Geomys bursarius - Historial de revisions

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:06:48Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:06 8 jul 2026
Llínea 19:		Llínea 19:

	== Descripció ==		== Descripció ==
	''G. bursarius'' té un ~~pelaje~~ curt en una coloració marró a negra en la part superior del cos i un ~~pelaje~~ marró més clar o torrat en les parts inferiors. Els pèls blanquecinos cobrixen la part superior dels peus, mentres que la coa curta i esmolada està casi nueta. Les adaptacions [[fosorial]]és inclouen ulls menuts, orelles curtes i nuetes i pates davanteres grans en garres pesades. Els arcs [[Os zigomàtic\|zigomàtics]] estan àmpliament eixamplats, #lo que proporciona un ampli espai per a l'inserció dels músculs,<ref name=":2">{{Cita web \|url=https://animaldiversity.org/accounts/Geomys_bursarius/ \|títul=Geomys bursarius (plains pocket gopher) \|fechaacceso=2021-10-19 \|llinage=Teeter \|nom=Kate \|sitioweb=Animal Diversity Web \|idioma=en}}</ref> encara que, a diferència d'atres tuzas de bojaca, esta espècie no usa els incisius curvos per a ajudar als peus a excavar.<ref name=":1" /> Les bosses externes de les galtes, que distinguixen a esta família d'atres mamífers, es poden voltear al revés per a la netea. S'utilisen per a transportar aliments de fins a 7 [[centímetro\|cm]] (2,8 [[polzada\|in]]) de llarc i tenen una obertura cap a avant.<ref>Kurta, Allen (1995). ''Mammals of the Great Lakes Region, Revised Edition''. Prensa de l'Universitat de Míchigan.</ref>		''G. bursarius'' té un pelage curt en una coloració marró a negra en la part superior del cos i un pelage marró més clar o torrat en les parts inferiors. Els pèls blanquecinos cobrixen la part superior dels peus, mentres que la coa curta i esmolada està casi nueta. Les adaptacions [[fosorial]]és inclouen ulls menuts, orelles curtes i nuetes i pates davanteres grans en garres pesades. Els arcs [[Os zigomàtic\|zigomàtics]] estan àmpliament eixamplats, #lo que proporciona un ampli espai per a l'inserció dels músculs,<ref name=":2">{{Cita web \|url=https://animaldiversity.org/accounts/Geomys_bursarius/ \|títul=Geomys bursarius (plains pocket gopher) \|fechaacceso=2021-10-19 \|llinage=Teeter \|nom=Kate \|sitioweb=Animal Diversity Web \|idioma=en}}</ref> encara que, a diferència d'atres tuzas de bojaca, esta espècie no usa els incisius curvos per a ajudar als peus a excavar.<ref name=":1" /> Les bosses externes de les galtes, que distinguixen a esta família d'atres mamífers, es poden voltear al revés per a la netea. S'utilisen per a transportar aliments de fins a 7 [[centímetro\|cm]] (2,8 [[polzada\|in]]) de llarc i tenen una obertura cap a avant.<ref>Kurta, Allen (1995). ''Mammals of the Great Lakes Region, Revised Edition''. Prensa de l'Universitat de Míchigan.</ref>

