Germanies - Historial de revisions

Jose2 en 17:16 4 abr 2026

2026-04-04T17:16:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:16 4 abr 2026
Llínea 30:		Llínea 30:
	* [[Germana de Foix]]		* [[Germana de Foix]]
	* [[Guillem Sorolla]]		* [[Guillem Sorolla]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 18:34 20 oct 2024

2024-10-20T18:34:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:34 20 oct 2024
Llínea 24:		Llínea 24:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Segona Germania]]		* [[Segona Germania]]
	*[[Junta dels Tretze]]		* [[Junta dels Tretze]]
	*[[Joan Llorens]]		* [[Joan Llorens]]
	*[[Vicent Peris]]		* [[Vicent Peris]]
	*[[Germana de Foix]]		* [[Germana de Foix]]
	*[[Guillem Sorolla]]		* [[Guillem Sorolla]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2023-06-05T17:44:48Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:44 5 jun 2023
Llínea 32:		Llínea 32:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	* [https://www.lonostre.es/rv/guerra-germanies-regne-valencia/ Quan deixà d'existir esperança. Les Germanies - ''Lo Nostre'']		* [https://www.lonostre.es/rv/guerra-germanies-regne-valencia/ Quan deixà d'existir esperança. Les Germanies - ''Lo Nostre'']
			* [https://www.youtube.com/watch?v=L2m_wXdfC-4 La Germanía en el callejero de la ciudad de Valencia - Fernando Sastre Olamendi]

	[[Categoria:Regne de Valéncia]]		[[Categoria:Regne de Valéncia]]

Vicent Tomàs: /* Causes i inici del conflicte */

2023-05-20T15:13:52Z

Causes i inici del conflicte

← Revisió anterior		Revisió de 15:13 20 maig 2023
Llínea 6:		Llínea 6:
	Els artesans del [[Regne de Valéncia]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials).		Els artesans del [[Regne de Valéncia]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials).

	Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de [[pesta]] en l'any [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Despuix de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es varen fer progressivament càrrec per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant de la revolta foren la prohibició de l'ús d'armes, prohibició que ningú va tindre en conte.		Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de [[pesta]] en l'any [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Despuix de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es varen fer progressivament càrrec per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant de la revolta foren la prohibició de l'us d'armes, prohibició que ningú va tindre en conte.

	== La Junta dels Tretze ==		== La Junta dels Tretze ==

Jose2: /* Causes i inici del conflicte */

2022-04-07T15:52:02Z

Causes i inici del conflicte

← Revisió anterior		Revisió de 15:52 7 abr 2022
Llínea 6:		Llínea 6:
	Els artesans del [[Regne de Valéncia]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials).		Els artesans del [[Regne de Valéncia]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials).

	Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de pesta en [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Despuix de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es varen fer progressivament càrrec per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant de la revolta foren la prohibició de l'ús d'armes, prohibició que ningú va tindre en conte.		Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de [[pesta]] en l'any [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Despuix de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es varen fer progressivament càrrec per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant de la revolta foren la prohibició de l'ús d'armes, prohibició que ningú va tindre en conte.

	== La Junta dels Tretze ==		== La Junta dels Tretze ==

Jose2 en 10:02 12 jul 2021

2021-07-12T10:02:40Z

Jose2 en 22:06 4 jul 2021

2021-07-04T22:06:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:06 4 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~germanies~~.jpg\|right\|thumb\|left\|400px\|<center>''La pau de les Germanies'', per [[Marcelino de Unceta]].</center>]]		[[File:Gerpaz.jpg\|right\|thumb\|left\|400px\|<center>''La pau de les Germanies'', per [[Marcelino de Unceta]].</center>]]

