Germana de Foix - Historial de revisions

Lluísm en 17:14 22 set 2024

2024-09-22T17:14:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:14 22 set 2024
Llínea 29:		Llínea 29:
	\|periodo2= [[1523]] – [[1537]]		\|periodo2= [[1523]] – [[1537]]
	}}		}}

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.do?id=5305 Cruilles, Vicente Salvador y Monserrat , Marqués de (1891). Noticias y documentos relativos a Doña Germana de Foix : última Reina de Aragón]]		* [https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.do?id=5305 Cruilles, Vicente Salvador y Monserrat , Marqués de (1891). Noticias y documentos relativos a Doña Germana de Foix : última Reina de Aragón]]

Lluísm: /* Referències */

2023-10-25T19:10:45Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 19:10 25 oct 2023
Llínea 33:		Llínea 33:
	* [https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.do?id=5305 Cruilles, Vicente Salvador y Monserrat , Marqués de (1891). Noticias y documentos relativos a Doña Germana de Foix : última Reina de Aragón]]		* [https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.do?id=5305 Cruilles, Vicente Salvador y Monserrat , Marqués de (1891). Noticias y documentos relativos a Doña Germana de Foix : última Reina de Aragón]]
	* [https://dbe.rah.es/biografias/10658/germana-de-foix de Salazar y Acha, Jaime (2018). «Germana de Foix». Diccionario Biográfico Español. Real Academia de la Historia]		* [https://dbe.rah.es/biografias/10658/germana-de-foix de Salazar y Acha, Jaime (2018). «Germana de Foix». Diccionario Biográfico Español. Real Academia de la Historia]
			* [https://dbd.vives.org/fitxa_biografies.php?id=824 «Germana, de Foix». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS)]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm: /* Bibliografia */

2023-10-25T19:09:37Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 25 oct 2023
Llínea 36:		Llínea 36:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* De la Fuente, Mercedes (2009). Valencianas célebres y no tanto. (S. XIII-XXI). Valencia: Generalitat Valenciana-Conselleria de Benestar Social, pp. 59– 64		* De la Fuente, Mercedes (2009). Valencianas célebres y no tanto. (S. XIII-XXI). Valencia: Generalitat Valenciana-Conselleria de Benestar Social, pp. 59– 64
	* Queralt del Hierro, María Pilar. Reinas en la sombra. Amantes y cortesanas que cambiaron la historia. (en [[castellà]]). 2a. EDAF S.L.U., desembre de 2014. ISBN 9788441434400.		* Pérez García, Pablo. ''Más allá de la capital del Reino La Germanía y el territorio valenciano: del Maestrazgo a la Safor'' (en [[castellà]]). Publicacions de la Universitat de València, 2021, p. 168. ISBN 9788491333951.
			* Queralt del Hierro, María Pilar. Reinas en la sombra. Amantes y cortesanas que cambiaron la historia. (en castellà). 2a. EDAF S.L.U., desembre de 2014. ISBN 9788441434400.
	* Segura Graíño, Cristina (2009). Diccionario de Mujeres en la Historia. Madrid: Editorial Espasa Calpe		* Segura Graíño, Cristina (2009). Diccionario de Mujeres en la Historia. Madrid: Editorial Espasa Calpe

Lluísm: /* Bibliografia */

2023-10-25T19:08:16Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:08 25 oct 2023
Llínea 36:		Llínea 36:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* De la Fuente, Mercedes (2009). Valencianas célebres y no tanto. (S. XIII-XXI). Valencia: Generalitat Valenciana-Conselleria de Benestar Social, pp. 59– 64		* De la Fuente, Mercedes (2009). Valencianas célebres y no tanto. (S. XIII-XXI). Valencia: Generalitat Valenciana-Conselleria de Benestar Social, pp. 59– 64
			* Queralt del Hierro, María Pilar. Reinas en la sombra. Amantes y cortesanas que cambiaron la historia. (en [[castellà]]). 2a. EDAF S.L.U., desembre de 2014. ISBN 9788441434400.
	* Segura Graíño, Cristina (2009). Diccionario de Mujeres en la Historia. Madrid: Editorial Espasa Calpe		* Segura Graíño, Cristina (2009). Diccionario de Mujeres en la Historia. Madrid: Editorial Espasa Calpe