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

2026-07-08T16:40:31Z

Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 8 jul 2026
Llínea 29:		Llínea 29:
	Les tuzas de bojaca de les planures preferixen sols profunts, arenencs i friables per a facilitar el seu estil de vida d'excavació i la seua dieta [[Herbívor\|herbívora]] de raïls de plantes. La vegetació local és menys significativa que la naturalea del sol, i les tuzas es troben en praderies, terres agrícoles i inclús en àrees urbanes.<ref>{{Cita publicació \|url=https://www.jstor.org/stable/30055269 \|títul=Reproduction of the Plains Pocket Gopher (Geomys bursarius) in Missouri \|llinages=Pitts \|nom=Richard M. \|llinages2=Choate \|nomene2=Jerry R. \|data=1997 \|publicació=The Southwestern Naturalist \|volum=42 \|número=2 \|pàgines=238-240 \|fechaacceso=2021-10-19 \|issn=0038-4909}}</ref>		Les tuzas de bojaca de les planures preferixen sols profunts, arenencs i friables per a facilitar el seu estil de vida d'excavació i la seua dieta [[Herbívor\|herbívora]] de raïls de plantes. La vegetació local és menys significativa que la naturalea del sol, i les tuzas es troben en praderies, terres agrícoles i inclús en àrees urbanes.<ref>{{Cita publicació \|url=https://www.jstor.org/stable/30055269 \|títul=Reproduction of the Plains Pocket Gopher (Geomys bursarius) in Missouri \|llinages=Pitts \|nom=Richard M. \|llinages2=Choate \|nomene2=Jerry R. \|data=1997 \|publicació=The Southwestern Naturalist \|volum=42 \|número=2 \|pàgines=238-240 \|fechaacceso=2021-10-19 \|issn=0038-4909}}</ref>

	Un estudi controlat a llarc determini de l'excavació de túnels per les tuzas de bojaca de les planures va trobar que la taxa de construcció de túnels varia des d'un màxim de 2.059 cm/semana de nous túnels fins a un mínim de cap durant vàries semanes durant l'estiu. Al voltant de 30 a 50 [[metro\|m]] (98 a 164 [[peu (unitat)\|ft]]) de túnels estaven oberts en qualsevol moment. Els factors que afecten el tamany del sistema de túnels semblen estar més influenciats per la cantitat d'energia necessària per a mantindre-ho i patrullar-ho que per la cantitat de vegetació present.<ref>{{Cita publicació \|url=https://www.jstor.org/stable/1381322 \|títul=Long-Term Soil-Disturbance Pattern by a Pocket Gopher, Geomys bursarius \|llinages=Thorne \|nom=David H. \|llinages2=Andersen \|nomene2=Douglas C. \|data=1990 \|publicació=Journal of Mammalogy \|volum=71 \|número=1 \|pàgines=84-89 \|fechaacceso=2021-10-19 \|issn=0022-2372 \|doi=10.2307/1381322}}</ref> Els túnels inclouen nius, ubicats a uns 50 cm (20 polzades) ~~baixe~~ terra i revestits en pastura i un atre material vegetal, aixina com amagatalls d'aliments que contenen herbes, raïls i tubèrculs.<ref name=":1" />		Un estudi controlat a llarc determini de l'excavació de túnels per les tuzas de bojaca de les planures va trobar que la taxa de construcció de túnels varia des d'un màxim de 2.059 cm/semana de nous túnels fins a un mínim de cap durant vàries semanes durant l'estiu. Al voltant de 30 a 50 [[metro\|m]] (98 a 164 [[peu (unitat)\|ft]]) de túnels estaven oberts en qualsevol moment. Els factors que afecten el tamany del sistema de túnels semblen estar més influenciats per la cantitat d'energia necessària per a mantindre-ho i patrullar-ho que per la cantitat de vegetació present.<ref>{{Cita publicació \|url=https://www.jstor.org/stable/1381322 \|títul=Long-Term Soil-Disturbance Pattern by a Pocket Gopher, Geomys bursarius \|llinages=Thorne \|nom=David H. \|llinages2=Andersen \|nomene2=Douglas C. \|data=1990 \|publicació=Journal of Mammalogy \|volum=71 \|número=1 \|pàgines=84-89 \|fechaacceso=2021-10-19 \|issn=0022-2372 \|doi=10.2307/1381322}}</ref> Els túnels inclouen nius, ubicats a uns 50 cm (20 polzades) baix terra i revestits en pastura i un atre material vegetal, aixina com amagatalls d'aliments que contenen herbes, raïls i tubèrculs.<ref name=":1" />

