Gas d'efecte hivernàcul - Historial de revisions

Lluísm en 17:36 8 abr 2024

2024-04-08T17:36:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:36 8 abr 2024
Llínea 19:		Llínea 19:

	:Per la seua alta estabilitat [[fisicoquímica]] i la seua nula toxicitat, han segut molt usats com a gasos refrigerants, agents extintors i [[Propelent d'aerosol\|propelents per a aerosols]]. Varen ser introduïts a principis de la década dels anys 1930 per ingeniers de [[General Motors]], per a substituir materials perillosos com el [[diòxit de sofre]] i l'amoníac.		:Per la seua alta estabilitat [[fisicoquímica]] i la seua nula toxicitat, han segut molt usats com a gasos refrigerants, agents extintors i [[Propelent d'aerosol\|propelents per a aerosols]]. Varen ser introduïts a principis de la década dels anys 1930 per ingeniers de [[General Motors]], per a substituir materials perillosos com el [[diòxit de sofre]] i l'amoníac.


	== Efecte hivernàcul ==		== Efecte hivernàcul ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:43:41Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 28 ago 2023
Llínea 6:		Llínea 6:
	[[Archiu:Espectro-IR-invernadero.png\|thumb\|Espectre d'absorció en l'infrarroig del conjunt de l'atmòsfera (avall) i de gasos específics. D'alguns es marquen solament els centres de les seues bandes d'absorció (De Graedel & Crutzen, 1993).]]		[[Archiu:Espectro-IR-invernadero.png\|thumb\|Espectre d'absorció en l'infrarroig del conjunt de l'atmòsfera (avall) i de gasos específics. D'alguns es marquen solament els centres de les seues bandes d'absorció (De Graedel & Crutzen, 1993).]]

	* El [[vapor d'aigua]](H<sub>2</sub>O) és un gas que s'obté per [[Evaporament (física)\|evaporament]] o [[ebullició]] del [[aigua]] [[líquit\|líquida]] o per [[sublimació]] del [[gèl]]. És el que més contribuïx al efecte hivernàcul per l'absorció dels [[Radiació infrarroja\|rajos infrarrojos]]. És inodor i incolor i, a pesar de lo que puga semblar, les [[núvol]]s o el baf blanc d'una cacerola o un congelador, vulgarment ~~cridat~~ "vapor", no són vapor d'aigua sino el resultat de minúscules gotes d'aigua líquida o cristals de gèl.		* El [[vapor d'aigua]](H<sub>2</sub>O) és un gas que s'obté per [[Evaporament (física)\|evaporament]] o [[ebullició]] del [[aigua]] [[líquit\|líquida]] o per [[sublimació]] del [[gèl]]. És el que més contribuïx al efecte hivernàcul per l'absorció dels [[Radiació infrarroja\|rajos infrarrojos]]. És inodor i incolor i, a pesar de lo que puga semblar, les [[núvol]]s o el baf blanc d'una cacerola o un congelador, vulgarment nomenat "vapor", no són vapor d'aigua sino el resultat de minúscules gotes d'aigua líquida o cristals de gèl.
	* [[Diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) òxit de carbono (IV), també denominat diòxit de carbono, gas carbònic i anhídrit carbònic, és un gas les molècules del qual estan compostes per dos [[àtom]]s de [[oxigen]] i un de [[carbono]]. La seua fòrmula química és CO<sub>2</sub>.		* [[Diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) òxit de carbono (IV), també denominat diòxit de carbono, gas carbònic i anhídrit carbònic, és un gas les molècules del qual estan compostes per dos [[àtom]]s de [[oxigen]] i un de [[carbono]]. La seua fòrmula química és CO<sub>2</sub>.
	* [[Metà]] (CH<sub>4</sub>) El metà (del [[grec]] methy, va vindre, i el sufix -ano) és el [[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, que la seua [[fòrmula química]] és CH<sub>4</sub>.		* [[Metà]] (CH<sub>4</sub>) El metà (del [[grec]] methy, va vindre, i el sufix -ano) és el [[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, que la seua [[fòrmula química]] és CH<sub>4</sub>.

Valencian: Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

2021-11-30T03:02:19Z

Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

← Revisió anterior		Revisió de 03:02 30 nov 2021
Llínea 47:		Llínea 47:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Greenhouse gases}}		{{Commonscat\|Greenhouse gases}}
	* [http://web.archive.org/web/http://www.idae.es/coches/legislacion%20comunitaria%20vigente.pdf Directiva 1999/94 CE sobre CO2] y [http://web.archive.org/web/http://www.idae.es/coches/Real%20Decreto%20837-2002.pdf Real Decreto español 837/2002 de 2 de agosto]		* [http://web.archive.org/web/http://www.idae.es/coches/legislacion%20comunitaria%20vigente.pdf Directiva 1999/94 CE sobre CO2] y [http://web.archive.org/web/http://www.idae.es/coches/Real%20Decreto%20837-2002.pdf Real Decreto español 837/2002 de 2 d'agosto]
	* Ministerio del Medio Ambiente de España: [http://www.prtr-es.es/ Registro Estatal de Emisiones y Fuentes Contaminantes]		* Ministerio del Medio Ambiente de España: [http://www.prtr-es.es/ Registro Estatal de Emisiones y Fuentes Contaminantes]
	*[http://web.archive.org/web/http://www.eukn.org/espana/themes/Urban_Policy/Housing/Housing_quality/Energy_efficiency/in009_EdificacionEficienciaGEI_ES_1035.html Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero]		*[http://web.archive.org/web/http://www.eukn.org/espana/themes/Urban_Policy/Housing/Housing_quality/Energy_efficiency/in009_EdificacionEficienciaGEI_ES_1035.html Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero]