	La '''rebelió de les Germanies''' o simplement '''Germanies''', fon el conflicte armat, el primer gran enfrontament entre la burguesia i la noblea, que es va produir en el [[Regne de Valéncia]] en l'escomençament del regnat de [[Carles I d'Espanya\|Carles I]], paralelament a la rebelió de les [[Comunitats de Castella]], entre [[1519]] i [[1523]]. La Germania fon un dels primers moviments socials en que es volia acabar en els privilegis de les classes nobles que dominaven la societat. Este fet històric marcà una prova de fer prevaldre els [[Furs]], l'igualtat i la participació ciutadana en el govern i futur del [[Regne de Valéncia]].		La '''rebelió de les Germanies''' o simplement '''Germanies''', fon el conflicte armat, el primer gran enfrontament entre la burguesia i la noblea, que es va produir en el [[Regne de Valéncia]] en l'escomençament del regnat de [[Carles I d'Espanya\|Carles I]], paralelament a la rebelió de les [[Comunitats de Castella]], entre [[1519]] i [[1523]]. La Germania fon un dels primers moviments socials en que es volia acabar en els privilegis de les classes nobles que dominaven la societat. Este fet històric marcà una prova de fer prevaldre els [[Furs]], l'igualtat i la participació ciutadana en el govern i futur del [[Regne de Valéncia]].

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:36:11Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 24 maig 2021
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Derrota dels agermanats ==		== Derrota dels agermanats ==
	~~Després~~ de l'assessinat en [[Burjassot]] de "L’encobert" el [[19 de maig]] de [[1522]] per dos seguidors seus per a cobrar la recompensa oferida pel virrei, i la caiguda de [[Xàtiva]] i [[Alzira]], se produïx la derrota definitiva dels "agermanats", nomenant-se Virrei de Valéncia a [[Germana de Foix]], la qual governà durament fins a la seua mort en [[1538]] organisant junt en el seu marit, el Duc de Calàbria, una chicoteta encara que brillant cort. Se mencionen huitcentes sentències de mort que varen haver d’efectuar-se d’una forma intermitent a lo llarc de diversos anys. Encara que, segons atres fonts, les represàlies consistiren més en confiscacions i multes, sobretot en les organisacions gremials, produint-se escassos casos de pena de mort. El [[23 de decembre]] de [[1524]], la regent de Valéncia va concedir un indult als "perayres" en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en [[castellà]] en el [[Regne de Valéncia]], lo que ha portat a que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de l'imposició de la [[llengua castellana]], al considerar-ho com una represàlia més contra els perdedors. La pacificació efectiva del territori pareix que no es va produir fins a l'any [[1528]], data en que el rei va otorgar un perdó general.		Despuix de l'assessinat en [[Burjassot]] de "L’encobert" el [[19 de maig]] de [[1522]] per dos seguidors seus per a cobrar la recompensa oferida pel virrei, i la caiguda de [[Xàtiva]] i [[Alzira]], se produïx la derrota definitiva dels "agermanats", nomenant-se Virrei de Valéncia a [[Germana de Foix]], la qual governà durament fins a la seua mort en [[1538]] organisant junt en el seu marit, el Duc de Calàbria, una chicoteta encara que brillant cort. Se mencionen huitcentes sentències de mort que varen haver d’efectuar-se d’una forma intermitent a lo llarc de diversos anys. Encara que, segons atres fonts, les represàlies consistiren més en confiscacions i multes, sobretot en les organisacions gremials, produint-se escassos casos de pena de mort. El [[23 de decembre]] de [[1524]], la regent de Valéncia va concedir un indult als "perayres" en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en [[castellà]] en el [[Regne de Valéncia]], lo que ha portat a que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de l'imposició de la [[llengua castellana]], al considerar-ho com una represàlia més contra els perdedors. La pacificació efectiva del territori pareix que no es va produir fins a l'any [[1528]], data en que el rei va otorgar un perdó general.

	== Germanies en el Regne de Mallorca ==		== Germanies en el Regne de Mallorca ==

Teniente: En valencià diem "molts atres", no "atres molts"

2020-01-05T20:20:52Z

En valencià diem "molts atres", no "atres molts"

← Revisió anterior		Revisió de 20:20 5 gin 2020
Llínea 21:		Llínea 21:

	== Germanies en el Regne de Mallorca ==		== Germanies en el Regne de Mallorca ==
	El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el [[Regne de Mallorca]], esclatant en [[1521]] com a conseqüència de l'empresonament de sèt menestrals. Igual que en [[Valéncia]], se va constituir una junta formada per tretze persones (la ''Tretzena''). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, [[Miguel de Gurrea]], que fuig a [[Eivissa]]. Els nobles que varen sobreviure a la matança que es va produir en el [[Castell de Bellver]] se refugien en [[l’Alcúdia]], única població que resta fidel al Rei durant l’any i mig que els agermanats dominen l’illa. En [[agost]] de [[1522]], l’emperador envia huitcents hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual se desplaça a [[l’Alcúdia]] per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En [[decembre]] sitien la capital, i el [[8 de març]] de [[1523]] els agermanats es rendixen en [[Palma de Mallorca]] en la mediació del bisbe. A pesar d’esta mediació, més de doscents agermanats foren eixecutats i atres ~~molts~~ fugiren a [[Catalunya]].		El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el [[Regne de Mallorca]], esclatant en [[1521]] com a conseqüència de l'empresonament de sèt menestrals. Igual que en [[Valéncia]], se va constituir una junta formada per tretze persones (la ''Tretzena''). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, [[Miguel de Gurrea]], que fuig a [[Eivissa]]. Els nobles que varen sobreviure a la matança que es va produir en el [[Castell de Bellver]] se refugien en [[l’Alcúdia]], única població que resta fidel al Rei durant l’any i mig que els agermanats dominen l’illa. En [[agost]] de [[1522]], l’emperador envia huitcents hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual se desplaça a [[l’Alcúdia]] per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En [[decembre]] sitien la capital, i el [[8 de març]] de [[1523]] els agermanats es rendixen en [[Palma de Mallorca]] en la mediació del bisbe. A pesar d’esta mediació, més de doscents agermanats foren eixecutats i molts atres fugiren a [[Catalunya]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: D'esta atra manera queda encara més clar que els eixecutats no fugiren.

2020-01-05T00:34:33Z

D'esta atra manera queda encara més clar que els eixecutats no fugiren.

← Revisió anterior		Revisió de 00:34 5 gin 2020
Llínea 21:		Llínea 21:

	== Germanies en el Regne de Mallorca ==		== Germanies en el Regne de Mallorca ==
	El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el [[Regne de Mallorca]], esclatant en [[1521]] com a conseqüència de l'empresonament de sèt menestrals. Igual que en [[Valéncia]], se va constituir una junta formada per tretze persones (la ''Tretzena''). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, [[Miguel de Gurrea]], que fuig a [[Eivissa]]. Els nobles que varen sobreviure a la matança que es va produir en el [[Castell de Bellver]] se refugien en [[l’Alcúdia]], única població que resta fidel al Rei durant l’any i mig que els agermanats dominen l’illa. En [[agost]] de [[1522]], l’emperador envia huitcents hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual se desplaça a [[l’Alcúdia]] per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En [[decembre]] sitien la capital, i el [[8 de març]] de [[1523]] els agermanats es rendixen en [[Palma de Mallorca]] en la mediació del bisbe. A pesar d’esta mediació, més de doscents agermanats foren eixecutats i molts fugiren a [[Catalunya]].		El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el [[Regne de Mallorca]], esclatant en [[1521]] com a conseqüència de l'empresonament de sèt menestrals. Igual que en [[Valéncia]], se va constituir una junta formada per tretze persones (la ''Tretzena''). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, [[Miguel de Gurrea]], que fuig a [[Eivissa]]. Els nobles que varen sobreviure a la matança que es va produir en el [[Castell de Bellver]] se refugien en [[l’Alcúdia]], única població que resta fidel al Rei durant l’any i mig que els agermanats dominen l’illa. En [[agost]] de [[1522]], l’emperador envia huitcents hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual se desplaça a [[l’Alcúdia]] per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En [[decembre]] sitien la capital, i el [[8 de març]] de [[1523]] els agermanats es rendixen en [[Palma de Mallorca]] en la mediació del bisbe. A pesar d’esta mediació, més de doscents agermanats foren eixecutats i atres molts fugiren a [[Catalunya]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

← Revisió anterior		Revisió de 10:02 12 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Gerpaz.jpg\|right\|thumb\|left\|400px\|<center>''La pau de les Germanies'', per [[Marcelino de Unceta]].</center>]]		[[File:Gerpaz.jpg\|right\|thumb\|left\|400px\|<center>''La pau de les Germanies'', per [[Marcelino de Unceta]].</center>]]