	Les fardes compartixen els seus túnels en numeroses espècies d'insectes, incloent mosques, [[Coleoptera\|escarabat]]<ref>Gordon, RD i Skelley, PE (2007). "A monograph of the Aphodiini that inhabit the United States and Canada (Coleoptera: Scarabaeidae: Aphodiinae)". ''Memòries de l'Institut Entomológico Americà'' , vol. 79. Institut Entomológico Americà, Gainesville, Florida.</ref> i [[Nicrophorus americanus\|escarabats carroñeros]],<ref>{{Cita publicació \|url=https://journals.flvc.org/mundi/article/view/24969 \|títul=Small carrion beetles (Coleoptera: Leiodidae: Cholevinae) from burrows of Geomys and Thomomys pocket gophers (Rodentia: Geomyidae) in the United States \|llinages=Peck \|nom=Stewart B. \|llinages2=Skelley \|nomene2=Paul I. \|data=2001-09-01 \|publicació=Insecta Mundi \|pàgines=139-149 \|fechaacceso=2021-10-19 \|idioma=en}}</ref> i [[Rhaphidophoridae\|grills cova]]. Els depredadors coneguts inclouen [[Crotalus\|serps de cascabel]], [[Lampropeltis calligaster\|serps reis de la praderia]], [[Pituophis catenifer\|serps farda]], [[Felis silvestris\|gats salvages]], coyots, rabosots, [[Taxidea taxus\|teixons]], falcons i muçols.<ref name=":1" />		Les fardes compartixen els seus túnels en numeroses espècies d'insectes, incloent mosques, [[Coleoptera\|escarabat]]<ref>Gordon, RD i Skelley, PE (2007). "A monograph of the Aphodiini that inhabit the United States and Canada (Coleoptera: Scarabaeidae: Aphodiinae)". ''Memòries de l'Institut Entomológico Americà'' , vol. 79. Institut Entomológico Americà, Gainesville, Florida.</ref> i [[Nicrophorus americanus\|escarabats carroñeros]],<ref>{{Cita publicació \|url=https://journals.flvc.org/mundi/article/view/24969 \|títul=Small carrion beetles (Coleoptera: Leiodidae: Cholevinae) from burrows of Geomys and Thomomys pocket gophers (Rodentia: Geomyidae) in the United States \|llinages=Peck \|nom=Stewart B. \|llinages2=Skelley \|nomene2=Paul I. \|data=2001-09-01 \|publicació=Insecta Mundi \|pàgines=139-149 \|fechaacceso=2021-10-19 \|idioma=en}}</ref> i [[Rhaphidophoridae\|grills cova]]. Els depredadors coneguts inclouen [[Crotalus\|serps de cascabel]], [[Lampropeltis calligaster\|serps reis de la praderia]], [[Pituophis catenifer\|serps farda]], [[Felis silvestris\|gats salvages]], coyots, rabosots, [[Taxidea taxus\|teixons]], falcons i muçols.<ref name=":1" />
Llínea 45:		Llínea 45:

	== Conservació ==		== Conservació ==
	Per l'àmplia distribució d'esta espècie, la seua adaptabilitat a un hàbitat adequat, l'absència d'amenaces importants i una població aparentment estable, ''G. bursarius'' té un estat de conservació de [[Espècie ~~baixe~~ preocupació menor\|Preocupació Menor]].<ref>{{Cita publicació \|url=https://www.iucnredlist.org/en \|títul=IUCN Ret List of Threatened Species: Geomys bursarius \|llinages=Assessment) \|nom=Francesca Cassola (Global Mammal \|data=2016-08-08 \|publicació=IUCN Ret List of Threatened Species \|fechaacceso=2021-10-19}}</ref> Encara que els grangers i propietaris d'herba suburbans consideren que les tuzas de bojaca no són més que plagues, eixerciten un paper actiu en la aireación del sol, el control d'inundacions a través d'un drenage millorat i la diversitat de sols i plantes.<ref name=":2" /><ref>{{Cita publicació \|url=https://doi.org/10.1016/s0169-5347(01)02329-1 \|títul=The role of pocket gophers as subterranean ecosystem engineers \|llinages=Reichman \|nom=O.J. \|llinages2=Seabloom \|nomene2=Eric W. \|data=2002-01 \|publicació=Trends in Ecology & Evolution \|volum=17 \|número=1 \|pàgines=44-49 \|fechaacceso=2021-10-19 \|issn=0169-5347 \|doi=10.1016/s0169-5347(01)02329-1}}</ref>		Per l'àmplia distribució d'esta espècie, la seua adaptabilitat a un hàbitat adequat, l'absència d'amenaces importants i una població aparentment estable, ''G. bursarius'' té un estat de conservació de [[Espècie baix preocupació menor\|Preocupació Menor]].<ref>{{Cita publicació \|url=https://www.iucnredlist.org/en \|títul=IUCN Ret List of Threatened Species: Geomys bursarius \|llinages=Assessment) \|nom=Francesca Cassola (Global Mammal \|data=2016-08-08 \|publicació=IUCN Ret List of Threatened Species \|fechaacceso=2021-10-19}}</ref> Encara que els grangers i propietaris d'herba suburbans consideren que les tuzas de bojaca no són més que plagues, eixerciten un paper actiu en la aireación del sol, el control d'inundacions a través d'un drenage millorat i la diversitat de sols i plantes.<ref name=":2" /><ref>{{Cita publicació \|url=https://doi.org/10.1016/s0169-5347(01)02329-1 \|títul=The role of pocket gophers as subterranean ecosystem engineers \|llinages=Reichman \|nom=O.J. \|llinages2=Seabloom \|nomene2=Eric W. \|data=2002-01 \|publicació=Trends in Ecology & Evolution \|volum=17 \|número=1 \|pàgines=44-49 \|fechaacceso=2021-10-19 \|issn=0169-5347 \|doi=10.1016/s0169-5347(01)02329-1}}</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T13:43:43Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Geomys bursarius.jpg|miniatura|tuza de bojaca de les planures (''Geomys bursarius'')]]

La '''tuza de bojaca de les planures''' ('''''Geomys bursarius''''') és una de les 35 espècies de [[Geomyidae|tuzas de bojaca]], cridades aixina en referència a les seues galtes forrades de pell [[Abazón|ubicades externament]]. Són animals excavadors, que es troben en pasturages i terres agrícoles en les [[Grans Planures]] d'Amèrica del Nort, des de Manitoba fins a Texas. Les tuzas de bojaca són els rosegadors més altament [[fosorial]]és que es troben en Amèrica del Nort.<ref name=":0">Vaughan, Terry A. i col. (2000) ''Mammalogy, 4.ª edició''. Thomson Learning, Inc.</ref>

== Distribució ==
Les tuzas de bojaca de les planures es troben en les Grans Planures d'Amèrica del Nort, des del sur de [[Manitoba]] (Canadà) i l'est de [[Dakota del Nort]] fins a [[Nou Mèxic]] i [[Texas]] en els Estats Units, i tan a l'est com l'extrem occidental d'[[Indiana]]. Actualment es reconeixen huit subespecies, encara que des de llavors s'ha considerat que algunes subespecies anteriors eren espècies per dret propi i ya no s'inclouen:<ref name=":1">{{Cita publicació |url=https://doi.org/10.1644/879.1 |títul=Geomys bursarius (Rodentia: Geomyidae) |llinages=Connior |nom=Matthew B. |data=2011-01-21 |publicació=Mammalian Species |volum=43 |pàgines=104-117 |fechaacceso=2021-10-19 |issn=0076-3519 |doi=10.1644/879.1}}</ref>