Jose2: Text reemplaça - ' mitan del ' a ' mitan '

2019-02-21T20:37:37Z

Text reemplaça - ' mitan del ' a ' mitan '

← Revisió anterior		Revisió de 20:37 21 feb 2019
Llínea 33:		Llínea 33:

	== Contaminació ==		== Contaminació ==
	Si ben tots ells —llevat els composts del flúor— són naturals, mentres que existixen en la [[Atmòsfera terrestre\|atmòsfera]] des d'abans de l'aparició dels sers humans, a partir de la [[Revolució industrial]] de mitan ~~del~~ [[sigle XIX]], i degut principalment a l'us intensiu de [[combustible fòssil\|combustibles fòssils]] en les activitats industrials i el [[transport]], s'han produït sensibles increments en les cantitats de [[òxits de nitrogen]] i diòxit de carbono emeses a l'atmòsfera. S'estima que també el metà està aumentant la seua presència per raons antropogèniques (degudes a l'activitat humana). Ademés, a este increment d'emissions se sumen atres problemes, com la [[deforestació]], que han reduït la cantitat de diòxit de carbono retinguda en matèria orgànica, contribuint aixina indirectament a l'aument antropogènic de l'efecte hivernàcul. Aixina mateix, l'excessiu diòxit de carbono està acidificant els oceans i reduint el [[fitoplàncton]].		Si ben tots ells —llevat els composts del flúor— són naturals, mentres que existixen en la [[Atmòsfera terrestre\|atmòsfera]] des d'abans de l'aparició dels sers humans, a partir de la [[Revolució industrial]] de mitan [[sigle XIX]], i degut principalment a l'us intensiu de [[combustible fòssil\|combustibles fòssils]] en les activitats industrials i el [[transport]], s'han produït sensibles increments en les cantitats de [[òxits de nitrogen]] i diòxit de carbono emeses a l'atmòsfera. S'estima que també el metà està aumentant la seua presència per raons antropogèniques (degudes a l'activitat humana). Ademés, a este increment d'emissions se sumen atres problemes, com la [[deforestació]], que han reduït la cantitat de diòxit de carbono retinguda en matèria orgànica, contribuint aixina indirectament a l'aument antropogènic de l'efecte hivernàcul. Aixina mateix, l'excessiu diòxit de carbono està acidificant els oceans i reduint el [[fitoplàncton]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T12:34:34Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 12:34 22 feb 2018
Llínea 16:		Llínea 16:
	* [[Òxits de nitrogen]] (NO<sub>x</sub>) El terme òxits de [[nitrogen]] (NxOy) s'aplica a varis composts químics binaris gaseosos formats per la combinació d'oxigen i nitrogen. El procés de formació més habitual d'estos [[Compost inorgànic\|composts inorgànics]] és la [[combustió]] a altes temperatures, procés en el qual habitualment l'aire és el [[comburente]].		* [[Òxits de nitrogen]] (NO<sub>x</sub>) El terme òxits de [[nitrogen]] (NxOy) s'aplica a varis composts químics binaris gaseosos formats per la combinació d'oxigen i nitrogen. El procés de formació més habitual d'estos [[Compost inorgànic\|composts inorgànics]] és la [[combustió]] a altes temperatures, procés en el qual habitualment l'aire és el [[comburente]].
	* [[Ozon]] (O<sub>3</sub>) L'ozon (O<sub>3</sub>), és una substància la molècula de la qual està composta per tres àtoms d'oxigen, formada en dissociar-se els 2 àtoms que componen el gas d'oxigen. Cada àtom d'oxigen lliberat s'unix a una atra molècula d'oxigen (O<sub>2</sub>), formant molècules d'Ozon (O<sub>3</sub>).		* [[Ozon]] (O<sub>3</sub>) L'ozon (O<sub>3</sub>), és una substància la molècula de la qual està composta per tres àtoms d'oxigen, formada en dissociar-se els 2 àtoms que componen el gas d'oxigen. Cada àtom d'oxigen lliberat s'unix a una atra molècula d'oxigen (O<sub>2</sub>), formant molècules d'Ozon (O<sub>3</sub>).
	* [[CFC\|Clorofluorocarbonos (CFC)]] El clorofluorocarbur, clorofluorocarbono o clorofluorocarbon , és cada u dels derivats dels hidrocarburs saturats ~~obtinguts~~ per mig de la substitució d'àtoms d'hidrogen per àtoms de [[flúor]] i/o [[clor]] principalment.		* [[CFC\|Clorofluorocarbonos (CFC)]] El clorofluorocarbur, clorofluorocarbono o clorofluorocarbon , és cada u dels derivats dels hidrocarburs saturats obtenguts per mig de la substitució d'àtoms d'hidrogen per àtoms de [[flúor]] i/o [[clor]] principalment.

