Grups Antiterroristes de Lliberació - Historial de revisions

Reval en 16:08 6 jul 2025

2025-07-06T16:08:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:08 6 jul 2025
Llínea 21:		Llínea 21:
	* [[FRAP]]		* [[FRAP]]
	* [[Terra Lliure]]		* [[Terra Lliure]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 10:37 4 jun 2020

2020-06-04T10:37:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:37 4 jun 2020
Llínea 3:		Llínea 3:
	Encara que combatien a ETA i «els interessos francesos en Europa», ad estos últims per responsabilisar a [[França]] de «acollir i permetre actuar als terroristes en el seu territori impunement», també varen realisar accions indiscriminades per les quals varen fallir ciutadans francesos sense adscripció política coneguda.		Encara que combatien a ETA i «els interessos francesos en Europa», ad estos últims per responsabilisar a [[França]] de «acollir i permetre actuar als terroristes en el seu territori impunement», també varen realisar accions indiscriminades per les quals varen fallir ciutadans francesos sense adscripció política coneguda.

	L'investigació periodística sobre els GAL es va iniciar en l'any 1987 en el periòdic vasc ''[[Deia]]'' de la mà dels reporters Ricardo Arques i Juan Carlos Urrutxurtu. Eixe mateix any, i ya en ''[[Diario 16]]'' i a partir de fonts oficials del Ministeri de l'Interior del propi [[Govern d'Espanya]], fon el propi Arques qui va continuar en l'investigació junt en atres periodistes com Melchor Miralles o Pepe Rei.~~[cita requerida]-~~		L'investigació periodística sobre els GAL es va iniciar en l'any 1987 en el periòdic vasc ''[[Deia]]'' de la mà dels reporters Ricardo Arques i Juan Carlos Urrutxurtu. Eixe mateix any, i ya en ''[[Diario 16]]'' i a partir de fonts oficials del Ministeri de l'Interior del propi [[Govern d'Espanya]], fon el propi Arques qui va continuar en l'investigació junt en atres periodistes com Melchor Miralles o Pepe Rei.

	En l'any [[1989]], a raïl del despachament de [[Pedro J. Ramírez]] com a director de ''Diario 16'' i de la posterior creació del periòdic ''[[El Mundo]]'', les investigacions sobre el cas varen continuar en est últim periòdic, dirigit i creat per Pedro J. Ramírez. Estes investigacions varen pretendre expondre a l'opinió pública l'organisació, fonts de finançació i implicacions polítiques dels GAL.		En l'any [[1989]], a raïl del despachament de [[Pedro J. Ramírez]] com a director de ''Diario 16'' i de la posterior creació del periòdic ''[[El Mundo]]'', les investigacions sobre el cas varen continuar en est últim periòdic, dirigit i creat per Pedro J. Ramírez. Estes investigacions varen pretendre expondre a l'opinió pública l'organisació, fonts de finançació i implicacions polítiques dels GAL.

Jose2 en 10:36 4 jun 2020

2020-06-04T10:36:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:36 4 jun 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els '''Grups Antiterroristes de Lliberació''' (GAL) varen ser agrupacions parapolicials que varen practicar terrorisme d'Estat o «guerra bruta» contra l'organisació terrorista [[Euskadi Ta Askatasuna]] (ETA) i el seu entorn entre [[1983]] i [[1987]], durant els dos primers governs de [[Felipe González]]. Durant el procés judicial contra esta organisació fon provat que estava finançada per alts funcionaris del Ministeri de l'Interior.		Els '''Grups Antiterroristes de Lliberació''' (GAL) varen ser agrupacions parapolicials que varen practicar terrorisme d'Estat o «guerra bruta» contra l'organisació terrorista [[Euskadi Ta Askatasuna]] (ETA) i el seu entorn entre els anys [[1983]] i [[1987]], durant els dos primers governs de [[Felipe González]]. Durant el procés judicial contra esta organisació fon provat que estava finançada per alts funcionaris del Ministeri de l'Interior.

	Encara que combatien a ETA i «els interessos francesos en Europa», ad estos últims per responsabilisar a [[França]] de «acollir i permetre actuar als terroristes en el seu territori impunement», també varen realisar accions indiscriminades per les quals varen fallir ciutadans francesos sense adscripció política coneguda.		Encara que combatien a ETA i «els interessos francesos en Europa», ad estos últims per responsabilisar a [[França]] de «acollir i permetre actuar als terroristes en el seu territori impunement», també varen realisar accions indiscriminades per les quals varen fallir ciutadans francesos sense adscripció política coneguda.

