Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana - Historial de revisions

Xavier en 16:06 30 set 2025

2025-09-30T16:06:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:06 30 set 2025
Llínea 356:		Llínea 356:

	{{Cita\|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni improndre normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.\|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}		{{Cita\|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni improndre normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.\|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}

			== Cites ==

			{{Cita\|Mentres no es publique per l'autoritat competent la Gramatica normativa de la Llengua Valenciana, es deu estar alerta en no acceptar, com a valencianes, gramatiques que, circulant baix el nom de valencianes, se subjecten en tot a la codificacio de la llengua catalana. La gramatica de [[Sanchis Guarner]] es aprofitable en molts conceptes; pero, si be posa a vegades les dos formes, la valenciana i la catalana, acaba sempre aconsellant la catalana. La gramatica de [[Carles Salvador]], tambe en part aprofitable, no està lliure d'excessives concessions al catala. La de [[Lo Rat Penat]] es molt breu. La de [[Fullana\|P. Fullana]], la mes segura, necessita chicotets retocs en l'ortografia. No cal dir que oferixen plena garantia les gramatiques que es publiquen baix dels auspicis de l'[[Academia de Cultura Valenciana]] i de [[Lo Rat Penat]].\|''La Llengua Valenciana, hui. Estudi sintetic'', per En Josep Mª Guinot (Acadèmia de Cultura Valenciana. Valéncia, 1988)}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'imposar' a 'improndre'

2025-07-23T07:09:53Z

Text reemplaça - 'imposar' a 'improndre'

← Revisió anterior		Revisió de 07:09 23 jul 2025
Llínea 355:		Llínea 355:
	El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'[[Josep Maria Guinot\|En Josep Maria Guinot]] sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia llingüística\|morfologia]] i [[sintaxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]].		El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'[[Josep Maria Guinot\|En Josep Maria Guinot]] sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia llingüística\|morfologia]] i [[sintaxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]].

	{{Cita\|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni ~~imposar~~ normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.\|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}		{{Cita\|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni improndre normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.\|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Sinopsis */

2024-09-30T12:10:18Z

Sinopsis

← Revisió anterior		Revisió de 12:10 30 set 2024
Llínea 353:		Llínea 353:


	El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'[[Josep Maria Guinot\|En Josep Maria Guinot]] sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia]] i [[sintaxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]].		El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'[[Josep Maria Guinot\|En Josep Maria Guinot]] sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia llingüística\|morfologia]] i [[sintaxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]].

	{{Cita\|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.\|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}		{{Cita\|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.\|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}

Xavier: /* Sinopsis */

2024-09-30T12:09:08Z

Sinopsis

← Revisió anterior		Revisió de 12:09 30 set 2024
Llínea 353:		Llínea 353:


	El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'[[Josep Maria Guinot\|En Josep Maria Guinot]] sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia]] i [[~~sintàxis~~]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]].		El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'[[Josep Maria Guinot\|En Josep Maria Guinot]] sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia]] i [[sintaxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]].

	{{Cita\|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.\|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}		{{Cita\|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.\|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}

Reval en 18:59 29 set 2024

2024-09-29T18:59:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 29 set 2024
Llínea 361:		Llínea 361:
	* [[Josep Maria Guinot]]		* [[Josep Maria Guinot]]
	* [[Gramàtica de la llengua valenciana]]		* [[Gramàtica de la llengua valenciana]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 18:24 5 ago 2023

2023-08-05T18:24:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:24 5 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:~~Gramatnorma~~.jpg\|thumb\|~~300px~~\|Portada del llibre]]		[[Archiu:Gram2xa.jpg\|thumb\|250px\|Portada del llibre]]

	'''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana''' és el títul d'un llibre de l'autor [[Josep Maria Guinot]], filòlec i llingüiste castellonenc.		'''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana''' és el títul d'un llibre de l'autor [[Josep Maria Guinot]], filòlec i llingüiste castellonenc.

Xavier: /* Vore també */

2023-08-03T14:46:54Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 14:46 3 ago 2023
Llínea 359:		Llínea 359:
	== Vore també ==		== Vore també ==

			* [[Josep Maria Guinot]]
	* [[Gramàtica de la llengua valenciana]]		* [[Gramàtica de la llengua valenciana]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2023-08-03T14:46:02Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:46 3 ago 2023
Llínea 365:		Llínea 365:
	* [https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=200458 ''Gramatica normativa de la llengua valenciana'' en Dialnet]		* [https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=200458 ''Gramatica normativa de la llengua valenciana'' en Dialnet]
	* [https://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Josep%20Maria%20Guinot%20i%20Galan Capítuls del llibre ''Gramatica normativa de la llengua valenciana'' - Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]		* [https://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Josep%20Maria%20Guinot%20i%20Galan Capítuls del llibre ''Gramatica normativa de la llengua valenciana'' - Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]

			{{Gramàtiques}}
			{{Gramàtica del valencià}}
			{{Llengua valenciana}}

	[[Categoria:Bibliografia]]		[[Categoria:Bibliografia]]

Xavier: /* Sinopsis */

2023-08-03T14:42:16Z

Sinopsis

← Revisió anterior		Revisió de 14:42 3 ago 2023
Llínea 353:		Llínea 353:


	El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'En Josep Maria Guinot sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia]] i [[sintàxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]].		El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'[[Josep Maria Guinot\|En Josep Maria Guinot]] sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia]] i [[sintàxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]].

	{{Cita\|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.\|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}		{{Cita\|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.\|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}

Lluísm en 10:10 31 jul 2023

2023-07-31T10:10:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:10 31 jul 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Gramatnorma.jpg\|thumb\|~~200px~~\|Portada del llibre]]		[[Archiu:Gramatnorma.jpg\|thumb\|300px\|Portada del llibre]]

	'''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana''' és el títul d'un llibre de l'autor [[Josep Maria Guinot]], filòlec i llingüiste castellonenc.		'''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana''' és el títul d'un llibre de l'autor [[Josep Maria Guinot]], filòlec i llingüiste castellonenc.