Geoffrey Chaucer - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2023-08-28T22:45:01Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 22:45 28 ago 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Escritors anglesos en anglés]]		[[Categoria:Escritors anglesos en anglés]]
	[[Categoria:Escritors ~~medievals~~ en anglés]]		[[Categoria:Escritors migevals en anglés]]

Valencian: Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

2022-06-28T16:21:07Z

Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

← Revisió anterior		Revisió de 16:21 28 jun 2022
Llínea 9:		Llínea 9:
	Cal destacar la seua traducció del ''Roman de la Rose'', escrit en [[francés]] per [[Guillaume de Lorris]] i ampliat anys més tart per [[Jean de Meung]], i les ''Consolacions de la filosofia'' del filòsof llatí [[Boeci]]. Va escriure també ''La casa de la fama'' en [[1379]], ''El parlament dels aucells'', en [[1382]], i ''Troïl i Crèsida'', cap a l'any [[1385]], obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a [[William Shakespeare]]. No obstant això, l'obra per la que és més conegut són els ''[[Contes de Canterbury]]'' (en [[anglés]], ''Canterbury tales'') que es varen editar per primera vegada en [[1478]]. Va començar a redactar esta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el ''[[Decameró]]'' de [[Boccaccio]], a la mort de la seua dona en l'any [[1387]].		Cal destacar la seua traducció del ''Roman de la Rose'', escrit en [[francés]] per [[Guillaume de Lorris]] i ampliat anys més tart per [[Jean de Meung]], i les ''Consolacions de la filosofia'' del filòsof llatí [[Boeci]]. Va escriure també ''La casa de la fama'' en [[1379]], ''El parlament dels aucells'', en [[1382]], i ''Troïl i Crèsida'', cap a l'any [[1385]], obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a [[William Shakespeare]]. No obstant això, l'obra per la que és més conegut són els ''[[Contes de Canterbury]]'' (en [[anglés]], ''Canterbury tales'') que es varen editar per primera vegada en [[1478]]. Va començar a redactar esta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el ''[[Decameró]]'' de [[Boccaccio]], a la mort de la seua dona en l'any [[1387]].

	== ~~Vínculs~~ externs ==		== Enllaços externs ==
	* James Root Hulbert. ''[http://www.gutenberg.net/etext/6565 Chaucer's Official Life]'' (en anglés)		* James Root Hulbert. ''[http://www.gutenberg.net/etext/6565 Chaucer's Official Life]'' (en anglés)
	* [http://www.bartleby.com/212/0703.html Primeres edicions de Chaucer] (en anglés)		* [http://www.bartleby.com/212/0703.html Primeres edicions de Chaucer] (en anglés)

Jose2 en 18:53 24 abr 2022

2022-04-24T18:53:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:53 24 abr 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	* [http://www.bbc.co.uk/drama/canterburytales/ Adaptació televisiva de la BBC d'alguns contes (The Canterbury Tales)] (en anglés)		* [http://www.bbc.co.uk/drama/canterburytales/ Adaptació televisiva de la BBC d'alguns contes (The Canterbury Tales)] (en anglés)

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Escritors anglesos en anglés]]		[[Categoria:Escritors anglesos en anglés]]
	[[Categoria:Escritors medievals en anglés]]		[[Categoria:Escritors medievals en anglés]]

