Gregor Mendel - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

2022-06-01T11:22:53Z

Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

← Revisió anterior		Revisió de 11:22 1 jun 2022
Llínea 6:		Llínea 6:
	Les Lleis de Mendel, o de la genètica mendeliana o regles de Mendel, encara que no foren enunciades com a tals en l'escrit de Mendel, són el conjunt de lleis en qué s'associa la transmissió de caràcters d'una generació a la següent. Les lleis de Mendel varen ser integrades en la [[teoria cromosòmica de l'herència]] atribuïda a [[Thomas Hunt Morgan]] en l'any [[1915]]. Es pot dir que varen passar a formar el núcleu de la genètica ortodoxa en molts texts de manuals d'educació primària i secundària.		Les Lleis de Mendel, o de la genètica mendeliana o regles de Mendel, encara que no foren enunciades com a tals en l'escrit de Mendel, són el conjunt de lleis en qué s'associa la transmissió de caràcters d'una generació a la següent. Les lleis de Mendel varen ser integrades en la [[teoria cromosòmica de l'herència]] atribuïda a [[Thomas Hunt Morgan]] en l'any [[1915]]. Es pot dir que varen passar a formar el núcleu de la genètica ortodoxa en molts texts de manuals d'educació primària i secundària.

	Mendel usa ~~termes~~ com [[híbrit]], i introduïx i crea la idea de caràcters [[herència dominant\|dominants]] i caràcters recessius. Mendel escull delliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara.		Mendel usa térmens com [[híbrit]], i introduïx i crea la idea de caràcters [[herència dominant\|dominants]] i caràcters recessius. Mendel escull delliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara.

	* '''Primera llei''' o "Llei de la uniformitat dels híbrits de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un en caràcter dominant i l'atre en un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipo dominant.		* '''Primera llei''' o "Llei de la uniformitat dels híbrits de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un en caràcter dominant i l'atre en un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipo dominant.

Jose2 en 18:39 24 maig 2019

2019-05-24T18:39:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:39 24 maig 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg\|190px\|right]]		[[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg\|190px\|right]]

	'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice\|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno\|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí\|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit\|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Encara que ho va publicar en la seua obra de l'any [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), a on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol\|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar d'algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins a l'any [[1900]], setze anys despuix de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg\|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].		'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice\|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno\|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí\|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals en l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit\|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Encara que ho va publicar en la seua obra de l'any [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), a on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol\|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar d'algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins a l'any [[1900]], setze anys despuix de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg\|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].

	== Herència dels caràcters de Mendel ==		== Herència dels caràcters de Mendel ==
	Les Lleis de Mendel, o de la genètica mendeliana o regles de Mendel, ~~tot i~~ que no foren enunciades com a tals en l'escrit de Mendel, són el conjunt de lleis en qué s'associa la transmissió de caràcters d'una generació a la següent. Les lleis de Mendel varen ser integrades en la [[teoria cromosòmica de l'herència]] atribuïda a [[Thomas Hunt Morgan]] en l'any [[1915]]. Es pot dir que varen passar a formar el núcleu de la genètica ortodoxa en molts texts de manuals d'educació primària i secundària.		Les Lleis de Mendel, o de la genètica mendeliana o regles de Mendel, encara que no foren enunciades com a tals en l'escrit de Mendel, són el conjunt de lleis en qué s'associa la transmissió de caràcters d'una generació a la següent. Les lleis de Mendel varen ser integrades en la [[teoria cromosòmica de l'herència]] atribuïda a [[Thomas Hunt Morgan]] en l'any [[1915]]. Es pot dir que varen passar a formar el núcleu de la genètica ortodoxa en molts texts de manuals d'educació primària i secundària.

	Mendel usa termes com [[híbrit]], i introduïx i crea la idea de caràcters [[herència dominant\|dominants]] i caràcters recessius. Mendel escull delliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara.		Mendel usa termes com [[híbrit]], i introduïx i crea la idea de caràcters [[herència dominant\|dominants]] i caràcters recessius. Mendel escull delliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara.

Jose2 en 14:52 12 abr 2019

2019-04-12T14:52:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:52 12 abr 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg\|190px\|right]]		[[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg\|190px\|right]]

	'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice\|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno\|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí\|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit\|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. ~~Tot això~~ ho va publicar en la seua obra de [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), a on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol\|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar d'algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins a l'any [[1900]], setze anys despuix de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg\|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].		'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice\|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno\|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí\|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit\|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Encara que ho va publicar en la seua obra de l'any [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), a on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol\|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar d'algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins a l'any [[1900]], setze anys despuix de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg\|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].