Lluísm: /* Referències */

2023-10-25T19:07:16Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 19:07 25 oct 2023
Llínea 32:		Llínea 32:
	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.do?id=5305 Cruilles, Vicente Salvador y Monserrat , Marqués de (1891). Noticias y documentos relativos a Doña Germana de Foix : última Reina de Aragón]]		* [https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.do?id=5305 Cruilles, Vicente Salvador y Monserrat , Marqués de (1891). Noticias y documentos relativos a Doña Germana de Foix : última Reina de Aragón]]
			* [https://dbe.rah.es/biografias/10658/germana-de-foix de Salazar y Acha, Jaime (2018). «Germana de Foix». Diccionario Biográfico Español. Real Academia de la Historia]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 19:06 25 oct 2023

2023-10-25T19:06:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 25 oct 2023
Llínea 31:		Llínea 31:

	== Referències ==		== Referències ==
	~~{{Traduït~~ de~~\|es\|Germana_de_Foix}}~~		* [https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.do?id=5305 Cruilles, Vicente Salvador y Monserrat , Marqués de (1891). Noticias y documentos relativos a Doña Germana de Foix : última Reina de Aragón]]

			== Bibliografia ==
			* De la Fuente, Mercedes (2009). Valencianas célebres y no tanto. (S. XIII-XXI). Valencia: Generalitat Valenciana-Conselleria de Benestar Social, pp. 59– 64
			* Segura Graíño, Cristina (2009). Diccionario de Mujeres en la Historia. Madrid: Editorial Espasa Calpe

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Píntego en 17:26 22 set 2023

2023-09-22T17:26:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:26 22 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:GdeFoix.jpg\|right\|350px\|thumb\|Germana de Foix]]		[[Image:GdeFoix.jpg\|right\|350px\|thumb\|Germana de Foix]]

	'''Germana de Foix''' nomenada també com '''Reina Na Germana''' ([[Foix]], França, [[1488]] - † [[Llíria]], [[província de Valéncia\|Valéncia]], [[1538]]), esposa de [[Ferran II d'Aragó]], fon reina consort d'[[Aragó]] ([[1505]]–[[1516]]) i virreina de [[Valéncia]] ([[1523]]–[[1537]]). Era filla de [[Joan I de Narbona\|Joan de Foix]] (comte de [[Etampes]] i vescomte de [[Narbona]]) i de [[Maria d'Orleans]], germana de [[Lluís XII de França]].		'''Germana de Foix''', nomenada també com '''Reina Na Germana''' ([[Foix]], França, [[1488]] - † [[Llíria]], [[província de Valéncia\|Valéncia]], [[1538]]), esposa de [[Ferran II d'Aragó]], fon reina consort d'[[Aragó]] ([[1505]]–[[1516]]) i virreina de [[Valéncia]] ([[1523]]–[[1537]]). Era filla de [[Joan I de Narbona\|Joan de Foix]] (comte de [[Etampes]] i vescomte de [[Narbona]]) i de [[Maria d'Orleans]], germana de [[Lluís XII de França]].