	La '''rebelió de les Germanies''' o simplement '''Germanies''', fon el conflicte armat, el primer gran enfrontament entre la burguesia i la noblea, que es va produir en el [[Regne de Valéncia]] en l'escomençament del regnat de [[Carles I d'Espanya\|Carles I]], paralelament a la rebelió de les [[Comunitats de Castella]], entre [[1519]] i [[1523]]. La Germania fon un dels primers moviments socials en que es volia acabar en els privilegis de les classes nobles que dominaven la societat. Este fet històric marcà una prova de fer prevaldre els [[Furs]], l'igualtat i la participació ciutadana en el govern i futur del [[Regne de Valéncia]].		La '''rebelió de les Germanies''' o simplement '''Germanies''', fon el conflicte armat, el primer gran enfrontament entre la burguesia i la noblea, que es va produir en el [[Regne de Valéncia]] en l'escomençament del regnat de [[Carles I d'Espanya\|Carles I]], paralelament a la rebelió de les [[Comunitats de Castella]], entre els anys [[1519]] i [[1523]]. La Germania fon un dels primers moviments socials en que es volia acabar en els privilegis de les classes nobles que dominaven la societat. Este fet històric marcà una prova de fer prevaldre els [[Furs]], l'igualtat i la participació ciutadana en el govern i futur del [[Regne de Valéncia]].

	== Causes i inici del conflicte ==		== Causes i inici del conflicte ==
	Els artesans del [[Regne de Valéncia]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials).		Els artesans del [[Regne de Valéncia]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials).

	Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de pesta en [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Despuix de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es varen fer progressivament càrrec per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant de la revolta foren la prohibició de l'ús ~~d’armes~~, prohibició que ningú va tindre en conte.		Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de pesta en [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Despuix de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es varen fer progressivament càrrec per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant de la revolta foren la prohibició de l'ús d'armes, prohibició que ningú va tindre en conte.

	== La Junta dels Tretze ==		== La Junta dels Tretze ==
	La [[Junta dels Tretze]] provà d'instaurar un sistema en que estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis. La ''germania'' (de ''germà'' en [[llengua valenciana]]) era el sistema de reclutament que varen provar d'instalar per a ~~defendre’s~~ de les incursions pirates. El líder moderat al principi fon [[Joan Llorens]], pero morí en [[1520]], en lo que entraren en joc els grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]].		La [[Junta dels Tretze]] provà d'instaurar un sistema en que estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis. La ''germania'' (de ''germà'' en [[llengua valenciana]]) era el sistema de reclutament que varen provar d'instalar per a defendre's de les incursions pirates. El líder moderat al principi fon [[Joan Llorens]], pero morí en [[1520]], en lo que entraren en joc els grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]].

