Grecs - Historial de revisions

Lluísm en 17:21 11 jun 2024

2024-06-11T17:21:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:21 11 jun 2024
Llínea 9:		Llínea 9:

	Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota l'Història (les [[Art grec\|arts]], la [[Lliteratura grega\|lliteratura]], la [[Filosofia grega\|filosofia]], la [[Democràcia\|política]], la [[Música grega\|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega\|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració\|exploracions]], la [[Cuina grega\|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat\|deport]]).		Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota l'Història (les [[Art grec\|arts]], la [[Lliteratura grega\|lliteratura]], la [[Filosofia grega\|filosofia]], la [[Democràcia\|política]], la [[Música grega\|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega\|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració\|exploracions]], la [[Cuina grega\|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat\|deport]]).

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	; Diàspora:		; Diàspora:

Alacanti: Text reemplaça - 'Iglésia Ortodoxa' a 'Iglésia ortodoxa'

2022-11-04T02:57:03Z

Text reemplaça - 'Iglésia Ortodoxa' a 'Iglésia ortodoxa'

← Revisió anterior		Revisió de 02:57 4 nov 2022
Llínea 6:		Llínea 6:
	En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de l'història en molts racons del [[Mediterràneu]], encara que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el sigle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[sigle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[sigle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] en l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.		En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de l'història en molts racons del [[Mediterràneu]], encara que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el sigle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[sigle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[sigle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] en l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.

	En acabant la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Iglésia ~~Ortodoxa~~ Grega]].		En acabant la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Iglésia ortodoxa Grega]].

	Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota l'Història (les [[Art grec\|arts]], la [[Lliteratura grega\|lliteratura]], la [[Filosofia grega\|filosofia]], la [[Democràcia\|política]], la [[Música grega\|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega\|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració\|exploracions]], la [[Cuina grega\|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat\|deport]]).		Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota l'Història (les [[Art grec\|arts]], la [[Lliteratura grega\|lliteratura]], la [[Filosofia grega\|filosofia]], la [[Democràcia\|política]], la [[Música grega\|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega\|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració\|exploracions]], la [[Cuina grega\|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat\|deport]]).

Jose2 en 11:12 18 maig 2019

2019-05-18T11:12:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 18 maig 2019
Llínea 4:		Llínea 4:
	Els '''grecs''', també nomenats '''helens''' (en [[grec]], Έλληνες), són una [[nació]] i un [[grup ètnic]] natiu de [[Grècia]], [[Chipre]] i algunes atres regions de l'entorn del mar [[Egeu]]. També constituïxen una [[Diàspora grega\|diàspora]] significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.		Els '''grecs''', també nomenats '''helens''' (en [[grec]], Έλληνες), són una [[nació]] i un [[grup ètnic]] natiu de [[Grècia]], [[Chipre]] i algunes atres regions de l'entorn del mar [[Egeu]]. També constituïxen una [[Diàspora grega\|diàspora]] significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.

	En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de l'història en molts racons del [[Mediterràneu]], ~~tot i~~ que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el sigle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[sigle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[sigle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] en l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.		En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de l'història en molts racons del [[Mediterràneu]], encara que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el sigle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[sigle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[sigle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] en l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.

	En acabant la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Iglésia Ortodoxa Grega]].		En acabant la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Iglésia Ortodoxa Grega]].

Jose2 en 10:21 12 feb 2016

2016-02-12T10:21:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:21 12 feb 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	Els '''grecs''', també nomenats '''helens''' (en [[grec]], Έλληνες), són una [[nació]] i un [[grup ètnic]] natiu de [[Grècia]], [[Chipre]] i algunes atres regions de l'entorn del mar [[Egeu]]. També constituïxen una [[Diàspora grega\|diàspora]] significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.		Els '''grecs''', també nomenats '''helens''' (en [[grec]], Έλληνες), són una [[nació]] i un [[grup ètnic]] natiu de [[Grècia]], [[Chipre]] i algunes atres regions de l'entorn del mar [[Egeu]]. També constituïxen una [[Diàspora grega\|diàspora]] significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.

	En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de l'història en molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el ~~segle~~ IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[~~segle~~ XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[~~segle~~ XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.		En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de l'història en molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el sigle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[sigle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[sigle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] en l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.

	~~Després de~~ la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[~~Església~~ Ortodoxa Grega]].		En acabant la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Iglésia Ortodoxa Grega]].

	Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota la Història (les [[Art grec\|arts]], la [[Lliteratura grega\|lliteratura]], la [[Filosofia grega\|filosofia]], la [[Democràcia\|política]], la [[Música grega\|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega\|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració\|exploracions]], la [[Cuina grega\|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat\|deport]]).		Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota l'Història (les [[Art grec\|arts]], la [[Lliteratura grega\|lliteratura]], la [[Filosofia grega\|filosofia]], la [[Democràcia\|política]], la [[Música grega\|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega\|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració\|exploracions]], la [[Cuina grega\|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat\|deport]]).

