Gabriel Albiac - Historial de revisions

Reval en 19:23 6 abr 2026

2026-04-06T19:23:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:23 6 abr 2026
Llínea 73:		Llínea 73:
	* Albiac, Gabriel (1997). ''Una adopción en la India''. Madrid: Espasa-Calpe. ISBN 84-239-7747-1.		* Albiac, Gabriel (1997). ''Una adopción en la India''. Madrid: Espasa-Calpe. ISBN 84-239-7747-1.
	* ''Otros mundos'' (2002), es una antologia del seus artículs en el diari ''El Mundo''.		* ''Otros mundos'' (2002), es una antologia del seus artículs en el diari ''El Mundo''.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'començos' a 'començaments'

2023-09-24T18:08:15Z

Text reemplaça - 'començos' a 'començaments'

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 24 set 2023
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Gabriel Albiac Lópiz''' ([[Utiel]], [[3 de maig]] de [[1950]]) és un filòsof, escritor i colaborador [[Valencians\|valencià]] de mijos de comunicació.		'''Gabriel Albiac Lópiz''' ([[Utiel]], [[3 de maig]] de [[1950]]) és un filòsof, escritor i colaborador [[Valencians\|valencià]] de mijos de comunicació.

	És professor de filosofia des de l'any [[1974]] en l'[[Universitat Complutense de Madrit]], institució de la que és catedràtic des de [[1988]]. Escriu una columna per al diari digital ''Eldebate. com'' i colabora com a tertulià en el programa matinal de [[Federico Jiménez Losantos]] en ''[[EsRadio]]'' (a on va dirigir durant un més un programa de ràdio en els ~~començos~~ de la cadena) i en el programa de televisió ''"Los Catedráticos"'' de ''[[Libertad Digital TV]]''.		És professor de filosofia des de l'any [[1974]] en l'[[Universitat Complutense de Madrit]], institució de la que és catedràtic des de [[1988]]. Escriu una columna per al diari digital ''Eldebate. com'' i colabora com a tertulià en el programa matinal de [[Federico Jiménez Losantos]] en ''[[EsRadio]]'' (a on va dirigir durant un més un programa de ràdio en els començaments de la cadena) i en el programa de televisió ''"Los Catedráticos"'' de ''[[Libertad Digital TV]]''.

	Fon Premi Nacional de Lliteratura en la modalitat d'ensaig en l'any [[1988]]. Premi González Ruano de Periodisme en [[2009]]. Premi Samuel Hadásen [[2012]]. Premi Samuel Toledano en [[2013]]. Premi Mariano de Cavia en [[2018]].		Fon Premi Nacional de Lliteratura en la modalitat d'ensaig en l'any [[1988]]. Premi González Ruano de Periodisme en [[2009]]. Premi Samuel Hadásen [[2012]]. Premi Samuel Toledano en [[2013]]. Premi Mariano de Cavia en [[2018]].

Valencian: Text reemplaça - 'Iraq' a 'Irac'

2022-10-19T16:07:40Z

Text reemplaça - 'Iraq' a 'Irac'

← Revisió anterior		Revisió de 16:07 19 oct 2022
Llínea 34:		Llínea 34:
	Ell mateixa s'ha aplegat a definir com un comuniste mort, en el sentit en que és un marxiste heterodox que reconeix que el socialisme real no amaga sino un sistema totalitari, en el que es mostra en desacort. No obstant, reprenent l'influència de Negri, ell considera que lo important en la política actual, determinada per la pèrdua de poder dels estats-nació front a les empreses i organismes multinacionals, és la construcció de subjetivitats alternatives per part de la societat civil. No obstant, en els últims anys, tenint en conte del gir a la dreta del seu pensament i de les seues opinions públiques, els vínculs d'Albiac en Negri i en l'àmbit del marxisme heterodox que entre [[París]] i [[Itàlia]] es desenrollarà gràcies als esforços d'este últim, aixina com de [[Félix Guattari]], s'han trencat definitivament. En este sentit, les rets d'intercanvi intelectual de Gabriel Albiac han canviat al mateix pas que la seua evolució política i intelectual des de principis de la década de [[1990]].		Ell mateixa s'ha aplegat a definir com un comuniste mort, en el sentit en que és un marxiste heterodox que reconeix que el socialisme real no amaga sino un sistema totalitari, en el que es mostra en desacort. No obstant, reprenent l'influència de Negri, ell considera que lo important en la política actual, determinada per la pèrdua de poder dels estats-nació front a les empreses i organismes multinacionals, és la construcció de subjetivitats alternatives per part de la societat civil. No obstant, en els últims anys, tenint en conte del gir a la dreta del seu pensament i de les seues opinions públiques, els vínculs d'Albiac en Negri i en l'àmbit del marxisme heterodox que entre [[París]] i [[Itàlia]] es desenrollarà gràcies als esforços d'este últim, aixina com de [[Félix Guattari]], s'han trencat definitivament. En este sentit, les rets d'intercanvi intelectual de Gabriel Albiac han canviat al mateix pas que la seua evolució política i intelectual des de principis de la década de [[1990]].