Jose2 en 10:24 5 març 2019

2019-03-05T10:24:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:24 5 març 2019
Llínea 5:		Llínea 5:
	Fon contemporàneu de [[Giovanni Boccaccio\|Boccaccio]] i de Christine de Pisan. És considerat a vegades com el primer autor que demostra la llegitimitat artística de l'anglés, i reivindicat per tant com a pare de l'anglés per molts professors de llengua. La seua obra ha contribuït en escreix a desenrollar la [[lliteratura anglesa]]; se'l considera l'introductor de la [[mètrica (poesia)\|mètrica]] en accents i sílabes com a solució de recanvi per a la mètrica anglosaxona aliterativa. També va contribuir a regularisar l'accent del sur (regió de Londres) de l'anglés mijà.		Fon contemporàneu de [[Giovanni Boccaccio\|Boccaccio]] i de Christine de Pisan. És considerat a vegades com el primer autor que demostra la llegitimitat artística de l'anglés, i reivindicat per tant com a pare de l'anglés per molts professors de llengua. La seua obra ha contribuït en escreix a desenrollar la [[lliteratura anglesa]]; se'l considera l'introductor de la [[mètrica (poesia)\|mètrica]] en accents i sílabes com a solució de recanvi per a la mètrica anglosaxona aliterativa. També va contribuir a regularisar l'accent del sur (regió de Londres) de l'anglés mijà.

	Com a membre de la cort anglesa, va participar en numeroses campanyes en [[França]] o [[Espanya]] aixina com a [[Itàlia]], on va acodir diverses vegades en missions diplomàtiques. Als 31 anys, es ~~posa~~ a treballar en les aduanes del port de Londres, fet que li va permetre tindre el temps necessari per escriure i compondre les seues principals obres.		Com a membre de la cort anglesa, va participar en numeroses campanyes en [[França]] o [[Espanya]] aixina com a [[Itàlia]], a on va acodir diverses vegades en missions diplomàtiques. Als 31 anys, es posà a treballar en les aduanes del port de Londres, fet que li va permetre tindre el temps necessari per escriure i compondre les seues principals obres.

	Cal destacar la seua traducció del ''Roman de la Rose'', escrit en [[francés]] per [[Guillaume de Lorris]] i ampliat anys més tart per [[Jean de Meung]], i les ''Consolacions de la filosofia'' del filòsof llatí [[Boeci]]. Va escriure també ''La casa de la fama'' el [[1379]], ''El parlament dels aucells'', el [[1382]], i ''Troïl i Crèsida'', cap al any [[1385]], obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a [[William Shakespeare]]. No obstant això, l'obra per la que és més conegut són els ''[[Contes de Canterbury]]'' (en [[anglés]], ''Canterbury tales'') que es varen editar per primera vegada en [[1478]]. Va començar a redactar esta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el ''[[Decameró]]'' de [[Boccaccio]], a la mort de la seua dona en [[1387]].		Cal destacar la seua traducció del ''Roman de la Rose'', escrit en [[francés]] per [[Guillaume de Lorris]] i ampliat anys més tart per [[Jean de Meung]], i les ''Consolacions de la filosofia'' del filòsof llatí [[Boeci]]. Va escriure també ''La casa de la fama'' en [[1379]], ''El parlament dels aucells'', en [[1382]], i ''Troïl i Crèsida'', cap a l'any [[1385]], obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a [[William Shakespeare]]. No obstant això, l'obra per la que és més conegut són els ''[[Contes de Canterbury]]'' (en [[anglés]], ''Canterbury tales'') que es varen editar per primera vegada en [[1478]]. Va començar a redactar esta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el ''[[Decameró]]'' de [[Boccaccio]], a la mort de la seua dona en l'any [[1387]].