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'

2016-01-03T12:16:34Z

Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 3 gin 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	Els '''grecs''', també nomenats '''helens''' (en [[grec]], Έλληνες), són una [[nació]] i un [[grup ètnic]] natiu de [[Grècia]], [[Chipre]] i algunes atres regions de l'entorn del mar [[Egeu]]. També constituïxen una [[Diàspora grega\|diàspora]] significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.		Els '''grecs''', també nomenats '''helens''' (en [[grec]], Έλληνες), són una [[nació]] i un [[grup ètnic]] natiu de [[Grècia]], [[Chipre]] i algunes atres regions de l'entorn del mar [[Egeu]]. També constituïxen una [[Diàspora grega\|diàspora]] significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.

	En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de la història en molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[segle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[segle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.		En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de l'història en molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[segle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[segle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.

	Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Església Ortodoxa Grega]].		Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Església Ortodoxa Grega]].

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:05:16Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:05 30 abr 2015
Llínea 4:		Llínea 4:
	Els '''grecs''', també nomenats '''helens''' (en [[grec]], Έλληνες), són una [[nació]] i un [[grup ètnic]] natiu de [[Grècia]], [[Chipre]] i algunes atres regions de l'entorn del mar [[Egeu]]. També constituïxen una [[Diàspora grega\|diàspora]] significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.		Els '''grecs''', també nomenats '''helens''' (en [[grec]], Έλληνες), són una [[nació]] i un [[grup ètnic]] natiu de [[Grècia]], [[Chipre]] i algunes atres regions de l'entorn del mar [[Egeu]]. També constituïxen una [[Diàspora grega\|diàspora]] significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.

	En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de la història en molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i ~~després~~ de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[segle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[segle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.		En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de la història en molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[segle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[segle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.

	Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Església Ortodoxa Grega]].		Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Església Ortodoxa Grega]].

Jose2: Text reemplaça - 'sud' a 'sur'

2013-10-27T17:55:44Z

Text reemplaça - 'sud' a 'sur'

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 27 oct 2013
Llínea 6:		Llínea 6:
	En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de la història en molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[segle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[segle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.		En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de la història en molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[segle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[segle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.

	Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|~~sud~~ d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|~~sud~~ d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Església Ortodoxa Grega]].		Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Església Ortodoxa Grega]].

	Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota la Història (les [[Art grec\|arts]], la [[Lliteratura grega\|lliteratura]], la [[Filosofia grega\|filosofia]], la [[Democràcia\|política]], la [[Música grega\|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega\|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració\|exploracions]], la [[Cuina grega\|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat\|deport]]).		Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota la Història (les [[Art grec\|arts]], la [[Lliteratura grega\|lliteratura]], la [[Filosofia grega\|filosofia]], la [[Democràcia\|política]], la [[Música grega\|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega\|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració\|exploracions]], la [[Cuina grega\|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat\|deport]]).

Jose2 en 19:09 30 ago 2013

2013-08-30T19:09:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 30 ago 2013
Llínea 4:		Llínea 4:
	Els '''grecs''', també nomenats '''helens''' (en [[grec]], Έλληνες), són una [[nació]] i un [[grup ètnic]] natiu de [[Grècia]], [[Chipre]] i algunes atres regions de l'entorn del mar [[Egeu]]. També constituïxen una [[Diàspora grega\|diàspora]] significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.		Els '''grecs''', també nomenats '''helens''' (en [[grec]], Έλληνες), són una [[nació]] i un [[grup ètnic]] natiu de [[Grècia]], [[Chipre]] i algunes atres regions de l'entorn del mar [[Egeu]]. També constituïxen una [[Diàspora grega\|diàspora]] significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.

	A l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han ~~establet~~ colònies i comunitats gregues al llarc de la història a molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega al [[Mediterràneu]] oriental fins al 1453. ~~Sota~~ l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[segle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[segle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat al [[Mediterràneu]] oriental.		En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de la història en molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[segle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[segle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.

	Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada a l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir ~~del~~ 1822 com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. ~~Altres~~ poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|sud d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|sud d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Església Ortodoxa Grega]].		Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|sud d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|sud d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Església Ortodoxa Grega]].

	Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal al llarc de tota la Història (les [[Art grec\|arts]], la [[Lliteratura grega\|lliteratura]], la [[Filosofia grega\|filosofia]], la [[Democràcia\|política]], la [[Música grega\|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega\|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració\|exploracions]], la [[Cuina grega\|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat\|deport]]).		Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota la Història (les [[Art grec\|arts]], la [[Lliteratura grega\|lliteratura]], la [[Filosofia grega\|filosofia]], la [[Democràcia\|política]], la [[Música grega\|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega\|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració\|exploracions]], la [[Cuina grega\|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat\|deport]]).

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Grans personatges grecs:
Primer rengle: [[Homer {{·}} Leònides I {{·}} Pericles {{·}} Heròdot ...».