	En conseqüència, el moviment patí una radicalisació progressiva, convertint-se en una guerra oberta i en episodis com l’assalt i incendi de la moreria de [[Valéncia]], a la qual s'acusava de colaborar en els nobles. La rebelió anti-nobiliària s'estengué a l'[[Horta de Valéncia]], en saqueig de terres i facendes dels nobles, i a atres poblacions i núcleus urbans del [[Regne de Valéncia]], constituint-se juntes revolucionàries. Se va expulsar al virrei de Valéncia, [[Diego Hurtado de Mendoza]], que ha de fugir a [[Dénia]], formant les tropes realistes dos focs de resistència: u al nort, capitanejat per [[Alonso d’Aragó]], duc de [[Sogorp]]; un atre, en la Governació d'[[Oriola]] Sur, dirigit pel propi virrei.		En conseqüència, el moviment patí una radicalisació progressiva, convertint-se en una guerra oberta i en episodis com l’assalt i incendi de la moreria de [[Valéncia]], a la qual s'acusava de colaborar en els nobles. La rebelió anti-nobiliària s'estengué a l'[[Horta de Valéncia]], en saqueig de terres i facendes dels nobles, i a atres poblacions i núcleus urbans del [[Regne de Valéncia]], constituint-se juntes revolucionàries. Se va expulsar al virrei de Valéncia, [[Diego Hurtado de Mendoza]], que ha de fugir a [[Dénia]], formant les tropes realistes dos focs de resistència: u al nort, capitanejat per [[Alonso d’Aragó]], duc de [[Sogorp]]; un atre, en la Governació d'[[Oriola]] Sur, dirigit pel propi virrei.
Llínea 15:		Llínea 15:
	Fins a l'any [[1521]] no caigué la ciutat d'[[Oriola]], capital de la Governació i tercera ciutat de la [[Corona d’Aragó]] despuix del llarc sege va capitular la ciutat i el Governador i posteriorment se va rendir l’Alcait del Castell (cap Militar de la Governació) a l'Eixèrcit Real Manat pel [Marqués dels Vélez]. capitulisació va obrir pas cap a [[Valéncia]] pel sur, caent fàcilment la Baronia d'[[Elig]] la ciutat d'[[Alacant]] que no varen opondre quasi resistència. Els agermanats, dirigits per [[Jaume Ros]], varen ser vençuts el [[18 de juliol]] de [[1521]] pel Duc de Sogorp en [[Almenara]], pero, pocs dies despuix, el <!--[[25 de juliol]]-->[[23 de juliol]], [[Vicent Peris]] va derrotar en <!--[[Biar]]-->[[Gandia]] al virrei i els seus cavallers en la coneguda com a [[Batalla del Vernissa]].		Fins a l'any [[1521]] no caigué la ciutat d'[[Oriola]], capital de la Governació i tercera ciutat de la [[Corona d’Aragó]] despuix del llarc sege va capitular la ciutat i el Governador i posteriorment se va rendir l’Alcait del Castell (cap Militar de la Governació) a l'Eixèrcit Real Manat pel [Marqués dels Vélez]. capitulisació va obrir pas cap a [[Valéncia]] pel sur, caent fàcilment la Baronia d'[[Elig]] la ciutat d'[[Alacant]] que no varen opondre quasi resistència. Els agermanats, dirigits per [[Jaume Ros]], varen ser vençuts el [[18 de juliol]] de [[1521]] pel Duc de Sogorp en [[Almenara]], pero, pocs dies despuix, el <!--[[25 de juliol]]-->[[23 de juliol]], [[Vicent Peris]] va derrotar en <!--[[Biar]]-->[[Gandia]] al virrei i els seus cavallers en la coneguda com a [[Batalla del Vernissa]].

	Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars varen concloure en derrotes dels agermanats. La nit del [[18 de febrer]] de [[1522]], en una desesperada aventura, [[Vicent Peris]] s’introduïx en Valéncia, instalant-se en sa pròpia casa i congregant als seus partidaris, lo que va desembocar en un dur combat durant tota eixa nit pels carrers de Valéncia, fins que un grup de soldats va conseguir incendiar sa casa. [[Vicent Peris]] s'entregà al capità Diego Ladrón de Guevara. El [[3 de març]] de [[1522]] entren definitivament les tropes reals en Valéncia, realisant-se l’eixecució de [[Vicent Peris]] i els seus més directes colaboradors. A soles [[Xàtiva]] i [[Alzira]] resten baix domini agermanat, produint-se un rebrot de la rebelió, esta volta acaudillada per un misteriós personage conegut per "L'Encobert", un impostor que es fa passar per ~~l’infant~~ Joan, fill dels [[Reis Catòlics]].		Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars varen concloure en derrotes dels agermanats. La nit del [[18 de febrer]] de [[1522]], en una desesperada aventura, [[Vicent Peris]] s’introduïx en Valéncia, instalant-se en sa pròpia casa i congregant als seus partidaris, lo que va desembocar en un dur combat durant tota eixa nit pels carrers de Valéncia, fins que un grup de soldats va conseguir incendiar sa casa. [[Vicent Peris]] s'entregà al capità Diego Ladrón de Guevara. El [[3 de març]] de [[1522]] entren definitivament les tropes reals en Valéncia, realisant-se l’eixecució de [[Vicent Peris]] i els seus més directes colaboradors. A soles [[Xàtiva]] i [[Alzira]] resten baix domini agermanat, produint-se un rebrot de la rebelió, esta volta acaudillada per un misteriós personage conegut per "L'Encobert", un impostor que es fa passar per l'infant Joan, fill dels [[Reis Catòlics]].