	El [[19 d'octubre]] de [[1505]], als 18 anys d'edat, se va casar per poders en [[Ferran II d'Aragó]], de 53 anys, viudo d'[[Isabel I de Castella\|Isabel la Catòlica]] des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre [[Lluís XII de França]] i [[Ferrando el Catòlic]] en el [[Tractat de Blois (1505)\|Tratado de Blois]]. En els pactes, el rei de [[França]] va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del [[regne de Nàpols]] i li va concedir el títul de rei de [[Jerusalem]], drets que retornarien a [[França]] en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de [[Castella]], ya que ho varen vore com una maniobra de [[Ferrando el Catòlic]] per a impedir que [[Felip el Bell]] i [[Joana I]] heretaren la [[Corona d'Aragó]].		El [[19 d'octubre]] de [[1505]], als 18 anys d'edat, se va casar per poders en [[Ferran II d'Aragó]], de 53 anys, viudo d'[[Isabel I de Castella\|Isabel la Catòlica]] des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre [[Lluís XII de França]] i [[Ferrando el Catòlic]] en el [[Tractat de Blois (1505)\|Tratado de Blois]]. En els pactes, el rei de [[França]] va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del [[regne de Nàpols]] i li va concedir el títul de rei de [[Jerusalem]], drets que retornarien a [[França]] en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de [[Castella]], ya que ho varen vore com una maniobra de [[Ferrando el Catòlic]] per a impedir que [[Felip el Bell]] i [[Joana I]] heretaren la [[Corona d'Aragó]].

Píntego en 17:26 22 set 2023

2023-09-22T17:26:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:26 22 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:GdeFoix.jpg\|right\|350px\|thumb\|Germana de Foix]]		[[Image:GdeFoix.jpg\|right\|350px\|thumb\|Germana de Foix]]

	'''Germana de ~~Fox/~~Foix''' nomenada també com '''Reina Na Germana''' ([[Foix]], França, [[1488]] - † [[Llíria]], [[província de Valéncia\|Valéncia]], [[1538]]), esposa de [[Ferran II d'Aragó]], fon reina consort d'[[Aragó]] ([[1505]]–[[1516]]) i virreina de [[Valéncia]] ([[1523]]–[[1537]]). Era filla de [[~~Juan~~ I de Narbona\|~~Juan~~ de Foix]] (comte de [[Etampes]] i vescomte de [[Narbona]]) i de [[Maria d'Orleans]], germana de [[Lluís XII de França]].		'''Germana de Foix''' nomenada també com '''Reina Na Germana''' ([[Foix]], França, [[1488]] - † [[Llíria]], [[província de Valéncia\|Valéncia]], [[1538]]), esposa de [[Ferran II d'Aragó]], fon reina consort d'[[Aragó]] ([[1505]]–[[1516]]) i virreina de [[Valéncia]] ([[1523]]–[[1537]]). Era filla de [[Joan I de Narbona\|Joan de Foix]] (comte de [[Etampes]] i vescomte de [[Narbona]]) i de [[Maria d'Orleans]], germana de [[Lluís XII de França]].

	El [[19 d'octubre]] de [[1505]], als 18 anys d'edat, se va casar per poders en [[Ferran II d'Aragó]], de 53 anys, viudo d'[[Isabel I de Castella\|Isabel la Catòlica]] des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre [[Lluís XII de França]] i [[Ferrando el Catòlic]] en el [[Tractat de Blois (1505)\|Tratado de Blois]]. En els pactes, el rei de [[França]] va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del [[regne de Nàpols]] i li va concedir el títul de rei de [[Jerusalem]], drets que retornarien a [[França]] en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de [[Castella]], ya que ho varen vore com una maniobra de [[Ferrando el Catòlic]] per a impedir que [[Felip el Bell]] i [[Joana I]] heretaren la [[Corona d'Aragó]].		El [[19 d'octubre]] de [[1505]], als 18 anys d'edat, se va casar per poders en [[Ferran II d'Aragó]], de 53 anys, viudo d'[[Isabel I de Castella\|Isabel la Catòlica]] des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre [[Lluís XII de França]] i [[Ferrando el Catòlic]] en el [[Tractat de Blois (1505)\|Tratado de Blois]]. En els pactes, el rei de [[França]] va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del [[regne de Nàpols]] i li va concedir el títul de rei de [[Jerusalem]], drets que retornarien a [[França]] en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de [[Castella]], ya que ho varen vore com una maniobra de [[Ferrando el Catòlic]] per a impedir que [[Felip el Bell]] i [[Joana I]] heretaren la [[Corona d'Aragó]].

