G - Historial de revisions

Lluísm en 07:43 23 jul 2025

2025-07-23T07:43:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:43 23 jul 2025
Llínea 32:		Llínea 32:

	== Vore també==		== Vore també==
	*[[Alfabet valencià]]		* [[Alfabet valencià]]
	*[[Dígraf]]		* [[Dígraf]]

	== Referències ==		== Referències ==

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-09-28T21:05:10Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:05 28 set 2022
Llínea 39:		Llínea 39:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{DGLV\|G}}
	{{Commonscat\|G}}		{{Commonscat\|G}}

Alacanti: /* Ortografia */

2022-09-28T20:27:19Z

Ortografia

← Revisió anterior		Revisió de 20:27 28 set 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	* En sò de [ʤ] (girar)		* En sò de [ʤ] (girar)
	# En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: [[argila]], gel, [[giner]].		# En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: [[argila]], gel, [[giner]].
	# Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: [[Jesús]], Jeroni, Jeremies, [[Jerusalem]], jerarquia, jeroglífic.		# Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: [[Jesús]], Jeroni, Jeremies, [[Jerusalem]], jerarquia, [[jeroglífic]].
	# En el grup –IG– en mig de paraula davant de consonant (normalment en formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga; també en paraules compostes com migjorn o migdia.		# En el grup –IG– en mig de paraula davant de consonant (normalment en formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga; també en paraules compostes com migjorn o migdia.
	# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar.		# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar.
	* No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no ''jutge'', llenguage, no ''llenguatge''; correja, no ''corretja''.		* No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no ''jutge'', [[llenguage]], no ''llenguatge''; correja, no ''corretja''.
	* En sò de [ʧ] (roig)		* En sò de [ʧ] (roig)
	# En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, [[Elig]], [[Barig]] (Excepte [[Càlig]] i [[Tírig]] en les quals la I del grup sí que es pronuncia).		# En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, [[Elig]], [[Barig]] (Excepte [[Càlig]] i [[Tírig]] en les quals la I del grup sí que es pronuncia).

Alacanti: /* S'escriu ge */

2022-09-28T20:21:47Z

S'escriu ge

← Revisió anterior		Revisió de 20:21 28 set 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	* En sò de [ʤ] (girar)		* En sò de [ʤ] (girar)
	# En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: [[argila]], gel, [[giner]].		# En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: [[argila]], gel, [[giner]].
	# Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.		# Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: [[Jesús]], Jeroni, Jeremies, [[Jerusalem]], jerarquia, jeroglífic.
	# En el grup –IG– en mig de paraula davant de consonant (normalment en formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga; també en paraules compostes com migjorn o migdia.		# En el grup –IG– en mig de paraula davant de consonant (normalment en formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga; també en paraules compostes com migjorn o migdia.
	# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar.		# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar.
	* No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no ''jutge'', llenguage, no ''llenguatge''; correja, no ''corretja''.		* No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no ''jutge'', llenguage, no ''llenguatge''; correja, no ''corretja''.
	* En sò de [ʧ] (roig)		* En sò de [ʧ] (roig)
	# En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les quals la I del grup sí que es pronuncia).		# En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, [[Elig]], [[Barig]] (Excepte [[Càlig]] i [[Tírig]] en les quals la I del grup sí que es pronuncia).
	# En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig.		# En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig.
	# En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen; mig, mija; despaig, despachar.		# En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen; mig, mija; despaig, despachar.

Alacanti: /* Ortografia */

2022-09-28T20:20:08Z

Ortografia

← Revisió anterior		Revisió de 20:20 28 set 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	=== S'escriu ge ===		=== S'escriu ge ===
	* En sò de [g] (gat)		* En sò de [g] (gat)
	# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua.		# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, [[got]], gust, regal, engolir, [[aigua]].
	# Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, figuera, esguita.		# Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, [[figuera]], esguita.
	# Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncie: aigües, llingüístic.		# Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncie: aigües, llingüístic.
	# En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle.		# En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle.
	# Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.		# Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, [[dracma]], estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.
	# Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga; rec, no reg, pero regar; amarc, no amarg, pero amargar; sanc, no sang, pero sangonera.		# Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga; rec, no reg, pero regar; amarc, no amarg, pero amargar; [[sanc]], no sang, pero sangonera.
	* En sò de [ʤ] (girar)		* En sò de [ʤ] (girar)
	# En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner.		# En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: [[argila]], gel, [[giner]].
	# Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.		# Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.
	# En el grup –IG– en mig de paraula davant de consonant (normalment en formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga; també en paraules compostes com migjorn o migdia.		# En el grup –IG– en mig de paraula davant de consonant (normalment en formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga; també en paraules compostes com migjorn o migdia.

Alacanti en 19:23 28 set 2022

2022-09-28T19:23:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:23 28 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Latin G.svg\|150px\|miniaturadeimagen\|Lletra G]]
	La '''G''', '''g''' en minúscula, és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''.		La '''G''', '''g''' en minúscula, és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''.