	== Derrota dels agermanats ==		== Derrota dels agermanats ==
	Despuix de l'assessinat en [[Burjassot]] de "~~L’encobert~~" el [[19 de maig]] de [[1522]] per dos seguidors seus per a cobrar la recompensa oferida pel virrei, i la caiguda de [[Xàtiva]] i [[Alzira]], se produïx la derrota definitiva dels "agermanats", nomenant-se Virrei de Valéncia a [[Germana de Foix]], la qual governà durament fins a la seua mort en [[1538]] organisant junt en el seu marit, el Duc de Calàbria, una chicoteta encara que brillant cort. Se mencionen huitcentes sentències de mort que varen haver d’efectuar-se ~~d’una~~ forma intermitent a lo llarc de diversos anys. Encara que, segons atres fonts, les represàlies consistiren més en confiscacions i multes, sobretot en les organisacions gremials, produint-se escassos casos de pena de mort. El [[23 de decembre]] de [[1524]], la regent de Valéncia va concedir un indult als "perayres" en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en [[castellà]] en el [[Regne de Valéncia]], lo que ha portat a que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de l'imposició de la [[llengua castellana]], al considerar-ho com una represàlia més contra els perdedors. La pacificació efectiva del territori pareix que no es va produir fins a l'any [[1528]], data en que el rei va otorgar un perdó general.		Despuix de l'assessinat en [[Burjassot]] de "L'encobert" el [[19 de maig]] de [[1522]] per dos seguidors seus per a cobrar la recompensa oferida pel virrei, i la caiguda de [[Xàtiva]] i [[Alzira]], se produïx la derrota definitiva dels "agermanats", nomenant-se Virrei de Valéncia a [[Germana de Foix]], la qual governà durament fins a la seua mort en [[1538]] organisant junt en el seu marit, el Duc de Calàbria, una chicoteta encara que brillant cort. Se mencionen huitcentes sentències de mort que varen haver d’efectuar-se d'una forma intermitent a lo llarc de diversos anys. Encara que, segons atres fonts, les represàlies consistiren més en confiscacions i multes, sobretot en les organisacions gremials, produint-se escassos casos de pena de mort. El [[23 de decembre]] de [[1524]], la regent de Valéncia va concedir un indult als "perayres" en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en [[castellà]] en el [[Regne de Valéncia]], lo que ha portat a que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de l'imposició de la [[llengua castellana]], al considerar-ho com una represàlia més contra els perdedors. La pacificació efectiva del territori pareix que no es va produir fins a l'any [[1528]], data en que el rei va otorgar un perdó general.

	== Germanies en el Regne de Mallorca ==		== Germanies en el Regne de Mallorca ==
	El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el [[Regne de Mallorca]], esclatant en [[1521]] com a conseqüència de l'empresonament de sèt menestrals. Igual que en [[Valéncia]], se va constituir una junta formada per tretze persones (la ''Tretzena''). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, [[Miguel de Gurrea]], que fuig a [[Eivissa]]. Els nobles que varen sobreviure a la matança que es va produir en el [[Castell de Bellver]] se refugien en [[l’Alcúdia]], única població que resta fidel al Rei durant ~~l’any~~ i mig que els agermanats dominen ~~l’illa~~. En [[agost]] de [[1522]], ~~l’emperador~~ envia huitcents hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual se desplaça a [[l’Alcúdia]] per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En [[decembre]] sitien la capital, i el [[8 de març]] de [[1523]] els agermanats es rendixen en [[Palma de Mallorca]] en la mediació del bisbe. A pesar ~~d’esta~~ mediació, més de doscents agermanats foren eixecutats i molts atres fugiren a [[Catalunya]].		El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el [[Regne de Mallorca]], esclatant en l'any [[1521]] com a conseqüència de l'empresonament de sèt menestrals. Igual que en [[Valéncia]], se va constituir una junta formada per tretze persones (la ''Tretzena''). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, [[Miguel de Gurrea]], que fuig a [[Eivissa]]. Els nobles que varen sobreviure a la matança que es va produir en el [[Castell de Bellver]] se refugien en [[l’Alcúdia]], única població que resta fidel al Rei durant l'any i mig que els agermanats dominen l'illa. En [[agost]] de [[1522]], l'emperador envia huitcents hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual se desplaça a [[l’Alcúdia]] per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En [[decembre]] sitien la capital, i el [[8 de març]] de [[1523]] els agermanats es rendixen en [[Palma de Mallorca]] en la mediació del bisbe. A pesar d'esta mediació, més de doscents agermanats foren eixecutats i molts atres fugiren a [[Catalunya]].

	== Vore també ==		== Vore també ==