Valencian: Text reemplaça - 'de [[Àfrica' a 'd'[[Àfrica'

2022-12-16T17:16:34Z

Text reemplaça - 'de [[Àfrica' a 'd'[[Àfrica'

← Revisió anterior		Revisió de 17:16 16 dec 2022
Llínea 13:		Llínea 13:
	En l'any [[1519]] '''Germana de Foix''', acompanya a [[Carles I d'Espanya\|Carlos I]] i a la germana d'este, Leonor, a [[Saragossa]] i [[Barcelona]] per a celebrar Corts i ser jurat com a rei. Allí se va decidir, per a llavar l'image del futur emperador davant de l'opinió pública, el casament de '''Germana de Foix''' en Ferrando, marqués de Brandenburc, del sèquit personal de [[Carles I Espanya\|Carles I]], posant aixina fi als amors en la seua agüelastra. [[Carles I d'Espanya\|Carles I]] la va nomenar virreina i lloctinent general de [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] i al marqués de Brandenburc, capità general del regne.		En l'any [[1519]] '''Germana de Foix''', acompanya a [[Carles I d'Espanya\|Carlos I]] i a la germana d'este, Leonor, a [[Saragossa]] i [[Barcelona]] per a celebrar Corts i ser jurat com a rei. Allí se va decidir, per a llavar l'image del futur emperador davant de l'opinió pública, el casament de '''Germana de Foix''' en Ferrando, marqués de Brandenburc, del sèquit personal de [[Carles I Espanya\|Carles I]], posant aixina fi als amors en la seua agüelastra. [[Carles I d'Espanya\|Carles I]] la va nomenar virreina i lloctinent general de [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] i al marqués de Brandenburc, capità general del regne.

	Pero Germàna va quedar pronte viuda i l'emperador va ordenar un nou matrimoni en [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria]]. [[Carles I]] va nomenar al matrimoni virreis i lloctinents generals de [[Valéncia]], des d'a on varen eixercir un govern en autoritat i al mateix temps varen desenrollar un ambient cultural important en el [[Palau Real de Valéncia]] que es considerat com el núcleu del [[sigle d'Or valencià]] . Varen haver de fer front al bandolerisme i les lluites internes, a la [[pirateria]] eixercida des del nort de [[Àfrica]], a l'endeutament dels nobles i a la rebelió dels [[moriscs]]. Durant el seu mandat va impulsar una feroç persecució contra els [[Germanies\|agermanats]], els benes dels quals varen ser confiscats, i va mamprendre un procés de [[Feudalisme\|refeudalizació]]. En l'ajuda dels nobles per a esta causa, que lluitaven contra l'enviament d'un memorial en reivindicacions anti-nobiliàries per part de la nomenada Junta dels Tretze.		Pero Germàna va quedar pronte viuda i l'emperador va ordenar un nou matrimoni en [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria]]. [[Carles I]] va nomenar al matrimoni virreis i lloctinents generals de [[Valéncia]], des d'a on varen eixercir un govern en autoritat i al mateix temps varen desenrollar un ambient cultural important en el [[Palau Real de Valéncia]] que es considerat com el núcleu del [[sigle d'Or valencià]] . Varen haver de fer front al bandolerisme i les lluites internes, a la [[pirateria]] eixercida des del nort d'[[Àfrica]], a l'endeutament dels nobles i a la rebelió dels [[moriscs]]. Durant el seu mandat va impulsar una feroç persecució contra els [[Germanies\|agermanats]], els benes dels quals varen ser confiscats, i va mamprendre un procés de [[Feudalisme\|refeudalizació]]. En l'ajuda dels nobles per a esta causa, que lluitaven contra l'enviament d'un memorial en reivindicacions anti-nobiliàries per part de la nomenada Junta dels Tretze.

