<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="vlc">
	<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Geomys_personatus</id>
	<title>Geomys personatus - Historial de revisions</title>
	<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Geomys_personatus"/>
	<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Geomys_personatus&amp;action=history"/>
	<updated>2026-07-09T09:18:57Z</updated>
	<subtitle>Historial de revisions per a esta pàgina en la wiki</subtitle>
	<generator>MediaWiki 1.45.1</generator>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Geomys_personatus&amp;diff=501227&amp;oldid=prev</id>
		<title>Jose2: Text reemplaça - &#039; baixe &#039; a &#039; baix &#039;</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Geomys_personatus&amp;diff=501227&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2026-07-08T16:40:24Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Text reemplaça - &amp;#039; baixe &amp;#039; a &amp;#039; baix &amp;#039;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 16:40 8 jul 2026&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l10&quot;&gt;Llínea 10:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 10:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Comportament ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Comportament ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Una sola tuza de bojaca de Texas ocupa un sistema de caus que pot tindre branques laterals curtes i uns 30&amp;amp;nbsp;m (98&amp;amp;nbsp;peus) de passages. Defén el seu cau dels intrusos emetent un cridat sibilant i rechinando les dents.&amp;lt;ref name=&quot;North American Mammals&quot;&amp;gt;{{Cita web |url=http://www.mnh.si.edu/mna/image_info.cfm?species_aneu=103 |títul=&#039;&#039;Geomys personatus&#039;&#039;: Texas Pocket Gopher |fechaacceso=2014-07-04 |sitioweb=North American Mammals |editorial=Smithsonian National Museum of Natural History}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Permaneix principalment &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;baixe &lt;/del&gt;terra i en ella tapa les entrades de la superfície.&amp;lt;ref name=&quot;North American Mammals&quot; /&amp;gt; El [[montícul]] de restants de terra excavada pot tindre 50&amp;amp;nbsp;cm (20&amp;amp;nbsp;polzades) d&#039;ample i 12&amp;amp;nbsp;cm (5&amp;amp;nbsp;polzades) d&#039;alt. La tuza de bojaca de Texas s&#039;alimenta de raïls de pastures com paspalum (&#039;&#039;[[Paspalum]]&#039;&#039;), pastura Bermuda (&#039;&#039;[[Cynodon]]&#039;&#039;) i sandbur (&#039;&#039;[[Cenchrus]]&#039;&#039;); també consumix totes les parts d&#039;una planta composta del gènero del girasol ([[Helianthus]]). Evita eixir a la superfície, a on corre perill davant els depredadors, agarrant les raïls de la planta i arrastrant-la cap al seu cau. També practica la [[coprofagia]], menjant algunes de les seues pròpies bolitas [[Excrement|fecals]]: les pren en les dents directament del [[ano]], les manipula en les pates davanteres i les examina cuidadosadament; després consumix algunes i rebuja unes atres. No està clar en qué es basa la seua elecció.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Una sola tuza de bojaca de Texas ocupa un sistema de caus que pot tindre branques laterals curtes i uns 30&amp;amp;nbsp;m (98&amp;amp;nbsp;peus) de passages. Defén el seu cau dels intrusos emetent un cridat sibilant i rechinando les dents.&amp;lt;ref name=&quot;North American Mammals&quot;&amp;gt;{{Cita web |url=http://www.mnh.si.edu/mna/image_info.cfm?species_aneu=103 |títul=&#039;&#039;Geomys personatus&#039;&#039;: Texas Pocket Gopher |fechaacceso=2014-07-04 |sitioweb=North American Mammals |editorial=Smithsonian National Museum of Natural History}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Permaneix principalment &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;baix &lt;/ins&gt;terra i en ella tapa les entrades de la superfície.&amp;lt;ref name=&quot;North American Mammals&quot; /&amp;gt; El [[montícul]] de restants de terra excavada pot tindre 50&amp;amp;nbsp;cm (20&amp;amp;nbsp;polzades) d&#039;ample i 12&amp;amp;nbsp;cm (5&amp;amp;nbsp;polzades) d&#039;alt. La tuza de bojaca de Texas s&#039;alimenta de raïls de pastures com paspalum (&#039;&#039;[[Paspalum]]&#039;&#039;), pastura Bermuda (&#039;&#039;[[Cynodon]]&#039;&#039;) i sandbur (&#039;&#039;[[Cenchrus]]&#039;&#039;); també consumix totes les parts d&#039;una planta composta del gènero del girasol ([[Helianthus]]). Evita eixir a la superfície, a on corre perill davant els depredadors, agarrant les raïls de la planta i arrastrant-la cap al seu cau. També practica la [[coprofagia]], menjant algunes de les seues pròpies bolitas [[Excrement|fecals]]: les pren en les dents directament del [[ano]], les manipula en les pates davanteres i les examina cuidadosadament; després consumix algunes i rebuja unes atres. No està clar en qué es basa la seua elecció.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Se sap poc sobre el comportament reproductiu d&amp;#039;esta espècie, pero sembla reproduir-se en qualsevol época de l&amp;#039;any. S&amp;#039;han registrat [[ventrada]]s d&amp;#039;una a cinc crío, i es creu que hi ha fins a dos ventrades a l&amp;#039;any.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Se sap poc sobre el comportament reproductiu d&amp;#039;esta espècie, pero sembla reproduir-se en qualsevol época de l&amp;#039;any. S&amp;#039;han registrat [[ventrada]]s d&amp;#039;una a cinc crío, i es creu que hi ha fins a dos ventrades a l&amp;#039;any.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-499440:rev-501227:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Jose2</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Geomys_personatus&amp;diff=499440&amp;oldid=prev</id>
