comú enemic...<br />
Llínea 94:		Llínea 94:
	{{cita\|El amor al Déu dels nostres pares ha posat les armes en mà de la mitat d'Espanya encara admetent motius menys espirituals en la guerra; l'odi ha manejat contra Déu les de l'atra mitat...<br />		{{cita\|El amor al Déu dels nostres pares ha posat les armes en mà de la mitat d'Espanya encara admetent motius menys espirituals en la guerra; l'odi ha manejat contra Déu les de l'atra mitat...<br />
	De fet no hi ha acte cap religiós d'orde social en les regions ocupades pels rojos; en les tutelades per l'eixèrcit nacional la vida religiosa ha cobrat nou vigor...<br />		De fet no hi ha acte cap religiós d'orde social en les regions ocupades pels rojos; en les tutelades per l'eixèrcit nacional la vida religiosa ha cobrat nou vigor...<br />
	...Conte els milers que han segut grollerament ~~asassinats~~ en les terres encara dominades pels rojos. És dèbil el seu catolicisme en este punt, senyor Aguirre, que no es rebela davant d'esta montanya de cossos exànimes, santificats per la unció sacerdotal i que han segut profanats per l'instint infrahumà dels aliats de vosté; que no li deixa vore més que unixca dotzena llarga, catorze, segons lliste oficial —Menys del dos per mil— Que han sucumbit víctimes de possibles pèrdues polítiques, inclús concedint que hi haguera haguera pèrdua en la forma de jujar-los.}}		...Conte els milers que han segut grollerament assessinats en les terres encara dominades pels rojos. És dèbil el seu catolicisme en este punt, senyor Aguirre, que no es rebela davant d'esta montanya de cossos exànimes, santificats per la unció sacerdotal i que han segut profanats per l'instint infrahumà dels aliats de vosté; que no li deixa vore més que unixca dotzena llarga, catorze, segons lliste oficial —Menys del dos per mil— Que han sucumbit víctimes de possibles pèrdues polítiques, inclús concedint que hi haguera haguera pèrdua en la forma de jujar-los.}}

	El cardenal [[Francisco Vidal i Barraquer]], arquebisbe de [[Tarragona]], qui va tractar de mantindre una posició imparcial durant la guerra, fon obligat pel Govern de Franco a romandre en l'exili fins a la seua mort en l'any [[1943]].		El cardenal [[Francisco Vidal i Barraquer]], arquebisbe de [[Tarragona]], qui va tractar de mantindre una posició imparcial durant la guerra, fon obligat pel Govern de Franco a romandre en l'exili fins a la seua mort en l'any [[1943]].

