Ghana - Historial de revisions

Lluísm en 09:50 31 jul 2025

2025-07-31T09:50:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:50 31 jul 2025
Llínea 215:		Llínea 215:

	Ha conseguit aixina mateix destacades participacions en mundials de categoria de menors.		Ha conseguit aixina mateix destacades participacions en mundials de categoria de menors.

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Jose2 en 11:05 14 abr 2025

2025-04-14T11:05:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:05 14 abr 2025
Llínea 222:		Llínea 222:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Ghana}}		{{commonscat\|Ghana}}
	*[http://www.ghana.gov.gh/ Lloc web del Govern de Ghana]. En anglés.
	*[http://www.parliament.gh/ Lloc del Parlament de Ghana]. En anglés.		* [http://www.ghana.gov.gh/ Lloc web del Govern de Ghana]. En anglés.
	*[http://www.ghanaculture.gov.gh/ Lloc de la Comissió Nacional de Cultura de Ghana]. En anglés.		* [http://www.parliament.gh/ Lloc del Parlament de Ghana]. En anglés.
	*[http://rs6.loc.gov/frd/cs/ghtoc.Html Pàgina sobre Ghana en la Biblioteca del Congrés dels Estats Units]. En anglés		* [http://www.ghanaculture.gov.gh/ Lloc de la Comissió Nacional de Cultura de Ghana]. En anglés.
	*[http://www.ghanaweb.com/ Informacions generals]. En anglés.		* [http://rs6.loc.gov/frd/cs/ghtoc.Html Pàgina sobre Ghana en la Biblioteca del Congrés dels Estats Units]. En anglés
			* [http://www.ghanaweb.com/ Informacions generals]. En anglés.

	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}

Valencian en 14:55 25 set 2023

2023-09-25T14:55:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:55 25 set 2023
Llínea 218:		Llínea 218:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}


	~~== Referències ==~~
	{{Traduït de\|es\|Ghana}}		{{Traduït de\|es\|Ghana}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T14:54:50Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:54 25 set 2023
Llínea 219:		Llínea 219:
	{{listaref}}		{{listaref}}


			== Referències ==
			{{Traduït de\|es\|Ghana}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Ghana}}
	*[http://www.ghana.gov.gh/ Lloc web del Govern de Ghana]. En anglés.		*[http://www.ghana.gov.gh/ Lloc web del Govern de Ghana]. En anglés.
	*[http://www.parliament.gh/ Lloc del Parlament de Ghana]. En anglés.		*[http://www.parliament.gh/ Lloc del Parlament de Ghana]. En anglés.
Llínea 229:		Llínea 232:

	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}

	~~{{Traduït de\|es\|Ghana}}~~


	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
	[[Categoria:Ghana]]		[[Categoria:Ghana]]

Jose2 en 10:33 22 oct 2022

2022-10-22T10:33:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:33 22 oct 2022
Llínea 235:		Llínea 235:
	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
			[[Categoria:Ghana]]

Valencian: Text reemplaça - 'Pensilvània' a 'Pennsilvània'

2022-10-19T09:36:45Z

Text reemplaça - 'Pensilvània' a 'Pennsilvània'

← Revisió anterior		Revisió de 09:36 19 oct 2022
Llínea 88:		Llínea 88:

	[[File:Kwame Nkrumah (JFKWHP-AR6409-A).jpg\|rigth\|thumb\|[[Kwame Nkrumah]] primer president de Ghanan]]		[[File:Kwame Nkrumah (JFKWHP-AR6409-A).jpg\|rigth\|thumb\|[[Kwame Nkrumah]] primer president de Ghanan]]
	El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon [[Kwame Nkrumah]], un líder africà anticolonialiste i el primer en sostindre que a soles unint-se el continent podria evitar el [[neocolonialisme]]. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el [[panafricanisme]], una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'[[Universitat Lincoln]] en [[~~Pensilvània~~]]. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de [[Marcus Garvey]], famós pel seu ''Moviment de Volta a Àfrica'', i les de l'acadèmic [[William Edward Burghardt Du Bois\|W.E.B. Du Bois]] en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un [[colp militar]] en l'any [[1966]].		El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon [[Kwame Nkrumah]], un líder africà anticolonialiste i el primer en sostindre que a soles unint-se el continent podria evitar el [[neocolonialisme]]. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el [[panafricanisme]], una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'[[Universitat Lincoln]] en [[Pennsilvània]]. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de [[Marcus Garvey]], famós pel seu ''Moviment de Volta a Àfrica'', i les de l'acadèmic [[William Edward Burghardt Du Bois\|W.E.B. Du Bois]] en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un [[colp militar]] en l'any [[1966]].