		<title>ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Geomys_personatus&amp;diff=499440&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2026-07-08T13:19:19Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Bot: Creant artícul sobre el mamífer&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;b&gt;Pàgina nova&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;[[Archiu:Texas pocket gopher.jpg|miniatura|tuza de bojaca de Texas (&amp;#039;&amp;#039;Geomys personatus&amp;#039;&amp;#039;)]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;tuza de bojaca de Texas&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Geomys personatus&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;) és una espècie de [[Rodentia|rosegador]] de la família [[Geomyidae]]. Es troba en [[Tamaulipas]], en [[Mèxic]], i en [[Texas]], en [[Estats Units]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Descripció ==&lt;br /&gt;
Els machos creixen fins a una llongitut d&amp;#039;uns 32&amp;amp;nbsp;cm (12,6&amp;amp;nbsp;polzades), inclosa la coa, d&amp;#039;uns 11&amp;amp;nbsp;cm (4,3&amp;amp;nbsp;polzades). Les femelles són una miqueta més menudes, i abdós sexes pesen aproximadament 400&amp;amp;nbsp;grams (14&amp;amp;nbsp;oz). La superfície dorsal és d&amp;#039;un color marró grisáceo [[Opacitat|opac]], i la superfície ventral és blanquecina en taques més obscures. Té molt poc pèl en la coa, especialment prop de la punta. Els incisius superiors tenen un parell de regates.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Distribució ==&lt;br /&gt;
La tuza de bojaca de Texas es troba des del sur de Texas fins als comtats de [[Val Vert (Califòrnia)|Val Vert]] i [[comtat de Sant Patricio|Sant Patricio]], en el nort; i en l&amp;#039;estat de Tamaulipas, la part més nort-oriental de Mèxic. La seua àrea de distribució és irregular i desarticulada, de la mateixa manera que en atres espècies de [[Geomys]]. És comú en els montons d&amp;#039;arena de les illes Mustang i Pare en el [[Golf de Mèxic]]. Les poblacions al voltant dels comtats de [[comtat de Maverick|Maverick]], [[comtat de Zavala|Zavala]] i Dimmit varen ser reconegudes recentment com una espècie distinta: la tuza de bojaca de Strecker.&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita publicació |url=https://academic.oup.com/jmammal/article/90/3/537/873320 |títul=A Phylogenetic Assessment of Pocket Gophers (&amp;#039;&amp;#039;Geomys&amp;#039;&amp;#039;): Evidence from Nuclear and Mitochondrial Gens |llinages={{versalita|Chambers}} |nomene=Ryan R. |llinages2={{versalita|Sudman}} |nom2=Jeffrey K. |data=2009-06-02 |publicació=Journal of Mammalogy |volum=90 |número=3 |pàgines=537-547 |fechaacceso=2023-12-12 |doi=10.1644/08-MAMM-A-180R1.1 |llinages3={{versalita|Bradley}} |nom3=Peggy}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Comportament ==&lt;br /&gt;
Una sola tuza de bojaca de Texas ocupa un sistema de caus que pot tindre branques laterals curtes i uns 30&amp;amp;nbsp;m (98&amp;amp;nbsp;peus) de passages. Defén el seu cau dels intrusos emetent un cridat sibilant i rechinando les dents.&amp;lt;ref name=&amp;quot;North American Mammals&amp;quot;&amp;gt;{{Cita web |url=http://www.mnh.si.edu/mna/image_info.cfm?species_aneu=103 |títul=&amp;#039;&amp;#039;Geomys personatus&amp;#039;&amp;#039;: Texas Pocket Gopher |fechaacceso=2014-07-04 |sitioweb=North American Mammals |editorial=Smithsonian National Museum of Natural History}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Permaneix principalment baixe terra i en ella tapa les entrades de la superfície.&amp;lt;ref name=&amp;quot;North American Mammals&amp;quot; /&amp;gt; El [[montícul]] de restants de terra excavada pot tindre 50&amp;amp;nbsp;cm (20&amp;amp;nbsp;polzades) d&amp;#039;ample i 12&amp;amp;nbsp;cm (5&amp;amp;nbsp;polzades) d&amp;#039;alt. La tuza de bojaca de Texas s&amp;#039;alimenta de raïls de pastures com paspalum (&amp;#039;&amp;#039;[[Paspalum]]&amp;#039;&amp;#039;), pastura Bermuda (&amp;#039;&amp;#039;[[Cynodon]]&amp;#039;&amp;#039;) i sandbur (&amp;#039;&amp;#039;[[Cenchrus]]&amp;#039;&amp;#039;); també consumix totes les parts d&amp;#039;una planta composta del gènero del girasol ([[Helianthus]]). Evita eixir a la superfície, a on corre perill davant els depredadors, agarrant les raïls de la planta i arrastrant-la cap al seu cau. També practica la [[coprofagia]], menjant algunes de les seues pròpies bolitas [[Excrement|fecals]]: les pren en les dents directament del [[ano]], les manipula en les pates davanteres i les examina cuidadosadament; després consumix algunes i rebuja unes atres. No està clar en qué es basa la seua elecció.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se sap poc sobre el comportament reproductiu d&amp;#039;esta espècie, pero sembla reproduir-se en qualsevol época de l&amp;#039;any. S&amp;#039;han registrat [[ventrada]]s d&amp;#039;una a cinc crío, i es creu que hi ha fins a dos ventrades a l&amp;#039;any.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
{{listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Mamífers d&amp;#039;Amèrica]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>ValBOT</name></author>
	</entry>
</feed>