	== Vínculs externs ==		== Vínculs externs ==

Jose2: Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

2015-05-23T10:35:06Z

Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

← Revisió anterior		Revisió de 10:35 23 maig 2015
Llínea 5:		Llínea 5:
	Fon contemporàneu de [[Giovanni Boccaccio\|Boccaccio]] i de Christine de Pisan. És considerat a vegades com el primer autor que demostra la llegitimitat artística de l'anglés, i reivindicat per tant com a pare de l'anglés per molts professors de llengua. La seua obra ha contribuït en escreix a desenrollar la [[lliteratura anglesa]]; se'l considera l'introductor de la [[mètrica (poesia)\|mètrica]] en accents i sílabes com a solució de recanvi per a la mètrica anglosaxona aliterativa. També va contribuir a regularisar l'accent del sur (regió de Londres) de l'anglés mijà.		Fon contemporàneu de [[Giovanni Boccaccio\|Boccaccio]] i de Christine de Pisan. És considerat a vegades com el primer autor que demostra la llegitimitat artística de l'anglés, i reivindicat per tant com a pare de l'anglés per molts professors de llengua. La seua obra ha contribuït en escreix a desenrollar la [[lliteratura anglesa]]; se'l considera l'introductor de la [[mètrica (poesia)\|mètrica]] en accents i sílabes com a solució de recanvi per a la mètrica anglosaxona aliterativa. També va contribuir a regularisar l'accent del sur (regió de Londres) de l'anglés mijà.

	Com a membre de la cort anglesa, va participar en numeroses campanyes en [[França]] o [[Espanya]] ~~així~~ com a [[Itàlia]], on va acodir diverses vegades en missions diplomàtiques. Als 31 anys, es posa a treballar en les aduanes del port de Londres, fet que li va permetre tindre el temps necessari per escriure i compondre les seues principals obres.		Com a membre de la cort anglesa, va participar en numeroses campanyes en [[França]] o [[Espanya]] aixina com a [[Itàlia]], on va acodir diverses vegades en missions diplomàtiques. Als 31 anys, es posa a treballar en les aduanes del port de Londres, fet que li va permetre tindre el temps necessari per escriure i compondre les seues principals obres.

	Cal destacar la seua traducció del ''Roman de la Rose'', escrit en [[francés]] per [[Guillaume de Lorris]] i ampliat anys més tart per [[Jean de Meung]], i les ''Consolacions de la filosofia'' del filòsof llatí [[Boeci]]. Va escriure també ''La casa de la fama'' el [[1379]], ''El parlament dels aucells'', el [[1382]], i ''Troïl i Crèsida'', cap al any [[1385]], obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a [[William Shakespeare]]. No obstant això, l'obra per la que és més conegut són els ''[[Contes de Canterbury]]'' (en [[anglés]], ''Canterbury tales'') que es varen editar per primera vegada en [[1478]]. Va començar a redactar esta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el ''[[Decameró]]'' de [[Boccaccio]], a la mort de la seua dona en [[1387]].		Cal destacar la seua traducció del ''Roman de la Rose'', escrit en [[francés]] per [[Guillaume de Lorris]] i ampliat anys més tart per [[Jean de Meung]], i les ''Consolacions de la filosofia'' del filòsof llatí [[Boeci]]. Va escriure també ''La casa de la fama'' el [[1379]], ''El parlament dels aucells'', el [[1382]], i ''Troïl i Crèsida'', cap al any [[1385]], obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a [[William Shakespeare]]. No obstant això, l'obra per la que és més conegut són els ''[[Contes de Canterbury]]'' (en [[anglés]], ''Canterbury tales'') que es varen editar per primera vegada en [[1478]]. Va començar a redactar esta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el ''[[Decameró]]'' de [[Boccaccio]], a la mort de la seua dona en [[1387]].

Jose2 en 08:05 21 ago 2013

2013-08-21T08:05:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:05 21 ago 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Geoffrey Chaucer - Illustration from Cassell's History of England - Century Edition - published circa 1902.jpg\|thumb\|right\|[[Geoffrey Chaucer]], en una ilustració publicada vora el [[1902]].]]		[[Image:Geoffrey Chaucer - Illustration from Cassell's History of England - Century Edition - published circa 1902.jpg\|thumb\|right\|[[Geoffrey Chaucer]], en una ilustració publicada vora l'any [[1902]].]]

