Furs de Valéncia - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2026-04-08T10:49:38Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 10:49 8 abr 2026
Llínea 83:		Llínea 83:

	'...Istum forum romansavit dominus rex...' (Fur XXV), o '...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...' (Fur XXVIII), o '...enmendavit in romantio dominus rex...' (Fur XXXII).\|Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l'any 1547. Biblioteca Valenciana.}}		'...Istum forum romansavit dominus rex...' (Fur XXV), o '...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...' (Fur XXVIII), o '...enmendavit in romantio dominus rex...' (Fur XXXII).\|Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l'any 1547. Biblioteca Valenciana.}}

			{{Cita\|''De estas Cortes de 1261 data la traducción general de los Fueros del latín al valenciano... Dicho texto latino, que contiene una serie de palabras en romance, las contiene en romance valenciano, ya que incluso algunas de las empleadas lo son en fueros que se remiten a la costumbre en tiempo de los moros, lo que lógicamente presupone que tales palabras ya eran usuales en Valencia antes de la reconquista...''\|([[Vicent Lluís Simó Santonja]], 1975)}}

	{{Cita\|''En cuanto a la libertad sorprende leer detenidamente los [[Furs de Valéncia\|Furs valencianos]] para darse cuenta de que a las familias que iban asentándose en estas tierras de realengo se les concederían unos privilegios y unas condiciones jurídicas excepcionales – que aún hoy resultan inconcebibles para muchos territorios de aquel siglo XIII europeo – y unos beneficios para quienes emigraban a las tierras valencianas de las de señorío e iban a asentarse en un territorio de libertad, prometedor de oportunidades que, en modo alguno, gozaron en sus lugares de procedencia y en el que su condición de vehí les concedía defensa y protección, a saber:''		{{Cita\|''En cuanto a la libertad sorprende leer detenidamente los [[Furs de Valéncia\|Furs valencianos]] para darse cuenta de que a las familias que iban asentándose en estas tierras de realengo se les concederían unos privilegios y unas condiciones jurídicas excepcionales – que aún hoy resultan inconcebibles para muchos territorios de aquel siglo XIII europeo – y unos beneficios para quienes emigraban a las tierras valencianas de las de señorío e iban a asentarse en un territorio de libertad, prometedor de oportunidades que, en modo alguno, gozaron en sus lugares de procedencia y en el que su condición de vehí les concedía defensa y protección, a saber:''
Llínea 98:		Llínea 100:
	6.- ''una moneda de cambio libre y ajustada a un módulo, esto es, el morabatí''		6.- ''una moneda de cambio libre y ajustada a un módulo, esto es, el morabatí''

	7.- ''y el libre ejercicio de su religión, en mezquitas y sinagogas, protegidas por la autoridad real''}}		7.- ''y el libre ejercicio de su religión, en mezquitas y sinagogas, protegidas por la autoridad real''\|''[[Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana]]'', per [[Francisco A. Roca Traver]] ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2008) Conferència inaugural del curs 2008-2009. 14 de novembre de 2008}}

	* ''[[Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana]]''. [[Francisco A. Roca Traver]] ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2008) Conferència inaugural del curs 2008-2009. 14 de novembre de 2008.

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier en 18:00 23 dec 2025

2025-12-23T18:00:48Z

@@ Llínea 70: / Llínea 70: @@
 ::::::::''Extracte del '''Decret d'abolició dels furs d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] '''''
-== Edicions fascimil ==
+== Edicions facscimil ==
 Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles veu la llum en l'[[octubre]] de l'any [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada u d'ells doctor en la seua disciplina.
@@ Llínea 83: / Llínea 83: @@
 '...Istum forum romansavit dominus rex...' (Fur XXV), o '...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...' (Fur XXVIII), o '...enmendavit in romantio dominus rex...' (Fur XXXII).|Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l'any 1547. Biblioteca Valenciana.}}
 == Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'Salzedella' a 'Salzadella'

2025-08-15T04:14:26Z

Text reemplaça - 'Salzedella' a 'Salzadella'

← Revisió anterior		Revisió de 04:14 15 ago 2025
Llínea 37:		Llínea 37:
	És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt\|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].		És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt\|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].

	Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea\|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[~~Salzedella~~]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].		Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea\|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzadella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].

	En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert\|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].		En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert\|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-08-05T17:12:53Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:12 5 ago 2025
Llínea 102:		Llínea 102:
	*[https://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]		*[https://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]
	*[https://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta]		*[https://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta]
			*[https://deniadigital.es/art/21486/la-constitucion-valenciana La Constitución Valenciana - [[Pedro Fuentes Caballero]] - [[Associació Cultural Roc Chabàs]] - Dénia Digital]

	{{Llista artículs destacats}}		{{Llista artículs destacats}}

Jose2: Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

2025-06-14T09:00:35Z

Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

← Revisió anterior		Revisió de 09:00 14 jun 2025
Llínea 47:		Llínea 47:
	En l'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa l'instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].		En l'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa l'instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].

	En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc de que en el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes foren consolidant a poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].		En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc de que en el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes foren consolidant poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].

	De fet, en les Corts Valencianes de [[1329]] fon quan Burriana i [[Vilarreal (Castelló)\|Vilarreal]] acceptaren els furs de Valéncia i s'incorporaren a les Corts Valencianes. Fins ad aquell moment havien estat someses als furs aragonesos.		De fet, en les Corts Valencianes de [[1329]] fon quan Burriana i [[Vilarreal (Castelló)\|Vilarreal]] acceptaren els furs de Valéncia i s'incorporaren a les Corts Valencianes. Fins ad aquell moment havien estat someses als furs aragonesos.
Llínea 55:		Llínea 55:
	Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] obligaren a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam\|musulmans]] i [[judeu]]s) donà lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal feu que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' s'impongué sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.		Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] obligaren a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam\|musulmans]] i [[judeu]]s) donà lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal feu que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' s'impongué sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.

	Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar a poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials atragueren immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] entrà en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].		Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials atragueren immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] entrà en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].

	Els furs establiren també els llímits del regne, fins a [[1304]] delimitat pel [[tractat d'Almizra]] de [[1244]], a la llínea Biar-Busot i a partir d'eixa data, en virtut del [[Sentències arbitrals de Torrella\|tratat de Torrella]] incorporaria [[Oriola]] [[Guardamar]], [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Novelda]]. Este territori era l'àmbit d'aplicació de la llei valenciana que estipulava ademés sobre la [[Real valencià\|moneda valenciana]], les mides, volums i pesos aixina com la redacció i datació unificada dels documents públics.		Els furs establiren també els llímits del regne, fins a [[1304]] delimitat pel [[tractat d'Almizra]] de [[1244]], a la llínea Biar-Busot i a partir d'eixa data, en virtut del [[Sentències arbitrals de Torrella\|tratat de Torrella]] incorporaria [[Oriola]] [[Guardamar]], [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Novelda]]. Este territori era l'àmbit d'aplicació de la llei valenciana que estipulava ademés sobre la [[Real valencià\|moneda valenciana]], les mides, volums i pesos aixina com la redacció i datació unificada dels documents públics.

Xavier en 12:38 27 nov 2024

2024-11-27T12:38:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:38 27 nov 2024
Llínea 4:		Llínea 4:

	Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]] ''' o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia\|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó\|Jaume I]] els jurà i promulgà en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a l'any [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].		Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]] ''' o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia\|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó\|Jaume I]] els jurà i promulgà en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a l'any [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].

			== Història ==

	'''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I]] els jurà i promulgà i arromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a l'any [[1707]], despuix de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de Valéncia]], en [[juny]] del mateix any, se pergueren els furs.		'''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I]] els jurà i promulgà i arromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a l'any [[1707]], despuix de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de Valéncia]], en [[juny]] del mateix any, se pergueren els furs.

