Guatemala - Historial de revisions

Jose2 en 16:16 1 nov 2025

2025-11-01T16:16:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:16 1 nov 2025
Llínea 1185:		Llínea 1185:
	* [[Archiu:Olympic flag.svg\|50px]] [[Guatemala en els Jocs Olímpics]]		* [[Archiu:Olympic flag.svg\|50px]] [[Guatemala en els Jocs Olímpics]]
	* Selecció Nacional de Waterpolo		* Selecció Nacional de Waterpolo

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref\|2}}		{{listaref\|2}}

Lluísm en 12:11 27 ago 2025

2025-08-27T12:11:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:11 27 ago 2025
Llínea 1185:		Llínea 1185:
	* [[Archiu:Olympic flag.svg\|50px]] [[Guatemala en els Jocs Olímpics]]		* [[Archiu:Olympic flag.svg\|50px]] [[Guatemala en els Jocs Olímpics]]
	* Selecció Nacional de Waterpolo		* Selecció Nacional de Waterpolo

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref\|2}}		{{listaref\|2}}

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:12Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 293:		Llínea 293:

	=== Geologia ===		=== Geologia ===
	Guatemala se troba ubicada sobre una porció terrestre geologicament molt activa i una mostra d'aixo és la seua actual activitat volcanica. Lo que hui és America del Sur estava unida a Africa fa aproximadament 160 millons d'anys. Al final del periodo Jurásico, fa aproximadament 130 millons d'anys, se mostrava desplaçament d'una part de l'antic continent cap al Este, iniciant-se aixina la separació de lo que hui és America del Sur. Aixina mateixa, foren sorgint ~~menudes~~ illes, les denominades Proto-Antilles, que en el temps se desplaçaren al noreste, formant les Antilles. Fa 100 millons d'anys, Africa estava completament separada d'America del Sur.		Guatemala se troba ubicada sobre una porció terrestre geologicament molt activa i una mostra d'aixo és la seua actual activitat volcanica. Lo que hui és America del Sur estava unida a Africa fa aproximadament 160 millons d'anys. Al final del periodo Jurásico, fa aproximadament 130 millons d'anys, se mostrava desplaçament d'una part de l'antic continent cap al Este, iniciant-se aixina la separació de lo que hui és America del Sur. Aixina mateixa, foren sorgint chicotetes illes, les denominades Proto-Antilles, que en el temps se desplaçaren al noreste, formant les Antilles. Fa 100 millons d'anys, Africa estava completament separada d'America del Sur.

	[[File:Plaques tectoniques.png\|thumb\|300px\|Guatemala se troba en mig de la placa nortamericana, placa de cocos i placa del Carip]]		[[File:Plaques tectoniques.png\|thumb\|300px\|Guatemala se troba en mig de la placa nortamericana, placa de cocos i placa del Carip]]

Lluísm en 19:09 10 nov 2024

2024-11-10T19:09:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 10 nov 2024
Llínea 77:		Llínea 77:
	* [[Mixco Vell]], capital dels [[Pokomames]],		* [[Mixco Vell]], capital dels [[Pokomames]],
	* [[Chuitinamit]], capital dels [[Tz'utujil]]		* [[Chuitinamit]], capital dels [[Tz'utujil]]


	Estes ciutats lluitaven entre sí, lo qual fon molt be aprofitat pels espanyols per a conseguir una conquista en relativa facilitat.		Estes ciutats lluitaven entre sí, lo qual fon molt be aprofitat pels espanyols per a conseguir una conquista en relativa facilitat.

Lluísm en 09:23 29 maig 2024

2024-05-29T09:23:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:23 29 maig 2024
Llínea 1177:		Llínea 1177:
	En Guatemala, el Ministeri de Salut Publica i Assistencia Social ([http://www.mspas.gob.gt/ MSPAS]) és l'ent rector de la salut. El sistema de salut se brinda a través del sector public, l'Institut Guatemaltec de Seguritat Social ([http://www.igssgt.org/ IGSS]) i el sistema privat.		En Guatemala, el Ministeri de Salut Publica i Assistencia Social ([http://www.mspas.gob.gt/ MSPAS]) és l'ent rector de la salut. El sistema de salut se brinda a través del sector public, l'Institut Guatemaltec de Seguritat Social ([http://www.igssgt.org/ IGSS]) i el sistema privat.