	:Per la seua alta estabilitat [[fisicoquímica]] i la seua nula toxicitat, han segut molt usats com a gasos refrigerants, agents extintors i [[Propelent d'aerosol\|propelents per a aerosols]]. Varen ser introduïts a principis de la década dels anys 1930 per ingeniers de [[General Motors]], per a substituir materials perillosos com el [[diòxit de sofre]] i l'amoníac.		:Per la seua alta estabilitat [[fisicoquímica]] i la seua nula toxicitat, han segut molt usats com a gasos refrigerants, agents extintors i [[Propelent d'aerosol\|propelents per a aerosols]]. Varen ser introduïts a principis de la década dels anys 1930 per ingeniers de [[General Motors]], per a substituir materials perillosos com el [[diòxit de sofre]] i l'amoníac.

Jose2 en 10:50 6 feb 2017

2017-02-06T10:50:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:50 6 feb 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Major greenhouse gas trends.png\|thumb\|350px\|Concentració en l'atmósfera dels principals GEH.]]		[[File:Major greenhouse gas trends.png\|thumb\|350px\|Concentració en l'atmósfera dels principals GEH.]]

	Es denominen '''gasos d'efecte hivernàcul''' ('''GEH''') o '''gasos d'hivernàcul''' als [[gas]]os la presència del qual en la [[atmòsfera]] contribuïx al [[efecte hivernàcul]]. Els més importants estan presents en l'atmòsfera de manera natural, encara que la seua concentració pot vore's modificada per l'activitat humana, pero també entren en este concepte alguns gasos artificials, producte de la [[indústria]]. Eixos gasos contribuïxen més o menys de forma neta al efecte hivernàcul per l'estructura de les seues [[molècula]]s i, de forma substancial, per la cantitat de molècules del gas presents en l'atmòsfera. D'ahí que per eixemple, el [[hexafluorur de sofre]], encara que és una molt eficaç molècula d'efecte hivernàcul (EH), contribuïx ínfimament a este en ser la seua presència molt escassa.		Es denominen '''gasos d'efecte hivernàcul''' ('''GEH''') o '''gasos d'hivernàcul''' als [[gas]]os la presència del qual en la [[atmòsfera]] contribuïx al [[efecte hivernàcul]]. Els més importants estan presents en l'atmòsfera de manera natural, encara que la seua concentració pot vore's modificada per l'activitat humana, pero també entren en este concepte alguns gasos artificials, producte de la [[indústria]]. Eixos gasos contribuïxen més o menys de forma neta al efecte hivernàcul per l'estructura de les seues [[molècula]]s i, de forma substancial, per la cantitat de molècules del gas presents en l'atmòsfera. D'ahí que per eixemple, el [[hexafluorur de sofre]], encara que és una molt eficaç molècula d'efecte hivernàcul (EH), contribuïx ínfimament a este al ser la seua presència molt escassa.

	== Gasos implicats ==		== Gasos implicats ==
Llínea 16:		Llínea 16:
	* [[Òxits de nitrogen]] (NO<sub>x</sub>) El terme òxits de [[nitrogen]] (NxOy) s'aplica a varis composts químics binaris gaseosos formats per la combinació d'oxigen i nitrogen. El procés de formació més habitual d'estos [[Compost inorgànic\|composts inorgànics]] és la [[combustió]] a altes temperatures, procés en el qual habitualment l'aire és el [[comburente]].		* [[Òxits de nitrogen]] (NO<sub>x</sub>) El terme òxits de [[nitrogen]] (NxOy) s'aplica a varis composts químics binaris gaseosos formats per la combinació d'oxigen i nitrogen. El procés de formació més habitual d'estos [[Compost inorgànic\|composts inorgànics]] és la [[combustió]] a altes temperatures, procés en el qual habitualment l'aire és el [[comburente]].
	* [[Ozon]] (O<sub>3</sub>) L'ozon (O<sub>3</sub>), és una substància la molècula de la qual està composta per tres àtoms d'oxigen, formada en dissociar-se els 2 àtoms que componen el gas d'oxigen. Cada àtom d'oxigen lliberat s'unix a una atra molècula d'oxigen (O<sub>2</sub>), formant molècules d'Ozon (O<sub>3</sub>).		* [[Ozon]] (O<sub>3</sub>) L'ozon (O<sub>3</sub>), és una substància la molècula de la qual està composta per tres àtoms d'oxigen, formada en dissociar-se els 2 àtoms que componen el gas d'oxigen. Cada àtom d'oxigen lliberat s'unix a una atra molècula d'oxigen (O<sub>2</sub>), formant molècules d'Ozon (O<sub>3</sub>).
	* [[CFC\|Clorofluorocarbonos (*CFC)]] El clorofluorocarbur, clorofluorocarbono o clorofluorocarbon , és cada u dels derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts per mig de la substitució d'àtoms d'hidrogen per àtoms de [[flúor]] i/o [[clor]] principalment.		* [[CFC\|Clorofluorocarbonos (CFC)]] El clorofluorocarbur, clorofluorocarbono o clorofluorocarbon , és cada u dels derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts per mig de la substitució d'àtoms d'hidrogen per àtoms de [[flúor]] i/o [[clor]] principalment.

