Guerra Civil - Historial de revisions

Alacanti: Text reemplaça - 'Bòsnia-Herzegovina' a 'Bòsnia i Herzegovina'

2022-11-04T02:02:26Z

Text reemplaça - 'Bòsnia-Herzegovina' a 'Bòsnia i Herzegovina'

← Revisió anterior		Revisió de 02:02 4 nov 2022
Llínea 53:		Llínea 53:
	* [[Guerra Civil d'El Salvador]] ([[1980]]–[[1992]]). Conflicte entre les forces revolucionàries del [[Front Farabundo Martí per al Llibertament Nacional]] ([[FMLN]]) (recolzat per Cuba i l'Unió Soviètica) i el govern de [[El Salvador]] (recolzat pels Estats Units). Va acabar en el [[Acorts de Pau de Chapultepec\|Tractat de Pau]] de l'any [[1992]].		* [[Guerra Civil d'El Salvador]] ([[1980]]–[[1992]]). Conflicte entre les forces revolucionàries del [[Front Farabundo Martí per al Llibertament Nacional]] ([[FMLN]]) (recolzat per Cuba i l'Unió Soviètica) i el govern de [[El Salvador]] (recolzat pels Estats Units). Va acabar en el [[Acorts de Pau de Chapultepec\|Tractat de Pau]] de l'any [[1992]].

	* [[Guerra en Bòsnia\|Guerra dels Balcans]] ([[1991]]–[[1995]]). Fon el conflicte que es va produir entre els estats de [[Croàcia]], [[Eslovènia]], [[Macedònia]] i [[Bòsnia-Herzegovina]] contra les tropes federals (dominades pels servis) de la [[Yugoslàvia\|República de Yugoslàvia]]. La seua faceta més greu es va produir en Bòsnia, a on el conflicte es va desenrollar entorn de massacres, neteja ètnica i greus violacions al [[dret internacional humanitari]]. Va acabar en la fragmentació del país.		* [[Guerra en Bòsnia\|Guerra dels Balcans]] ([[1991]]–[[1995]]). Fon el conflicte que es va produir entre els estats de [[Croàcia]], [[Eslovènia]], [[Macedònia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]] contra les tropes federals (dominades pels servis) de la [[Yugoslàvia\|República de Yugoslàvia]]. La seua faceta més greu es va produir en Bòsnia, a on el conflicte es va desenrollar entorn de massacres, neteja ètnica i greus violacions al [[dret internacional humanitari]]. Va acabar en la fragmentació del país.

	* [[Primera Guerra del Congo\|Primera]] ([[1996]]–[[1997]]) i [[Segona Guerra del Congo]] ([[1998]]–[[2003]]). Producte de la caiguda del dictador [[Mobutu Sese Seko]] i del triumfo de les guerrilles liderades per [[Laurent Kabila]], es varen iniciar dos els d'enfrontaments armats entre els habitants de la [[República Democràtica del Congo]] ([[Zaire\|ex-Zaire]]). Causat en part pel fi de la [[guerra freda]] i la desestabilisació provocada pel [[Genocidi de Rwanda]], uns quants països africans varen acabar intervenint. El seu resultat fon més de 3,8 millons de morts i la destrucció i saqueig de les riquees naturals del cor d'Àfrica.		* [[Primera Guerra del Congo\|Primera]] ([[1996]]–[[1997]]) i [[Segona Guerra del Congo]] ([[1998]]–[[2003]]). Producte de la caiguda del dictador [[Mobutu Sese Seko]] i del triumfo de les guerrilles liderades per [[Laurent Kabila]], es varen iniciar dos els d'enfrontaments armats entre els habitants de la [[República Democràtica del Congo]] ([[Zaire\|ex-Zaire]]). Causat en part pel fi de la [[guerra freda]] i la desestabilisació provocada pel [[Genocidi de Rwanda]], uns quants països africans varen acabar intervenint. El seu resultat fon més de 3,8 millons de morts i la destrucció i saqueig de les riquees naturals del cor d'Àfrica.

Valencian: Text reemplaça - 'Veneçola' a 'Veneçuela'

2022-10-18T18:59:05Z

Text reemplaça - 'Veneçola' a 'Veneçuela'

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 18 oct 2022
Llínea 33:		Llínea 33:
	* [[Revolució Lliberal d'Equador]] ([[1875]]/[[1895]]–[[1924]]). Conflicte armat intern entre el [[Partit Conservador Equatorià]] i el [[Partit Lliberal Equatorià]] este últim comandat per [[Eloy Alfaro]]. Esta guerra civil té els seus inicis a partir de [[1875]] any en que és assessinat el president [[Gabriel García Moreno]] i és a partir d'allí que es produïxen diverses batalles a on perix molta gent inocent. A partir de l'any [[1895]] és quan la guerra dona fruits i Eloy Alfaro és Proclamat president, deixant al poder als lliberals i aparentment exterminant els conservadors pero no fon aixina els que varen quedar varen prolongar més escaramusses armades sent l'última en 1924 posant-li fi a la guerra. Gràcies a esta Revolució Lliberal es va acabar l'esclavitut en el [[Equador]].		* [[Revolució Lliberal d'Equador]] ([[1875]]/[[1895]]–[[1924]]). Conflicte armat intern entre el [[Partit Conservador Equatorià]] i el [[Partit Lliberal Equatorià]] este últim comandat per [[Eloy Alfaro]]. Esta guerra civil té els seus inicis a partir de [[1875]] any en que és assessinat el president [[Gabriel García Moreno]] i és a partir d'allí que es produïxen diverses batalles a on perix molta gent inocent. A partir de l'any [[1895]] és quan la guerra dona fruits i Eloy Alfaro és Proclamat president, deixant al poder als lliberals i aparentment exterminant els conservadors pero no fon aixina els que varen quedar varen prolongar més escaramusses armades sent l'última en 1924 posant-li fi a la guerra. Gràcies a esta Revolució Lliberal es va acabar l'esclavitut en el [[Equador]].

	* [[Revolució Llibertadora (Veneçuela)\|Guerra Civil ~~Veneçolana~~]] ([[1901]]–[[1903]]).		* [[Revolució Llibertadora (Veneçuela)\|Guerra Civil Veneçuelana]] ([[1901]]–[[1903]]).

	* [[Guerra dels Mil Dies]] ([[1899]]–[[1902]]). Conflicte intern de [[Colòmbia]] entre les forces dels [[partit polític\|partits]] [[Partit Lliberal de Colòmbia\|Lliberal]] i [[Partit Conservador Colombià\|Conservador]], que varen acabar en la victòria dels últims i l'establiment d'un estat hegemònic fins a mitat del [[sigle XX]].		* [[Guerra dels Mil Dies]] ([[1899]]–[[1902]]). Conflicte intern de [[Colòmbia]] entre les forces dels [[partit polític\|partits]] [[Partit Lliberal de Colòmbia\|Lliberal]] i [[Partit Conservador Colombià\|Conservador]], que varen acabar en la victòria dels últims i l'establiment d'un estat hegemònic fins a mitat del [[sigle XX]].

Valencian: Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'

2022-08-30T23:29:37Z

Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'

← Revisió anterior		Revisió de 23:29 30 ago 2022
Llínea 49:		Llínea 49:
	* [[Guerra Civil Grega]] ([[1946]]–[[1949]]). Conflicte residual de la [[Segona Guerra Mundial]], en el qual guerrillers [[Comunisme\|comunistes]] (recolzats per la [[URSS]]) varen combatre a les forces de la [[monarquia]] (recolzada pels [[Estats Units]]), a fi d'implantar un sistema socialiste en [[Grècia]].		* [[Guerra Civil Grega]] ([[1946]]–[[1949]]). Conflicte residual de la [[Segona Guerra Mundial]], en el qual guerrillers [[Comunisme\|comunistes]] (recolzats per la [[URSS]]) varen combatre a les forces de la [[monarquia]] (recolzada pels [[Estats Units]]), a fi d'implantar un sistema socialiste en [[Grècia]].