	==Deports==		== Deports ==

	* [[Archiu:Soccerball.svg\|20px]] [[Selecció de fútbol de Guatemala]]		* [[Archiu:Soccerball.svg\|20px]] [[Selecció de fútbol de Guatemala]]

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:43:16Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:43 28 ago 2023
Llínea 54:		Llínea 54:
	'''Guatemala''' {{etimologia\|nàhuatl\|Quauhtlemallan\|lloc de molts arbres}}<ref>{{Cita web \|url=http://www.vidadiplomatica.com/origen_del_nombre_guatemala.html \|título=Origen del nom Guatemala \|editorial=Revista Vida Diplomatica \|fechaacceso=14 de juny de 2010}}</ref> —oficialment, '''Republica de Guatemala'''— és un país situat en [[Amèrica Central]], en el seu extrem noroccidental, en una ampla cultura autòctona producte de l'herència [[Cultura miula\|miula]] i l'influencia castellana durant l'[[colonialismo espanyol\|epoca colonial]].<ref>[http://www.infoiarna.org.gt/mija/file/areas/biodiversidad/legislacion/Politica-areas-protegides-Guatemala.pdf CONAP]</ref>		'''Guatemala''' {{etimologia\|nàhuatl\|Quauhtlemallan\|lloc de molts arbres}}<ref>{{Cita web \|url=http://www.vidadiplomatica.com/origen_del_nombre_guatemala.html \|título=Origen del nom Guatemala \|editorial=Revista Vida Diplomatica \|fechaacceso=14 de juny de 2010}}</ref> —oficialment, '''Republica de Guatemala'''— és un país situat en [[Amèrica Central]], en el seu extrem noroccidental, en una ampla cultura autòctona producte de l'herència [[Cultura miula\|miula]] i l'influencia castellana durant l'[[colonialismo espanyol\|epoca colonial]].<ref>[http://www.infoiarna.org.gt/mija/file/areas/biodiversidad/legislacion/Politica-areas-protegides-Guatemala.pdf CONAP]</ref>

	A pesar de la seua relativament chicoteta extensió territorial, Guatemala conta en una gran varietat climàtica, producte del seu relleu montanyós que va des del nivell del mar fins els 4.220 metros sobre eixe nivell.<ref>Informació general del país de Guatemala. [http://www.spanport.ucsb.edu/faculty/mcgovern/guatemala.html#Historia%20y%20datos Habitants, superfície, mig físic, etc.]</ref> Açò propicia que en el país existixquen ecosistemes tan variats que van des dels [[manglar]]s dels chapulls del Pacífic fins els boscs nuvolats d'alta montanya. Llimita a l'oest i al nort en [[Mèxic]], a l'este en [[Belize]] i el [[golfo de Fondaries]], al sur en [[El Salvador]], i al surest en l'[[oceà Pacific]]. El país posseïx una superfície de 108.889 [[km²]]. La seua capital és la [[Ciutat de Guatemala]], ~~cridada~~ oficialment ''Nova Guatemala de l'Assuncio''. La seua població indigena compon un 40% del total del païs.<ref>{{Cita web \|url=http://www.ine.gob.gt/np/poblacion/index.htm \|título=Demografía de Guatemala segons l'Institut Nacional d'Estadistica }}</ref> L'idioma oficial és el [[Idioma espanyol\|espanyol]], aixina mateixa conte en 23 [[idiomes miules]], els idiomes [[idioma xinca\|xinca]] i [[idioma garifuna\|garífuna]], este últim parlat per la població afrodescendent en el departament caribeny de [[Izabal]].		A pesar de la seua relativament chicoteta extensió territorial, Guatemala conta en una gran varietat climàtica, producte del seu relleu montanyós que va des del nivell del mar fins els 4.220 metros sobre eixe nivell.<ref>Informació general del país de Guatemala. [http://www.spanport.ucsb.edu/faculty/mcgovern/guatemala.html#Historia%20y%20datos Habitants, superfície, mig físic, etc.]</ref> Açò propicia que en el país existixquen ecosistemes tan variats que van des dels [[manglar]]s dels chapulls del Pacífic fins els boscs nuvolats d'alta montanya. Llimita a l'oest i al nort en [[Mèxic]], a l'este en [[Belize]] i el [[golfo de Fondaries]], al sur en [[El Salvador]], i al surest en l'[[oceà Pacific]]. El país posseïx una superfície de 108.889 [[km²]]. La seua capital és la [[Ciutat de Guatemala]], nomenada oficialment ''Nova Guatemala de l'Assuncio''. La seua població indigena compon un 40% del total del païs.<ref>{{Cita web \|url=http://www.ine.gob.gt/np/poblacion/index.htm \|título=Demografía de Guatemala segons l'Institut Nacional d'Estadistica }}</ref> L'idioma oficial és el [[Idioma espanyol\|espanyol]], aixina mateixa conte en 23 [[idiomes miules]], els idiomes [[idioma xinca\|xinca]] i [[idioma garifuna\|garífuna]], este últim parlat per la població afrodescendent en el departament caribeny de [[Izabal]].