	'''Geoffrey Chaucer''' ['ʤefɹi 'ʧɔ:sə] ([[Londres]] c. [[1343]] - † [[25 d'octubre]] de [[1400]]), fon un escritor, filòsof, diplomàtic i poeta [[Anglaterra\|anglés]].		'''Geoffrey Chaucer''' ['ʤefɹi 'ʧɔ:sə] ([[Londres]] c. [[1343]] - † [[25 d'octubre]] de [[1400]]), fon un escritor, filòsof, diplomàtic i poeta [[Anglaterra\|anglés]].

Jose2 en 08:04 21 ago 2013

2013-08-21T08:04:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:04 21 ago 2013
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Geoffrey Chaucer''' ['ʤefɹi 'ʧɔ:sə] ([[Londres]] c. [[1343]] - † [[25 d'octubre]] de [[1400]]), fon un escritor, filòsof, diplomàtic i poeta [[Anglaterra\|anglés]].		'''Geoffrey Chaucer''' ['ʤefɹi 'ʧɔ:sə] ([[Londres]] c. [[1343]] - † [[25 d'octubre]] de [[1400]]), fon un escritor, filòsof, diplomàtic i poeta [[Anglaterra\|anglés]].

	Fon contemporàneu de [[Giovanni Boccaccio\|Boccaccio]] i de Christine de Pisan. És considerat a vegades com el primer autor que demostra la llegitimitat artística de l'anglés, i reivindicat per tant com a pare de l'anglés per molts professors de llengua. La seua obra ha contribuït en escreix a desenrollar la [[lliteratura anglesa]]; se'l considera l'introductor de la [[mètrica (poesia)\|mètrica]] en accents i sílabes com a solució de recanvi per a la mètrica anglosaxona aliterativa. També va contribuir a regularisar l'accent del ~~sud~~ (regió de Londres) de l'anglés mijà.		Fon contemporàneu de [[Giovanni Boccaccio\|Boccaccio]] i de Christine de Pisan. És considerat a vegades com el primer autor que demostra la llegitimitat artística de l'anglés, i reivindicat per tant com a pare de l'anglés per molts professors de llengua. La seua obra ha contribuït en escreix a desenrollar la [[lliteratura anglesa]]; se'l considera l'introductor de la [[mètrica (poesia)\|mètrica]] en accents i sílabes com a solució de recanvi per a la mètrica anglosaxona aliterativa. També va contribuir a regularisar l'accent del sur (regió de Londres) de l'anglés mijà.

	Com a membre de la cort anglesa, va participar en numeroses campanyes a [[França]] o [[Espanya]] així com a [[Itàlia]], on va acodir diverses vegades en missions diplomàtiques. Als 31 anys, es posa a treballar a les aduanes del port de Londres, fet que li va permetre ~~tenir~~ el temps necessari per escriure i compondre les seues principals obres.		Com a membre de la cort anglesa, va participar en numeroses campanyes en [[França]] o [[Espanya]] així com a [[Itàlia]], on va acodir diverses vegades en missions diplomàtiques. Als 31 anys, es posa a treballar en les aduanes del port de Londres, fet que li va permetre tindre el temps necessari per escriure i compondre les seues principals obres.

	Cal destacar la seua traducció del ''Roman de la Rose'', escrit en [[francés]] per [[Guillaume de Lorris]] i ampliat anys més tart per [[Jean de Meung]], i les ''Consolacions de la filosofia'' del filòsof llatí [[Boeci]]. Va escriure també ''La casa de la fama'' el [[1379]], ''El parlament dels aucells'', el [[1382]], i ''Troïl i Crèsida'', cap al [[1385]], obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a [[William Shakespeare]]. No obstant això, l'obra per la que és més conegut són els ''[[Contes de Canterbury]]'' (en [[anglés]], ''Canterbury tales'') que es ~~van~~ editar per primera vegada el [[1478]]. Va començar a redactar esta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el ''[[Decameró]]'' de [[Boccaccio]], a la mort de la seua ~~muller el~~ [[1387]].		Cal destacar la seua traducció del ''Roman de la Rose'', escrit en [[francés]] per [[Guillaume de Lorris]] i ampliat anys més tart per [[Jean de Meung]], i les ''Consolacions de la filosofia'' del filòsof llatí [[Boeci]]. Va escriure també ''La casa de la fama'' el [[1379]], ''El parlament dels aucells'', el [[1382]], i ''Troïl i Crèsida'', cap al any [[1385]], obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a [[William Shakespeare]]. No obstant això, l'obra per la que és més conegut són els ''[[Contes de Canterbury]]'' (en [[anglés]], ''Canterbury tales'') que es varen editar per primera vegada en [[1478]]. Va començar a redactar esta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el ''[[Decameró]]'' de [[Boccaccio]], a la mort de la seua dona en [[1387]].