	* [[Guerra Civil de Costa Rica]] ([[1948]]). Despuix de la fraudulenta reelecció del senyor [[Teodoro Picat Michalski]] com a president de [[Costa Rica]], el líder ramonense [[José Figueres Ferrer]] va liderar una reeixida revolució en ajuda de la [[Llegió ~~Carib~~]].		* [[Guerra Civil de Costa Rica]] ([[1948]]). Despuix de la fraudulenta reelecció del senyor [[Teodoro Picat Michalski]] com a president de [[Costa Rica]], el líder ramonense [[José Figueres Ferrer]] va liderar una reeixida revolució en ajuda de la [[Llegió Carip]].

	* [[Guerra Civil d'El Salvador]] ([[1980]]–[[1992]]). Conflicte entre les forces revolucionàries del [[Front Farabundo Martí per al Llibertament Nacional]] ([[FMLN]]) (recolzat per Cuba i l'Unió Soviètica) i el govern de [[El Salvador]] (recolzat pels Estats Units). Va acabar en el [[Acorts de Pau de Chapultepec\|Tractat de Pau]] de l'any [[1992]].		* [[Guerra Civil d'El Salvador]] ([[1980]]–[[1992]]). Conflicte entre les forces revolucionàries del [[Front Farabundo Martí per al Llibertament Nacional]] ([[FMLN]]) (recolzat per Cuba i l'Unió Soviètica) i el govern de [[El Salvador]] (recolzat pels Estats Units). Va acabar en el [[Acorts de Pau de Chapultepec\|Tractat de Pau]] de l'any [[1992]].

Jose2: Text reemplaça - 'r mes ' a 'r més '

2022-05-03T17:02:31Z

Text reemplaça - 'r mes ' a 'r més '

← Revisió anterior		Revisió de 17:02 3 maig 2022
Llínea 31:		Llínea 31:
	* [[Guerra Civil de 1891\|Guerra Civil Chilena]] ([[1891]]). Conflicte entre forces del [[Congrés Nacional de Chile]] que es varen enfrontar contra les del [[president de Chile\|president]] [[José Manuel Balmaceda]], acabant en la victòria dels primers i l'implementació d'un [[sistema parlamentari]].		* [[Guerra Civil de 1891\|Guerra Civil Chilena]] ([[1891]]). Conflicte entre forces del [[Congrés Nacional de Chile]] que es varen enfrontar contra les del [[president de Chile\|president]] [[José Manuel Balmaceda]], acabant en la victòria dels primers i l'implementació d'un [[sistema parlamentari]].

	* [[Revolució Lliberal d'Equador]] ([[1875]]/[[1895]]–[[1924]]). Conflicte armat intern entre el [[Partit Conservador Equatorià]] i el [[Partit Lliberal Equatorià]] este últim comandat per [[Eloy Alfaro]]. Esta guerra civil té els seus inicis a partir de [[1875]] any en que és assessinat el president [[Gabriel García Moreno]] i és a partir d'allí que es produïxen diverses batalles a on perix molta gent inocent. A partir de l'any [[1895]] és quan la guerra dona fruits i Eloy Alfaro és Proclamat president, deixant al poder als lliberals i aparentment exterminant els conservadors pero no fon aixina els que varen quedar varen prolongar ~~mes~~ escaramusses armades sent l'última en 1924 posant-li fi a la guerra. Gràcies a esta Revolució Lliberal es va acabar l'esclavitut en el [[Equador]].		* [[Revolució Lliberal d'Equador]] ([[1875]]/[[1895]]–[[1924]]). Conflicte armat intern entre el [[Partit Conservador Equatorià]] i el [[Partit Lliberal Equatorià]] este últim comandat per [[Eloy Alfaro]]. Esta guerra civil té els seus inicis a partir de [[1875]] any en que és assessinat el president [[Gabriel García Moreno]] i és a partir d'allí que es produïxen diverses batalles a on perix molta gent inocent. A partir de l'any [[1895]] és quan la guerra dona fruits i Eloy Alfaro és Proclamat president, deixant al poder als lliberals i aparentment exterminant els conservadors pero no fon aixina els que varen quedar varen prolongar més escaramusses armades sent l'última en 1924 posant-li fi a la guerra. Gràcies a esta Revolució Lliberal es va acabar l'esclavitut en el [[Equador]].

	* [[Revolució Llibertadora (Veneçuela)\|Guerra Civil Veneçolana]] ([[1901]]–[[1903]]).		* [[Revolució Llibertadora (Veneçuela)\|Guerra Civil Veneçolana]] ([[1901]]–[[1903]]).

Jose2: Text reemplaça - 's on ' a 's a on '

2021-05-24T19:27:07Z

Text reemplaça - 's on ' a 's a on '

← Revisió anterior		Revisió de 19:27 24 maig 2021
Llínea 31:		Llínea 31:
	* [[Guerra Civil de 1891\|Guerra Civil Chilena]] ([[1891]]). Conflicte entre forces del [[Congrés Nacional de Chile]] que es varen enfrontar contra les del [[president de Chile\|president]] [[José Manuel Balmaceda]], acabant en la victòria dels primers i l'implementació d'un [[sistema parlamentari]].		* [[Guerra Civil de 1891\|Guerra Civil Chilena]] ([[1891]]). Conflicte entre forces del [[Congrés Nacional de Chile]] que es varen enfrontar contra les del [[president de Chile\|president]] [[José Manuel Balmaceda]], acabant en la victòria dels primers i l'implementació d'un [[sistema parlamentari]].

	* [[Revolució Lliberal d'Equador]] ([[1875]]/[[1895]]–[[1924]]). Conflicte armat intern entre el [[Partit Conservador Equatorià]] i el [[Partit Lliberal Equatorià]] este últim comandat per [[Eloy Alfaro]]. Esta guerra civil té els seus inicis a partir de [[1875]] any en que és assessinat el president [[Gabriel García Moreno]] i és a partir d'allí que es produïxen diverses batalles on perix molta gent inocent. A partir de l'any [[1895]] és quan la guerra dona fruits i Eloy Alfaro és Proclamat president, deixant al poder als lliberals i aparentment exterminant els conservadors pero no fon aixina els que varen quedar varen prolongar mes escaramusses armades sent l'última en 1924 posant-li fi a la guerra. Gràcies a esta Revolució Lliberal es va acabar l'esclavitut en el [[Equador]].		* [[Revolució Lliberal d'Equador]] ([[1875]]/[[1895]]–[[1924]]). Conflicte armat intern entre el [[Partit Conservador Equatorià]] i el [[Partit Lliberal Equatorià]] este últim comandat per [[Eloy Alfaro]]. Esta guerra civil té els seus inicis a partir de [[1875]] any en que és assessinat el president [[Gabriel García Moreno]] i és a partir d'allí que es produïxen diverses batalles a on perix molta gent inocent. A partir de l'any [[1895]] és quan la guerra dona fruits i Eloy Alfaro és Proclamat president, deixant al poder als lliberals i aparentment exterminant els conservadors pero no fon aixina els que varen quedar varen prolongar mes escaramusses armades sent l'última en 1924 posant-li fi a la guerra. Gràcies a esta Revolució Lliberal es va acabar l'esclavitut en el [[Equador]].

	* [[Revolució Llibertadora (Veneçuela)\|Guerra Civil Veneçolana]] ([[1901]]–[[1903]]).		* [[Revolució Llibertadora (Veneçuela)\|Guerra Civil Veneçolana]] ([[1901]]–[[1903]]).

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:16:40Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

Jose2 en 08:33 10 oct 2018

2018-10-10T08:33:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:33 10 oct 2018
Llínea 57:		Llínea 57:
	* [[Primera Guerra del Congo\|Primera]] ([[1996]]–[[1997]]) i [[Segona Guerra del Congo]] ([[1998]]–[[2003]]). Producte de la caiguda del dictador [[Mobutu Sese Seko]] i del triumfo de les guerrilles liderades per [[Laurent Kabila]], es varen iniciar dos els d'enfrontaments armats entre els habitants de la [[República Democràtica del Congo]] ([[Zaire\|ex-Zaire]]). Causat en part pel fi de la [[guerra freda]] i la desestabilisació provocada pel [[Genocidi de Rwanda]], uns quants països africans varen acabar intervenint. El seu resultat fon més de 3,8 millons de morts i la destrucció i saqueig de les riquees naturals del cor d'Àfrica.		* [[Primera Guerra del Congo\|Primera]] ([[1996]]–[[1997]]) i [[Segona Guerra del Congo]] ([[1998]]–[[2003]]). Producte de la caiguda del dictador [[Mobutu Sese Seko]] i del triumfo de les guerrilles liderades per [[Laurent Kabila]], es varen iniciar dos els d'enfrontaments armats entre els habitants de la [[República Democràtica del Congo]] ([[Zaire\|ex-Zaire]]). Causat en part pel fi de la [[guerra freda]] i la desestabilisació provocada pel [[Genocidi de Rwanda]], uns quants països africans varen acabar intervenint. El seu resultat fon més de 3,8 millons de morts i la destrucció i saqueig de les riquees naturals del cor d'Àfrica.