	== Historia ==		== Historia ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:43:34Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 28 ago 2023
Llínea 143:		Llínea 143:
	{{AP\|Revolucio de 1944 en Guatemala}}		{{AP\|Revolucio de 1944 en Guatemala}}
	[[Archiu:1920UnitedFruitCompanyEntrance.jpg\|thumb\|Entrada de la seu d'United Fruit Company. La multinacional fruitera impulsà el colp davant el repartiment de terres baldías.]]		[[Archiu:1920UnitedFruitCompanyEntrance.jpg\|thumb\|Entrada de la seu d'United Fruit Company. La multinacional fruitera impulsà el colp davant el repartiment de terres baldías.]]
	En [[1944]], un grup d'oficials militars dissidents, estudiants, i professionals lliberals, ~~cridats~~ els "Revolucionaris d'Octubre", derrocaren al govern de [[Federic Ponce Vaides]], substituint-ho per una junta composta pel Major [[Francesc Xavier Arana]], el Capitán [[Jacobo Arbenz]] i el Sr. [[Jordi Toriello Garrit]], que poc despuix convocà eleccions lliures i democràtiques que foren guanyades pel professor i escritor Dr. [[Joan Josep Arévalo Vermell]], que acabava de retornar d'[[Argentina]], a on se trobava exiliat. Fon el primer president elegit en Guatemala despuix de la tirania ubiquista (Jordi Ubique). L'objectiu d'Arévalo era, segons les seues memories, establir a Guatemala com un país capitaliste, pero per a això decidí proveir del principal mig productiu (la terra) als que no ho tenien. Açó fon interpretat com socialisme, si be fon inspirat en el New Deal america. Fon molt criticat per la classe alta i els terratinents com comuniste.		En [[1944]], un grup d'oficials militars dissidents, estudiants, i professionals lliberals, nomenats els "Revolucionaris d'Octubre", derrocaren al govern de [[Federic Ponce Vaides]], substituint-ho per una junta composta pel Major [[Francesc Xavier Arana]], el Capitán [[Jacobo Arbenz]] i el Sr. [[Jordi Toriello Garrit]], que poc despuix convocà eleccions lliures i democràtiques que foren guanyades pel professor i escritor Dr. [[Joan Josep Arévalo Vermell]], que acabava de retornar d'[[Argentina]], a on se trobava exiliat. Fon el primer president elegit en Guatemala despuix de la tirania ubiquista (Jordi Ubique). L'objectiu d'Arévalo era, segons les seues memories, establir a Guatemala com un país capitaliste, pero per a això decidí proveir del principal mig productiu (la terra) als que no ho tenien. Açó fon interpretat com socialisme, si be fon inspirat en el New Deal america. Fon molt criticat per la classe alta i els terratinents com comuniste.


Llínea 530:		Llínea 530:
	El sector agricola conforma un quart del PIB, dos terços de les exportacions, i la mitat de la força laboral. Els productes agricoles principals són café, canya de sucre, bananos i [[Musa × paradisiaca\|bananes]]. També se conrea [[tabac]], [[cotó]], [[dacsa]], fruites i tot tipo de [[hortalices]]. El país destaca pel cultiu de productes agricoles no tradicionals com [[brócoli]], veça chinenca, col de bruselas, ajonjolí, esparregueres i chile, que en la seua major part se destinen al comerç exterior. Guatemala conta en ganaderia, basicament per a consum intern i un chicotet percentage per a exportació a Fondaries i El Salvador. La peixca és important principalment en la costa sur, els principals productes d'exportació són les gambes, llangostes i calamars. Els departaments d'Escuintla i Retalhuleu són els més importants per a la peixca.		El sector agricola conforma un quart del PIB, dos terços de les exportacions, i la mitat de la força laboral. Els productes agricoles principals són café, canya de sucre, bananos i [[Musa × paradisiaca\|bananes]]. També se conrea [[tabac]], [[cotó]], [[dacsa]], fruites i tot tipo de [[hortalices]]. El país destaca pel cultiu de productes agricoles no tradicionals com [[brócoli]], veça chinenca, col de bruselas, ajonjolí, esparregueres i chile, que en la seua major part se destinen al comerç exterior. Guatemala conta en ganaderia, basicament per a consum intern i un chicotet percentage per a exportació a Fondaries i El Salvador. La peixca és important principalment en la costa sur, els principals productes d'exportació són les gambes, llangostes i calamars. Els departaments d'Escuintla i Retalhuleu són els més importants per a la peixca.

