Govern - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:27Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 56:		Llínea 56:
	==== Democràcia directa, representativa i semi directa ====		==== Democràcia directa, representativa i semi directa ====
	{{AP\|Democràcia directa\|Democràcia representativa}}		{{AP\|Democràcia directa\|Democràcia representativa}}
	El Govern directe és aquell en el qual el poble eixercix directament les funcions de Govern, actua realisant actes de Govern sense representants. Este règim no existix actualment i pot afirmar-se que mai es va realisar, en Estat algun. Només ha segut possible en ~~menudes~~ circumscripcions (Municipis, Cantons suïssos.).		El Govern directe és aquell en el qual el poble eixercix directament les funcions de Govern, actua realisant actes de Govern sense representants. Este règim no existix actualment i pot afirmar-se que mai es va realisar, en Estat algun. Només ha segut possible en chicotetes circumscripcions (Municipis, Cantons suïssos.).

	S'ha dit que en Grècia es va practicar Democràcia directa; lo que no és exacte, puix si ben el poble es reunia en l'Àgora per a discutir i resoldre les qüestions de Govern, era en realitat una aristocràcia ya que estaven exclosos els estrangers, esclaus i dònes.		S'ha dit que en Grècia es va practicar Democràcia directa; lo que no és exacte, puix si ben el poble es reunia en l'Àgora per a discutir i resoldre les qüestions de Govern, era en realitat una aristocràcia ya que estaven exclosos els estrangers, esclaus i dònes.

Lluísm en 20:24 10 març 2025

2025-03-10T20:24:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:24 10 març 2025
Llínea 86:		Llínea 86:



	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Jose2: /* Òrguens de Governs */

2021-08-24T12:08:37Z

Òrguens de Governs

← Revisió anterior		Revisió de 12:08 24 ago 2021
Llínea 26:		Llínea 26:
	Els criteris de classificació actuals s'atenen més al contingut que a la forma, es tracta de separar els Governs no pel número de governants, sino per la forma cóm s'eixercix el poder o segons la distribució de les competències entre l'individu i l'Estat, segons el modo com es prenen en consideració els governants els drets individuals (llibertat d'opinió, de prensa, de reunió, de pensament, de creació, de partits polítics, d'ensenyança).		Els criteris de classificació actuals s'atenen més al contingut que a la forma, es tracta de separar els Governs no pel número de governants, sino per la forma cóm s'eixercix el poder o segons la distribució de les competències entre l'individu i l'Estat, segons el modo com es prenen en consideració els governants els drets individuals (llibertat d'opinió, de prensa, de reunió, de pensament, de creació, de partits polítics, d'ensenyança).
	Lo més correcte és separar els Governs en [[Democràcia\|democràtics]] i totalitaris, segons es reconega la llibertat d'intervindre en el Govern als individus o no, segons s'admeten els drets fonamentals.		Lo més correcte és separar els Governs en [[Democràcia\|democràtics]] i totalitaris, segons es reconega la llibertat d'intervindre en el Govern als individus o no, segons s'admeten els drets fonamentals.


	=== Democràcia ===		=== Democràcia ===

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2021-07-11T11:31:23Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 11:31 11 jul 2021
Llínea 19:		Llínea 19:
	A voltes els Governs es classifiquen segons les seues institucions més importants (parlamentarisme, Govern d'un gabinet), segons els seus principis bàsics d'autoritat política (tradicional, carismàtic), segons la seua estructura econòmica, o segons el seu us o abús del poder. “Encara que cap d'estos principis d'anàlisis comprén tot aspecte —comenta esta obra de referència—, cada u té certa validea.”{{cr}}		A voltes els Governs es classifiquen segons les seues institucions més importants (parlamentarisme, Govern d'un gabinet), segons els seus principis bàsics d'autoritat política (tradicional, carismàtic), segons la seua estructura econòmica, o segons el seu us o abús del poder. “Encara que cap d'estos principis d'anàlisis comprén tot aspecte —comenta esta obra de referència—, cada u té certa validea.”{{cr}}

