Futurisme - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'feixisme' a 'fascisme'

2022-06-03T17:29:54Z

Text reemplaça - 'feixisme' a 'fascisme'

← Revisió anterior		Revisió de 17:29 3 jun 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	El futurisme va ser nomenat aixina per la seua intenció de trencar absolutament en tota la [[història de l'art]] passada. Rebujava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporànea, la innovació i les darreres tecnologies. Els temes dominants varen ser la [[màquina]] i el [[moviment]]. Per a expressar el moviment, repetixen la mateixa image, com si fos una seqüència fílmica, i això ho varen nomenar "simultaneisme".		El futurisme va ser nomenat aixina per la seua intenció de trencar absolutament en tota la [[història de l'art]] passada. Rebujava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporànea, la innovació i les darreres tecnologies. Els temes dominants varen ser la [[màquina]] i el [[moviment]]. Per a expressar el moviment, repetixen la mateixa image, com si fos una seqüència fílmica, i això ho varen nomenar "simultaneisme".

	Valorava la [[poesia]], l'[[escàndal]], l'audàcia, la [[velocitat]], les [[noves tecnologies]] i el [[canvi]] revolucionari; i també el [[masclisme]], el [[nacionalisme]], la [[guerra]] i l'arquetip del guerrer. Es caracterisava entre d'alters coses per l'exaltació de la [[sensació\|sensualitat]], l'adoració a la tecnologia i la màquina, el retrat de la realitat en moviment i l'expressió [[plasticitat\|plàstica]] en totes les arts, incloent les escèniques i la lliteratura, per eixemple en la disposició en que s'escriu i les tipografies. No pocs futuristes varen simpatisar en el ~~feixisme~~.		Valorava la [[poesia]], l'[[escàndal]], l'audàcia, la [[velocitat]], les [[noves tecnologies]] i el [[canvi]] revolucionari; i també el [[masclisme]], el [[nacionalisme]], la [[guerra]] i l'arquetip del guerrer. Es caracterisava entre d'alters coses per l'exaltació de la [[sensació\|sensualitat]], l'adoració a la tecnologia i la màquina, el retrat de la realitat en moviment i l'expressió [[plasticitat\|plàstica]] en totes les arts, incloent les escèniques i la lliteratura, per eixemple en la disposició en que s'escriu i les tipografies. No pocs futuristes varen simpatisar en el fascisme.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 17:47 8 maig 2020

2020-05-08T17:47:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:47 8 maig 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Direzione_movimento_futurista.jpg\|thumb\|Cartell en adhesions al futurisme, any 1902.]]		[[Archiu:Direzione_movimento_futurista.jpg\|thumb\|Cartell en adhesions al futurisme, any [[1902]].]]

	El '''futurisme''' és un dels primers moviments de la [[vanguardes\|vanguarda artística]]. Procedix del [[cubisme]] i és el primer moviment artístic que s'organisa com a tal, es reconeix i es definix en un [[manifest]]. Aixina, es considera que s'inicia quan, el [[20 de febrer]] de [[1909]], el poeta [[Filippo Tommaso Marinetti]] va publicar el ''[[Manifest del Futurisme]]'' en el diari ''[[Le Figaro]]'' de [[París]].		El '''futurisme''' és un dels primers moviments de la [[vanguardes\|vanguarda artística]]. Procedix del [[cubisme]] i és el primer moviment artístic que s'organisa com a tal, es reconeix i es definix en un [[manifest]]. Aixina, es considera que s'inicia quan, el [[20 de febrer]] de [[1909]], el poeta [[Filippo Tommaso Marinetti]] va publicar el ''[[Manifest del Futurisme]]'' en el diari ''[[Le Figaro]]'' de [[París]].

Jose2 en 17:44 11 abr 2015

2015-04-11T17:44:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:44 11 abr 2015
Llínea 3:		Llínea 3:
	El '''futurisme''' és un dels primers moviments de la [[vanguardes\|vanguarda artística]]. Procedix del [[cubisme]] i és el primer moviment artístic que s'organisa com a tal, es reconeix i es definix en un [[manifest]]. Aixina, es considera que s'inicia quan, el [[20 de febrer]] de [[1909]], el poeta [[Filippo Tommaso Marinetti]] va publicar el ''[[Manifest del Futurisme]]'' en el diari ''[[Le Figaro]]'' de [[París]].		El '''futurisme''' és un dels primers moviments de la [[vanguardes\|vanguarda artística]]. Procedix del [[cubisme]] i és el primer moviment artístic que s'organisa com a tal, es reconeix i es definix en un [[manifest]]. Aixina, es considera que s'inicia quan, el [[20 de febrer]] de [[1909]], el poeta [[Filippo Tommaso Marinetti]] va publicar el ''[[Manifest del Futurisme]]'' en el diari ''[[Le Figaro]]'' de [[París]].