			[[Categoria:Societat]]
	[[Categoria:Guerra]]		[[Categoria:Guerra]]
	[[Categoria:Guerres civils\| ]]		[[Categoria:Guerres civils\| ]]

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2018-08-25T12:13:41Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

Jose2: Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

2018-02-21T10:59:40Z

Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 21 feb 2018
Llínea 45:		Llínea 45:
	* [[Guerra Civil China]] ([[1927]]–[[1950]]). Conflicte entre les forces del [[Partit Comuniste Chinenc]] liderades per [[Mao Zedong]] i l'eixèrcit del [[Kuomintang]], comandat per [[Chiang Kai-shek]]. Durant la invasió [[Japó\|japonesa]] a [[China]] va existir una treva entre les dos parts, a fi de destinar els esforços mancomunats contra l'enemic comú. Després del terme de la [[Segona Guerra Mundial]], es van reprendre els enfrontaments que van culminar en la instalació de la [[República Popular China]] en [[1949]].		* [[Guerra Civil China]] ([[1927]]–[[1950]]). Conflicte entre les forces del [[Partit Comuniste Chinenc]] liderades per [[Mao Zedong]] i l'eixèrcit del [[Kuomintang]], comandat per [[Chiang Kai-shek]]. Durant la invasió [[Japó\|japonesa]] a [[China]] va existir una treva entre les dos parts, a fi de destinar els esforços mancomunats contra l'enemic comú. Després del terme de la [[Segona Guerra Mundial]], es van reprendre els enfrontaments que van culminar en la instalació de la [[República Popular China]] en [[1949]].

	* [[Guerra Civil Espanyola]] ([[1936]]–[[1939]]). Fon l'enfrontament entre els partidaris de la [[República Espanyola]] contra els militars de dreta sublevats ~~davall~~ el comandament del general [[Francisco Franco]]. Les forces republicanes contaven entre els seus principals adherents a membres socialistes del PSOE i la UGT, comunistes estalinistes del PCE i comunistes anti-estalinistes del POUM, igual que grans grups [[Anarquismo\|anarquistas]] representats per la CNT i FAI. En el recolzament de l'[[Itàlia\|Itàlia fascista]] i la seua aliada en Europa l'Alemanya de Hitler, els sublevats van derrotar en una cruenta guerra als seus oponents, entre els que s'inclouen als [[Brigades Internacionals\|brigadistes]] de més de 50 països. La victòria de Franco significaria una dictadura que duraria fins a [[1975]].		* [[Guerra Civil Espanyola]] ([[1936]]–[[1939]]). Fon l'enfrontament entre els partidaris de la [[República Espanyola]] contra els militars de dreta sublevats devall el comandament del general [[Francisco Franco]]. Les forces republicanes contaven entre els seus principals adherents a membres socialistes del PSOE i la UGT, comunistes estalinistes del PCE i comunistes anti-estalinistes del POUM, igual que grans grups [[Anarquismo\|anarquistas]] representats per la CNT i FAI. En el recolzament de l'[[Itàlia\|Itàlia fascista]] i la seua aliada en Europa l'Alemanya de Hitler, els sublevats van derrotar en una cruenta guerra als seus oponents, entre els que s'inclouen als [[Brigades Internacionals\|brigadistes]] de més de 50 països. La victòria de Franco significaria una dictadura que duraria fins a [[1975]].

	* [[Guerra Civil Grega]] ([[1946]]–[[1949]]). Conflicte residual de la [[Segona Guerra Mundial]], en el qual guerrillers [[Comunisme\|comunistes]] (recolzats per la [[URSS]]) van combatre a les forces de la [[monarquia]] (recolzada pels [[Estats Units]]), a fi d'implantar un sistema socialiste en [[Grècia]].		* [[Guerra Civil Grega]] ([[1946]]–[[1949]]). Conflicte residual de la [[Segona Guerra Mundial]], en el qual guerrillers [[Comunisme\|comunistes]] (recolzats per la [[URSS]]) van combatre a les forces de la [[monarquia]] (recolzada pels [[Estats Units]]), a fi d'implantar un sistema socialiste en [[Grècia]].

Jose2 en 15:16 15 feb 2018

2018-02-15T15:16:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 02:02 4 nov 2022
Llínea 53:		Llínea 53:
	* [[Guerra Civil d'El Salvador]] ([[1980]]–[[1992]]). Conflicte entre les forces revolucionàries del [[Front Farabundo Martí per al Llibertament Nacional]] ([[FMLN]]) (recolzat per Cuba i l'Unió Soviètica) i el govern de [[El Salvador]] (recolzat pels Estats Units). Va acabar en el [[Acorts de Pau de Chapultepec\|Tractat de Pau]] de l'any [[1992]].		* [[Guerra Civil d'El Salvador]] ([[1980]]–[[1992]]). Conflicte entre les forces revolucionàries del [[Front Farabundo Martí per al Llibertament Nacional]] ([[FMLN]]) (recolzat per Cuba i l'Unió Soviètica) i el govern de [[El Salvador]] (recolzat pels Estats Units). Va acabar en el [[Acorts de Pau de Chapultepec\|Tractat de Pau]] de l'any [[1992]].

	* [[Guerra en Bòsnia\|Guerra dels Balcans]] ([[1991]]–[[1995]]). Fon el conflicte que es va produir entre els estats de [[Croàcia]], [[Eslovènia]], [[Macedònia]] i [[Bòsnia-Herzegovina]] contra les tropes federals (dominades pels servis) de la [[Yugoslàvia\|República de Yugoslàvia]]. La seua faceta més greu es va produir en Bòsnia, a on el conflicte es va desenrollar entorn de massacres, neteja ètnica i greus violacions al [[dret internacional humanitari]]. Va acabar en la fragmentació del país.		* [[Guerra en Bòsnia\|Guerra dels Balcans]] ([[1991]]–[[1995]]). Fon el conflicte que es va produir entre els estats de [[Croàcia]], [[Eslovènia]], [[Macedònia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]] contra les tropes federals (dominades pels servis) de la [[Yugoslàvia\|República de Yugoslàvia]]. La seua faceta més greu es va produir en Bòsnia, a on el conflicte es va desenrollar entorn de massacres, neteja ètnica i greus violacions al [[dret internacional humanitari]]. Va acabar en la fragmentació del país.

	* [[Primera Guerra del Congo\|Primera]] ([[1996]]–[[1997]]) i [[Segona Guerra del Congo]] ([[1998]]–[[2003]]). Producte de la caiguda del dictador [[Mobutu Sese Seko]] i del triumfo de les guerrilles liderades per [[Laurent Kabila]], es varen iniciar dos els d'enfrontaments armats entre els habitants de la [[República Democràtica del Congo]] ([[Zaire\|ex-Zaire]]). Causat en part pel fi de la [[guerra freda]] i la desestabilisació provocada pel [[Genocidi de Rwanda]], uns quants països africans varen acabar intervenint. El seu resultat fon més de 3,8 millons de morts i la destrucció i saqueig de les riquees naturals del cor d'Àfrica.		* [[Primera Guerra del Congo\|Primera]] ([[1996]]–[[1997]]) i [[Segona Guerra del Congo]] ([[1998]]–[[2003]]). Producte de la caiguda del dictador [[Mobutu Sese Seko]] i del triumfo de les guerrilles liderades per [[Laurent Kabila]], es varen iniciar dos els d'enfrontaments armats entre els habitants de la [[República Democràtica del Congo]] ([[Zaire\|ex-Zaire]]). Causat en part pel fi de la [[guerra freda]] i la desestabilisació provocada pel [[Genocidi de Rwanda]], uns quants països africans varen acabar intervenint. El seu resultat fon més de 3,8 millons de morts i la destrucció i saqueig de les riquees naturals del cor d'Àfrica.