	:Per la seua alta estabilitat [[fisicoquímica]] i la seua nula toxicitat, han segut molt usats com a gasos refrigerants, agents extintors i [[Propelent d'aerosol\|propelents per a aerosols]]. Varen ser introduïts a principis de la década dels anys 1930 per ingeniers de [[General Motors]], per a substituir materials perillosos com el [[diòxit de sofre]] i l'amoníac.		:Per la seua alta estabilitat [[fisicoquímica]] i la seua nula toxicitat, han segut molt usats com a gasos refrigerants, agents extintors i [[Propelent d'aerosol\|propelents per a aerosols]]. Varen ser introduïts a principis de la década dels anys 1930 per ingeniers de [[General Motors]], per a substituir materials perillosos com el [[diòxit de sofre]] i l'amoníac.
Llínea 50:		Llínea 50:
	* Ministerio del Medio Ambiente de España: [http://www.prtr-es.es/ Registro Estatal de Emisiones y Fuentes Contaminantes]		* Ministerio del Medio Ambiente de España: [http://www.prtr-es.es/ Registro Estatal de Emisiones y Fuentes Contaminantes]
	*[http://web.archive.org/web/http://www.eukn.org/espana/themes/Urban_Policy/Housing/Housing_quality/Energy_efficiency/in009_EdificacionEficienciaGEI_ES_1035.html Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero]		*[http://web.archive.org/web/http://www.eukn.org/espana/themes/Urban_Policy/Housing/Housing_quality/Energy_efficiency/in009_EdificacionEficienciaGEI_ES_1035.html Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero]



	[[Categoria:Química]]		[[Categoria:Química]]

Jose2 en 12:33 7 nov 2016

2016-11-07T12:33:08Z

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: «Concentración en la atmósfera de los principales GEH. Es denominen '''gasos d'efecte hivernàcul''' ('''...»

2016-11-07T08:38:47Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|350px|Concentración en la atmósfera de los principales GEH. Es denominen '''gasos d'efecte hivernàcul''' ('''...»

Pàgina nova

[[File:Major greenhouse gas trends.png|thumb|350px|Concentración en la atmósfera de los principales GEH.]]

Es denominen '''gasos d'efecte hivernàcul''' ('''GEH''') o '''gasos d'hivernàcul''' als [[gas]]os la presència del qual en la [[atmòsfera]] contribuïx al [[efecte hivernàcul]]. Els més importants estan presents en l'atmòsfera de manera natural, encara que la seua concentració pot vore's modificada per l'activitat humana, pero també entren en este concepte alguns gasos artificials, producte de la [[indústria]]. Eixos gasos contribuïxen més o menys de forma neta al efecte hivernàcul per l'estructura de les seues [[molècula]]s i, de forma substancial, per la cantitat de molècules del gas presents en l'atmòsfera. D'ahí que per eixemple, el [[hexafluorur de sofre]], encara que és una molt eficaç molècula d'efecte hivernàcul (EH), contribuïx ínfimament a este en ser la seua presència molt escassa.

== Gasos implicats ==
[[Archiu:Espectro-IR-invernadero.png|thumb|Espectre d'absorció en l'infrarroig del conjunt de l'atmòsfera (avall) i de gasos específics. D'alguns es marquen solament els centres de les seues bandes d'absorció (De Graedel & Crutzen, 1993).]]

* El [[vapor d'aigua]](H2O) és un gas que s'obté per [[Evaporament (física)|evaporament]] o [[ebullició]] del [[aigua]] [[líquit|líquida]] o per [[sublimació]] del [[gèl]]. És el que més contribuïx al efecte hivernàcul per l'absorció dels [[Radiació infrarroja|rajos infrarrojos]]. És inodor i incolor i, a pesar de lo que puga semblar, les [[núvol]]s o el baf blanc d'una cacerola o un congelador, vulgarment cridat "vapor", no són vapor d'aigua sino el resultat de minúscules gotes d'aigua líquida o cristals de gèl.
* [[Diòxit de carbono]] (CO2) òxit de carbono (IV), també denominat diòxit de carbono, gas carbònic i anhídrit carbònic, és un gas les molècules del qual estan compostes per dos [[àtom]]s de [[oxigen]] i un de [[carbono]]. La seua fòrmula química és CO2.
* [[Metà]] (CH4) El metà (del grec methy, va vindre, i el sufix -ano) és el [[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, que la seua [[fòrmula química]] és CH4.
:Cadascun dels àtoms de [[hidrogen]] està unit al carbono per mig d'un [[enllaç covalent]]. És una substància no polar que es presenta en forma de gas a [[temperatura]]s i [[pressió|pressiones]] ordinàries. És incolor i vàter i a penes [[solubilitat|soluble]] en aigua en la seua fase líquida.
:En la naturalea es produïx com a producte final de la [[Descomposició|putrefacció]] [[Organisme anaerobi|anaeròbica]] de les [[Plantae|plantes]]. Este procés natural es pot aprofitar per a produir [[biogás]]. Molts [[microorganisme]]s anaeròbics ho generen utilisant el CO2 com [[acceptor final d'electrons]].