	El futurisme va ser nomenat aixina per la seua intenció de trencar absolutament en tota la [[història de l'art]] passada. Rebujava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporànea, la innovació i les darreres tecnologies. Els temes dominants varen ser la [[màquina]] i el [[moviment]]. Per a expressar el moviment, repetixen la mateixa image, com si fos una seqüència fílmica, i això ho ~~van~~ nomenar "simultaneisme".		El futurisme va ser nomenat aixina per la seua intenció de trencar absolutament en tota la [[història de l'art]] passada. Rebujava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporànea, la innovació i les darreres tecnologies. Els temes dominants varen ser la [[màquina]] i el [[moviment]]. Per a expressar el moviment, repetixen la mateixa image, com si fos una seqüència fílmica, i això ho varen nomenar "simultaneisme".

	Valorava la [[poesia]], l'[[escàndal]], l'audàcia, la [[velocitat]], les [[noves tecnologies]] i el [[canvi]] revolucionari; i també el [[masclisme]], el [[nacionalisme]], la [[guerra]] i l'arquetip del guerrer. Es caracterisava entre d'alters coses per l'exaltació de la [[sensació\|sensualitat]], l'adoració a la tecnologia i la màquina, el retrat de la realitat en moviment i l'expressió [[plasticitat\|plàstica]] en totes les arts, incloent les escèniques i la lliteratura, per eixemple en la disposició en que s'escriu i les tipografies. No pocs futuristes varen simpatisar en el feixisme.		Valorava la [[poesia]], l'[[escàndal]], l'audàcia, la [[velocitat]], les [[noves tecnologies]] i el [[canvi]] revolucionari; i també el [[masclisme]], el [[nacionalisme]], la [[guerra]] i l'arquetip del guerrer. Es caracterisava entre d'alters coses per l'exaltació de la [[sensació\|sensualitat]], l'adoració a la tecnologia i la màquina, el retrat de la realitat en moviment i l'expressió [[plasticitat\|plàstica]] en totes les arts, incloent les escèniques i la lliteratura, per eixemple en la disposició en que s'escriu i les tipografies. No pocs futuristes varen simpatisar en el feixisme.

Jose2 en 17:37 2 oct 2014

2014-10-02T17:37:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:37 2 oct 2014
Llínea 10:		Llínea 10:
	* Marinetti, F.T. ''Manifiestos y textos del futurismo.'' Editorial Quadrata. Buenos Aires. 2007.		* Marinetti, F.T. ''Manifiestos y textos del futurismo.'' Editorial Quadrata. Buenos Aires. 2007.

			[[Categoria:Arts i Cultura]]
	[[Categoria:Futurisme\| ]]		[[Categoria:Futurisme\| ]]

Jose2 en 17:36 2 oct 2014

2014-10-02T17:36:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:36 2 oct 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Direzione_movimento_futurista.jpg\|thumb\|Cartell en adhesions al futurisme, any 1902.]]		[[Archiu:Direzione_movimento_futurista.jpg\|thumb\|Cartell en adhesions al futurisme, any 1902.]]

	El '''futurisme''' és un dels primers moviments de l'[[vanguardes\|vanguarda artística]]. Procedix del [[cubisme]] i és el primer moviment artístic que s'organisa com a tal, es reconeix i es definix en un [[manifest]]. ~~Així~~, es considera que s'inicia quan, el [[20 de febrer]] de [[1909]], el poeta [[Filippo Tommaso Marinetti]] va publicar el ''[[Manifest del Futurisme]]'' al diari ''[[Le Figaro]]'' de [[París]].		El '''futurisme''' és un dels primers moviments de la [[vanguardes\|vanguarda artística]]. Procedix del [[cubisme]] i és el primer moviment artístic que s'organisa com a tal, es reconeix i es definix en un [[manifest]]. Aixina, es considera que s'inicia quan, el [[20 de febrer]] de [[1909]], el poeta [[Filippo Tommaso Marinetti]] va publicar el ''[[Manifest del Futurisme]]'' en el diari ''[[Le Figaro]]'' de [[París]].