	== Herència dels caràcters de Mendel ==		== Herència dels caràcters de Mendel ==

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T12:43:08Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 12:43 22 feb 2018
Llínea 10:		Llínea 10:
	* '''Primera llei''' o "Llei de la uniformitat dels híbrits de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un en caràcter dominant i l'atre en un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipo dominant.		* '''Primera llei''' o "Llei de la uniformitat dels híbrits de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un en caràcter dominant i l'atre en un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipo dominant.

	* '''Segona llei''' o "Llei de segregació de la segona generació filial": En encreuar dos individus híbrits dels ~~obtinguts~~ en el primer creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparéixer en un de cada quatre individus, és dir en una relació 1 a 4. Un atre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus en caràcters intermigs.		* '''Segona llei''' o "Llei de segregació de la segona generació filial": En encreuar dos individus híbrits dels obtenguts en el primer creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparéixer en un de cada quatre individus, és dir en una relació 1 a 4. Un atre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus en caràcters intermigs.

	* '''Tercera llei''' o "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color ([[groc]] o [[vert]]) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verts i rugosos (aabb). En els primer híbrits obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verts llisos i 1/16 de verts rugosos.		* '''Tercera llei''' o "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color ([[groc]] o [[vert]]) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verts i rugosos (aabb). En els primer híbrits obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verts llisos i 1/16 de verts rugosos.

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:33:51Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 30 abr 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg\|190px\|right]]		[[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg\|190px\|right]]

	'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice\|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno\|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí\|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit\|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Tot això ho va publicar en la seua obra de [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), a on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol\|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar d'algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins a l'any [[1900]], setze anys ~~després~~ de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg\|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].		'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice\|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno\|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí\|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit\|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Tot això ho va publicar en la seua obra de [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), a on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol\|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar d'algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins a l'any [[1900]], setze anys despuix de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg\|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].

	== Herència dels caràcters de Mendel ==		== Herència dels caràcters de Mendel ==

Jose2 en 13:45 16 abr 2014

2014-04-16T13:45:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:45 16 abr 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg\|190px\|right]]		[[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg\|190px\|right]]

	'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice\|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno\|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí\|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit\|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Tot això ho va publicar en la seua obra de [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol\|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar de algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins al [[1900]], setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg\|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].		'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice\|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno\|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí\|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit\|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Tot això ho va publicar en la seua obra de [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), a on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol\|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar d'algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins a l'any [[1900]], setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg\|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].

	== Herència dels caràcters de Mendel ==		== Herència dels caràcters de Mendel ==
	Les Lleis de Mendel, o de la genètica mendeliana o regles de Mendel, tot i que no foren enunciades com a tals en l'escrit de Mendel, són el conjunt de lleis en qué s'associa la transmissió de caràcters d'una generació a la següent. Les lleis de Mendel ~~van~~ ser integrades en la [[teoria cromosòmica de l'herència]] atribuïda a [[Thomas Hunt Morgan]] en l'any [[1915]]. Es pot dir que ~~van~~ passar a formar el núcleu de la genètica ortodoxa en molts texts de manuals d'educació primària i secundària.		Les Lleis de Mendel, o de la genètica mendeliana o regles de Mendel, tot i que no foren enunciades com a tals en l'escrit de Mendel, són el conjunt de lleis en qué s'associa la transmissió de caràcters d'una generació a la següent. Les lleis de Mendel varen ser integrades en la [[teoria cromosòmica de l'herència]] atribuïda a [[Thomas Hunt Morgan]] en l'any [[1915]]. Es pot dir que varen passar a formar el núcleu de la genètica ortodoxa en molts texts de manuals d'educació primària i secundària.

	Mendel usa termes com [[híbrit]], i introduïx i crea la idea de caràcters [[herència dominant\|dominants]] i caràcters recessius. Mendel escull delliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara.		Mendel usa termes com [[híbrit]], i introduïx i crea la idea de caràcters [[herència dominant\|dominants]] i caràcters recessius. Mendel escull delliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara.