	Profunt admirador de la [[Judaisme\|cultura judeua]], és un ferm defensor de la llegitimitat de l'existència de l'Estat d'[[Israel]] i de la seua política defensiva, considerant-ho l'única democràcia d'[[Orient Mig]]. Aixina, no dubta en calificar a l'actual antisionisme com el nou disfràs de l'antisemitisme de sempre. En relació ad això, en el seu artícul «Ganó [[Al Qaeda]]», publicat al sendemà de la victòria electoral socialista en les eleccions del 14 de març de [[2004]], va criticar durament la decisió de retirar les tropes espanyoles d'[[~~Iraq~~]] per considerar-ho una cessió d'Espanya davant el terrorisme islamiste. També és coneguda la seua pública oposició als [[nacionalisme català]] i [[nacionalisme vasc\|vasc]].		Profunt admirador de la [[Judaisme\|cultura judeua]], és un ferm defensor de la llegitimitat de l'existència de l'Estat d'[[Israel]] i de la seua política defensiva, considerant-ho l'única democràcia d'[[Orient Mig]]. Aixina, no dubta en calificar a l'actual antisionisme com el nou disfràs de l'antisemitisme de sempre. En relació ad això, en el seu artícul «Ganó [[Al Qaeda]]», publicat al sendemà de la victòria electoral socialista en les eleccions del 14 de març de [[2004]], va criticar durament la decisió de retirar les tropes espanyoles d'[[Irac]] per considerar-ho una cessió d'Espanya davant el terrorisme islamiste. També és coneguda la seua pública oposició als [[nacionalisme català]] i [[nacionalisme vasc\|vasc]].

	Fon junt a [[Federico Jiménez Losantos]] un dels més conspicus representants de les tesis conspiracionistes de l'11-M, firmant en el pseudònim de «Lucrecio» en ''[[Libertad Digital]]''. Acabaria per descriure este atentat com un «colp d'Estat».		Fon junt a [[Federico Jiménez Losantos]] un dels més conspicus representants de les tesis conspiracionistes de l'11-M, firmant en el pseudònim de «Lucrecio» en ''[[Libertad Digital]]''. Acabaria per descriure este atentat com un «colp d'Estat».

Xavier: /* Obra */

2022-07-20T18:33:14Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 20 jul 2022
Llínea 64:		Llínea 64:
	* Albiac, Gabriel (2018). ''Mayo del '68. Fin de Fiesta''. Almería. Editorial Confluencias. ISBN 978-84-947772-8-8.		* Albiac, Gabriel (2018). ''Mayo del '68. Fin de Fiesta''. Almería. Editorial Confluencias. ISBN 978-84-947772-8-8.
	* Albiac, Gabriel (2018). ''Blaise Pascal. Pensamientos'' (Edición Crítica). Madrid. Editorial Tecnos. ISBN 978-84-309-7156-5.		* Albiac, Gabriel (2018). ''Blaise Pascal. Pensamientos'' (Edición Crítica). Madrid. Editorial Tecnos. ISBN 978-84-309-7156-5.

			=== Poesia ===

			* ''Rock and roll'', Madrid, Hiperión, 1992. ISBN 84-7517-368-3

			=== Atres gèneros ===

			* Albiac, Gabriel (1997). ''Una adopción en la India''. Madrid: Espasa-Calpe. ISBN 84-239-7747-1.
			* ''Otros mundos'' (2002), es una antologia del seus artículs en el diari ''El Mundo''.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Obra */

2022-07-20T18:30:03Z

Obra

@@ Llínea 42: / Llínea 42: @@
 == Obra ==
-(Secció per completar)
+=== Novela ===
 == Enllaços externs ==

Xavier: /* Perfil intelectual */

2022-07-20T18:24:12Z

Perfil intelectual

← Revisió anterior		Revisió de 18:24 20 jul 2022
Llínea 38:		Llínea 38:
	Fon junt a [[Federico Jiménez Losantos]] un dels més conspicus representants de les tesis conspiracionistes de l'11-M, firmant en el pseudònim de «Lucrecio» en ''[[Libertad Digital]]''. Acabaria per descriure este atentat com un «colp d'Estat».		Fon junt a [[Federico Jiménez Losantos]] un dels més conspicus representants de les tesis conspiracionistes de l'11-M, firmant en el pseudònim de «Lucrecio» en ''[[Libertad Digital]]''. Acabaria per descriure este atentat com un «colp d'Estat».