	Històricament, els primers Governs varen sorgir en societats en economies més complexes en els existien excedents econòmics per a coordinar el ple aprofitament dels recursos humans, naturals, instalacions i ferramentes. En la major part de societats els Governs sostenen buscar el màxim de benefici social, encara que en alguns estats oligàrquics explícitament el Govern dia defendre els interessos d'algun grup social. Dins de les instuticions de Govern, destaca el [[poder eixecutiu]] com a coordinador principal del Govern (en ocasions ~~fins i tot~~ es confon el terme Governe en el mateix "poder eixecutiu"). Junt a este poder, es considera que el [[poder llegislatiu]] també és part del Govern com a generador de lleis i el [[poder judicial]] com a àrbit entre conflictes entre diferents agents, que tracta d'assegurar el compliment de les lleis.		Històricament, els primers Governs varen sorgir en societats en economies més complexes en els existien excedents econòmics per a coordinar el ple aprofitament dels recursos humans, naturals, instalacions i ferramentes. En la major part de societats els Governs sostenen buscar el màxim de benefici social, encara que en alguns estats oligàrquics explícitament el Govern dia defendre els interessos d'algun grup social. Dins de les instuticions de Govern, destaca el [[poder eixecutiu]] com a coordinador principal del Govern (en ocasions inclús es confon el terme Governe en el mateix "poder eixecutiu"). Junt a este poder, es considera que el [[poder llegislatiu]] també és part del Govern com a generador de lleis i el [[poder judicial]] com a àrbit entre conflictes entre diferents agents, que tracta d'assegurar el compliment de les lleis.

	== Òrguens de Governs ==		== Òrguens de Governs ==

Jose2: Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

2021-07-11T11:15:31Z

Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 11 jul 2021
Llínea 32:		Llínea 32:
	Els sistemes democràtics inclouen la participació de la població general en la presa de decisions. Esta participació pot ser més notòria com en la [[democràcia directa]] o més remota com succeïx en la [[democràcia representativa]]. En els estats moderns en millons de persones, es donen formes bàsicament formes de democràcia representativa, en la possibilitat de ''[[referendum\|referenda]]'' i [[plebiscit]]s sobre qüestions particulars, que usualment obliguen al govern a decidir entre dos o més alternatives segons el vot majoritari de la població.		Els sistemes democràtics inclouen la participació de la població general en la presa de decisions. Esta participació pot ser més notòria com en la [[democràcia directa]] o més remota com succeïx en la [[democràcia representativa]]. En els estats moderns en millons de persones, es donen formes bàsicament formes de democràcia representativa, en la possibilitat de ''[[referendum\|referenda]]'' i [[plebiscit]]s sobre qüestions particulars, que usualment obliguen al govern a decidir entre dos o més alternatives segons el vot majoritari de la població.

	Històricament les democràcies han tengut major respal de la població que els règims no democràtics, per eixa raó molts sistemes autoritaris ~~i fins i tot~~ totalitaris han aplegat a referir-se a si mateixos com a democràcies, [[democràcia popular\|democràcies populars]] o [[democràcia orgànica\|democràcies orgàniques]], quan en realitat dits règims no serien considerats pròpiament democràtics per molts analistes.		Històricament les democràcies han tengut major respal de la població que els règims no democràtics, per eixa raó molts sistemes autoritaris e inclús totalitaris han aplegat a referir-se a si mateixos com a democràcies, [[democràcia popular\|democràcies populars]] o [[democràcia orgànica\|democràcies orgàniques]], quan en realitat dits règims no serien considerats pròpiament democràtics per molts analistes.