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 21 feb 2018
Llínea 45:		Llínea 45:
	* [[Guerra Civil China]] ([[1927]]–[[1950]]). Conflicte entre les forces del [[Partit Comuniste Chinenc]] liderades per [[Mao Zedong]] i l'eixèrcit del [[Kuomintang]], comandat per [[Chiang Kai-shek]]. Durant la invasió [[Japó\|japonesa]] a [[China]] va existir una treva entre les dos parts, a fi de destinar els esforços mancomunats contra l'enemic comú. Després del terme de la [[Segona Guerra Mundial]], es van reprendre els enfrontaments que van culminar en la instalació de la [[República Popular China]] en [[1949]].		* [[Guerra Civil China]] ([[1927]]–[[1950]]). Conflicte entre les forces del [[Partit Comuniste Chinenc]] liderades per [[Mao Zedong]] i l'eixèrcit del [[Kuomintang]], comandat per [[Chiang Kai-shek]]. Durant la invasió [[Japó\|japonesa]] a [[China]] va existir una treva entre les dos parts, a fi de destinar els esforços mancomunats contra l'enemic comú. Després del terme de la [[Segona Guerra Mundial]], es van reprendre els enfrontaments que van culminar en la instalació de la [[República Popular China]] en [[1949]].

	* [[Guerra Civil Espanyola]] ([[1936]]–[[1939]]). Fon l'enfrontament entre els partidaris de la [[República Espanyola]] contra els militars de dreta sublevats ~~davall~~ el comandament del general [[Francisco Franco]]. Les forces republicanes contaven entre els seus principals adherents a membres socialistes del PSOE i la UGT, comunistes estalinistes del PCE i comunistes anti-estalinistes del POUM, igual que grans grups [[Anarquismo\|anarquistas]] representats per la CNT i FAI. En el recolzament de l'[[Itàlia\|Itàlia fascista]] i la seua aliada en Europa l'Alemanya de Hitler, els sublevats van derrotar en una cruenta guerra als seus oponents, entre els que s'inclouen als [[Brigades Internacionals\|brigadistes]] de més de 50 països. La victòria de Franco significaria una dictadura que duraria fins a [[1975]].		* [[Guerra Civil Espanyola]] ([[1936]]–[[1939]]). Fon l'enfrontament entre els partidaris de la [[República Espanyola]] contra els militars de dreta sublevats devall el comandament del general [[Francisco Franco]]. Les forces republicanes contaven entre els seus principals adherents a membres socialistes del PSOE i la UGT, comunistes estalinistes del PCE i comunistes anti-estalinistes del POUM, igual que grans grups [[Anarquismo\|anarquistas]] representats per la CNT i FAI. En el recolzament de l'[[Itàlia\|Itàlia fascista]] i la seua aliada en Europa l'Alemanya de Hitler, els sublevats van derrotar en una cruenta guerra als seus oponents, entre els que s'inclouen als [[Brigades Internacionals\|brigadistes]] de més de 50 països. La victòria de Franco significaria una dictadura que duraria fins a [[1975]].

	* [[Guerra Civil Grega]] ([[1946]]–[[1949]]). Conflicte residual de la [[Segona Guerra Mundial]], en el qual guerrillers [[Comunisme\|comunistes]] (recolzats per la [[URSS]]) van combatre a les forces de la [[monarquia]] (recolzada pels [[Estats Units]]), a fi d'implantar un sistema socialiste en [[Grècia]].		* [[Guerra Civil Grega]] ([[1946]]–[[1949]]). Conflicte residual de la [[Segona Guerra Mundial]], en el qual guerrillers [[Comunisme\|comunistes]] (recolzats per la [[URSS]]) van combatre a les forces de la [[monarquia]] (recolzada pels [[Estats Units]]), a fi d'implantar un sistema socialiste en [[Grècia]].

← Revisió anterior		Revisió de 19:16 24 maig 2021
Llínea 9:		Llínea 9:
	* [[Guerra de subversió inca\|Guerra Civil Inca]] ([[1529]]-[[1532]]). Conflicte de successió imperial entre [[Huáscar]] i el seu mig germà [[Atahualpa]] per la repentina mort de l'Emperador [[Huayna Cápac]] i de successor llegítim [[Ninan Cuyuchi]]. Este conflicte debilitarà sériament al [[Imperi inca]], que culminarà sent conquistat pels espanyols.		* [[Guerra de subversió inca\|Guerra Civil Inca]] ([[1529]]-[[1532]]). Conflicte de successió imperial entre [[Huáscar]] i el seu mig germà [[Atahualpa]] per la repentina mort de l'Emperador [[Huayna Cápac]] i de successor llegítim [[Ninan Cuyuchi]]. Este conflicte debilitarà sériament al [[Imperi inca]], que culminarà sent conquistat pels espanyols.

	* [[Guerra Civil Castellana]] ([[1366]]–[[1369]]) i una atra en ([[1465]]–[[1468]]), entre [[Pere I de Castella]] i el seu mig germà [[Enric de Trastamara]], que es traduirà en l'implantació de la nova dinastia. ~~Després~~ Enric s'enfrontarà en una atra guerra civil al seu mig germà [[Alfons de Castella\|Alfons]].		* [[Guerra Civil Castellana]] ([[1366]]–[[1369]]) i una atra en ([[1465]]–[[1468]]), entre [[Pere I de Castella]] i el seu mig germà [[Enric de Trastamara]], que es traduirà en l'implantació de la nova dinastia. Despuix Enric s'enfrontarà en una atra guerra civil al seu mig germà [[Alfons de Castella\|Alfons]].

	* [[Guerra de Successió Castellana]] ([[1475]]–[[1480]]). Conflicte dinàstic entre la reina [[Isabel I de Castella]], recolzada pel seu espós [[Ferrando II d'Aragó]], contra la seua neboda [[Juana la Beltraneja]], recolzada pel [[regne de Portugal]] i el [[regne de França]].		* [[Guerra de Successió Castellana]] ([[1475]]–[[1480]]). Conflicte dinàstic entre la reina [[Isabel I de Castella]], recolzada pel seu espós [[Ferrando II d'Aragó]], contra la seua neboda [[Juana la Beltraneja]], recolzada pel [[regne de Portugal]] i el [[regne de França]].
Llínea 21:		Llínea 21:
	* [[Guerres carlistes]] ([[1833]]–[[1876]]). Conflictes dinàstics entre dos branques de la casa [[Dinastia Borbó\|Borbó]] per la successió a la corona. D'un costat, [[Isabel II d'Espanya\|Isabel II]] i, posteriorment, el seu fill [[Alfons XII d'Espanya\|Alfons XII]]; de l'atre, [[Carlos María Isidro de Borbó]] i Parma, germà de [[Ferrando VII d'Espanya\|Ferrando VII]] i els seus descendents.		* [[Guerres carlistes]] ([[1833]]–[[1876]]). Conflictes dinàstics entre dos branques de la casa [[Dinastia Borbó\|Borbó]] per la successió a la corona. D'un costat, [[Isabel II d'Espanya\|Isabel II]] i, posteriorment, el seu fill [[Alfons XII d'Espanya\|Alfons XII]]; de l'atre, [[Carlos María Isidro de Borbó]] i Parma, germà de [[Ferrando VII d'Espanya\|Ferrando VII]] i els seus descendents.

	* [[Revolució de 1851\|Revolució chilena de 1851]]. ~~Després~~ de l'elecció de [[Manuel Montt]], l'atre candidat, el general [[José María de la Cruz]], l'acusa d'haver fet chantage al Congrés, provocant una guerra civil.		* [[Revolució de 1851\|Revolució chilena de 1851]]. Despuix de l'elecció de [[Manuel Montt]], l'atre candidat, el general [[José María de la Cruz]], l'acusa d'haver fet chantage al Congrés, provocant una guerra civil.