	Per la seua secor, el ~~cridat~~ corredor sec que cobrix part dels departaments de Baixa Verapaz, Zacapa, El Progres, Xalapa, Chiquimula, Jutiapa i Santa Rosa, és molt vulnerable a les seques, no conta en [[seguritat alimentaria]] ademés de tindre un alt grau de pobrea extrema.<ref>La Prensa Lliure: Guatemala, 31 d'agost de 2009.</ref><ref>[http://es.noticies.yahoo.com/12/20090910/tin-guatemala-en-estat-de-malastre-per-5823964.html Guatemala, en "estat de malastre" per una hambruna que ha deixat 462 morts] Guatemala està des del dimecres oficialment en "estat de malastre publica", una mesura adoptada pel president Alvar Colom per a afrontar l'hambruna que patixen mils de families pobres per una seca i que ha deixat al menys 462 morts. 10/09/2009</ref>		Per la seua secor, el nomenat corredor sec que cobrix part dels departaments de Baixa Verapaz, Zacapa, El Progres, Xalapa, Chiquimula, Jutiapa i Santa Rosa, és molt vulnerable a les seques, no conta en [[seguritat alimentaria]] ademés de tindre un alt grau de pobrea extrema.<ref>La Prensa Lliure: Guatemala, 31 d'agost de 2009.</ref><ref>[http://es.noticies.yahoo.com/12/20090910/tin-guatemala-en-estat-de-malastre-per-5823964.html Guatemala, en "estat de malastre" per una hambruna que ha deixat 462 morts] Guatemala està des del dimecres oficialment en "estat de malastre publica", una mesura adoptada pel president Alvar Colom per a afrontar l'hambruna que patixen mils de families pobres per una seca i que ha deixat al menys 462 morts. 10/09/2009</ref>

	'''Mineria'''		'''Mineria'''
Llínea 807:		Llínea 807:
	La majoria de municipis de l'occident guatemaltec han barrejat les seues creencies religioses ancestrals miules en la religió catòlica. [[Chichicastenango]] és el municipi a on se dona més el sincretisme religiós miula-catòlic.<ref name=>{{cita web\|url=http://www.tripadvisor.es/ShowUserReviews-g292004-d300307-r127138345-Santo_Tomas_Church-Chichicastenango_El_Quiche_Department.html\|título=Sincretismo miula-catolic\|fechaacceso=15 de febrer de 2013\|idioma=español}}</ref>		La majoria de municipis de l'occident guatemaltec han barrejat les seues creencies religioses ancestrals miules en la religió catòlica. [[Chichicastenango]] és el municipi a on se dona més el sincretisme religiós miula-catòlic.<ref name=>{{cita web\|url=http://www.tripadvisor.es/ShowUserReviews-g292004-d300307-r127138345-Santo_Tomas_Church-Chichicastenango_El_Quiche_Department.html\|título=Sincretismo miula-catolic\|fechaacceso=15 de febrer de 2013\|idioma=español}}</ref>