	== Vínculs externs ==		== Vínculs externs ==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «[[Geoffrey Chaucer, en una...».

2013-08-20T05:58:52Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|[[Geoffrey Chaucer, en una...».

Pàgina nova

[[Image:Geoffrey Chaucer - Illustration from Cassell's History of England - Century Edition - published circa 1902.jpg|thumb|right|[[Geoffrey Chaucer]], en una ilustració publicada vora el [[1902]].]]

'''Geoffrey Chaucer''' ['ʤefɹi 'ʧɔ:sə] ([[Londres]] c. [[1343]] - † [[25 d'octubre]] de [[1400]]), fon un escritor, filòsof, diplomàtic i poeta [[Anglaterra|anglés]].

Fon contemporàneu de [[Giovanni Boccaccio|Boccaccio]] i de Christine de Pisan. És considerat a vegades com el primer autor que demostra la llegitimitat artística de l'anglés, i reivindicat per tant com a pare de l'anglés per molts professors de llengua. La seua obra ha contribuït en escreix a desenrollar la [[lliteratura anglesa]]; se'l considera l'introductor de la [[mètrica (poesia)|mètrica]] en accents i sílabes com a solució de recanvi per a la mètrica anglosaxona aliterativa. També va contribuir a regularisar l'accent del sud (regió de Londres) de l'anglés mijà.

Com a membre de la cort anglesa, va participar en numeroses campanyes a [[França]] o [[Espanya]] així com a [[Itàlia]], on va acodir diverses vegades en missions diplomàtiques. Als 31 anys, es posa a treballar a les aduanes del port de Londres, fet que li va permetre tenir el temps necessari per escriure i compondre les seues principals obres.

Cal destacar la seua traducció del ''Roman de la Rose'', escrit en [[francés]] per [[Guillaume de Lorris]] i ampliat anys més tart per [[Jean de Meung]], i les ''Consolacions de la filosofia'' del filòsof llatí [[Boeci]]. Va escriure també ''La casa de la fama'' el [[1379]], ''El parlament dels aucells'', el [[1382]], i ''Troïl i Crèsida'', cap al [[1385]], obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a [[William Shakespeare]]. No obstant això, l'obra per la que és més conegut són els ''[[Contes de Canterbury]]'' (en [[anglés]], ''Canterbury tales'') que es van editar per primera vegada el [[1478]]. Va començar a redactar esta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el ''[[Decameró]]'' de [[Boccaccio]], a la mort de la seua muller el [[1387]].

== Vínculs externs ==
* James Root Hulbert. ''[http://www.gutenberg.net/etext/6565 Chaucer's Official Life]'' (en anglés)
* [http://www.bartleby.com/212/0703.html Primeres edicions de Chaucer] (en anglés)
* [http://www.umm.maine.edu/faculty/necastro/chaucer eChaucer: Texts complets, traducció moderna a l'anglés] (en anglés)
* [http://www.bbc.co.uk/drama/canterburytales/ Adaptació televisiva de la BBC d'alguns contes (The Canterbury Tales)] (en anglés)

[[Categoria:Escritors anglesos en anglés]]
[[Categoria:Escritors medievals en anglés]]