	* [[Guerra de Reforma]] ([[1857]]–[[1861]]). Confrontació dels dos bandos en que es trobava dividida la societat mexicana lliberals que volien com a president a [[Benito Juárez]] i conservadors que volien com a president a [[Félix Zuloaga]].		* [[Guerra de Reforma]] ([[1857]]–[[1861]]). Confrontació dels dos bandos en que es trobava dividida la societat mexicana lliberals que volien com a president a [[Benito Juárez]] i conservadors que volien com a president a [[Félix Zuloaga]].
Llínea 43:		Llínea 43:
	* [[Guerra Civil Irlandesa]] ([[1922]]–[[1923]]). Es va iniciar com una divisió interna dins del [[Sinn Féin]] (partit polític que va liderar la [[Guerra d'Independència d'Irlanda\|Guerra d'Independència]]) producte de la negativa d'una facció d'aprovar el [[Tractat Anglo-Irlandés]] de [[1921]], pel qual es creava l'[[Estat Lliure d'Irlanda]] i es partia el territori creant [[Irlanda del Nort]].		* [[Guerra Civil Irlandesa]] ([[1922]]–[[1923]]). Es va iniciar com una divisió interna dins del [[Sinn Féin]] (partit polític que va liderar la [[Guerra d'Independència d'Irlanda\|Guerra d'Independència]]) producte de la negativa d'una facció d'aprovar el [[Tractat Anglo-Irlandés]] de [[1921]], pel qual es creava l'[[Estat Lliure d'Irlanda]] i es partia el territori creant [[Irlanda del Nort]].

	* [[Guerra Civil China]] ([[1927]]–[[1950]]). Conflicte entre les forces del [[Partit Comuniste Chinenc]] liderades per [[Mao Zedong]] i l'eixèrcit del [[Kuomintang]], comandat per [[Chiang Kai-shek]]. Durant la invasió [[Japó\|japonesa]] a [[China]] va existir una treva entre les dos parts, a fi de destinar els esforços mancomunats contra l'enemic comú. ~~Després~~ del terme de la [[Segona Guerra Mundial]], es varen reprendre els enfrontaments que varen culminar en la instalació de la [[República Popular China]] en [[1949]].		* [[Guerra Civil China]] ([[1927]]–[[1950]]). Conflicte entre les forces del [[Partit Comuniste Chinenc]] liderades per [[Mao Zedong]] i l'eixèrcit del [[Kuomintang]], comandat per [[Chiang Kai-shek]]. Durant la invasió [[Japó\|japonesa]] a [[China]] va existir una treva entre les dos parts, a fi de destinar els esforços mancomunats contra l'enemic comú. Despuix del terme de la [[Segona Guerra Mundial]], es varen reprendre els enfrontaments que varen culminar en la instalació de la [[República Popular China]] en [[1949]].

	* [[Guerra Civil Espanyola]] ([[1936]]–[[1939]]). Fon l'enfrontament entre els partidaris de la [[República Espanyola]] contra els militars de dreta sublevats devall el comandament del general [[Francisco Franco]]. Les forces republicanes contaven entre els seus principals adherents a membres socialistes del PSOE i la UGT, comunistes estalinistes del PCE i comunistes anti-estalinistes del POUM, igual que grans grups [[Anarquismo\|anarquistas]] representats per la CNT i FAI. En el recolzament de l'[[Itàlia\|Itàlia fascista]] i la seua aliada en Europa l'Alemanya de Hitler, els sublevats varen derrotar en una cruenta guerra als seus oponents, entre els que s'inclouen als [[Brigades Internacionals\|brigadistes]] de més de 50 països. La victòria de Franco significaria una dictadura que duraria fins a [[1975]].		* [[Guerra Civil Espanyola]] ([[1936]]–[[1939]]). Fon l'enfrontament entre els partidaris de la [[República Espanyola]] contra els militars de dreta sublevats devall el comandament del general [[Francisco Franco]]. Les forces republicanes contaven entre els seus principals adherents a membres socialistes del PSOE i la UGT, comunistes estalinistes del PCE i comunistes anti-estalinistes del POUM, igual que grans grups [[Anarquismo\|anarquistas]] representats per la CNT i FAI. En el recolzament de l'[[Itàlia\|Itàlia fascista]] i la seua aliada en Europa l'Alemanya de Hitler, els sublevats varen derrotar en una cruenta guerra als seus oponents, entre els que s'inclouen als [[Brigades Internacionals\|brigadistes]] de més de 50 països. La victòria de Franco significaria una dictadura que duraria fins a [[1975]].
Llínea 49:		Llínea 49:
	* [[Guerra Civil Grega]] ([[1946]]–[[1949]]). Conflicte residual de la [[Segona Guerra Mundial]], en el qual guerrillers [[Comunisme\|comunistes]] (recolzats per la [[URSS]]) varen combatre a les forces de la [[monarquia]] (recolzada pels [[Estats Units]]), a fi d'implantar un sistema socialiste en [[Grècia]].		* [[Guerra Civil Grega]] ([[1946]]–[[1949]]). Conflicte residual de la [[Segona Guerra Mundial]], en el qual guerrillers [[Comunisme\|comunistes]] (recolzats per la [[URSS]]) varen combatre a les forces de la [[monarquia]] (recolzada pels [[Estats Units]]), a fi d'implantar un sistema socialiste en [[Grècia]].

	* [[Guerra Civil de Costa Rica]] ([[1948]]). ~~Després~~ de la fraudulenta reelecció del senyor [[Teodoro Picat Michalski]] com a president de [[Costa Rica]], el líder ramonense [[José Figueres Ferrer]] va liderar una reeixida revolució en ajuda de la [[Llegió Carib]].		* [[Guerra Civil de Costa Rica]] ([[1948]]). Despuix de la fraudulenta reelecció del senyor [[Teodoro Picat Michalski]] com a president de [[Costa Rica]], el líder ramonense [[José Figueres Ferrer]] va liderar una reeixida revolució en ajuda de la [[Llegió Carib]].

	* [[Guerra Civil d'El Salvador]] ([[1980]]–[[1992]]). Conflicte entre les forces revolucionàries del [[Front Farabundo Martí per al Llibertament Nacional]] ([[FMLN]]) (recolzat per Cuba i l'Unió Soviètica) i el govern de [[El Salvador]] (recolzat pels Estats Units). Va acabar en el [[Acorts de Pau de Chapultepec\|Tractat de Pau]] de l'any [[1992]].		* [[Guerra Civil d'El Salvador]] ([[1980]]–[[1992]]). Conflicte entre les forces revolucionàries del [[Front Farabundo Martí per al Llibertament Nacional]] ([[FMLN]]) (recolzat per Cuba i l'Unió Soviètica) i el govern de [[El Salvador]] (recolzat pels Estats Units). Va acabar en el [[Acorts de Pau de Chapultepec\|Tractat de Pau]] de l'any [[1992]].

← Revisió anterior		Revisió de 12:13 25 ago 2018
Llínea 15:		Llínea 15:
	* [[Periodo Sengoku\|Guerra Civil Japonesa]] ([[1476]]–[[1568]]). Conflictes que va haver-hi en [[Japó]] per distintes circumstàncies.		* [[Periodo Sengoku\|Guerra Civil Japonesa]] ([[1476]]–[[1568]]). Conflictes que va haver-hi en [[Japó]] per distintes circumstàncies.

	* [[Guerra de les Dos Roses]] ([[1445]]–[[1485]]). Conflictes dinàstics entre els membres de la [[Casa de York]] contra els de la [[Casa de Lancaster]], que ~~van~~ lluitar intermitentment per conseguir posar a un dels seus membres com [[Monarca britànic\|Rei d'Anglaterra]]. Acabaria en la [[Edat Mija]] en les [[Illes Britàniques]], en el triumfo final dels [[Casa de Tudor\|Tudor]].		* [[Guerra de les Dos Roses]] ([[1445]]–[[1485]]). Conflictes dinàstics entre els membres de la [[Casa de York]] contra els de la [[Casa de Lancaster]], que varen lluitar intermitentment per conseguir posar a un dels seus membres com [[Monarca britànic\|Rei d'Anglaterra]]. Acabaria en la [[Edat Mija]] en les [[Illes Britàniques]], en el triumfo final dels [[Casa de Tudor\|Tudor]].