	Despuix d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució varen ser aprovats en l'any [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial\|reelegit]].		Despuix d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució varen ser aprovats en l'any [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial\|reelegit]].

Valencian: Text reemplaça - 'Malí' a 'Mali'

2022-10-18T17:23:22Z

Text reemplaça - 'Malí' a 'Mali'

← Revisió anterior		Revisió de 17:23 18 oct 2022
Llínea 68:		Llínea 68:
	=== Els imperis africans ===		=== Els imperis africans ===

	La República de Ghana li deu el seu nom a l'[[Imperi de Ghana]] d'Àfrica occidental,<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref> el qual fon controlat per [[Sundiata Keita]] en l'any [[1240]] i absorbit a la seua vegada per l'[[Imperi de ~~Malí~~]]. Des del punt de vista geogràfic, l'antiga Ghana es troba a 500 Km. al nort de l'actual territori ghanés, entre els rius [[Riu Senegal\|Senegal]] i [[Riu Níger\|Níger]]. No obstant, la Ghana moderna té vínculs ètnics i culturals en l'imperi homònim, puix cap allí migraren les seues poblacions sudàniques, en particular les que habitaven la conca del [[riu Níger]].		La República de Ghana li deu el seu nom a l'[[Imperi de Ghana]] d'Àfrica occidental,<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref> el qual fon controlat per [[Sundiata Keita]] en l'any [[1240]] i absorbit a la seua vegada per l'[[Imperi de Mali]]. Des del punt de vista geogràfic, l'antiga Ghana es troba a 500 Km. al nort de l'actual territori ghanés, entre els rius [[Riu Senegal\|Senegal]] i [[Riu Níger\|Níger]]. No obstant, la Ghana moderna té vínculs ètnics i culturals en l'imperi homònim, puix cap allí migraren les seues poblacions sudàniques, en particular les que habitaven la conca del [[riu Níger]].

	=== Presència europea ===		=== Presència europea ===

Valencian: Text reemplaça - 'Costa de Marfil' a 'Costa d'Ivori'

2022-10-18T16:34:45Z

Text reemplaça - 'Costa de Marfil' a 'Costa d'Ivori'

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 18 oct 2022
Llínea 53:		Llínea 53:
	}}		}}

	'''Ghana''', oficialment '''República de Ghana''', és un país d'[[Àfrica occidental]]. Llimita a l'oest en [[Costa ~~de Marfil~~]], al nort en [[Burkina Faso]] i a l'est en [[Togo]]. Al sur conta en un litoral que dona al [[golf de Guinea]].		'''Ghana''', oficialment '''República de Ghana''', és un país d'[[Àfrica occidental]]. Llimita a l'oest en [[Costa d'Ivori]], al nort en [[Burkina Faso]] i a l'est en [[Togo]]. Al sur conta en un litoral que dona al [[golf de Guinea]].

	Ghana fon el primer país Subsaharià de l'[[Àfrica]] colonial en independisar-se en l'any [[1957]]. El seu territori va resultar de l'unió de la colònia anglesa de [[Costa d'Or (Anglesa)\|Costa d'Or ]], l'Imperi d'[[Ashanti]] i la franja britànica de [[Togolàndia]], com a resultat d'un plebiscit organisat per les [[nacions Unides]].		Ghana fon el primer país Subsaharià de l'[[Àfrica]] colonial en independisar-se en l'any [[1957]]. El seu territori va resultar de l'unió de la colònia anglesa de [[Costa d'Or (Anglesa)\|Costa d'Or ]], l'Imperi d'[[Ashanti]] i la franja britànica de [[Togolàndia]], com a resultat d'un plebiscit organisat per les [[nacions Unides]].
Llínea 147:		Llínea 147:
	El seu litoral de 537 km. consistix principalment en terrenys baixos i arenosos, des dels quals s'estenen planes cobertes d'arbusts, solcades per uns quants rius, la majoria dels quals són navegables per mig de chicotetes embarcacions com [[canoa\|canoes]].		El seu litoral de 537 km. consistix principalment en terrenys baixos i arenosos, des dels quals s'estenen planes cobertes d'arbusts, solcades per uns quants rius, la majoria dels quals són navegables per mig de chicotetes embarcacions com [[canoa\|canoes]].

	En el centre del país, en la frontera en [[Costa ~~de Marfil~~]], s'estén una franja de selva tropical. Es tracta de la regió d'[[Ashanti]], la major productora nacional de [[cacau]], [[minerals]] i [[fusta]].		En el centre del país, en la frontera en [[Costa d'Ivori]], s'estén una franja de selva tropical. Es tracta de la regió d'[[Ashanti]], la major productora nacional de [[cacau]], [[minerals]] i [[fusta]].