	Quasi un any despuix d'iniciada la guerra, el [[11 de juliol]] de [[1937]], despuix de la cruel persecució patida per l'Iglésia en la major part de l'Espanya republicana, els bisbes espanyols varen publicar una carta colectiva als bisbes de tot lo món en qué expliquen la seua posició respecte a la guerra civil, exponent que no estan defenent un règim totalitari contra un règim democràtic.<ref>[http://blogs.periodistadigital.com/carloscorral.php/2007/10/16/dos_enciclicas_y_una_pastoral_colectiva Dos encícliques i una Pastoral colectiva fa 70 anys.]</ref> Entre atres coses, dia lo següent:		Quasi un any despuix d'iniciada la guerra, el [[11 de juliol]] de [[1937]], despuix de la cruel persecució patida per l'Iglésia en la major part de l'Espanya republicana, els bisbes espanyols varen publicar una carta colectiva als bisbes de tot lo món en qué expliquen la seua posició respecte a la guerra civil, exponent que no estan defenent un règim totalitari contra un règim democràtic.<ref>[http://blogs.periodistadigital.com/carloscorral.php/2007/10/16/dos_enciclicas_y_una_pastoral_colectiva Dos encícliques i una Pastoral colectiva fa 70 anys.]</ref> Entre atres coses, dia lo següent:
	{{Cita\|Que l'Iglésia, a pesar del seu esperit de pau i de no haver volgut la guerra ni haver colaborat en ella no podia ser indiferent en la lluita...<br />Ara com ara, no hi ha en Espanya més esperança per a reconquistar la justícia i la pau i els bens que d'elles deriven, que el triumf del moviment nacional. Tal vegada hui menys que en els començaments de la guerra, perqué el bando contrari, a pesar de tots els esforços dels seus hòmens de govern, no oferix garanties d'estabilitat política i social...<br />Donem ara un esbós del caràcter del moviment nomenat «nacional». Creem justa esta denominació. Primer, pel seu esperit; perqué la nació espanyola estava dissociada, en la seua immensa majoria, d'una situació estatal que no va saber encarnar les seues profundes necessitats i aspiracions; i el moviment fon acceptat com una esperança en tota la nació; en les regions no lliberades a soles espera trencar la cuirasa de les forces comunistes que li oprimixen. ....<br />L'irrupció contra els temples fon sobtada, quasi simultànea en totes les regions, i va coincidir en la matança de sacerdots. Els temples varen cremar perqué eren cases de Déu, i els sacerdots varen ser sacrificats perqué eren ministres de Déu...<br />Prova elocuentísima que de la destrucció dels temples i la matança dels sacerdots, en forma totalitària fon cosa premeditada, és el seu número espantós. Encara que són prematures les sifres, contem unes 20.000 iglésies i capelles destruïdes o totalment saquejades. Els sacerdots ~~asassinats~~, contant un mija del 40 per 100 en les diòcesis desbastades en algunes arriben al 80 per 100 sumaran, a soles del clero secular, uns 6.000. Se'ls va caçar en gossos, se'ls va perseguir a través de les montanyes; varen ser buscats en afany en tot amagatall. Se'ls va matar sense perjuí la majoria de les vegades, sobre la marcha, sense més raó que el seu ofici social.\|[http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.Html «Carta colectiva dels bisbes espanyols als bisbes de tot el món en motiu de la guerra a Espanya»], en la ''Enciclopèdia Espasa-Calpe'', suplement 1936–1939, pàgines 1553–1555.}}		{{Cita\|Que l'Iglésia, a pesar del seu esperit de pau i de no haver volgut la guerra ni haver colaborat en ella no podia ser indiferent en la lluita...<br />Ara com ara, no hi ha en Espanya més esperança per a reconquistar la justícia i la pau i els bens que d'elles deriven, que el triumf del moviment nacional. Tal vegada hui menys que en els començaments de la guerra, perqué el bando contrari, a pesar de tots els esforços dels seus hòmens de govern, no oferix garanties d'estabilitat política i social...<br />Donem ara un esbós del caràcter del moviment nomenat «nacional». Creem justa esta denominació. Primer, pel seu esperit; perqué la nació espanyola estava dissociada, en la seua immensa majoria, d'una situació estatal que no va saber encarnar les seues profundes necessitats i aspiracions; i el moviment fon acceptat com una esperança en tota la nació; en les regions no lliberades a soles espera trencar la cuirasa de les forces comunistes que li oprimixen. ....<br />L'irrupció contra els temples fon sobtada, quasi simultànea en totes les regions, i va coincidir en la matança de sacerdots. Els temples varen cremar perqué eren cases de Déu, i els sacerdots varen ser sacrificats perqué eren ministres de Déu...<br />Prova elocuentísima que de la destrucció dels temples i la matança dels sacerdots, en forma totalitària fon cosa premeditada, és el seu número espantós. Encara que són prematures les sifres, contem unes 20.000 iglésies i capelles destruïdes o totalment saquejades. Els sacerdots assessinats, contant un mija del 40 per 100 en les diòcesis desbastades en algunes arriben al 80 per 100 sumaran, a soles del clero secular, uns 6.000. Se'ls va caçar en gossos, se'ls va perseguir a través de les montanyes; varen ser buscats en afany en tot amagatall. Se'ls va matar sense perjuí la majoria de les vegades, sobre la marcha, sense més raó que el seu ofici social.\|[http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.Html «Carta colectiva dels bisbes espanyols als bisbes de tot el món en motiu de la guerra a Espanya»], en la ''Enciclopèdia Espasa-Calpe'', suplement 1936–1939, pàgines 1553–1555.}}

	En la Guerra Civil espanyola, davant de la persecució religiosa en la zona republicana, l'Iglésia i el Moviment Nacional varen fer causa comuna, colaborant l'Iglésia activament durant ella (de forma molt semblant que a la faria la [[Iglésia ortodoxa Rusa]] en la [[URS]] en [[Stalin]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]), llegitimant el discurs dels sublevats en l'idea de la creuada, servint els bisbes'i sacerdots com capellans als combatents nacionals, administrant-los els sagraments i beneint les armes i les banderes dels regiments que partien al front. Es va sentir enormement alleujada pel triumf de les tropes de Franco, i va rebre ademés la compensació econòmica que va supondre el restabliment del presupost del clero a l'octubre de 1939.<ref name="stanley">Document «En immens goig». ''El Franquisme. Primera part'', de [[Stanley G. Payne]]. Arlanza Edicions.</ref>		En la Guerra Civil espanyola, davant de la persecució religiosa en la zona republicana, l'Iglésia i el Moviment Nacional varen fer causa comuna, colaborant l'Iglésia activament durant ella (de forma molt semblant que a la faria la [[Iglésia ortodoxa Rusa]] en la [[URS]] en [[Stalin]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]), llegitimant el discurs dels sublevats en l'idea de la creuada, servint els bisbes'i sacerdots com capellans als combatents nacionals, administrant-los els sagraments i beneint les armes i les banderes dels regiments que partien al front. Es va sentir enormement alleujada pel triumf de les tropes de Franco, i va rebre ademés la compensació econòmica que va supondre el restabliment del presupost del clero a l'octubre de 1939.<ref name="stanley">Document «En immens goig». ''El Franquisme. Primera part'', de [[Stanley G. Payne]]. Arlanza Edicions.</ref>