	* [[Guerra Civil Catalana]] ([[1462]]–[[1472]]).		* [[Guerra Civil Catalana]] ([[1462]]–[[1472]]).
Llínea 27:		Llínea 27:
	* [[Guerra de Secessió\|Guerra de Secessió Nort-americana]] ([[1861]]–[[1865]]). Enfrontament dels estats del nort (industrialisats i abolicionistes) contra els estats del sur (agricultura i esclaviste) el motiu principal dels quals fon la secessió dels estats meridionals de l'Unió.		* [[Guerra de Secessió\|Guerra de Secessió Nort-americana]] ([[1861]]–[[1865]]). Enfrontament dels estats del nort (industrialisats i abolicionistes) contra els estats del sur (agricultura i esclaviste) el motiu principal dels quals fon la secessió dels estats meridionals de l'Unió.

	* [[Guerra Civil Argentina]] ([[1814]]–[[1880]]). Prolongat conflicte que va ocórrer en territori actualment argentí entre els partits [[federals\|federal]] i [[unitaris\|unitari]] durant el [[sigle XIX]]. Una primera etapa d'enfrontament entre [[Buenos Aires]] i les províncies a partir de l'any [[1814]], quan encara no havia conclòs la Guerra d'Independència, va arribar al seu punt culminant en 1820; despuix es ~~van~~ produir diversos enfrontaments entre províncies, a partir de [[1826]], que ~~van~~ concloure formalment en 1852, en la [[batalla de Casolans]]; l'etapa final fon un llarc enfrontament entre el centralisme i el federalisme, que va acabar en [[1880]], en la [[federalisació de Buenos Aires]].		* [[Guerra Civil Argentina]] ([[1814]]–[[1880]]). Prolongat conflicte que va ocórrer en territori actualment argentí entre els partits [[federals\|federal]] i [[unitaris\|unitari]] durant el [[sigle XIX]]. Una primera etapa d'enfrontament entre [[Buenos Aires]] i les províncies a partir de l'any [[1814]], quan encara no havia conclòs la Guerra d'Independència, va arribar al seu punt culminant en 1820; despuix es varen produir diversos enfrontaments entre províncies, a partir de [[1826]], que varen concloure formalment en 1852, en la [[batalla de Casolans]]; l'etapa final fon un llarc enfrontament entre el centralisme i el federalisme, que va acabar en [[1880]], en la [[federalisació de Buenos Aires]].

	* [[Guerra Civil de 1891\|Guerra Civil Chilena]] ([[1891]]). Conflicte entre forces del [[Congrés Nacional de Chile]] que es ~~van~~ enfrontar contra les del [[president de Chile\|president]] [[José Manuel Balmaceda]], acabant en la victòria dels primers i l'implementació d'un [[sistema parlamentari]].		* [[Guerra Civil de 1891\|Guerra Civil Chilena]] ([[1891]]). Conflicte entre forces del [[Congrés Nacional de Chile]] que es varen enfrontar contra les del [[president de Chile\|president]] [[José Manuel Balmaceda]], acabant en la victòria dels primers i l'implementació d'un [[sistema parlamentari]].

	* [[Revolució Lliberal d'Equador]] ([[1875]]/[[1895]]–[[1924]]). Conflicte armat intern entre el [[Partit Conservador Equatorià]] i el [[Partit Lliberal Equatorià]] este últim comandat per [[Eloy Alfaro]]. Esta guerra civil té els seus inicis a partir de [[1875]] any en que és assessinat el president [[Gabriel García Moreno]] i és a partir d'allí que es produïxen diverses batalles on perix molta gent inocent. A partir de l'any [[1895]] és quan la guerra dona fruits i Eloy Alfaro és Proclamat president, deixant al poder als lliberals i aparentment exterminant els conservadors pero no fon aixina els que ~~van~~ quedar ~~van~~ prolongar mes escaramusses armades sent l'última en 1924 posant-li fi a la guerra. Gràcies a esta Revolució Lliberal es va acabar l'esclavitut en el [[Equador]].		* [[Revolució Lliberal d'Equador]] ([[1875]]/[[1895]]–[[1924]]). Conflicte armat intern entre el [[Partit Conservador Equatorià]] i el [[Partit Lliberal Equatorià]] este últim comandat per [[Eloy Alfaro]]. Esta guerra civil té els seus inicis a partir de [[1875]] any en que és assessinat el president [[Gabriel García Moreno]] i és a partir d'allí que es produïxen diverses batalles on perix molta gent inocent. A partir de l'any [[1895]] és quan la guerra dona fruits i Eloy Alfaro és Proclamat president, deixant al poder als lliberals i aparentment exterminant els conservadors pero no fon aixina els que varen quedar varen prolongar mes escaramusses armades sent l'última en 1924 posant-li fi a la guerra. Gràcies a esta Revolució Lliberal es va acabar l'esclavitut en el [[Equador]].

	* [[Revolució Llibertadora (Veneçuela)\|Guerra Civil Veneçolana]] ([[1901]]–[[1903]]).		* [[Revolució Llibertadora (Veneçuela)\|Guerra Civil Veneçolana]] ([[1901]]–[[1903]]).

	* [[Guerra dels Mil Dies]] ([[1899]]–[[1902]]). Conflicte intern de [[Colòmbia]] entre les forces dels [[partit polític\|partits]] [[Partit Lliberal de Colòmbia\|Lliberal]] i [[Partit Conservador Colombià\|Conservador]], que ~~van~~ acabar en la victòria dels últims i l'establiment d'un estat hegemònic fins a mitat del [[sigle XX]].		* [[Guerra dels Mil Dies]] ([[1899]]–[[1902]]). Conflicte intern de [[Colòmbia]] entre les forces dels [[partit polític\|partits]] [[Partit Lliberal de Colòmbia\|Lliberal]] i [[Partit Conservador Colombià\|Conservador]], que varen acabar en la victòria dels últims i l'establiment d'un estat hegemònic fins a mitat del [[sigle XX]].

	* [[Guerra Civil Finlandesa]] ([[1918]]). Conflicte que va enfrontar als social-demócrates i als conservadors despuix del colapse de l'Imperi rus.		* [[Guerra Civil Finlandesa]] ([[1918]]). Conflicte que va enfrontar als social-demócrates i als conservadors despuix del colapse de l'Imperi rus.
Llínea 43:		Llínea 43:
	* [[Guerra Civil Irlandesa]] ([[1922]]–[[1923]]). Es va iniciar com una divisió interna dins del [[Sinn Féin]] (partit polític que va liderar la [[Guerra d'Independència d'Irlanda\|Guerra d'Independència]]) producte de la negativa d'una facció d'aprovar el [[Tractat Anglo-Irlandés]] de [[1921]], pel qual es creava l'[[Estat Lliure d'Irlanda]] i es partia el territori creant [[Irlanda del Nort]].		* [[Guerra Civil Irlandesa]] ([[1922]]–[[1923]]). Es va iniciar com una divisió interna dins del [[Sinn Féin]] (partit polític que va liderar la [[Guerra d'Independència d'Irlanda\|Guerra d'Independència]]) producte de la negativa d'una facció d'aprovar el [[Tractat Anglo-Irlandés]] de [[1921]], pel qual es creava l'[[Estat Lliure d'Irlanda]] i es partia el territori creant [[Irlanda del Nort]].

	* [[Guerra Civil China]] ([[1927]]–[[1950]]). Conflicte entre les forces del [[Partit Comuniste Chinenc]] liderades per [[Mao Zedong]] i l'eixèrcit del [[Kuomintang]], comandat per [[Chiang Kai-shek]]. Durant la invasió [[Japó\|japonesa]] a [[China]] va existir una treva entre les dos parts, a fi de destinar els esforços mancomunats contra l'enemic comú. Després del terme de la [[Segona Guerra Mundial]], es ~~van~~ reprendre els enfrontaments que ~~van~~ culminar en la instalació de la [[República Popular China]] en [[1949]].		* [[Guerra Civil China]] ([[1927]]–[[1950]]). Conflicte entre les forces del [[Partit Comuniste Chinenc]] liderades per [[Mao Zedong]] i l'eixèrcit del [[Kuomintang]], comandat per [[Chiang Kai-shek]]. Durant la invasió [[Japó\|japonesa]] a [[China]] va existir una treva entre les dos parts, a fi de destinar els esforços mancomunats contra l'enemic comú. Després del terme de la [[Segona Guerra Mundial]], es varen reprendre els enfrontaments que varen culminar en la instalació de la [[República Popular China]] en [[1949]].