	El futurisme va ser nomenat aixina per la seua intenció de trencar absolutament en tota la [[història de l'art]] passada. Rebujava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporànea, la innovació i les darreres tecnologies. Els temes dominants ~~van~~ ser la [[màquina]] i el [[moviment]]. Per a expressar el moviment, repetixen la mateixa image, com si fos una seqüència fílmica, i això ho van nomenar "simultaneisme".		El futurisme va ser nomenat aixina per la seua intenció de trencar absolutament en tota la [[història de l'art]] passada. Rebujava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporànea, la innovació i les darreres tecnologies. Els temes dominants varen ser la [[màquina]] i el [[moviment]]. Per a expressar el moviment, repetixen la mateixa image, com si fos una seqüència fílmica, i això ho van nomenar "simultaneisme".

	Valorava la [[poesia]], l'[[escàndal]], l'audàcia, la [[velocitat]], les [[noves tecnologies]] i el [[canvi]] revolucionari; i també el [[masclisme]], el [[nacionalisme]], la [[guerra]] i l'arquetip del guerrer. Es caracterisava entre d'alters coses per l'exaltació de la [[sensació\|sensualitat]], l'adoració a la tecnologia i la màquina, el retrat de la realitat en moviment i l'expressió [[plasticitat\|plàstica]] en totes les arts, incloent les escèniques i la lliteratura, per eixemple en la disposició en que s'escriu i les tipografies. No pocs futuristes ~~van~~ simpatisar en el feixisme.		Valorava la [[poesia]], l'[[escàndal]], l'audàcia, la [[velocitat]], les [[noves tecnologies]] i el [[canvi]] revolucionari; i també el [[masclisme]], el [[nacionalisme]], la [[guerra]] i l'arquetip del guerrer. Es caracterisava entre d'alters coses per l'exaltació de la [[sensació\|sensualitat]], l'adoració a la tecnologia i la màquina, el retrat de la realitat en moviment i l'expressió [[plasticitat\|plàstica]] en totes les arts, incloent les escèniques i la lliteratura, per eixemple en la disposició en que s'escriu i les tipografies. No pocs futuristes varen simpatisar en el feixisme.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Cartell en adhesions al futurisme, any 1902. El '''futurisme''' és un dels primers moviments de l'[[vangua...».

2014-10-01T11:46:41Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Cartell en adhesions al futurisme, any 1902. El '''futurisme''' és un dels primers moviments de l'[[vangua...».

Pàgina nova

[[Archiu:Direzione_movimento_futurista.jpg|thumb|Cartell en adhesions al futurisme, any 1902.]]

El '''futurisme''' és un dels primers moviments de l'[[vanguardes|vanguarda artística]]. Procedix del [[cubisme]] i és el primer moviment artístic que s'organisa com a tal, es reconeix i es definix en un [[manifest]]. Així, es considera que s'inicia quan, el [[20 de febrer]] de [[1909]], el poeta [[Filippo Tommaso Marinetti]] va publicar el ''[[Manifest del Futurisme]]'' al diari ''[[Le Figaro]]'' de [[París]].

El futurisme va ser nomenat aixina per la seua intenció de trencar absolutament en tota la [[història de l'art]] passada. Rebujava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporànea, la innovació i les darreres tecnologies. Els temes dominants van ser la [[màquina]] i el [[moviment]]. Per a expressar el moviment, repetixen la mateixa image, com si fos una seqüència fílmica, i això ho van nomenar "simultaneisme".

Valorava la [[poesia]], l'[[escàndal]], l'audàcia, la [[velocitat]], les [[noves tecnologies]] i el [[canvi]] revolucionari; i també el [[masclisme]], el [[nacionalisme]], la [[guerra]] i l'arquetip del guerrer. Es caracterisava entre d'alters coses per l'exaltació de la [[sensació|sensualitat]], l'adoració a la tecnologia i la màquina, el retrat de la realitat en moviment i l'expressió [[plasticitat|plàstica]] en totes les arts, incloent les escèniques i la lliteratura, per eixemple en la disposició en que s'escriu i les tipografies. No pocs futuristes van simpatisar en el feixisme.

== Bibliografia ==
* Marinetti, F.T. ''Manifiestos y textos del futurismo.'' Editorial Quadrata. Buenos Aires. 2007.

[[Categoria:Futurisme| ]]