	* '''Primera llei''' o "Llei de la uniformitat dels híbrits de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un en caràcter dominant i l'atre en un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipo dominant.		* '''Primera llei''' o "Llei de la uniformitat dels híbrits de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un en caràcter dominant i l'atre en un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipo dominant.
	* '''Segona llei''' o "Llei de segregació de la segona generació filial": En encreuar dos individus híbrits dels obtinguts en el primer creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparéixer en un de cada quatre individus, és a dir en una relació 1 a 4. Un atre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus en caràcters intermigs.
	* '''Tercera llei''' o "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o vert) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verts i rugosos (aabb). En els primer híbrits obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verts llisos i 1/16 de verts rugosos.		* '''Segona llei''' o "Llei de segregació de la segona generació filial": En encreuar dos individus híbrits dels obtinguts en el primer creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparéixer en un de cada quatre individus, és dir en una relació 1 a 4. Un atre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus en caràcters intermigs.

			* '''Tercera llei''' o "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color ([[groc]] o [[vert]]) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verts i rugosos (aabb). En els primer híbrits obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verts llisos i 1/16 de verts rugosos.

	== Referències ==		== Referències ==

Chabi en 13:26 16 abr 2014

2014-04-16T13:26:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:26 16 abr 2014
Llínea 2:		Llínea 2:

	'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice\|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno\|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí\|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit\|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Tot això ho va publicar en la seua obra de [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol\|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar de algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins al [[1900]], setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg\|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].		'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice\|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno\|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí\|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit\|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Tot això ho va publicar en la seua obra de [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol\|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar de algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins al [[1900]], setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg\|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].

			== Herència dels caràcters de Mendel ==
			Les Lleis de Mendel, o de la genètica mendeliana o regles de Mendel, tot i que no foren enunciades com a tals en l'escrit de Mendel, són el conjunt de lleis en qué s'associa la transmissió de caràcters d'una generació a la següent. Les lleis de Mendel van ser integrades en la [[teoria cromosòmica de l'herència]] atribuïda a [[Thomas Hunt Morgan]] en l'any [[1915]]. Es pot dir que van passar a formar el núcleu de la genètica ortodoxa en molts texts de manuals d'educació primària i secundària.

			Mendel usa termes com [[híbrit]], i introduïx i crea la idea de caràcters [[herència dominant\|dominants]] i caràcters recessius. Mendel escull delliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara.

			* '''Primera llei''' o "Llei de la uniformitat dels híbrits de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un en caràcter dominant i l'atre en un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipo dominant.
			* '''Segona llei''' o "Llei de segregació de la segona generació filial": En encreuar dos individus híbrits dels obtinguts en el primer creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparéixer en un de cada quatre individus, és a dir en una relació 1 a 4. Un atre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus en caràcters intermigs.
			* '''Tercera llei''' o "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o vert) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verts i rugosos (aabb). En els primer híbrits obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verts llisos i 1/16 de verts rugosos.

	== Referències ==		== Referències ==

Chabi en 13:24 16 abr 2014

2014-04-16T13:24:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:24 16 abr 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg\|190px\|right]]		[[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg\|190px\|right]]

	'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice\|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno\|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí\|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit\|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Tot això ho va publicar en la seua obra de [[1865]] ~~“''Versuche~~ über ~~Plflanzenhybriden''”~~ (“Experiments d'hibridació en plantes”), on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de ''[[Pisum]]'' ([[pésol\|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar de algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins al [[1900]], setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg\|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].		'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice\|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno\|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí\|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit\|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Tot això ho va publicar en la seua obra de [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol\|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar de algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins al [[1900]], setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg\|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].

			== Referències ==
			<references/>

	[[Categoria:Genetistes]]		[[Categoria:Genetistes]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «right '''Gregor Mendel'''Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàsti...».

2014-04-16T13:24:22Z

Pàgina nova, en el contingut: «190px|right '''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàsti...».

Pàgina nova

[[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg|190px|right]]

'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Tot això ho va publicar en la seua obra de [[1865]] “''Versuche über Plflanzenhybriden''” (“Experiments d'hibridació en plantes”), on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de ''[[Pisum]]'' ([[pésol|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar de algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins al [[1900]], setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].

[[Categoria:Genetistes]]
[[Categoria:Científics checs]]
[[Categoria:Frares agustinians]]
[[Categoria:Religiosos europeus]]
[[Categoria:Professors]]
[[Categoria:Genètica mendeliana]]