	* [[Guerra Civil Espanyola]] ([[1936]]–[[1939]]). Fon l'enfrontament entre els partidaris de la [[República Espanyola]] contra els militars de dreta sublevats devall el comandament del general [[Francisco Franco]]. Les forces republicanes contaven entre els seus principals adherents a membres socialistes del PSOE i la UGT, comunistes estalinistes del PCE i comunistes anti-estalinistes del POUM, igual que grans grups [[Anarquismo\|anarquistas]] representats per la CNT i FAI. En el recolzament de l'[[Itàlia\|Itàlia fascista]] i la seua aliada en Europa l'Alemanya de Hitler, els sublevats ~~van~~ derrotar en una cruenta guerra als seus oponents, entre els que s'inclouen als [[Brigades Internacionals\|brigadistes]] de més de 50 països. La victòria de Franco significaria una dictadura que duraria fins a [[1975]].		* [[Guerra Civil Espanyola]] ([[1936]]–[[1939]]). Fon l'enfrontament entre els partidaris de la [[República Espanyola]] contra els militars de dreta sublevats devall el comandament del general [[Francisco Franco]]. Les forces republicanes contaven entre els seus principals adherents a membres socialistes del PSOE i la UGT, comunistes estalinistes del PCE i comunistes anti-estalinistes del POUM, igual que grans grups [[Anarquismo\|anarquistas]] representats per la CNT i FAI. En el recolzament de l'[[Itàlia\|Itàlia fascista]] i la seua aliada en Europa l'Alemanya de Hitler, els sublevats varen derrotar en una cruenta guerra als seus oponents, entre els que s'inclouen als [[Brigades Internacionals\|brigadistes]] de més de 50 països. La victòria de Franco significaria una dictadura que duraria fins a [[1975]].

	* [[Guerra Civil Grega]] ([[1946]]–[[1949]]). Conflicte residual de la [[Segona Guerra Mundial]], en el qual guerrillers [[Comunisme\|comunistes]] (recolzats per la [[URSS]]) ~~van~~ combatre a les forces de la [[monarquia]] (recolzada pels [[Estats Units]]), a fi d'implantar un sistema socialiste en [[Grècia]].		* [[Guerra Civil Grega]] ([[1946]]–[[1949]]). Conflicte residual de la [[Segona Guerra Mundial]], en el qual guerrillers [[Comunisme\|comunistes]] (recolzats per la [[URSS]]) varen combatre a les forces de la [[monarquia]] (recolzada pels [[Estats Units]]), a fi d'implantar un sistema socialiste en [[Grècia]].

	* [[Guerra Civil de Costa Rica]] ([[1948]]). Després de la fraudulenta reelecció del senyor [[Teodoro Picat Michalski]] com a president de [[Costa Rica]], el líder ramonense [[José Figueres Ferrer]] va liderar una reeixida revolució en ajuda de la [[Llegió Carib]].		* [[Guerra Civil de Costa Rica]] ([[1948]]). Després de la fraudulenta reelecció del senyor [[Teodoro Picat Michalski]] com a president de [[Costa Rica]], el líder ramonense [[José Figueres Ferrer]] va liderar una reeixida revolució en ajuda de la [[Llegió Carib]].
Llínea 55:		Llínea 55:
	* [[Guerra en Bòsnia\|Guerra dels Balcans]] ([[1991]]–[[1995]]). Fon el conflicte que es va produir entre els estats de [[Croàcia]], [[Eslovènia]], [[Macedònia]] i [[Bòsnia-Herzegovina]] contra les tropes federals (dominades pels servis) de la [[Yugoslàvia\|República de Yugoslàvia]]. La seua faceta més greu es va produir en Bòsnia, a on el conflicte es va desenrollar entorn de massacres, neteja ètnica i greus violacions al [[dret internacional humanitari]]. Va acabar en la fragmentació del país.		* [[Guerra en Bòsnia\|Guerra dels Balcans]] ([[1991]]–[[1995]]). Fon el conflicte que es va produir entre els estats de [[Croàcia]], [[Eslovènia]], [[Macedònia]] i [[Bòsnia-Herzegovina]] contra les tropes federals (dominades pels servis) de la [[Yugoslàvia\|República de Yugoslàvia]]. La seua faceta més greu es va produir en Bòsnia, a on el conflicte es va desenrollar entorn de massacres, neteja ètnica i greus violacions al [[dret internacional humanitari]]. Va acabar en la fragmentació del país.

	* [[Primera Guerra del Congo\|Primera]] ([[1996]]–[[1997]]) i [[Segona Guerra del Congo]] ([[1998]]–[[2003]]). Producte de la caiguda del dictador [[Mobutu Sese Seko]] i del triumfo de les guerrilles liderades per [[Laurent Kabila]], es ~~van~~ iniciar dos els d'enfrontaments armats entre els habitants de la [[República Democràtica del Congo]] ([[Zaire\|ex-Zaire]]). Causat en part pel fi de la [[guerra freda]] i la desestabilisació provocada pel [[Genocidi de Rwanda]], uns quants països africans ~~van~~ acabar intervenint. El seu resultat fon més de 3,8 millons de morts i la destrucció i saqueig de les riquees naturals del cor d'Àfrica.		* [[Primera Guerra del Congo\|Primera]] ([[1996]]–[[1997]]) i [[Segona Guerra del Congo]] ([[1998]]–[[2003]]). Producte de la caiguda del dictador [[Mobutu Sese Seko]] i del triumfo de les guerrilles liderades per [[Laurent Kabila]], es varen iniciar dos els d'enfrontaments armats entre els habitants de la [[República Democràtica del Congo]] ([[Zaire\|ex-Zaire]]). Causat en part pel fi de la [[guerra freda]] i la desestabilisació provocada pel [[Genocidi de Rwanda]], uns quants països africans varen acabar intervenint. El seu resultat fon més de 3,8 millons de morts i la destrucció i saqueig de les riquees naturals del cor d'Àfrica.

	[[Categoria:Guerra]]		[[Categoria:Guerra]]
	[[Categoria:Guerres civils\| ]]		[[Categoria:Guerres civils\| ]]

← Revisió anterior		Revisió de 15:16 15 feb 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	Es denomina '''guerra civil''' a qualsevol enfrontament bèlic els participants del qual no són majoritàriament forces militars regulars, sino que estan formades o organisades per persones generalment de la població civil. La seua característica més comú és que el conflicte armat es desenrolla en un mateix país, enfrontant-se entre si persones d'un mateix lloc (ciutat, poble o comunitat) defenent, generalment, dos ideologies o interessos distints. En esta conflagració, arriba a vegades l'intervenció d'unitats estrangeres de distints països, inclús, ajudant o colaborant en els distints bandos d'eixa mateixa guerra civil, els individus dels quals arriben a ser voluntaris civils que recolzen l'ideologia del bando seleccionat.		Es denomina '''guerra civil''' a qualsevol enfrontament bèlic els participants del qual no són majoritàriament forces militars regulars, sino que estan formades o organisades per persones generalment de la població civil. La seua característica més comú és que el conflicte armat es desenrolla en un mateix país, enfrontant-se entre si persones d'un mateix lloc (ciutat, poble o comunitat) defenent, generalment, dos ideologies o interessos distints. En esta conflagració, arriba a vegades l'intervenció d'unitats estrangeres de distints països, inclús, ajudant o colaborant en els distints bandos d'eixa mateixa guerra civil, els individus dels quals arriben a ser voluntaris civils que recolzen l'ideologia del bando seleccionat.