	L'investigació periodística sobre els GAL es va iniciar en 1987 en el periòdic vasc ''[[Deia]]'' de la mà dels reporters Ricardo Arques i Juan Carlos Urrutxurtu. Eixe mateix any, i ya en ''[[Diario 16]]'' i a partir de fonts oficials del Ministeri de l'Interior del propi [[Govern d'Espanya]], fon el propi Arques qui va continuar en l'investigació junt en atres periodistes com Melchor Miralles o Pepe Rei.[cita requerida] En l'any [[1989]], a raïl del despachament de [[Pedro J. Ramírez]] com a director de ''Diario 16'' i de la posterior creació del periòdic ''[[El Mundo]]'', les investigacions sobre el cas varen continuar en est últim periòdic, dirigit i creat per Pedro J. Ramírez. Estes investigacions varen pretendre expondre a l'opinió pública l'organisació, fonts de finançació i implicacions polítiques dels GAL.		L'investigació periodística sobre els GAL es va iniciar en l'any 1987 en el periòdic vasc ''[[Deia]]'' de la mà dels reporters Ricardo Arques i Juan Carlos Urrutxurtu. Eixe mateix any, i ya en ''[[Diario 16]]'' i a partir de fonts oficials del Ministeri de l'Interior del propi [[Govern d'Espanya]], fon el propi Arques qui va continuar en l'investigació junt en atres periodistes com Melchor Miralles o Pepe Rei.[cita requerida]-

			En l'any [[1989]], a raïl del despachament de [[Pedro J. Ramírez]] com a director de ''Diario 16'' i de la posterior creació del periòdic ''[[El Mundo]]'', les investigacions sobre el cas varen continuar en est últim periòdic, dirigit i creat per Pedro J. Ramírez. Estes investigacions varen pretendre expondre a l'opinió pública l'organisació, fonts de finançació i implicacions polítiques dels GAL.

	== Actuacions ==		== Actuacions ==
Llínea 9:		Llínea 11:
	Els GAL varen estar actius de 1983 a 1987 sent responsables de vintisset assessinats. Varen actuar principalment en el [[País Vasc]] francés, encara que també varen portar a terme seqüestres, tortures i delictes econòmics en algunes zones d'[[Espanya]]. Els seus atentats es dirigien contra militants i simpatisants de ETA, pero també varen afectar persones que no tenien relació en el terrorisme, produint-se entre este colectiu 10 víctimes mortals.		Els GAL varen estar actius de 1983 a 1987 sent responsables de vintisset assessinats. Varen actuar principalment en el [[País Vasc]] francés, encara que també varen portar a terme seqüestres, tortures i delictes econòmics en algunes zones d'[[Espanya]]. Els seus atentats es dirigien contra militants i simpatisants de ETA, pero també varen afectar persones que no tenien relació en el terrorisme, produint-se entre este colectiu 10 víctimes mortals.

	El seqüestre i posterior assessinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala en octubre de [[1983]] i el seqüestre de Segundo Marey poc temps despuix varen marcar l'inici de l'activitat dels GAL.		El seqüestre i posterior assessinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala en [[octubre]] de [[1983]] i el seqüestre de Segundo Marey poc temps despuix varen marcar l'inici de l'activitat dels GAL.

	De tots els atentats perpetrats pels GAL durant els anys huitanta, el més sanguinós fon l'ocorregut en el bar Monbar de [[Bayona]] en [[1985]], en el que varen morir tirotejats quatre militants de ETA i un ciutadà francés resultà ferit. Una atra acció fon l'assessinat de Mikel Goikoetxea Elorriaga "Txapela", un dels més importants membres que ha tingut la banda terrorista.		De tots els atentats perpetrats pels GAL durant els anys huitanta, el més sanguinós fon l'ocorregut en el bar Monbar de [[Bayona]] en l'any [[1985]], en el que varen morir tirotejats quatre militants de ETA i un ciutadà francés resultà ferit. Una atra acció fon l'assessinat de Mikel Goikoetxea Elorriaga "Txapela", un dels més importants membres que ha tingut la banda terrorista.

	== Atres grups terroristes espanyols ==		== Atres grups terroristes espanyols ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2020-06-03T18:38:10Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:38 3 jun 2020
Llínea 23:		Llínea 23:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Grupos_Antiterroristas_de_Liberaci%C3%B3n Grups Antiterroristes de Lliberació (GAL) en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Grupos_Antiterroristas_de_Liberaci%C3%B3n Grups Antiterroristes de Lliberació (GAL) en Wikipedia]
			* [https://www.libertaddigital.com/organismos/grupos-antiterroristas-de-liberacion-gal/ Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL) - ''Libertad Digital'']
			* [https://www.elmundo.es/nacional/gal/marey/crononacimiento.html Cronología del nacimiento de los GAL - ''El Mundo'']

	[[Categoria:Terrorisme]]		[[Categoria:Terrorisme]]

Xavier en 18:31 3 jun 2020

2020-06-03T18:31:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 3 jun 2020
Llínea 23:		Llínea 23:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Grupos_Antiterroristas_de_Liberaci%C3%B3n Grups Antiterroristes de Lliberació (GAL) en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Grupos_Antiterroristas_de_Liberaci%C3%B3n Grups Antiterroristes de Lliberació (GAL) en Wikipedia]