	'''Germàna de Foix''' va morir en [[Llíria]], als 49 anys d'edat. El testament ho va fer conjuntament en el seu espós, i en ell es deixaven els benes un a un atre en vida, pero a la mort d'abdós havien de passar a la [[Orde dels Jerónims]]. Per a complir la voluntat de la seua viuda, el Duc de Calàbria va promoure la construcció del [[Monasteri de Sant Miquel del Reis]], en [[Valéncia]], les obres del qual varen escomençar en [[1548]] i es varen prolongar durant els [[sigle XVII\|sigles XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]].		'''Germàna de Foix''' va morir en [[Llíria]], als 49 anys d'edat. El testament ho va fer conjuntament en el seu espós, i en ell es deixaven els benes un a un atre en vida, pero a la mort d'abdós havien de passar a la [[Orde dels Jerónims]]. Per a complir la voluntat de la seua viuda, el Duc de Calàbria va promoure la construcció del [[Monasteri de Sant Miquel del Reis]], en [[Valéncia]], les obres del qual varen escomençar en [[1548]] i es varen prolongar durant els [[sigle XVII\|sigles XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]].

Lluísm en 16:46 20 oct 2022

2022-10-20T16:46:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:46 20 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:GdeFoix.jpg\|right\|350px\|thumb\|Germana de Foix]]		[[Image:GdeFoix.jpg\|right\|350px\|thumb\|Germana de Foix]]

	'''Germana de Fox/Foix''' nomenada també com '''Reina Na Germana''' ([[Foix]], França, [[1488]] – † [[Llíria]], [[província de Valéncia\|Valéncia]], [[1538]]), esposa de [[Ferran II d'Aragó]], fon reina consort d'[[Aragó]] ([[1505]]–[[1516]]) i virreina de [[Valéncia]] ([[1523]]–[[1537]]). Era filla de [[Juan I de Narbona\|Juan de Foix]] (comte de [[Etampes]] i vescomte de [[Narbona]]) i de [[Maria d'Orleans]], germana de [[Lluís XII de França]].		'''Germana de Fox/Foix''' nomenada també com '''Reina Na Germana''' ([[Foix]], França, [[1488]] - † [[Llíria]], [[província de Valéncia\|Valéncia]], [[1538]]), esposa de [[Ferran II d'Aragó]], fon reina consort d'[[Aragó]] ([[1505]]–[[1516]]) i virreina de [[Valéncia]] ([[1523]]–[[1537]]). Era filla de [[Juan I de Narbona\|Juan de Foix]] (comte de [[Etampes]] i vescomte de [[Narbona]]) i de [[Maria d'Orleans]], germana de [[Lluís XII de França]].

	El [[19 d'octubre]] de [[1505]], als 18 anys d'edat, se va casar per poders en [[Ferran II d'Aragó]], de 53 anys, viudo de [[Isabel I de Castella\|Isabel la Catòlica]] des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre [[Lluís XII de França]] i [[Ferrando el Catòlic]] en el [[Tractat de Blois (1505)\|Tratado de Blois]]. En els pactes, el rei de [[França]] va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del [[regne de Nàpols]] i li va concedir el títul de rei de [[Jerusalem]], drets que retornarien a [[França]] en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de [[Castella]], ya que ho varen vore com una maniobra de [[Ferrando el Catòlic]] per a impedir que [[Felip el Bell]] i [[Joana I]] heretaren la [[Corona d'Aragó]].		El [[19 d'octubre]] de [[1505]], als 18 anys d'edat, se va casar per poders en [[Ferran II d'Aragó]], de 53 anys, viudo d'[[Isabel I de Castella\|Isabel la Catòlica]] des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre [[Lluís XII de França]] i [[Ferrando el Catòlic]] en el [[Tractat de Blois (1505)\|Tratado de Blois]]. En els pactes, el rei de [[França]] va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del [[regne de Nàpols]] i li va concedir el títul de rei de [[Jerusalem]], drets que retornarien a [[França]] en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de [[Castella]], ya que ho varen vore com una maniobra de [[Ferrando el Catòlic]] per a impedir que [[Felip el Bell]] i [[Joana I]] heretaren la [[Corona d'Aragó]].