:Constituïx fins al 97% del [[gas natural]]. En les mines de [[carbó]] se li crida [[grisú]] i és molt perillós ya que és fàcilment inflamable i explosiu.
:El metà és un gas d'efecte hivernàcul relativament potent que podria contribuir al calfament global del [[Terra|planeta Terra]] ya que té un potencial de calfament global de 23; pero que la seua concentració és baixísima. Açò significa que en una mija de temps de 100 anys cada [[Kg]] de *CH4 calfa la Terra 25 voltes més que la mateixa massa de CO2, no obstant hi ha aproximadament 220 voltes més diòxit de carbono en l'atmòsfera de la Terra que metà per lo que el metà contribuïx de manera menys important al efecto hivernàcul.
* [[Òxits de nitrogen]] (NOx) El terme òxits de [[nitrogen]] (NxOy) s'aplica a varis composts químics binaris gaseosos formats per la combinació d'oxigen i nitrogen. El procés de formació més habitual d'estos [[Compost inorgànic|composts inorgànics]] és la [[combustió]] a altes temperatures, procés en el qual habitualment l'aire és el [[comburente]].
* [[Ozon]] (O3) L'ozon (O3), és una substància la molècula de la qual està composta per tres àtoms d'oxigen, formada en dissociar-se els 2 àtoms que componen el gas d'oxigen. Cada àtom d'oxigen lliberat s'unix a una atra molècula d'oxigen (O2), formant molècules d'Ozon (O3).
* [[CFC|Clorofluorocarbonos (*CFC)]] El clorofluorocarbur, clorofluorocarbono o clorofluorocarbon , és cada u dels derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts per mig de la substitució d'àtoms d'hidrogen per àtoms de [[flúor]] i/o [[clor]] principalment.

:Per la seua alta estabilitat [[fisicoquímica]] i la seua nula toxicitat, han segut molt usats com a gasos refrigerants, agents extintors i [[Propelent d'aerosol|propelents per a aerosols]]. Varen ser introduïts a principis de la década dels anys 1930 per ingeniers de [[General Motors]], per a substituir materials perillosos com el [[diòxit de sofre]] i l'amoníac.

== Efecte hivernàcul ==
{{AP|Efecte hivernàcul}}
L'atmòsfera, pel fet de ser molt [[Transparència|transparent]] per a la [[llum visible]] pero molt manco per a la radiació infrarroja, produïx per a la superfície terrestre el mateix efecte que el sostre de cristal produïx en un hivernàcul; la [[llum solar]], que aplega sense grans obstàculs fins al sol, ho calfa, donant lloc a que emeta rajos infrarrojos (ones calorífiques), els quals, a diferència dels rajos de llum, són absorbits en gran part pel vidre o l'atmòsfera. Al final la cantitat de [[energia]] emesa a l'espai té que ser la mateixa que l'absorbida, pero la superfície terrestre té que alcançar la temperatura en que abdós #fluix s'equilibren, la qual és més alta en presència d'una atmòsfera (en un planeta) o de sostres de cristal (en un hivernàcul; encara que en realitat el cristal d'un hivernàcul protegix de la pèrdua de [[calor]] més perque interromp la circulació de l'aire, que perque és [[Opacitat|opac]] als rajos infrarrojos).

És important senyalar que l'efecte hivernàcul afecta a tots els cossos planetaris del [[sistema solar]] dotats d'atmòsfera, perque encara que no tots els gasos absorbixen radiació infrarroja, en cap d'eixes #atmòsfera falten els que sí ho fan. En la Terra l'efecte hivernàcul és responsable d'un excés de 33 °C de la temperatura superficial (15°C de valor mig) sobre la temperatura d'emissió (−18°C), pero en Mart la diferència és de tan sol 3°C i en Venus la diferència alcança els 466°C.

L'efecte hivernàcul és un fenomen natural, pero l'alusió freqüent a ell en relació en el [[calfament global]] fa creure a alguns que és en sí indesijable, i una conseqüència recent de la contaminació atmosfèrica. Cal aclarir que el calfament no és atribuït a la simple existència, sino a l'aument de l'efecte hivernàcul per damunt dels seus valors anteriors.

== Mecanisme ==
No tots els components de l'atmòsfera contribuïxen al efecto hivernàcul. Els gasos d'hivernàcul absorbixen els [[fotó|fotons]] infrarrojos emesos pel sol calfat pel sol. L'energia d'eixos fotons no prou per a causar [[Reacció química|reaccions químiques]] —per a trencar enllaços covalent— sino que simplement aumenta l'energia de rotació i de vibració de les molècules implicades. L'excés d'energia és a continuació transferit a atres molècules, per les colisions moleculars, en forma de [[energia cinètica]], és dir, de calor; aumentant la temperatura de l'aire. De la mateixa forma, l'atmòsfera es gela emetent energia infrarroja quan es produïxen les corresponents transicions d'estat vibracional i rotacional en les molècules cap a nivells menors d'energia. Totes eixes transicions requerixen canvis en el [[Moment dipolar químic|moment dipolar]] de les molècules (és dir, modificacions de la separació de [[Càrrega elèctrica|càrregues elèctriques]] en els seus enllaços polars) lo que deixa fòra d'este paper als dos gasos principals en la composició de l'aire, [[nitrogen]] (N2) i oxigen (O2), les molècules del qual, per estar formades per dos àtoms iguals, carixen de qualsevol moment dipolar.

