Geometria - Historial de revisions

Teniente en 16:23 27 jul 2018

2018-07-27T16:23:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:23 27 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''La geometria''', terme ~~d'orige~~ [[grec]] ~~que vol dir geo~~ ([[terra]]) i ~~mètrica~~ (mida), és una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com són: punts, rectes, plans, ~~poligons~~, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, ~~superficies~~, etc. Els seus ~~origens~~ foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en física, mecànica, cartografia, astronomia, ~~nautica~~, topografia, balística, etc.		'''La geometria''', terme que ve del [[grec]] ''γεωμετρία'': ''γεω-'' ([[terra]]) i ''-μετρία'' (mida), és una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com són: punts, rectes, plans, polígons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superfícies, etc. Els seus orígens foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en física, mecànica, cartografia, astronomia, nàutica, topografia, balística, etc.

	La naturalea visual de la geometria fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[~~algebra~~]] o de número. ~~Sens embarc, la llengua geometrica~~ també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.		La naturalea visual de la geometria la fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[àlgebra]] o de número. Pero el llenguage geomètric també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.

	== Història ==		== Història ==
	Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[~~Mesopotamia~~]], [[Egipte]], i a la Vall de l'Indu ~~al voltant de~~ l'any [[3000 a.C.]]. La geometria ~~temprana~~ era una colecció de principis ~~empíric~~ fent ~~referencies~~ a llongituts, ~~anguls~~, ~~arees~~, i als volums, que foren desenrollats per a cobrir una certa necessitat ~~practica en~~ examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts més antics en geometria són el [[papir]] egipci de Rhind i papir de [[Moscou]], les ~~taulets~~ d'argila ~~babiloniques,~~ i el Shulba Sutras ~~hindu~~, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou ~~capituls~~ en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.		Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[Mesopotàmia]], [[Egipte]], i a la Vall de l'Indu vora l'any [[3000 a.C.]]. La geometria primerenca era una colecció de principis empírics fent referències a llongituts, ànguls, àrees, i als volums, que foren desenrollats per a cobrir una certa necessitat pràctica a l'examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts més antics en geometria són el [[papir]] egipci de Rhind i papir de [[Moscou]], les tauletes d'argila babilòniques i el Shulba Sutras indi, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capítuls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.


	[[Categoria:Ciències naturals]]		[[Categoria:Ciències naturals]]
	[[Categoria:Matemàtiques]]		[[Categoria:Matemàtiques]]

Jose2: /* Història */

2016-08-26T11:16:16Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 11:16 26 ago 2016
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Història ==		== Història ==
	Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[Mesopotamia]], [[Egipte]], i a la Vall de l'Indu al voltant de l'any [[3000 a.C.]]. La geometria temprana era una colecció de principis empíric fent referencies a llongituts, anguls, arees, i als volums, que foren desenrollats per a cobrir una certa necessitat practica en examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts més antics en geometria són el papir egipci de Rhind i papir de [[Moscou]], les taulets d'argila babiloniques, i el Shulba Sutras hindu, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capituls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.		Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[Mesopotamia]], [[Egipte]], i a la Vall de l'Indu al voltant de l'any [[3000 a.C.]]. La geometria temprana era una colecció de principis empíric fent referencies a llongituts, anguls, arees, i als volums, que foren desenrollats per a cobrir una certa necessitat practica en examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts més antics en geometria són el [[papir]] egipci de Rhind i papir de [[Moscou]], les taulets d'argila babiloniques, i el Shulba Sutras hindu, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capituls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.


	[[Categoria:Ciències naturals]]		[[Categoria:Ciències naturals]]
	[[Categoria:Matemàtiques]]		[[Categoria:Matemàtiques]]

Jose2: Text reemplaça - 'fisica' a 'física'

2016-04-25T11:36:51Z

Text reemplaça - 'fisica' a 'física'

← Revisió anterior		Revisió de 11:36 25 abr 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''La geometria''', terme d'orige [[grec]] que vol dir geo ([[terra]]) i mètrica (mida), és una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com són: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en ~~fisica~~, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.		'''La geometria''', terme d'orige [[grec]] que vol dir geo ([[terra]]) i mètrica (mida), és una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com són: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en física, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.

	La naturalea visual de la geometria fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de número. Sens embarc, la llengua geometrica també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.		La naturalea visual de la geometria fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de número. Sens embarc, la llengua geometrica també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.