Valencian: Text reemplaça - 'oposat' a 'opost'

2025-07-23T06:54:11Z

Text reemplaça - 'oposat' a 'opost'

← Revisió anterior		Revisió de 06:54 23 jul 2025
Llínea 83:		Llínea 83:
	Menys lícit, millor, absolutament ilícit és, despuix de dividir, sumar-se a l'enemic per a combatre el germà, promiscuant l'ideal de Crist en el de Belial, entre els que no hi ha reparació possible...<br />		Menys lícit, millor, absolutament ilícit és, despuix de dividir, sumar-se a l'enemic per a combatre el germà, promiscuant l'ideal de Crist en el de Belial, entre els que no hi ha reparació possible...<br />

	Arriba l'ilicitut a la monstruositat quan l'enemic és este mònstruo modern, el marxisme o comunisme, hidra de set caps, síntesis de tota heregia, ~~oposat~~ diametralment al cristianisme en la seua doctrina religiosa, política, social i econòmica...\|<ref name=goma>[http://atzoatzokoa.gipuzkoakultura2.net/1937/index.php ''Resposta obligada: Carta oberta AL Sr. D. José Antonio Aguirre per l'Emm. Sr. Dr. D. Isidro Goma Tomás Cardenal arquebisbe de Toledo'']. Gràfiques Bescansa, Pamplona, 1937.</ref>}}		Arriba l'ilicitut a la monstruositat quan l'enemic és este mònstruo modern, el marxisme o comunisme, hidra de set caps, síntesis de tota heregia, opost diametralment al cristianisme en la seua doctrina religiosa, política, social i econòmica...\|<ref name=goma>[http://atzoatzokoa.gipuzkoakultura2.net/1937/index.php ''Resposta obligada: Carta oberta AL Sr. D. José Antonio Aguirre per l'Emm. Sr. Dr. D. Isidro Goma Tomás Cardenal arquebisbe de Toledo'']. Gràfiques Bescansa, Pamplona, 1937.</ref>}}

	El [[cardenal]] [[Isidro Goma]], [[arquebisbe]] de [[Arxidiòcessi de Toledo\|Toledo]] i [[primat d'Espanya]], va escriure:		El [[cardenal]] [[Isidro Goma]], [[arquebisbe]] de [[Arxidiòcessi de Toledo\|Toledo]] i [[primat d'Espanya]], va escriure:

← Revisió anterior		Revisió de 20:25 30 maig 2026
Llínea 448:		Llínea 448:
	==== Banderes d'unitats ====		==== Banderes d'unitats ====
	<gallery>		<gallery>
	Image:Flag of the International Brigades.svg\|<small>Bandera oficial de les Brigades Internacionals. Moltes unitats varen continuar usant les seues pròpies banderes i estàndarts<ref>[http://www.-ho20.Org/IMAG/04gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (1)].</ref><ref>[http://www.historiasiglo20.org/IMAG/05gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (2)].</ref>		Image:Flag of the International Brigades.svg\|<small>Bandera oficial de les Brigades Internacionals. Moltes unitats varen continuar usant les seues pròpies banderes i estàndarts<ref>[http://www.-ho20.Org/IMAG/04gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (1)].</ref><ref>[http://www.historiasiglo20.org/IMAG/05gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (2)].</ref></small>
	Image:Bandera CNT-FAI.png\|<small>Bandera de la [[CNT]]-[[FAI]], utilisada per les [[Milícies Confederals\|milícies anarquistes]]		Image:Bandera CNT-FAI.png\|<small>Bandera de la [[CNT]]-[[FAI]], utilisada per les [[Milícies Confederals\|milícies anarquistes]]</small>
	Image:Flag of the Basque Country by Sabino Arana.svg\|<small>Bandera utilisada pel [[Euzko Gudarostea]]		Image:Flag of the Basque Country by Sabino Arana.svg\|<small>Bandera utilisada pel [[Euzko Gudarostea]]</small>
	Image:1st Lincoln Battalion flag.svg\|<small>Bandera del Batalló Lincoln (nort-americà)		Image:1st Lincoln Battalion flag.svg\|<small>Bandera del Batalló Lincoln (nort-americà)</small>
	Image:La XIII Brigada Internacional (Brigada Dombrowski).jpg\|<small>Bandera del Batalló Dabrowsky (polac)		Image:La XIII Brigada Internacional (Brigada Dombrowski).jpg\|<small>Bandera del Batalló Dabrowsky (polac)</small>
	Image:International brigades hungary flag.svg\|<small>Bandera del Grup Rakosi (hongarés)		Image:International brigades hungary flag.svg\|<small>Bandera del Grup Rakosi (hongarés)</small>
	Image:Flag of the 44 Division Spanish Popular Army.svg\|<small>Bandera de la 44 Divisió de l'Eixèrcit Popular		Image:Flag of the 44 Division Spanish Popular Army.svg\|<small>Bandera de la 44 Divisió de l'Eixèrcit Popular</small>
	</gallery>		</gallery>