== Contaminació ==
Si ben tots ells —llevat els composts del flúor— són naturals, mentres que existixen en la [[Atmòsfera terrestre|atmòsfera]] des d'abans de l'aparició dels sers humans, a partir de la [[Revolució industrial]] de mitan del sigle XIX, i degut principalment a l'us intensiu de [[combustible fòssil|combustibles fòssils]] en les activitats industrials i el [[transport]], s'han produït sensibles increments en les cantitats de [[òxits de nitrogen]] i diòxit de carbono emeses a l'atmòsfera. S'estima que també el metà està aumentant la seua presència per raons antropogèniques (degudes a l'activitat humana). Ademés, a este increment d'emissions se sumen atres problemes, com la [[deforestació]], que han reduït la cantitat de diòxit de carbono retinguda en matèria orgànica, contribuint aixina indirectament a l'aument antropogènic de l'efecte hivernàcul. Aixina mateix, l'excessiu diòxit de carbono està acidificant els oceans i reduint el [[fitoplàncton]].

== Vore també ==
* [[Calfament global]]
* [[Chafada de carbono]]
* [[Impost sobre el carbono]]
* [[Protocol de Kyoto]]
* [[Règim de Comerç de Drets d'Emissió de l'Unió Europea]]

== Referències ==
* Graedel, T.E. & Crutzen, P.J. (1993) Atmospheric change. An Earth System perspective. Freeman, N. York.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Greenhouse gases}}
* [http://web.archive.org/web/http://www.idae.es/coches/legislacion%20comunitaria%20vigente.pdf Directiva 1999/94 CE sobre CO2] y [http://web.archive.org/web/http://www.idae.es/coches/Real%20Decreto%20837-2002.pdf Real Decreto español 837/2002 de 2 de agosto]
* Ministerio del Medio Ambiente de España: [http://www.prtr-es.es/ Registro Estatal de Emisiones y Fuentes Contaminantes]
*[http://web.archive.org/web/http://www.eukn.org/espana/themes/Urban_Policy/Housing/Housing_quality/Energy_efficiency/in009_EdificacionEficienciaGEI_ES_1035.html Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero]

[[Categoria:Gasos d'efecte hivernàcul| ]]

{{Traduït de|es|Gas de efecto invernadero}}

← Revisió anterior		Revisió de 12:33 7 nov 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Major greenhouse gas trends.png\|thumb\|350px\|~~Concentración~~ en la atmósfera ~~de los principales~~ GEH.]]		[[File:Major greenhouse gas trends.png\|thumb\|350px\|Concentració en l'atmósfera dels principals GEH.]]