	=== Totalitarisme ===		=== Totalitarisme ===

Valencian: /* Enllaços externos */

2021-05-26T13:14:09Z

Enllaços externos

← Revisió anterior		Revisió de 13:14 26 maig 2021
Llínea 97:		Llínea 97:
	* {{cita libro\|autor=López GUERRA, Luis\|título=Estudios de Derecho Constitucional\|año=2001\|editorial=Libros Tirant Lo Blanch\|isbn=84-8442-360-3\|ubicación=Valencia}}		* {{cita libro\|autor=López GUERRA, Luis\|título=Estudios de Derecho Constitucional\|año=2001\|editorial=Libros Tirant Lo Blanch\|isbn=84-8442-360-3\|ubicación=Valencia}}

	===Enllaços ~~externos~~===		===Enllaços externs===
	{{Commonscat\|Government}}		{{Commonscat\|Government}}
	* [http://www.w-gov.com/states.html Current links to the world governments] (en inglés)		* [http://www.w-gov.com/states.html Current links to the world governments] (en inglés)

Valencian: /* Referències */

2021-05-26T13:13:56Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 13:13 26 maig 2021
Llínea 99:		Llínea 99:
	===Enllaços externos===		===Enllaços externos===
	{{Commonscat\|Government}}		{{Commonscat\|Government}}
	~~{{Wikiquote}}~~
	~~{{Wikcionario}}{{RAE\|gobierno}}~~
	* [http://www.w-gov.com/states.html Current links to the world governments] (en inglés)		* [http://www.w-gov.com/states.html Current links to the world governments] (en inglés)

Valencian: /* Referències */

2021-05-26T13:13:38Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 13:13 26 maig 2021
Llínea 89:		Llínea 89:

	== Referències ==		== Referències ==

	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Llínea 99:		Llínea 98:

	===Enllaços externos===		===Enllaços externos===

	{{Commonscat\|Government}}		{{Commonscat\|Government}}
	{{Wikiquote}}		{{Wikiquote}}

Valencian: Text reemplaça - '{{Llistaref|2}}' a '{{Reflist}}'

2021-05-26T13:07:44Z

Text reemplaça - '{{Llistaref|2}}' a '{{Reflist}}'

← Revisió anterior		Revisió de 13:07 26 maig 2021
Llínea 90:		Llínea 90:
	== Referències ==		== Referències ==

	{{~~Llistaref\|2~~}}		{{Reflist}}

	=== Bibliografia ===		=== Bibliografia ===

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T09:39:38Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 09:39 23 feb 2018
Llínea 24:		Llínea 24:
	Sol aludir-se que el Govern es dividix en poders, pero en realitat es dividix en òrguens en distints tipos de funcions:		Sol aludir-se que el Govern es dividix en poders, pero en realitat es dividix en òrguens en distints tipos de funcions:

	Els criteris de classificació actuals s'atenen més al ~~contengut~~ que a la forma, es tracta de separar els Governs no pel número de governants, sino per la forma cóm s'eixercix el poder o segons la distribució de les competències entre l'individu i l'Estat, segons el modo com es prenen en consideració els governants els drets individuals (llibertat d'opinió, de prensa, de reunió, de pensament, de creació, de partits polítics, d'ensenyança).		Els criteris de classificació actuals s'atenen més al contingut que a la forma, es tracta de separar els Governs no pel número de governants, sino per la forma cóm s'eixercix el poder o segons la distribució de les competències entre l'individu i l'Estat, segons el modo com es prenen en consideració els governants els drets individuals (llibertat d'opinió, de prensa, de reunió, de pensament, de creació, de partits polítics, d'ensenyança).
	Lo més correcte és separar els Governs en [[Democràcia\|democràtics]] i totalitaris, segons es reconega la llibertat d'intervindre en el Govern als individus o no, segons s'admeten els drets fonamentals.		Lo més correcte és separar els Governs en [[Democràcia\|democràtics]] i totalitaris, segons es reconega la llibertat d'intervindre en el Govern als individus o no, segons s'admeten els drets fonamentals.