* ''Geomys bursarius bursarius'' - {{CA}}, {{Bandera2|Dakota del Sur}}, {{Bandera2|Dakota del Sur}}, {{Bandera2|Minnesota}}
* ''Geomys bursarius illinoensis'' - {{Bandera2|Illinois}}
* ''Geomys bursarius industrius'' - suroest de {{Bandera2|Kansas}}
* ''Geomys bursarius major'' - {{Bandera2|Texas}}, {{Bandera2|Oklahoma}}, este de {{Bandera2|Nou Mèxic}}
* ''Geomys bursarius majusculus'' - {{Bandera2|Iowa}}, este de {{Bandera2|Nebraska}} i {{Bandera2|Kansas}}, nort de {{Bandera2|Missouri}}
* ''Geomys bursarius missouriensis'' - este de {{Bandera2|Missouri}}
* ''Geomys bursarius ozarkensis'' - {{Bandera2|Kansas}}
* ''Geomys bursarius wisconsinensis'' - oest de {{Bandera2|Wisconsin}}

S'han trobat restants fòssils tan al sur com [[Tennessee]], #lo que indica una població del [[Pleistoceno]] tardà i del [[Holoceno]] primerenc. Açò recolzaria l'hipòtesis de que les condicions ambientals més seques en extenses praderies es varen estendre més al sur durant el periodo glacial de finals de Wisconsinan , recolzant poblacions de ''Geomys'' i atres espècies de praderies com les [[Ictidomys tridecemlineatus|fardes terrestres de tretze llínees]] i els [[Tympanuchus|pollets de les praderies]].<ref>{{Cita publicació |url=https://www.jstor.org/stable/1380607 |títul=A Clapix Pleistocene Population of the Pocket Gopher, Geomys #cf. bursarius, in the Nashville Basin, Tennessee |llinages=Parmalee |nom=Paul W. |llinages2=Klippel |nomene2=Walter I. |data=1981 |publicació=Journal of Mammalogy |volum=62 |número=4 |pàgines=831-835 |fechaacceso=2021-10-19 |issn=0022-2372 |doi=10.2307/1380607}}</ref>

== Descripció ==
''G. bursarius'' té un pelaje curt en una coloració marró a negra en la part superior del cos i un pelaje marró més clar o torrat en les parts inferiors. Els pèls blanquecinos cobrixen la part superior dels peus, mentres que la coa curta i esmolada està casi nueta. Les adaptacions [[fosorial]]és inclouen ulls menuts, orelles curtes i nuetes i pates davanteres grans en garres pesades. Els arcs [[Os zigomàtic|zigomàtics]] estan àmpliament eixamplats, #lo que proporciona un ampli espai per a l'inserció dels músculs,<ref name=":2">{{Cita web |url=https://animaldiversity.org/accounts/Geomys_bursarius/ |títul=Geomys bursarius (plains pocket gopher) |fechaacceso=2021-10-19 |llinage=Teeter |nom=Kate |sitioweb=Animal Diversity Web |idioma=en}}</ref> encara que, a diferència d'atres tuzas de bojaca, esta espècie no usa els incisius curvos per a ajudar als peus a excavar.<ref name=":1" /> Les bosses externes de les galtes, que distinguixen a esta família d'atres mamífers, es poden voltear al revés per a la netea. S'utilisen per a transportar aliments de fins a 7 [[centímetro|cm]] (2,8 [[polzada|in]]) de llarc i tenen una obertura cap a avant.<ref>Kurta, Allen (1995). ''Mammals of the Great Lakes Region, Revised Edition''. Prensa de l'Universitat de Míchigan.</ref>

Atres adaptacions a un estil de vida fossorial inclouen una taxa metabòlica en repòs baixa de 0,946 ml O<sub>2</sub>/g/h,<ref name=":1" /> i alta conductància, tolerància a nivells baixos d'oxigen i nivells alts de diòxit de carbono, i una menor ingesta d'aigua.<ref>{{Cita publicació |url=https://www.semanticscholar.org/paper/a-predictable-pattern-of-daily-activity-by-the-Benedix/9872193f58035cc1060ffed4eb8d2b47b21d212i |títul=A predictable pattern of daily activity by the pocket gopher Geomys bursarius |llinages=Benedix |nomene=J. H. |data=1994 |publicació=Animal Behaviour |fechaacceso=2021-10-19 |doi=10.1006/anbe.1994.1271}}</ref>