	El [[3 de maig]] de [[1509]] naix en [[Valladolit]] el primer fill, Joan, lo que suponia la separació dels regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], pero va morir a les poques hores de nàixer.		El [[3 de maig]] de [[1509]] naix en [[Valladolit]] el primer fill, Joan, lo que suponia la separació dels regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], pero va morir a les poques hores de nàixer.

← Revisió anterior		Revisió de 17:26 22 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:GdeFoix.jpg\|right\|350px\|thumb\|Germana de Foix]]		[[Image:GdeFoix.jpg\|right\|350px\|thumb\|Germana de Foix]]

	'''Germana de Foix''' nomenada també com '''Reina Na Germana''' ([[Foix]], França, [[1488]] - † [[Llíria]], [[província de Valéncia\|Valéncia]], [[1538]]), esposa de [[Ferran II d'Aragó]], fon reina consort d'[[Aragó]] ([[1505]]–[[1516]]) i virreina de [[Valéncia]] ([[1523]]–[[1537]]). Era filla de [[Joan I de Narbona\|Joan de Foix]] (comte de [[Etampes]] i vescomte de [[Narbona]]) i de [[Maria d'Orleans]], germana de [[Lluís XII de França]].		'''Germana de Foix''', nomenada també com '''Reina Na Germana''' ([[Foix]], França, [[1488]] - † [[Llíria]], [[província de Valéncia\|Valéncia]], [[1538]]), esposa de [[Ferran II d'Aragó]], fon reina consort d'[[Aragó]] ([[1505]]–[[1516]]) i virreina de [[Valéncia]] ([[1523]]–[[1537]]). Era filla de [[Joan I de Narbona\|Joan de Foix]] (comte de [[Etampes]] i vescomte de [[Narbona]]) i de [[Maria d'Orleans]], germana de [[Lluís XII de França]].

	El [[19 d'octubre]] de [[1505]], als 18 anys d'edat, se va casar per poders en [[Ferran II d'Aragó]], de 53 anys, viudo d'[[Isabel I de Castella\|Isabel la Catòlica]] des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre [[Lluís XII de França]] i [[Ferrando el Catòlic]] en el [[Tractat de Blois (1505)\|Tratado de Blois]]. En els pactes, el rei de [[França]] va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del [[regne de Nàpols]] i li va concedir el títul de rei de [[Jerusalem]], drets que retornarien a [[França]] en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de [[Castella]], ya que ho varen vore com una maniobra de [[Ferrando el Catòlic]] per a impedir que [[Felip el Bell]] i [[Joana I]] heretaren la [[Corona d'Aragó]].		El [[19 d'octubre]] de [[1505]], als 18 anys d'edat, se va casar per poders en [[Ferran II d'Aragó]], de 53 anys, viudo d'[[Isabel I de Castella\|Isabel la Catòlica]] des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre [[Lluís XII de França]] i [[Ferrando el Catòlic]] en el [[Tractat de Blois (1505)\|Tratado de Blois]]. En els pactes, el rei de [[França]] va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del [[regne de Nàpols]] i li va concedir el títul de rei de [[Jerusalem]], drets que retornarien a [[França]] en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de [[Castella]], ya que ho varen vore com una maniobra de [[Ferrando el Catòlic]] per a impedir que [[Felip el Bell]] i [[Joana I]] heretaren la [[Corona d'Aragó]].