			[[Categoria:Terrorisme]]

Xavier en 18:30 3 jun 2020

2020-06-03T18:30:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:30 3 jun 2020
Llínea 13:		Llínea 13:
	De tots els atentats perpetrats pels GAL durant els anys huitanta, el més sanguinós fon l'ocorregut en el bar Monbar de [[Bayona]] en [[1985]], en el que varen morir tirotejats quatre militants de ETA i un ciutadà francés resultà ferit. Una atra acció fon l'assessinat de Mikel Goikoetxea Elorriaga "Txapela", un dels més importants membres que ha tingut la banda terrorista.		De tots els atentats perpetrats pels GAL durant els anys huitanta, el més sanguinós fon l'ocorregut en el bar Monbar de [[Bayona]] en [[1985]], en el que varen morir tirotejats quatre militants de ETA i un ciutadà francés resultà ferit. Una atra acció fon l'assessinat de Mikel Goikoetxea Elorriaga "Txapela", un dels més importants membres que ha tingut la banda terrorista.

	== ~~Vore també~~ ==		== Atres grups terroristes espanyols ==

			* [[ETA]]
			* [[Grapo\|GRAPO]]
			* [[FRAP]]
			* [[Terra Lliure]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Grupos_Antiterroristas_de_Liberaci%C3%B3n Grups Antiterroristes de Lliberació (GAL) en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Grupos_Antiterroristas_de_Liberaci%C3%B3n Grups Antiterroristes de Lliberació (GAL) en Wikipedia]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «Els '''Grups Antiterroristes de Lliberació''' (GAL) varen ser agrupacions parapolicials que varen practicar terrorisme d'Estat o «guerra bruta» contra l'orga…»

2020-06-03T18:28:19Z

Pàgina nova, en el contingut: «Els '''Grups Antiterroristes de Lliberació''' (GAL) varen ser agrupacions parapolicials que varen practicar terrorisme d'Estat o «guerra bruta» contra l'orga…»

Pàgina nova

Els '''Grups Antiterroristes de Lliberació''' (GAL) varen ser agrupacions parapolicials que varen practicar terrorisme d'Estat o «guerra bruta» contra l'organisació terrorista [[Euskadi Ta Askatasuna]] (ETA) i el seu entorn entre [[1983]] i [[1987]], durant els dos primers governs de [[Felipe González]]. Durant el procés judicial contra esta organisació fon provat que estava finançada per alts funcionaris del Ministeri de l'Interior.

Encara que combatien a ETA i «els interessos francesos en Europa», ad estos últims per responsabilisar a [[França]] de «acollir i permetre actuar als terroristes en el seu territori impunement», també varen realisar accions indiscriminades per les quals varen fallir ciutadans francesos sense adscripció política coneguda.

L'investigació periodística sobre els GAL es va iniciar en 1987 en el periòdic vasc ''[[Deia]]'' de la mà dels reporters Ricardo Arques i Juan Carlos Urrutxurtu. Eixe mateix any, i ya en ''[[Diario 16]]'' i a partir de fonts oficials del Ministeri de l'Interior del propi [[Govern d'Espanya]], fon el propi Arques qui va continuar en l'investigació junt en atres periodistes com Melchor Miralles o Pepe Rei.[cita requerida] En l'any [[1989]], a raïl del despachament de [[Pedro J. Ramírez]] com a director de ''Diario 16'' i de la posterior creació del periòdic ''[[El Mundo]]'', les investigacions sobre el cas varen continuar en est últim periòdic, dirigit i creat per Pedro J. Ramírez. Estes investigacions varen pretendre expondre a l'opinió pública l'organisació, fonts de finançació i implicacions polítiques dels GAL.

== Actuacions ==

Els GAL varen estar actius de 1983 a 1987 sent responsables de vintisset assessinats. Varen actuar principalment en el [[País Vasc]] francés, encara que també varen portar a terme seqüestres, tortures i delictes econòmics en algunes zones d'[[Espanya]]. Els seus atentats es dirigien contra militants i simpatisants de ETA, pero també varen afectar persones que no tenien relació en el terrorisme, produint-se entre este colectiu 10 víctimes mortals.

El seqüestre i posterior assessinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala en octubre de [[1983]] i el seqüestre de Segundo Marey poc temps despuix varen marcar l'inici de l'activitat dels GAL.

De tots els atentats perpetrats pels GAL durant els anys huitanta, el més sanguinós fon l'ocorregut en el bar Monbar de [[Bayona]] en [[1985]], en el que varen morir tirotejats quatre militants de ETA i un ciutadà francés resultà ferit. Una atra acció fon l'assessinat de Mikel Goikoetxea Elorriaga "Txapela", un dels més importants membres que ha tingut la banda terrorista.

== Vore també ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Grupos_Antiterroristas_de_Liberaci%C3%B3n Grups Antiterroristes de Lliberació (GAL) en Wikipedia]