	Ha publicat estudis sobre [[Baruch Spinoza\|Spinoza]] i [[Blaise Pascal\|Pascal]], i és també un gran coneixedor de la vida i obra de [[Nicolau Maquiavel\|~~Maquiavelo~~]].		Ha publicat estudis sobre [[Baruch Spinoza\|Spinoza]] i [[Blaise Pascal\|Pascal]], i és també un gran coneixedor de la vida i obra de [[Nicolau Maquiavel\|Maquiavel]].

	== Obra ==		== Obra ==

Xavier: /* Perfil intelectual */

2022-07-20T18:23:52Z

Perfil intelectual

← Revisió anterior		Revisió de 18:23 20 jul 2022
Llínea 38:		Llínea 38:
	Fon junt a [[Federico Jiménez Losantos]] un dels més conspicus representants de les tesis conspiracionistes de l'11-M, firmant en el pseudònim de «Lucrecio» en ''[[Libertad Digital]]''. Acabaria per descriure este atentat com un «colp d'Estat».		Fon junt a [[Federico Jiménez Losantos]] un dels més conspicus representants de les tesis conspiracionistes de l'11-M, firmant en el pseudònim de «Lucrecio» en ''[[Libertad Digital]]''. Acabaria per descriure este atentat com un «colp d'Estat».

	Ha publicat estudis sobre [[Baruch Spinoza\|Spinoza]] i [[Blaise Pascal\|Pascal]], i és també un gran coneixedor de la vida i obra de [[Nicolau ~~Maquiavelo~~\|Maquiavelo]].		Ha publicat estudis sobre [[Baruch Spinoza\|Spinoza]] i [[Blaise Pascal\|Pascal]], i és també un gran coneixedor de la vida i obra de [[Nicolau Maquiavel\|Maquiavelo]].

	== Obra ==		== Obra ==

Xavier: /* Perfil intelectual */

2022-07-20T18:22:54Z

Perfil intelectual

← Revisió anterior		Revisió de 18:22 20 jul 2022
Llínea 30:		Llínea 30:
	== Perfil intelectual ==		== Perfil intelectual ==

	(~~Secció~~ per ~~completar)~~		Gabriel Albiac és un ensagiste que ha tractat des d'un punt de vista heterodox i materialiste els temes d'actualitat. En temes de política espanyola s'ha alineat freqüentment en la llínea editorial del diari ''[[El Mundo]]'', mentres que en política internacional va manifestar en el seu dia el seu respal al moviment antiglobalisació i als moviments d'extrema esquerra, declarant-se pròxim als filòsofs [[Louis Althusser]] (del que fon alumne), [[Michel Foucault]] i [[Antonio Negri]].

			Ell mateixa s'ha aplegat a definir com un comuniste mort, en el sentit en que és un marxiste heterodox que reconeix que el socialisme real no amaga sino un sistema totalitari, en el que es mostra en desacort. No obstant, reprenent l'influència de Negri, ell considera que lo important en la política actual, determinada per la pèrdua de poder dels estats-nació front a les empreses i organismes multinacionals, és la construcció de subjetivitats alternatives per part de la societat civil. No obstant, en els últims anys, tenint en conte del gir a la dreta del seu pensament i de les seues opinions públiques, els vínculs d'Albiac en Negri i en l'àmbit del marxisme heterodox que entre [[París]] i [[Itàlia]] es desenrollarà gràcies als esforços d'este últim, aixina com de [[Félix Guattari]], s'han trencat definitivament. En este sentit, les rets d'intercanvi intelectual de Gabriel Albiac han canviat al mateix pas que la seua evolució política i intelectual des de principis de la década de [[1990]].

			Profunt admirador de la [[Judaisme\|cultura judeua]], és un ferm defensor de la llegitimitat de l'existència de l'Estat d'[[Israel]] i de la seua política defensiva, considerant-ho l'única democràcia d'[[Orient Mig]]. Aixina, no dubta en calificar a l'actual antisionisme com el nou disfràs de l'antisemitisme de sempre. En relació ad això, en el seu artícul «Ganó [[Al Qaeda]]», publicat al sendemà de la victòria electoral socialista en les eleccions del 14 de març de [[2004]], va criticar durament la decisió de retirar les tropes espanyoles d'[[Iraq]] per considerar-ho una cessió d'Espanya davant el terrorisme islamiste. També és coneguda la seua pública oposició als [[nacionalisme català]] i [[nacionalisme vasc\|vasc]].