	La pràctica religiosa dels indígenes d'orige miula guatemaltecs és politeista, vol dir que adoren a molts o varis deus. Durant l'época de la conquista, els conquistadors espanyols impongueren com doctrina la religió catòlica ~~cridat~~ "proces d'evangelisació", no obstant molts indígenes no deixaren de practicar les seues creences religioses, lo qual fusionà a estes dos denominacions religioses creant un sincretisme religios.<ref name=>{{cita web\|url=http://servicis.prensalibre.com/pl/dumenge/archiu/revisteu/2009/març/15/fondo.shtml\|título=Sincretismo guatemaltec\|fechaacceso=15 de febrer de 2013\|idioma=español}}</ref> No obstant no soles els miules usen elements de l'[[Iglésia Catòlica]], en Guatemala els elements miules són amprats per devots catòlics durant provessons o les elaboracions d'altars. Durant la [[Semana Santa]], per a l'elaboració dels altars ocupen [[dacsa]] i atres fruits que són comuns en les cerimònies i rituals que elaboren els sacerdots miules indígenes.<ref name=>{{cita web\|autor=Revista D\|url=http://servicis.prensalibre.com/pl/dumenge/archiu/revisteu/2009/març/15/fondo.shtml\|título=Sincretismo guatemaltec\|fechaacceso=15 de febrer de 2013\|idioma=español}}</ref><ref name=>{{cita web\|autor=Galas de Guatemala\|url=http://www.galasdeguatemala.com/r-guatemala-per-dins-1-departament-de-alta-verapaz-163-temple-de-chi-ixim-371-creu-del-sincretisme-miula-en-el-temple-de-chi-ixim-6995.htm\|título=Cruz del sincretisme miula en el Temple de Chi-Ixim\|fechaacceso=15 de febrer de 2013\|idioma=español}}</ref>		La pràctica religiosa dels indígenes d'orige miula guatemaltecs és politeista, vol dir que adoren a molts o varis deus. Durant l'época de la conquista, els conquistadors espanyols impongueren com doctrina la religió catòlica nomenat "proces d'evangelisació", no obstant molts indígenes no deixaren de practicar les seues creences religioses, lo qual fusionà a estes dos denominacions religioses creant un sincretisme religios.<ref name=>{{cita web\|url=http://servicis.prensalibre.com/pl/dumenge/archiu/revisteu/2009/març/15/fondo.shtml\|título=Sincretismo guatemaltec\|fechaacceso=15 de febrer de 2013\|idioma=español}}</ref> No obstant no soles els miules usen elements de l'[[Iglésia Catòlica]], en Guatemala els elements miules són amprats per devots catòlics durant provessons o les elaboracions d'altars. Durant la [[Semana Santa]], per a l'elaboració dels altars ocupen [[dacsa]] i atres fruits que són comuns en les cerimònies i rituals que elaboren els sacerdots miules indígenes.<ref name=>{{cita web\|autor=Revista D\|url=http://servicis.prensalibre.com/pl/dumenge/archiu/revisteu/2009/març/15/fondo.shtml\|título=Sincretismo guatemaltec\|fechaacceso=15 de febrer de 2013\|idioma=español}}</ref><ref name=>{{cita web\|autor=Galas de Guatemala\|url=http://www.galasdeguatemala.com/r-guatemala-per-dins-1-departament-de-alta-verapaz-163-temple-de-chi-ixim-371-creu-del-sincretisme-miula-en-el-temple-de-chi-ixim-6995.htm\|título=Cruz del sincretisme miula en el Temple de Chi-Ixim\|fechaacceso=15 de febrer de 2013\|idioma=español}}</ref>

	==== Ortodoxia ====		==== Ortodoxia ====

Valencian: /* Atres religions */

2023-08-20T00:38:47Z

Atres religions

← Revisió anterior		Revisió de 00:38 20 ago 2023
Llínea 835:		Llínea 835:

	==== Atres religions ====		==== Atres religions ====
	En Guatemala existixen també chicotetes comunitats de [[judeus]] (aproximadament 1,200 practicants)<ref>Pagina oficial de la [http://comunidadjudia.com/main.asp?clc=74 Comunitat Judeu de Guatemala]</ref> que tenen les seues pròpies sinagogues, [[musulmans]] (també 1,200)<ref>Actes realisats per la [http://www.mcd.gob.gt/2009/08/12/2842/ Comunitat Musulmana] en la Pau</ref> en aproximadament dos mesquites en el païs,<ref>Una de les [http://www.tripadvisor.es/AttractionReview-g292006-d590795-Reviews-Mezquita_Aldawa_Islamica_de_Guatemala-Guatemala_City_Western_Highlands.html Mesquites musulmanes] en el país</ref> [[L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies\|Sants dels Últims Dies]], [[Testics de Jehovà]], ateus i budistes.		En Guatemala existixen també chicotetes comunitats de [[judeus]] (aproximadament 1,200 practicants)<ref>Pagina oficial de la [http://comunidadjudia.com/main.asp?clc=74 Comunitat Judeu de Guatemala]</ref> que tenen les seues pròpies sinagogues, [[musulmans]] (també 1,200)<ref>Actes realisats per la [http://www.mcd.gob.gt/2009/08/12/2842/ Comunitat Musulmana] en la Pau</ref> en aproximadament dos mesquites en el païs,<ref>Una de les [http://www.tripadvisor.es/AttractionReview-g292006-d590795-Reviews-Mezquita_Aldawa_Islamica_de_Guatemala-Guatemala_City_Western_Highlands.html Mesquites musulmanes] en el país</ref> [[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies\|Sants dels Últims Dies]], [[Testics de Jehovà]], ateus i budistes.