Jose2: /* Historia */

2013-05-28T11:56:48Z

Historia

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 28 maig 2013
Llínea 3:		Llínea 3:
	La naturalea visual de la geometria fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de número. Sens embarc, la llengua geometrica també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.		La naturalea visual de la geometria fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de número. Sens embarc, la llengua geometrica també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.

	== ~~Historia~~ ==		== Història ==
	Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[Mesopotamia]], [[Egipte]], i a la Vall de l'Indu al voltant de l'any [[3000 a.C.]]. La geometria temprana era una colecció de principis empíric fent referencies a llongituts, anguls, arees, i als volums, que foren desenrollats per a cobrir una certa necessitat practica en examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts més antics en geometria són el papir egipci de Rhind i papir de [[Moscou]], les taulets d'argila babiloniques, i el Shulba Sutras hindu, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capituls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.		Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[Mesopotamia]], [[Egipte]], i a la Vall de l'Indu al voltant de l'any [[3000 a.C.]]. La geometria temprana era una colecció de principis empíric fent referencies a llongituts, anguls, arees, i als volums, que foren desenrollats per a cobrir una certa necessitat practica en examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts més antics en geometria són el papir egipci de Rhind i papir de [[Moscou]], les taulets d'argila babiloniques, i el Shulba Sutras hindu, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capituls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.

Jose2 en 11:56 28 maig 2013

2013-05-28T11:56:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 28 maig 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''La geometria''', terme d'orige grec que vol dir geo ([[terra]]) i mètrica (mida), es una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com ~~son~~: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la ~~solucio~~ de problemes relatius a mides i te aplicació ~~practica~~ en fisica, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.		'''La geometria''', terme d'orige [[grec]] que vol dir geo ([[terra]]) i mètrica (mida), és una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com són: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en fisica, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.

	La naturalea visual de la geometria fa inicialment ~~mes~~ accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de número. Sens embarc, la llengua geometrica ~~tambe~~ s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.		La naturalea visual de la geometria fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de número. Sens embarc, la llengua geometrica també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.

	== Historia ==		== Historia ==
	Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[Mesopotamia]], [[Egipte]], i a la Vall de l'Indu al voltant de l'any [[3000 a.C.]]. La geometria temprana era una ~~coleccio~~ de principis empíric fent referencies a llongituts, anguls, arees, i als volums, que foren desenrollats per a cobrir una certa necessitat practica en examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts ~~mes~~ antics en geometria ~~son~~ el papir egipci de Rhind i papir de [[Moscou]], les taulets d'argila babiloniques, i el Shulba Sutras hindu, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capituls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.		Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[Mesopotamia]], [[Egipte]], i a la Vall de l'Indu al voltant de l'any [[3000 a.C.]]. La geometria temprana era una colecció de principis empíric fent referencies a llongituts, anguls, arees, i als volums, que foren desenrollats per a cobrir una certa necessitat practica en examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts més antics en geometria són el papir egipci de Rhind i papir de [[Moscou]], les taulets d'argila babiloniques, i el Shulba Sutras hindu, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capituls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.


	[[Categoria:Ciències naturals]]		[[Categoria:Ciències naturals]]
	[[Categoria:Matemàtiques]]		[[Categoria:Matemàtiques]]

Valencian en 13:42 27 maig 2013

2013-05-27T13:42:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:42 27 maig 2013
Llínea 7:		Llínea 7:


	[[Categoria:Ciències ~~Naturals~~]]		[[Categoria:Ciències naturals]]
	[[Categoria:Matemàtiques]]		[[Categoria:Matemàtiques]]

Valencian en 16:33 17 feb 2010

2010-02-17T16:33:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:33 17 feb 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''La geometria''', terme d'orige grec que vol dir geo ([[terra]]) i ~~métrica~~ (mida), es una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures ~~geometricas~~ en el pla o l'espai, com son: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solucio de problemes relatius a mides i te aplicació practica en fisica, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.		'''La geometria''', terme d'orige grec que vol dir geo ([[terra]]) i mètrica (mida), es una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com son: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solucio de problemes relatius a mides i te aplicació practica en fisica, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.

	La naturalea visual de la geometria fa inicialment mes ~~accesible~~ que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de ~~numero~~. Sens embarc, la llengua geometrica tambe s'utilisa en els contexts que ~~ixquen llunts~~ de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.		La naturalea visual de la geometria fa inicialment mes accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de número. Sens embarc, la llengua geometrica tambe s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.