			Fon junt a [[Federico Jiménez Losantos]] un dels més conspicus representants de les tesis conspiracionistes de l'11-M, firmant en el pseudònim de «Lucrecio» en ''[[Libertad Digital]]''. Acabaria per descriure este atentat com un «colp d'Estat».

			Ha publicat estudis sobre [[Baruch Spinoza\|Spinoza]] i [[Blaise Pascal\|Pascal]], i és també un gran coneixedor de la vida i obra de [[Nicolau Maquiavelo\|Maquiavelo]].

	== Obra ==		== Obra ==

Jose2 en 11:25 20 jul 2022

2022-07-20T11:25:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:25 20 jul 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Gabriel Albiac Lópiz''' ([[Utiel]], [[3 de maig]] de [[1950]]) és un filòsof, escritor i colaborador [[Valencians\|valencià]] de mijos de comunicació.		'''Gabriel Albiac Lópiz''' ([[Utiel]], [[3 de maig]] de [[1950]]) és un filòsof, escritor i colaborador [[Valencians\|valencià]] de mijos de comunicació.

	És professor de filosofia des de [[1974]] en l'[[Universitat Complutense de Madrit]], institució de la que és catedràtic des de [[1988]]. Escriu una columna per al diari digital ''Eldebate. com'' i colabora com a tertulià en el programa matinal de [[Federico Jiménez Losantos]] en ''[[EsRadio]]'' (a on va dirigir durant un més un programa de ràdio en els començos de la cadena) i en el programa de televisió ''"Los Catedráticos"'' de ''[[Libertad Digital TV]]''.		És professor de filosofia des de l'any [[1974]] en l'[[Universitat Complutense de Madrit]], institució de la que és catedràtic des de [[1988]]. Escriu una columna per al diari digital ''Eldebate. com'' i colabora com a tertulià en el programa matinal de [[Federico Jiménez Losantos]] en ''[[EsRadio]]'' (a on va dirigir durant un més un programa de ràdio en els començos de la cadena) i en el programa de televisió ''"Los Catedráticos"'' de ''[[Libertad Digital TV]]''.

	Fon Premi Nacional de Lliteratura en la modalitat d'ensaig en [[1988]]. Premi González Ruano de Periodisme en [[2009]]. Premi Samuel Hadásen [[2012]]. Premi Samuel Toledano en [[2013]]. Premi Mariano de Cavia en [[2018]].		Fon Premi Nacional de Lliteratura en la modalitat d'ensaig en l'any [[1988]]. Premi González Ruano de Periodisme en [[2009]]. Premi Samuel Hadásen [[2012]]. Premi Samuel Toledano en [[2013]]. Premi Mariano de Cavia en [[2018]].

	Ha treballat per als diaris ''[[El País]]'', ''[[Diario 16]]'', ''[[El Mundo]]'' (del consell editorial del qual fon membre), ''[[La Razón]]'' i ''[[ABC]]'', aixina com per a la ''[[Cadena COPE]]'' (en la tertúlia del programa ''"La Mañana"'' quan era dirigit per Federico Jiménez Losantos).		Ha treballat per als diaris ''[[El País]]'', ''[[Diario 16]]'', ''[[El Mundo]]'' (del consell editorial del qual fon membre), ''[[La Razón]]'' i ''[[ABC]]'', aixina com per a la ''[[Cadena COPE]]'' (en la tertúlia del programa ''"La Mañana"'' quan era dirigit per Federico Jiménez Losantos).
Llínea 26:		Llínea 26:
	En 22 anys d'edat es va traslladar a [[París]], a on fon alumne de [[Louis Althusser]].		En 22 anys d'edat es va traslladar a [[París]], a on fon alumne de [[Louis Althusser]].

	A mitan de la década de [[1990]] va adoptar a les seues dos filles en l'[[Índia]].		A mitan de la década de [[anys 1990\|1990]] va adoptar a les seues dos filles en l'[[Índia]].

	== Perfil intelectual ==		== Perfil intelectual ==

Xavier en 11:24 20 jul 2022

2022-07-20T11:24:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 20 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Gabriel Albiac Lópiz
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Filòsof i escritor.
			\| data_naix = [[3 de maig]] de [[1950]]
			\| lloc_naix = [[Utiel]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort =
			\| lloc_mort =
			}}
	'''Gabriel Albiac Lópiz''' ([[Utiel]], [[3 de maig]] de [[1950]]) és un filòsof, escritor i colaborador [[Valencians\|valencià]] de mijos de comunicació.		'''Gabriel Albiac Lópiz''' ([[Utiel]], [[3 de maig]] de [[1950]]) és un filòsof, escritor i colaborador [[Valencians\|valencià]] de mijos de comunicació.