	Es denominen '''gasos d'efecte hivernàcul''' ('''GEH''') o '''gasos d'hivernàcul''' als [[gas]]os la presència del qual en la [[atmòsfera]] contribuïx al [[efecte hivernàcul]]. Els més importants estan presents en l'atmòsfera de manera natural, encara que la seua concentració pot vore's modificada per l'activitat humana, pero també entren en este concepte alguns gasos artificials, producte de la [[indústria]]. Eixos gasos contribuïxen més o menys de forma neta al efecte hivernàcul per l'estructura de les seues [[molècula]]s i, de forma substancial, per la cantitat de molècules del gas presents en l'atmòsfera. D'ahí que per eixemple, el [[hexafluorur de sofre]], encara que és una molt eficaç molècula d'efecte hivernàcul (EH), contribuïx ínfimament a este en ser la seua presència molt escassa.		Es denominen '''gasos d'efecte hivernàcul''' ('''GEH''') o '''gasos d'hivernàcul''' als [[gas]]os la presència del qual en la [[atmòsfera]] contribuïx al [[efecte hivernàcul]]. Els més importants estan presents en l'atmòsfera de manera natural, encara que la seua concentració pot vore's modificada per l'activitat humana, pero també entren en este concepte alguns gasos artificials, producte de la [[indústria]]. Eixos gasos contribuïxen més o menys de forma neta al efecte hivernàcul per l'estructura de les seues [[molècula]]s i, de forma substancial, per la cantitat de molècules del gas presents en l'atmòsfera. D'ahí que per eixemple, el [[hexafluorur de sofre]], encara que és una molt eficaç molècula d'efecte hivernàcul (EH), contribuïx ínfimament a este en ser la seua presència molt escassa.
Llínea 8:		Llínea 8:
	* El [[vapor d'aigua]](H<sub>2</sub>O) és un gas que s'obté per [[Evaporament (física)\|evaporament]] o [[ebullició]] del [[aigua]] [[líquit\|líquida]] o per [[sublimació]] del [[gèl]]. És el que més contribuïx al efecte hivernàcul per l'absorció dels [[Radiació infrarroja\|rajos infrarrojos]]. És inodor i incolor i, a pesar de lo que puga semblar, les [[núvol]]s o el baf blanc d'una cacerola o un congelador, vulgarment cridat "vapor", no són vapor d'aigua sino el resultat de minúscules gotes d'aigua líquida o cristals de gèl.		* El [[vapor d'aigua]](H<sub>2</sub>O) és un gas que s'obté per [[Evaporament (física)\|evaporament]] o [[ebullició]] del [[aigua]] [[líquit\|líquida]] o per [[sublimació]] del [[gèl]]. És el que més contribuïx al efecte hivernàcul per l'absorció dels [[Radiació infrarroja\|rajos infrarrojos]]. És inodor i incolor i, a pesar de lo que puga semblar, les [[núvol]]s o el baf blanc d'una cacerola o un congelador, vulgarment cridat "vapor", no són vapor d'aigua sino el resultat de minúscules gotes d'aigua líquida o cristals de gèl.
	* [[Diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) òxit de carbono (IV), també denominat diòxit de carbono, gas carbònic i anhídrit carbònic, és un gas les molècules del qual estan compostes per dos [[àtom]]s de [[oxigen]] i un de [[carbono]]. La seua fòrmula química és CO<sub>2</sub>.		* [[Diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) òxit de carbono (IV), també denominat diòxit de carbono, gas carbònic i anhídrit carbònic, és un gas les molècules del qual estan compostes per dos [[àtom]]s de [[oxigen]] i un de [[carbono]]. La seua fòrmula química és CO<sub>2</sub>.
	* [[Metà]] (CH<sub>4</sub>) El metà (del grec methy, va vindre, i el sufix -ano) és el [[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, que la seua [[fòrmula química]] és CH<sub>4</sub>.		* [[Metà]] (CH<sub>4</sub>) El metà (del [[grec]] methy, va vindre, i el sufix -ano) és el [[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, que la seua [[fòrmula química]] és CH<sub>4</sub>.
	:Cadascun dels àtoms de [[hidrogen]] està unit al carbono per mig d'un [[enllaç covalent]]. És una substància no polar que es presenta en forma de gas a [[temperatura]]s i [[pressió\|pressiones]] ordinàries. És incolor ~~i vàter~~ i a penes [[solubilitat\|soluble]] en aigua en la seua fase líquida.		:Cadascun dels àtoms de [[hidrogen]] està unit al carbono per mig d'un [[enllaç covalent]]. És una substància no polar que es presenta en forma de gas a [[temperatura]]s i [[pressió\|pressiones]] ordinàries. És incolor i a penes [[solubilitat\|soluble]] en aigua en la seua fase líquida.
	:En la naturalea es produïx com a producte final de la [[Descomposició\|putrefacció]] [[Organisme anaerobi\|anaeròbica]] de les [[Plantae\|plantes]]. Este procés natural es pot aprofitar per a produir [[biogás]]. Molts [[microorganisme]]s anaeròbics ho generen utilisant el CO<sub>2</sub> com [[acceptor final d'electrons]].		:En la naturalea es produïx com a producte final de la [[Descomposició\|putrefacció]] [[Organisme anaerobi\|anaeròbica]] de les [[Plantae\|plantes]]. Este procés natural es pot aprofitar per a produir [[biogás]]. Molts [[microorganisme]]s anaeròbics ho generen utilisant el CO<sub>2</sub> com [[acceptor final d'electrons]].

Llínea 25:		Llínea 25:
	L'atmòsfera, pel fet de ser molt [[Transparència\|transparent]] per a la [[llum visible]] pero molt manco per a la radiació infrarroja, produïx per a la superfície terrestre el mateix efecte que el sostre de cristal produïx en un hivernàcul; la [[llum solar]], que aplega sense grans obstàculs fins al sol, ho calfa, donant lloc a que emeta rajos infrarrojos (ones calorífiques), els quals, a diferència dels rajos de llum, són absorbits en gran part pel vidre o l'atmòsfera. Al final la cantitat de [[energia]] emesa a l'espai té que ser la mateixa que l'absorbida, pero la superfície terrestre té que alcançar la temperatura en que abdós #fluix s'equilibren, la qual és més alta en presència d'una atmòsfera (en un planeta) o de sostres de cristal (en un hivernàcul; encara que en realitat el cristal d'un hivernàcul protegix de la pèrdua de [[calor]] més perque interromp la circulació de l'aire, que perque és [[Opacitat\|opac]] als rajos infrarrojos).		L'atmòsfera, pel fet de ser molt [[Transparència\|transparent]] per a la [[llum visible]] pero molt manco per a la radiació infrarroja, produïx per a la superfície terrestre el mateix efecte que el sostre de cristal produïx en un hivernàcul; la [[llum solar]], que aplega sense grans obstàculs fins al sol, ho calfa, donant lloc a que emeta rajos infrarrojos (ones calorífiques), els quals, a diferència dels rajos de llum, són absorbits en gran part pel vidre o l'atmòsfera. Al final la cantitat de [[energia]] emesa a l'espai té que ser la mateixa que l'absorbida, pero la superfície terrestre té que alcançar la temperatura en que abdós #fluix s'equilibren, la qual és més alta en presència d'una atmòsfera (en un planeta) o de sostres de cristal (en un hivernàcul; encara que en realitat el cristal d'un hivernàcul protegix de la pèrdua de [[calor]] més perque interromp la circulació de l'aire, que perque és [[Opacitat\|opac]] als rajos infrarrojos).