	== Historia ==		== Historia ==
	Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[Mesopotamia]], [[~~Egipto~~]], i ~~al vall~~ de l'Indu al voltant de l'any 3000 AC. La geometria temprana era una coleccio de principis empíric ~~feent~~ referencies a llongituts, anguls, arees, i als ~~volumens~~, que foren ~~desenrrollats~~ per a cobrir una certa ~~necesitat~~ practica en examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts mes antics en geometria son el papir egipci de Rhind i papir de [[~~Moscu~~]], les taulets d'argila babiloniques, i el Shulba Sutras hindu, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capituls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.		Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[Mesopotamia]], [[Egipte]], i a la Vall de l'Indu al voltant de l'any [[3000 a.C.]]. La geometria temprana era una coleccio de principis empíric fent referencies a llongituts, anguls, arees, i als volums, que foren desenrollats per a cobrir una certa necessitat practica en examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts mes antics en geometria son el papir egipci de Rhind i papir de [[Moscou]], les taulets d'argila babiloniques, i el Shulba Sutras hindu, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capituls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.


	[[Categoria:Ciències Naturals]]		[[Categoria:Ciències Naturals]]
	[[Categoria:~~Matemàtica~~]]		[[Categoria:Matemàtiques]]

Jose2 en 17:49 16 feb 2010

2010-02-16T17:49:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 16 feb 2010
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Historia ==		== Historia ==
	Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[Mesopotamia]], [[Egipto]], i al vall de l'Indu al voltant de l'any 3000 AC. La geometria temprana era una coleccio de principis empíric feent referencies a llongituts, anguls, arees, i als volumens, que foren desenrrollats per a cobrir una certa necesitat practica en examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts mes antics en geometria son el papir egipci de Rhind i papir de Moscu, les taulets d'argila babiloniques, i el Shulba Sutras hindu, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capituls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.		Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[Mesopotamia]], [[Egipto]], i al vall de l'Indu al voltant de l'any 3000 AC. La geometria temprana era una coleccio de principis empíric feent referencies a llongituts, anguls, arees, i als volumens, que foren desenrrollats per a cobrir una certa necesitat practica en examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts mes antics en geometria son el papir egipci de Rhind i papir de [[Moscu]], les taulets d'argila babiloniques, i el Shulba Sutras hindu, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capituls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.


	[[Categoria:Ciències Naturals]]		[[Categoria:Ciències Naturals]]
	[[Categoria:Matemàtica]]		[[Categoria:Matemàtica]]

190.225.232.118 en 17:18 16 feb 2010

2010-02-16T17:18:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:18 16 feb 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''La geometria''', terme d'orige grec que vol dir geo (terra) i métrica (mida), es una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geometricas en el pla o l'espai, com son: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solucio de problemes relatius a mides i te aplicació practica en fisica, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.		'''La geometria''', terme d'orige grec que vol dir geo ([[terra]]) i métrica (mida), es una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geometricas en el pla o l'espai, com son: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solucio de problemes relatius a mides i te aplicació practica en fisica, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.

			La naturalea visual de la geometria fa inicialment mes accesible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de numero. Sens embarc, la llengua geometrica tambe s'utilisa en els contexts que ixquen llunts de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.

			== Historia ==
			Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[Mesopotamia]], [[Egipto]], i al vall de l'Indu al voltant de l'any 3000 AC. La geometria temprana era una coleccio de principis empíric feent referencies a llongituts, anguls, arees, i als volumens, que foren desenrrollats per a cobrir una certa necesitat practica en examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts mes antics en geometria son el papir egipci de Rhind i papir de Moscu, les taulets d'argila babiloniques, i el Shulba Sutras hindu, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capituls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.


	[[Categoria:Ciències Naturals]]		[[Categoria:Ciències Naturals]]
	[[Categoria:Matemàtica]]		[[Categoria:Matemàtica]]

190.225.232.118: Pàgina nova, en el contingut: «'''La geometria''', terme d'orige grec que vol dir geo (terra) i métrica (mida), es una branca de la matemàtica que s'ocupa de les propietats de les figures...».

2010-02-16T16:45:52Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''La geometria''', terme d'orige grec que vol dir geo (terra) i métrica (mida), es una branca de la matemàtica que s'ocupa de les propietats de les figures...».

Pàgina nova

'''La geometria''', terme d'orige grec que vol dir geo (terra) i métrica (mida), es una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geometricas en el pla o l'espai, com son: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solucio de problemes relatius a mides i te aplicació practica en fisica, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.

[[Categoria:Ciències Naturals]]
[[Categoria:Matemàtica]]