	El [[llac Volta]] és un gran llac artificial que ocupa el 3,3% del la superfície nacional. S'estén des de la [[presa d'Akosombo]], al suroest de Ghana, fins a la ciutat de [[Yapei]], a més de 500 km. al nort. El llac genera electricitat i proporciona una via de transport cap a l'interior, ademés de ser un recurs potencialment valiós per a l'irrigació agrícola.		El [[llac Volta]] és un gran llac artificial que ocupa el 3,3% del la superfície nacional. S'estén des de la [[presa d'Akosombo]], al suroest de Ghana, fins a la ciutat de [[Yapei]], a més de 500 km. al nort. El llac genera electricitat i proporciona una via de transport cap a l'interior, ademés de ser un recurs potencialment valiós per a l'irrigació agrícola.

Valencian: Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

2021-05-26T13:35:32Z

Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 13:35 26 maig 2021
Llínea 216:		Llínea 216:
	Ha conseguit aixina mateix destacades participacions en mundials de categoria de menors.		Ha conseguit aixina mateix destacades participacions en mundials de categoria de menors.

	== ~~Notes~~ ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:39:38Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:39 24 maig 2021
Llínea 90:		Llínea 90:
	El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon [[Kwame Nkrumah]], un líder africà anticolonialiste i el primer en sostindre que a soles unint-se el continent podria evitar el [[neocolonialisme]]. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el [[panafricanisme]], una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'[[Universitat Lincoln]] en [[Pensilvània]]. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de [[Marcus Garvey]], famós pel seu ''Moviment de Volta a Àfrica'', i les de l'acadèmic [[William Edward Burghardt Du Bois\|W.E.B. Du Bois]] en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un [[colp militar]] en l'any [[1966]].		El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon [[Kwame Nkrumah]], un líder africà anticolonialiste i el primer en sostindre que a soles unint-se el continent podria evitar el [[neocolonialisme]]. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el [[panafricanisme]], una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'[[Universitat Lincoln]] en [[Pensilvània]]. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de [[Marcus Garvey]], famós pel seu ''Moviment de Volta a Àfrica'', i les de l'acadèmic [[William Edward Burghardt Du Bois\|W.E.B. Du Bois]] en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un [[colp militar]] en l'any [[1966]].

	~~Després~~ d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució varen ser aprovats en l'any [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial\|reelegit]].		Despuix d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució varen ser aprovats en l'any [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial\|reelegit]].

	[[John Kufuor]], que fon triat en [[2000]],com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per [[John Evans Atta Mills]] com nou president de Ghana, a partir del [[7 de giner]] de [[2009]], havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de l'any [[2008]].		[[John Kufuor]], que fon triat en [[2000]],com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per [[John Evans Atta Mills]] com nou president de Ghana, a partir del [[7 de giner]] de [[2009]], havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de l'any [[2008]].

← Revisió anterior		Revisió de 09:36 19 oct 2022
Llínea 88:		Llínea 88:

	[[File:Kwame Nkrumah (JFKWHP-AR6409-A).jpg\|rigth\|thumb\|[[Kwame Nkrumah]] primer president de Ghanan]]		[[File:Kwame Nkrumah (JFKWHP-AR6409-A).jpg\|rigth\|thumb\|[[Kwame Nkrumah]] primer president de Ghanan]]
	El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon [[Kwame Nkrumah]], un líder africà anticolonialiste i el primer en sostindre que a soles unint-se el continent podria evitar el [[neocolonialisme]]. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el [[panafricanisme]], una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'[[Universitat Lincoln]] en [[~~Pensilvània~~]]. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de [[Marcus Garvey]], famós pel seu ''Moviment de Volta a Àfrica'', i les de l'acadèmic [[William Edward Burghardt Du Bois\|W.E.B. Du Bois]] en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un [[colp militar]] en l'any [[1966]].		El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon [[Kwame Nkrumah]], un líder africà anticolonialiste i el primer en sostindre que a soles unint-se el continent podria evitar el [[neocolonialisme]]. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el [[panafricanisme]], una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'[[Universitat Lincoln]] en [[Pennsilvània]]. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de [[Marcus Garvey]], famós pel seu ''Moviment de Volta a Àfrica'', i les de l'acadèmic [[William Edward Burghardt Du Bois\|W.E.B. Du Bois]] en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un [[colp militar]] en l'any [[1966]].

	Despuix d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució varen ser aprovats en l'any [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial\|reelegit]].		Despuix d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució varen ser aprovats en l'any [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial\|reelegit]].