	És important senyalar que l'efecte hivernàcul afecta a tots els cossos planetaris del [[sistema solar]] dotats d'atmòsfera, perque encara que no tots els gasos absorbixen radiació infrarroja, en cap d'eixes #atmòsfera falten els que sí ho fan. En la Terra l'efecte hivernàcul és responsable d'un excés de 33 °C de la temperatura superficial (15°C de valor mig) sobre la temperatura d'emissió (−18°C), pero en Mart la diferència és de tan sol 3°C i en Venus la diferència alcança els 466°C.		És important senyalar que l'efecte hivernàcul afecta a tots els cossos planetaris del [[sistema solar]] dotats d'atmòsfera, perque encara que no tots els gasos absorbixen radiació infrarroja, en cap d'eixes #atmòsfera falten els que sí ho fan. En la Terra l'efecte hivernàcul és responsable d'un excés de 33 °C de la temperatura superficial (15°C de valor mig) sobre la temperatura d'emissió (−18°C), pero en [[Mart]] la diferència és de tan sol 3°C i en [[Venus]] la diferència alcança els 466°C.

	L'efecte hivernàcul és un fenomen natural, pero l'alusió freqüent a ell en relació en el [[calfament global]] fa creure a alguns que és en sí indesijable, i una conseqüència recent de la contaminació atmosfèrica. Cal aclarir que el calfament no és atribuït a la simple existència, sino a l'aument de l'efecte hivernàcul per damunt dels seus valors anteriors.		L'efecte hivernàcul és un fenomen natural, pero l'alusió freqüent a ell en relació en el [[calfament global]] fa creure a alguns que és en sí indesijable, i una conseqüència recent de la contaminació atmosfèrica. Cal aclarir que el calfament no és atribuït a la simple existència, sino a l'aument de l'efecte hivernàcul per damunt dels seus valors anteriors.
Llínea 33:		Llínea 33:

	== Contaminació ==		== Contaminació ==
	Si ben tots ells —llevat els composts del flúor— són naturals, mentres que existixen en la [[Atmòsfera terrestre\|atmòsfera]] des d'abans de l'aparició dels sers humans, a partir de la [[Revolució industrial]] de mitan del sigle XIX, i degut principalment a l'us intensiu de [[combustible fòssil\|combustibles fòssils]] en les activitats industrials i el [[transport]], s'han produït sensibles increments en les cantitats de [[òxits de nitrogen]] i diòxit de carbono emeses a l'atmòsfera. S'estima que també el metà està aumentant la seua presència per raons antropogèniques (degudes a l'activitat humana). Ademés, a este increment d'emissions se sumen atres problemes, com la [[deforestació]], que han reduït la cantitat de diòxit de carbono retinguda en matèria orgànica, contribuint aixina indirectament a l'aument antropogènic de l'efecte hivernàcul. Aixina mateix, l'excessiu diòxit de carbono està acidificant els oceans i reduint el [[fitoplàncton]].		Si ben tots ells —llevat els composts del flúor— són naturals, mentres que existixen en la [[Atmòsfera terrestre\|atmòsfera]] des d'abans de l'aparició dels sers humans, a partir de la [[Revolució industrial]] de mitan del [[sigle XIX]], i degut principalment a l'us intensiu de [[combustible fòssil\|combustibles fòssils]] en les activitats industrials i el [[transport]], s'han produït sensibles increments en les cantitats de [[òxits de nitrogen]] i diòxit de carbono emeses a l'atmòsfera. S'estima que també el metà està aumentant la seua presència per raons antropogèniques (degudes a l'activitat humana). Ademés, a este increment d'emissions se sumen atres problemes, com la [[deforestació]], que han reduït la cantitat de diòxit de carbono retinguda en matèria orgànica, contribuint aixina indirectament a l'aument antropogènic de l'efecte hivernàcul. Aixina mateix, l'excessiu diòxit de carbono està acidificant els oceans i reduint el [[fitoplàncton]].

	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 51:		Llínea 51:
	*[http://web.archive.org/web/http://www.eukn.org/espana/themes/Urban_Policy/Housing/Housing_quality/Energy_efficiency/in009_EdificacionEficienciaGEI_ES_1035.html Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero]		*[http://web.archive.org/web/http://www.eukn.org/espana/themes/Urban_Policy/Housing/Housing_quality/Energy_efficiency/in009_EdificacionEficienciaGEI_ES_1035.html Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero]

			[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Gasos d'efecte hivernàcul\| ]]		[[Categoria:Gasos d'efecte hivernàcul\| ]]

	{{Traduït de\|es\|Gas de efecto invernadero}}		{{Traduït de\|es\|Gas de efecto invernadero}}