	En el sigle XXI el [[Africa\|continent africà]] és un niu de guerres civils en molts dels seus països degut generalment a lluites pel poder de les ètnies més importants de cada país, nomenades ''guerres oblidades'', ya que són conegudes pel públic quan hi ha un genocidi o una gran massacre de persones.		En el [[sigle XXI]] el [[Africa\|continent africà]] és un niu de guerres civils en molts dels seus països degut generalment a lluites pel poder de les ètnies més importants de cada país, nomenades ''guerres oblidades'', ya que són conegudes pel públic quan hi ha un genocidi o una gran massacre de persones.

	== Algunes de les més conegudes guerres civils de l'història ==		== Algunes de les més conegudes guerres civils de l'història ==
Llínea 27:		Llínea 27:
	* [[Guerra de Secessió\|Guerra de Secessió Nort-americana]] ([[1861]]–[[1865]]). Enfrontament dels estats del nort (industrialisats i abolicionistes) contra els estats del sur (agricultura i esclaviste) el motiu principal dels quals fon la secessió dels estats meridionals de l'Unió.		* [[Guerra de Secessió\|Guerra de Secessió Nort-americana]] ([[1861]]–[[1865]]). Enfrontament dels estats del nort (industrialisats i abolicionistes) contra els estats del sur (agricultura i esclaviste) el motiu principal dels quals fon la secessió dels estats meridionals de l'Unió.

	* [[Guerra Civil Argentina]] ([[1814]]–[[1880]]). Prolongat conflicte que va ocórrer en territori actualment argentí entre els partits [[federals\|federal]] i [[unitaris\|unitari]] durant el sigle XIX. Una primera etapa d'enfrontament entre [[Buenos Aires]] i les províncies a partir de [[1814]], quan encara no havia conclòs la Guerra d'Independència, va arribar al seu punt culminant en 1820; despuix es van produir diversos enfrontaments entre províncies, a partir de [[1826]], que van concloure formalment en 1852, en la [[batalla de Casolans]]; l'etapa final fon un llarc enfrontament entre el centralisme i el federalisme, que va acabar en [[1880]], en la [[federalisació de Buenos Aires]].		* [[Guerra Civil Argentina]] ([[1814]]–[[1880]]). Prolongat conflicte que va ocórrer en territori actualment argentí entre els partits [[federals\|federal]] i [[unitaris\|unitari]] durant el [[sigle XIX]]. Una primera etapa d'enfrontament entre [[Buenos Aires]] i les províncies a partir de l'any [[1814]], quan encara no havia conclòs la Guerra d'Independència, va arribar al seu punt culminant en 1820; despuix es van produir diversos enfrontaments entre províncies, a partir de [[1826]], que van concloure formalment en 1852, en la [[batalla de Casolans]]; l'etapa final fon un llarc enfrontament entre el centralisme i el federalisme, que va acabar en [[1880]], en la [[federalisació de Buenos Aires]].

	* [[Guerra Civil de 1891\|Guerra Civil Chilena]] ([[1891]]). Conflicte entre forces del [[Congrés Nacional de Chile]] que es van enfrontar contra les del [[president de Chile\|president]] [[José Manuel Balmaceda]], acabant en la victòria dels primers i l'implementació d'un [[sistema parlamentari]].		* [[Guerra Civil de 1891\|Guerra Civil Chilena]] ([[1891]]). Conflicte entre forces del [[Congrés Nacional de Chile]] que es van enfrontar contra les del [[president de Chile\|president]] [[José Manuel Balmaceda]], acabant en la victòria dels primers i l'implementació d'un [[sistema parlamentari]].

	* [[Revolució Lliberal d'Equador]] ([[1875]]/[[1895]]–[[1924]]). Conflicte armat intern entre el [[Partit Conservador Equatorià]] i el [[Partit Lliberal Equatorià]] este últim comandat per [[Eloy Alfaro]]. Esta guerra civil té els seus inicis a partir de [[1875]] any en que és assessinat el president [[Gabriel García Moreno]] i és a partir d'allí que es produïxen diverses batalles on perix molta gent inocent. A partir de 1895 és quan la guerra dona fruits i Eloy Alfaro és Proclamat president, deixant al poder als lliberals i aparentment exterminant els conservadors pero no fon aixina els que van quedar van prolongar mes escaramusses armades sent l'última en 1924 posant-li fi a la guerra. Gràcies a esta Revolució Lliberal es va acabar l'esclavitut en el [[Equador]].		* [[Revolució Lliberal d'Equador]] ([[1875]]/[[1895]]–[[1924]]). Conflicte armat intern entre el [[Partit Conservador Equatorià]] i el [[Partit Lliberal Equatorià]] este últim comandat per [[Eloy Alfaro]]. Esta guerra civil té els seus inicis a partir de [[1875]] any en que és assessinat el president [[Gabriel García Moreno]] i és a partir d'allí que es produïxen diverses batalles on perix molta gent inocent. A partir de l'any [[1895]] és quan la guerra dona fruits i Eloy Alfaro és Proclamat president, deixant al poder als lliberals i aparentment exterminant els conservadors pero no fon aixina els que van quedar van prolongar mes escaramusses armades sent l'última en 1924 posant-li fi a la guerra. Gràcies a esta Revolució Lliberal es va acabar l'esclavitut en el [[Equador]].

	* [[Revolució Llibertadora (Veneçuela)\|Guerra Civil Veneçolana]] ([[1901]]–[[1903]]).		* [[Revolució Llibertadora (Veneçuela)\|Guerra Civil Veneçolana]] ([[1901]]–[[1903]]).
Llínea 51:		Llínea 51:
	* [[Guerra Civil de Costa Rica]] ([[1948]]). Després de la fraudulenta reelecció del senyor [[Teodoro Picat Michalski]] com a president de [[Costa Rica]], el líder ramonense [[José Figueres Ferrer]] va liderar una reeixida revolució en ajuda de la [[Llegió Carib]].		* [[Guerra Civil de Costa Rica]] ([[1948]]). Després de la fraudulenta reelecció del senyor [[Teodoro Picat Michalski]] com a president de [[Costa Rica]], el líder ramonense [[José Figueres Ferrer]] va liderar una reeixida revolució en ajuda de la [[Llegió Carib]].

	* [[Guerra Civil d'El Salvador]] ([[1980]]–[[1992]]). Conflicte entre les forces revolucionàries del [[Front Farabundo Martí per al Llibertament Nacional]] ([[FMLN]]) (recolzat per Cuba i l'Unió Soviètica) i el govern de [[El Salvador]] (recolzat pels Estats Units). Va acabar en el [[Acorts de Pau de Chapultepec\|Tractat de Pau]] de [[1992]].		* [[Guerra Civil d'El Salvador]] ([[1980]]–[[1992]]). Conflicte entre les forces revolucionàries del [[Front Farabundo Martí per al Llibertament Nacional]] ([[FMLN]]) (recolzat per Cuba i l'Unió Soviètica) i el govern de [[El Salvador]] (recolzat pels Estats Units). Va acabar en el [[Acorts de Pau de Chapultepec\|Tractat de Pau]] de l'any [[1992]].

	* [[Guerra en Bòsnia\|Guerra dels Balcans]] ([[1991]]–[[1995]]). Fon el conflicte que es va produir entre els estats de [[Croàcia]], [[Eslovènia]], [[Macedònia]] i [[Bòsnia-Herzegovina]] contra les tropes federals (dominades pels servis) de la [[Yugoslàvia\|República de Yugoslàvia]]. La seua faceta més greu es va produir en Bòsnia, a on el conflicte es va desenrollar entorn de massacres, neteja ètnica i greus violacions al [[dret internacional humanitari]]. Va acabar en la fragmentació del país.		* [[Guerra en Bòsnia\|Guerra dels Balcans]] ([[1991]]–[[1995]]). Fon el conflicte que es va produir entre els estats de [[Croàcia]], [[Eslovènia]], [[Macedònia]] i [[Bòsnia-Herzegovina]] contra les tropes federals (dominades pels servis) de la [[Yugoslàvia\|República de Yugoslàvia]]. La seua faceta més greu es va produir en Bòsnia, a on el conflicte es va desenrollar entorn de massacres, neteja ètnica i greus violacions al [[dret internacional humanitari]]. Va acabar en la fragmentació del país.