2013-08-30T12:00:14Z

Pàgina nova, en el contingut: «300px|right|thumb |Grans personatges grecs: Primer rengle: [[Homer {{·}} Leònides I {{·}} Pericles {{·}} Heròdot ...».

Pàgina nova

[[Image:Greeks25-3.svg|300px|right|thumb |Grans personatges grecs: 
Primer rengle: [[Homer]] {{·}} [[Leònides I]] {{·}} [[Pericles]] {{·}} [[Heròdot]] {{·}} [[Hipòcrates]] Segon rengle: [[Sòcrates]] {{·}} [[Plató]] {{·}} [[Aristòtil]] {{·}} [[Alexandre Magne]] {{·}} [[Arquímedes]] Tercer rengle: [[Hipàtia]] {{·}} [[Basili II de Bizanci]] {{·}} [[Aleix I Comnè]] {{·}} [[Georgios Gemistos Plethon]] {{·}} [[El Greco]] Quart rengle: [[Rigas Feraios]] {{·}} [[Theodoros Kolokotronis]] {{·}} [[Laskarina Bouboulina]] {{·}} [[Georgios Karaiskakis]] {{·}} [[Ioannis Kapodistrias]]{{·}} Cinquè rengle: [[Elefthèrios Venizelos]] {{·}} [[Konstantinos Kavafis]] {{·}} [[Georgios Papanikolaou]] {{·}} [[Arquebisbe Makàrios]] {{·}} [[Pyrros Dimas]]]]

Els '''grecs''', també nomenats '''helens''' (en [[grec]], Έλληνες), són una [[nació]] i un [[grup ètnic]] natiu de [[Grècia]], [[Chipre]] i algunes atres regions de l'entorn del mar [[Egeu]]. També constituïxen una [[Diàspora grega|diàspora]] significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.

A l'[[Grècia antiga|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establet colònies i comunitats gregues al llarc de la història a molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega al [[Mediterràneu]] oriental fins al 1453. Sota l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[segle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[segle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat al [[Mediterràneu]] oriental.

Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada a l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir del 1822 com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Altres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko|sud d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània|sud d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Església Ortodoxa Grega]].

Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal al llarc de tota la Història (les [[Art grec|arts]], la [[Lliteratura grega|lliteratura]], la [[Filosofia grega|filosofia]], la [[Democràcia|política]], la [[Música grega|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració|exploracions]], la [[Cuina grega|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat|deport]]).

== Enllaços externs ==
; Diàspora:
* [http://en.sae.gr/?id=12377 Consell mundial helènic] {{en}} {{ru}} {{el}}
; Religió:
* [http://www.ec-patr.org/ Patriarcat Ecumènic de Costantinoble] {{en}} {{el}}
* [http://www.ecclesia.gr/ Església Ortodoxa Grega] {{en}} {{el}}

[[Categoria:Grups humans d'Europa]]

← Revisió anterior		Revisió de 02:57 4 nov 2022
Llínea 6:		Llínea 6:
	En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de l'història en molts racons del [[Mediterràneu]], encara que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el sigle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[sigle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[sigle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] en l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.		En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de l'història en molts racons del [[Mediterràneu]], encara que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el sigle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[sigle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[sigle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] en l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.

	En acabant la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Iglésia ~~Ortodoxa~~ Grega]].		En acabant la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Iglésia ortodoxa Grega]].

	Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota l'Història (les [[Art grec\|arts]], la [[Lliteratura grega\|lliteratura]], la [[Filosofia grega\|filosofia]], la [[Democràcia\|política]], la [[Música grega\|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega\|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració\|exploracions]], la [[Cuina grega\|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat\|deport]]).		Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota l'Història (les [[Art grec\|arts]], la [[Lliteratura grega\|lliteratura]], la [[Filosofia grega\|filosofia]], la [[Democràcia\|política]], la [[Música grega\|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega\|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració\|exploracions]], la [[Cuina grega\|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat\|deport]]).

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 27 oct 2013
Llínea 6:		Llínea 6:
	En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de la història en molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[segle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[segle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.		En l'[[Grècia antiga\|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat\|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de la història en molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[segle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[segle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental.

	Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|~~sud~~ d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|~~sud~~ d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Església Ortodoxa Grega]].		Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko\|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània\|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia\|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Església Ortodoxa Grega]].

	Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota la Història (les [[Art grec\|arts]], la [[Lliteratura grega\|lliteratura]], la [[Filosofia grega\|filosofia]], la [[Democràcia\|política]], la [[Música grega\|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega\|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració\|exploracions]], la [[Cuina grega\|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat\|deport]]).		Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota la Història (les [[Art grec\|arts]], la [[Lliteratura grega\|lliteratura]], la [[Filosofia grega\|filosofia]], la [[Democràcia\|política]], la [[Música grega\|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega\|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració\|exploracions]], la [[Cuina grega\|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat\|deport]]).