← Revisió anterior		Revisió de 17:26 22 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:GdeFoix.jpg\|right\|350px\|thumb\|Germana de Foix]]		[[Image:GdeFoix.jpg\|right\|350px\|thumb\|Germana de Foix]]

	'''Germana de ~~Fox/~~Foix''' nomenada també com '''Reina Na Germana''' ([[Foix]], França, [[1488]] - † [[Llíria]], [[província de Valéncia\|Valéncia]], [[1538]]), esposa de [[Ferran II d'Aragó]], fon reina consort d'[[Aragó]] ([[1505]]–[[1516]]) i virreina de [[Valéncia]] ([[1523]]–[[1537]]). Era filla de [[~~Juan~~ I de Narbona\|~~Juan~~ de Foix]] (comte de [[Etampes]] i vescomte de [[Narbona]]) i de [[Maria d'Orleans]], germana de [[Lluís XII de França]].		'''Germana de Foix''' nomenada també com '''Reina Na Germana''' ([[Foix]], França, [[1488]] - † [[Llíria]], [[província de Valéncia\|Valéncia]], [[1538]]), esposa de [[Ferran II d'Aragó]], fon reina consort d'[[Aragó]] ([[1505]]–[[1516]]) i virreina de [[Valéncia]] ([[1523]]–[[1537]]). Era filla de [[Joan I de Narbona\|Joan de Foix]] (comte de [[Etampes]] i vescomte de [[Narbona]]) i de [[Maria d'Orleans]], germana de [[Lluís XII de França]].

	El [[19 d'octubre]] de [[1505]], als 18 anys d'edat, se va casar per poders en [[Ferran II d'Aragó]], de 53 anys, viudo d'[[Isabel I de Castella\|Isabel la Catòlica]] des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre [[Lluís XII de França]] i [[Ferrando el Catòlic]] en el [[Tractat de Blois (1505)\|Tratado de Blois]]. En els pactes, el rei de [[França]] va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del [[regne de Nàpols]] i li va concedir el títul de rei de [[Jerusalem]], drets que retornarien a [[França]] en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de [[Castella]], ya que ho varen vore com una maniobra de [[Ferrando el Catòlic]] per a impedir que [[Felip el Bell]] i [[Joana I]] heretaren la [[Corona d'Aragó]].		El [[19 d'octubre]] de [[1505]], als 18 anys d'edat, se va casar per poders en [[Ferran II d'Aragó]], de 53 anys, viudo d'[[Isabel I de Castella\|Isabel la Catòlica]] des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre [[Lluís XII de França]] i [[Ferrando el Catòlic]] en el [[Tractat de Blois (1505)\|Tratado de Blois]]. En els pactes, el rei de [[França]] va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del [[regne de Nàpols]] i li va concedir el títul de rei de [[Jerusalem]], drets que retornarien a [[França]] en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de [[Castella]], ya que ho varen vore com una maniobra de [[Ferrando el Catòlic]] per a impedir que [[Felip el Bell]] i [[Joana I]] heretaren la [[Corona d'Aragó]].

← Revisió anterior		Revisió de 17:16 16 dec 2022
Llínea 13:		Llínea 13:
	En l'any [[1519]] '''Germana de Foix''', acompanya a [[Carles I d'Espanya\|Carlos I]] i a la germana d'este, Leonor, a [[Saragossa]] i [[Barcelona]] per a celebrar Corts i ser jurat com a rei. Allí se va decidir, per a llavar l'image del futur emperador davant de l'opinió pública, el casament de '''Germana de Foix''' en Ferrando, marqués de Brandenburc, del sèquit personal de [[Carles I Espanya\|Carles I]], posant aixina fi als amors en la seua agüelastra. [[Carles I d'Espanya\|Carles I]] la va nomenar virreina i lloctinent general de [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] i al marqués de Brandenburc, capità general del regne.		En l'any [[1519]] '''Germana de Foix''', acompanya a [[Carles I d'Espanya\|Carlos I]] i a la germana d'este, Leonor, a [[Saragossa]] i [[Barcelona]] per a celebrar Corts i ser jurat com a rei. Allí se va decidir, per a llavar l'image del futur emperador davant de l'opinió pública, el casament de '''Germana de Foix''' en Ferrando, marqués de Brandenburc, del sèquit personal de [[Carles I Espanya\|Carles I]], posant aixina fi als amors en la seua agüelastra. [[Carles I d'Espanya\|Carles I]] la va nomenar virreina i lloctinent general de [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] i al marqués de Brandenburc, capità general del regne.