Els machos són significativament més grans que les femelles, en una llongitut corporal total de 25 a 35 cm (9,8 a 13,8 in), en comparació a 21 a 32 cm (8,3 a 12,6 in) en les femelles. La coa és curta i sense pèl, alcança de 5 a 11 cm (2,0 a 4,3 in) de llongitut i solament una miqueta més llarga en els machos. Els machos adults pesen de 230 a 473 [[gram|g]] (8.1 a 16.7 [[onça (unitat de massa)|oz]]) i les femelles 128 a 380 g (4.5 a 13.4 oz).<ref name=":1" />

== Ecologia ==
Les tuzas de bojaca de les planures preferixen sols profunts, arenencs i friables per a facilitar el seu estil de vida d'excavació i la seua dieta [[Herbívor|herbívora]] de raïls de plantes. La vegetació local és menys significativa que la naturalea del sol, i les tuzas es troben en praderies, terres agrícoles i inclús en àrees urbanes.<ref>{{Cita publicació |url=https://www.jstor.org/stable/30055269 |títul=Reproduction of the Plains Pocket Gopher (Geomys bursarius) in Missouri |llinages=Pitts |nom=Richard M. |llinages2=Choate |nomene2=Jerry R. |data=1997 |publicació=The Southwestern Naturalist |volum=42 |número=2 |pàgines=238-240 |fechaacceso=2021-10-19 |issn=0038-4909}}</ref>

Un estudi controlat a llarc determini de l'excavació de túnels per les tuzas de bojaca de les planures va trobar que la taxa de construcció de túnels varia des d'un màxim de 2.059 cm/semana de nous túnels fins a un mínim de cap durant vàries semanes durant l'estiu. Al voltant de 30 a 50 [[metro|m]] (98 a 164 [[peu (unitat)|ft]]) de túnels estaven oberts en qualsevol moment. Els factors que afecten el tamany del sistema de túnels semblen estar més influenciats per la cantitat d'energia necessària per a mantindre-ho i patrullar-ho que per la cantitat de vegetació present.<ref>{{Cita publicació |url=https://www.jstor.org/stable/1381322 |títul=Long-Term Soil-Disturbance Pattern by a Pocket Gopher, Geomys bursarius |llinages=Thorne |nom=David H. |llinages2=Andersen |nomene2=Douglas C. |data=1990 |publicació=Journal of Mammalogy |volum=71 |número=1 |pàgines=84-89 |fechaacceso=2021-10-19 |issn=0022-2372 |doi=10.2307/1381322}}</ref> Els túnels inclouen nius, ubicats a uns 50 cm (20 polzades) baixe terra i revestits en pastura i un atre material vegetal, aixina com amagatalls d'aliments que contenen herbes, raïls i tubèrculs.<ref name=":1" />

Les fardes compartixen els seus túnels en numeroses espècies d'insectes, incloent mosques, [[Coleoptera|escarabat]]<ref>Gordon, RD i Skelley, PE (2007). "A monograph of the Aphodiini that inhabit the United States and Canada (Coleoptera: Scarabaeidae: Aphodiinae)". ''Memòries de l'Institut Entomológico Americà'' , vol. 79. Institut Entomológico Americà, Gainesville, Florida.</ref> i [[Nicrophorus americanus|escarabats carroñeros]],<ref>{{Cita publicació |url=https://journals.flvc.org/mundi/article/view/24969 |títul=Small carrion beetles (Coleoptera: Leiodidae: Cholevinae) from burrows of Geomys and Thomomys pocket gophers (Rodentia: Geomyidae) in the United States |llinages=Peck |nom=Stewart B. |llinages2=Skelley |nomene2=Paul I. |data=2001-09-01 |publicació=Insecta Mundi |pàgines=139-149 |fechaacceso=2021-10-19 |idioma=en}}</ref> i [[Rhaphidophoridae|grills cova]]. Els depredadors coneguts inclouen [[Crotalus|serps de cascabel]], [[Lampropeltis calligaster|serps reis de la praderia]], [[Pituophis catenifer|serps farda]], [[Felis silvestris|gats salvages]], coyots, rabosots, [[Taxidea taxus|teixons]], falcons i muçols.<ref name=":1" />