Valencian: /* Referències */

2022-09-28T17:56:38Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 17:56 28 set 2022
Llínea 36:		Llínea 36:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|G}}

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]

Alacanti: /* Fonètica */

2022-09-27T01:06:02Z

Fonètica

← Revisió anterior		Revisió de 01:06 27 set 2022
Llínea 8:		Llínea 8:
	És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la ge davent de e i i com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)\|che]] (pronunciar gent com si fora ''chent''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre ge i che. Lo mateix passa en la [[J\|jota]].		És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la ge davent de e i i com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)\|che]] (pronunciar gent com si fora ''chent''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre ge i che. Lo mateix passa en la [[J\|jota]].

	En les comarques del nort de Castelló es diferencien, entre vocals, els antics dígrafs ''tg'' i ''tj'' (pronunciats [d͡ʒ], és dir, com una ge i una [[J\|jota]] normal) de la ge i la jota (pronunciades en estos dialectes [jʒ], és dir, com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge ['me.d͡ʒe])<ref>{{DGLV\| }}~~metge~~</ref> se diferencia de la de "major" (pronunciat en una i davant de la jota, a l'hora pronunciada com en francés, i sense pronunciar la [[R\|er]] final: ''maijó'' [maj'ʒo]). Esta característica dialectal i arcaica no és admissible en un valencià estàndart modern, puix només s'usa en el llenguage d'unes zones i no és general en el restant del valencià, que fa sigles que pergué la diferència entre estos sons.		En les comarques del nort de Castelló es diferencien, entre vocals, els antics dígrafs ''tg'' i ''tj'' (pronunciats [d͡ʒ], és dir, com una ge i una [[J\|jota]] normal) de la ge i la jota (pronunciades en estos dialectes [jʒ], és dir, com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge ['me.d͡ʒe])<ref>{{DGLV\|Metge}}</ref> se diferencia de la de "major" (pronunciat en una i davant de la jota, a l'hora pronunciada com en francés, i sense pronunciar la [[R\|er]] final: ''maijó'' [maj'ʒo]). Esta característica dialectal i arcaica no és admissible en un valencià estàndart modern, puix només s'usa en el llenguage d'unes zones i no és general en el restant del valencià, que fa sigles que pergué la diferència entre estos sons.

	== Ortografia ==		== Ortografia ==

Alacanti: /* Vore també */

2022-09-27T01:04:32Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 01:04 27 set 2022
Llínea 33:		Llínea 33:
	*[[Alfabet valencià]]		*[[Alfabet valencià]]
	*[[Dígraf]]		*[[Dígraf]]

			== Referències ==
			{{Reflist}}

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]

Alacanti: Text reemplaça - 'https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=' a '{{DGLV| }}'

2022-09-27T00:50:05Z

Text reemplaça - 'https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=' a '{{DGLV| }}'

← Revisió anterior		Revisió de 00:50 27 set 2022
Llínea 8:		Llínea 8:
	És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la ge davent de e i i com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)\|che]] (pronunciar gent com si fora ''chent''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre ge i che. Lo mateix passa en la [[J\|jota]].		És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la ge davent de e i i com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)\|che]] (pronunciar gent com si fora ''chent''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre ge i che. Lo mateix passa en la [[J\|jota]].

	En les comarques del nort de Castelló es diferencien, entre vocals, els antics dígrafs ''tg'' i ''tj'' (pronunciats [d͡ʒ], és dir, com una ge i una [[J\|jota]] normal) de la ge i la jota (pronunciades en estos dialectes [jʒ], és dir, com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge ['me.d͡ʒe])<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=~~metge</ref> se diferencia de la de "major" (pronunciat en una i davant de la jota, a l'hora pronunciada com en francés, i sense pronunciar la [[R\|er]] final: ''maijó'' [maj'ʒo]). Esta característica dialectal i arcaica no és admissible en un valencià estàndart modern, puix només s'usa en el llenguage d'unes zones i no és general en el restant del valencià, que fa sigles que pergué la diferència entre estos sons.		En les comarques del nort de Castelló es diferencien, entre vocals, els antics dígrafs ''tg'' i ''tj'' (pronunciats [d͡ʒ], és dir, com una ge i una [[J\|jota]] normal) de la ge i la jota (pronunciades en estos dialectes [jʒ], és dir, com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge ['me.d͡ʒe])<ref>{{DGLV\| }}metge</ref> se diferencia de la de "major" (pronunciat en una i davant de la jota, a l'hora pronunciada com en francés, i sense pronunciar la [[R\|er]] final: ''maijó'' [maj'ʒo]). Esta característica dialectal i arcaica no és admissible en un valencià estàndart modern, puix només s'usa en el llenguage d'unes zones i no és general en el restant del valencià, que fa sigles que pergué la diferència entre estos sons.

	== Ortografia ==		== Ortografia ==