	=== Idiomes ===		=== Idiomes ===

Valencian: /* Organisacio politica-administrativa */

2023-08-20T00:37:03Z

Organisacio politica-administrativa

← Revisió anterior		Revisió de 00:37 20 ago 2023
Llínea 481:		Llínea 481:
	\| 2. \|\| [[Alta Verapaz]] \|\| [[Archiu:Coat of Arms of Alta Verapaz Department 2.gif\|25px]] \|\| 8686 \|\| [[Anex:Municipis d'Alta Verapaz\|17]] \|\| [[Cobán]]		\| 2. \|\| [[Alta Verapaz]] \|\| [[Archiu:Coat of Arms of Alta Verapaz Department 2.gif\|25px]] \|\| 8686 \|\| [[Anex:Municipis d'Alta Verapaz\|17]] \|\| [[Cobán]]
	\|-		\|-
	\| 3. \|\| [[Baja Verapaz]] \|\| [[Archiu:Flag of Baja Verapaz, Guatemala.png\|~~30px~~]] \|\| 3124 \|\| [[Anex:Municipis de Baixa Verapaz\|8]] \|\| [[Salamá]]		\| 3. \|\| [[Baja Verapaz]] \|\| [[Archiu:Flag of Baja Verapaz, Guatemala.png\|40px]] \|\| 3124 \|\| [[Anex:Municipis de Baixa Verapaz\|8]] \|\| [[Salamá]]
	\|-		\|-
	\| 4. \|\| [[Chimaltenango (departament)\|Chimaltenango]] \|\| [[Archiu:Coat_of_arms_of_Chimaltenango_Department.gif‎\|25px]] \|\| 1979 \|\| [[Anex:Municipis de Chimaltenango\|16]] \|\| [[Chimaltenango (municipi)\|Chimaltenango]]		\| 4. \|\| [[Chimaltenango (departament)\|Chimaltenango]] \|\| [[Archiu:Coat_of_arms_of_Chimaltenango_Department.gif‎\|25px]] \|\| 1979 \|\| [[Anex:Municipis de Chimaltenango\|16]] \|\| [[Chimaltenango (municipi)\|Chimaltenango]]

Valencian: /* Organisacio politica-administrativa */

2023-08-20T00:36:38Z

Organisacio politica-administrativa

← Revisió anterior		Revisió de 00:36 20 ago 2023
Llínea 481:		Llínea 481:
	\| 2. \|\| [[Alta Verapaz]] \|\| [[Archiu:Coat of Arms of Alta Verapaz Department 2.gif\|25px]] \|\| 8686 \|\| [[Anex:Municipis d'Alta Verapaz\|17]] \|\| [[Cobán]]		\| 2. \|\| [[Alta Verapaz]] \|\| [[Archiu:Coat of Arms of Alta Verapaz Department 2.gif\|25px]] \|\| 8686 \|\| [[Anex:Municipis d'Alta Verapaz\|17]] \|\| [[Cobán]]
	\|-		\|-
	\| 3. \|\| [[Baja Verapaz]] \|\| [[Archiu:Flag of Baja Verapaz, Guatemala.png\|~~50px~~]] \|\| 3124 \|\| [[Anex:Municipis de Baixa Verapaz\|8]] \|\| [[Salamá]]		\| 3. \|\| [[Baja Verapaz]] \|\| [[Archiu:Flag of Baja Verapaz, Guatemala.png\|30px]] \|\| 3124 \|\| [[Anex:Municipis de Baixa Verapaz\|8]] \|\| [[Salamá]]
	\|-		\|-
	\| 4. \|\| [[Chimaltenango (departament)\|Chimaltenango]] \|\| [[Archiu:Coat_of_arms_of_Chimaltenango_Department.gif‎\|25px]] \|\| 1979 \|\| [[Anex:Municipis de Chimaltenango\|16]] \|\| [[Chimaltenango (municipi)\|Chimaltenango]]		\| 4. \|\| [[Chimaltenango (departament)\|Chimaltenango]] \|\| [[Archiu:Coat_of_arms_of_Chimaltenango_Department.gif‎\|25px]] \|\| 1979 \|\| [[Anex:Municipis de Chimaltenango\|16]] \|\| [[Chimaltenango (municipi)\|Chimaltenango]]