	Pero Germàna va quedar pronte viuda i l'emperador va ordenar un nou matrimoni en [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria]]. [[Carles I]] va nomenar al matrimoni virreis i lloctinents generals de [[Valéncia]], des d'a on varen eixercir un govern en autoritat i al mateix temps varen desenrollar un ambient cultural important en el [[Palau Real de Valéncia]] que es considerat com el núcleu del [[sigle d'Or valencià]] . Varen haver de fer front al bandolerisme i les lluites internes, a la [[pirateria]] eixercida des del nort de [[Àfrica]], a l'endeutament dels nobles i a la rebelió dels [[moriscs]]. Durant el seu mandat va impulsar una feroç persecució contra els [[Germanies\|agermanats]], els benes dels quals varen ser confiscats, i va mamprendre un procés de [[Feudalisme\|refeudalizació]]. En l'ajuda dels nobles per a esta causa, que lluitaven contra l'enviament d'un memorial en reivindicacions anti-nobiliàries per part de la nomenada Junta dels Tretze.		Pero Germàna va quedar pronte viuda i l'emperador va ordenar un nou matrimoni en [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria]]. [[Carles I]] va nomenar al matrimoni virreis i lloctinents generals de [[Valéncia]], des d'a on varen eixercir un govern en autoritat i al mateix temps varen desenrollar un ambient cultural important en el [[Palau Real de Valéncia]] que es considerat com el núcleu del [[sigle d'Or valencià]] . Varen haver de fer front al bandolerisme i les lluites internes, a la [[pirateria]] eixercida des del nort d'[[Àfrica]], a l'endeutament dels nobles i a la rebelió dels [[moriscs]]. Durant el seu mandat va impulsar una feroç persecució contra els [[Germanies\|agermanats]], els benes dels quals varen ser confiscats, i va mamprendre un procés de [[Feudalisme\|refeudalizació]]. En l'ajuda dels nobles per a esta causa, que lluitaven contra l'enviament d'un memorial en reivindicacions anti-nobiliàries per part de la nomenada Junta dels Tretze.

	'''Germàna de Foix''' va morir en [[Llíria]], als 49 anys d'edat. El testament ho va fer conjuntament en el seu espós, i en ell es deixaven els benes un a un atre en vida, pero a la mort d'abdós havien de passar a la [[Orde dels Jerónims]]. Per a complir la voluntat de la seua viuda, el Duc de Calàbria va promoure la construcció del [[Monasteri de Sant Miquel del Reis]], en [[Valéncia]], les obres del qual varen escomençar en [[1548]] i es varen prolongar durant els [[sigle XVII\|sigles XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]].		'''Germàna de Foix''' va morir en [[Llíria]], als 49 anys d'edat. El testament ho va fer conjuntament en el seu espós, i en ell es deixaven els benes un a un atre en vida, pero a la mort d'abdós havien de passar a la [[Orde dels Jerónims]]. Per a complir la voluntat de la seua viuda, el Duc de Calàbria va promoure la construcció del [[Monasteri de Sant Miquel del Reis]], en [[Valéncia]], les obres del qual varen escomençar en [[1548]] i es varen prolongar durant els [[sigle XVII\|sigles XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]].