== Comportament ==

Les tuzas de bojaca de les planures no mostren canvis estacionals en l'activitat, llevat per un major nivell d'activitat durant la temporada de apareamiento. Mostren un patró [[bimodal]] d'activitat durant el dia en un aument d'activitat que es produïx entre les 13:00 i les 17:00 hores i després novament entre les 22:00 i les 6:00 hores.<sup>[7]</sup> Per a un animal d'acolliment en un estil de vida metabólicamente car (360-3400 voltes més que les criatures [[Animal terrestre|terrestres]]), planificar l'activitat diària al voltant de la temperatura del cau, a on la falta de fluix d'aire i l'alta humitat conduïxen a una disminució del refredat per evaporament i [[convecció]], provablement siga important.<ref name=":0" />

Les tuzas passen el 72 % del seu temps en els seus nius, eixint a la superfície per a buscar menjar o parelles, i animals jóvens per a establir nous caus. Territorials i agressius, especialment en l'interacció de macho a macho, estos rosegadors semblen usar la seua gran sensibilitat a la vibració del sol per a mantindre el seu estil de vida solitari. Rara volta exploren caus habitats per atres tuzas, encara que a voltes investiguen aquelles que han segut prèviament abandonades.<ref name=":1" />

== Reproducció ==
Les tuzas de bojaca de les planures generalment es reproduïxen solament una volta a l'any, encara que a voltes poden reproduir-se dos voltes en els anys bons o en climes més càlits. La temporada de reproducció varia en la latitut, des d'abril a maig en Wisconsin fins a giner a setembre en Texas. Les femelles donen a llum d'una a sis crío despuix d'un periodo de gestació d'uns 30 dies.<ref name=":1" /> No obstant, els embarassos que duren fins a 51 dies s'han registrat, i esta variació pot indicar alguna forma de [[fertilisació retardada]], [[implantació retardada]], o retardada [[zigot]] desenroll.

Les crío naixen sense pèl i cegues, i al principi pesen al voltant de 5 g (0,18 oz). Comencen a desenrollar pèl als 10 dies, òbrin els ulls a les tres semanes i són [[Desmame|desmamats]] a les cinc semanes d'edat. Encara que inicialment es mouen en el cau de la seua mare, despuix del desmame, es van ràpidament per a establir els seus propis caus i alcancen el tamany adult complet despuix d'uns tres mesos.<ref name=":1" />

== Conservació ==
Per l'àmplia distribució d'esta espècie, la seua adaptabilitat a un hàbitat adequat, l'absència d'amenaces importants i una població aparentment estable, ''G. bursarius'' té un estat de conservació de [[Espècie baixe preocupació menor|Preocupació Menor]].<ref>{{Cita publicació |url=https://www.iucnredlist.org/en |títul=IUCN Ret List of Threatened Species: Geomys bursarius |llinages=Assessment) |nom=Francesca Cassola (Global Mammal |data=2016-08-08 |publicació=IUCN Ret List of Threatened Species |fechaacceso=2021-10-19}}</ref> Encara que els grangers i propietaris d'herba suburbans consideren que les tuzas de bojaca no són més que plagues, eixerciten un paper actiu en la aireación del sol, el control d'inundacions a través d'un drenage millorat i la diversitat de sols i plantes.<ref name=":2" /><ref>{{Cita publicació |url=https://doi.org/10.1016/s0169-5347(01)02329-1 |títul=The role of pocket gophers as subterranean ecosystem engineers |llinages=Reichman |nom=O.J. |llinages2=Seabloom |nomene2=Eric W. |data=2002-01 |publicació=Trends in Ecology & Evolution |volum=17 |número=1 |pàgines=44-49 |fechaacceso=2021-10-19 |issn=0169-5347 |doi=10.1016/s0169-5347(01)02329-1}}</ref>

== Referències ==
{{Listaref|2}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]