Xavier en 12:36 27 nov 2024

2024-11-27T12:36:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:36 27 nov 2024
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Orige ==		== Orige ==

	Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en l'any [[1233]]. Únicament se troba una excepció fins a [[1240]] i és el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Maestre]] en l'any [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que [[Jaume I]] donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de [[Valéncia]] i diverses viles, que es crearen despuix de la conquista per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora ad esta llegislació, (o a lo manco no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües]] de la vega de [[Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[Cambra dels jurats de Valéncia]]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.		Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en l'any [[1233]]. Únicament se troba una excepció fins a [[1240]] i és el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Maestre]] en l'any [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que [[Jaume I]] donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de [[Valéncia]] i diverses viles, que es crearen despuix de la conquista per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora ad esta llegislació, (o a lo manco no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües]] de la vega de [[Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[Cambra dels jurats de Valéncia]]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.

Llínea 29:		Llínea 30:

	== Acceptació i extensió dels Furs de Valéncia ==		== Acceptació i extensió dels Furs de Valéncia ==

	El jurament dels furs per [[Jaume I]] i per atres reis de la [[Corona d'Aragó]] obtingué contraprestacions econòmiques per a la corona. El primer jurament de l'any 1261 ho feu el rei a canvi d'una assignació de 48.000 sous reunits i donats per la ciutat de Valéncia, els llocs i viles de l'Horta de Valéncia que pertanyien a clercs i nobles i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Onda]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].		El jurament dels furs per [[Jaume I]] i per atres reis de la [[Corona d'Aragó]] obtingué contraprestacions econòmiques per a la corona. El primer jurament de l'any 1261 ho feu el rei a canvi d'una assignació de 48.000 sous reunits i donats per la ciutat de Valéncia, els llocs i viles de l'Horta de Valéncia que pertanyien a clercs i nobles i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Onda]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].

Llínea 48:		Llínea 50:

	== Característiques pròpies dels Furs i les seues implicacions ==		== Característiques pròpies dels Furs i les seues implicacions ==

	Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] obligaren a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam\|musulmans]] i [[judeu]]s) donà lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal feu que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' s'impongué sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.		Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] obligaren a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam\|musulmans]] i [[judeu]]s) donà lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal feu que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' s'impongué sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.

Llínea 66:		Llínea 69:

	== Edicions fascimil ==		== Edicions fascimil ==

	Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles veu la llum en l'[[octubre]] de l'any [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada u d'ells doctor en la seua disciplina.		Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles veu la llum en l'[[octubre]] de l'any [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada u d'ells doctor en la seua disciplina.

	Atres edicions no han tengut la mateixa sort, com ara la de l'[[Universitat de Valéncia]] que fon furtada per encàrrec del Campus del Tarongers a finals del [[sigle XX]].		Atres edicions no han tengut la mateixa sort, com ara la de l'[[Universitat de Valéncia]] que fon furtada per encàrrec del Campus del Tarongers a finals del [[sigle XX]].

			== Cites ==

			{{Cita\|Els Furs del Regne de Valencia, que es troben en la vitrina d'honor del Salo Foral de l'Ajuntament de Valencia, varen ser escrits originariament en llati. Despres, per a que els valencians de tot el Regne els entengueren i pogueren complir-los, Jaume I (Montpellier, 1208-1276), ordenà que es traduiren a la llengua que el poble parlava: el “Romanç”. Ell els revisà, els aprovà, els signà i els jurà el 7 d´abril de 1261.

			Cent cinc voltes apareix en els Furs “...arromançat per lo senyor rey...”; mai no es nomena un atre idioma. Posteriorment es tornaren a traduir al llati, no faltant la consabuda explicacio:

			'...Istum forum romansavit dominus rex...' (Fur XXV), o '...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...' (Fur XXVIII), o '...enmendavit in romantio dominus rex...' (Fur XXXII).\|Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l'any 1547. Biblioteca Valenciana.}}

	== Referències ==		== Referències ==

	* García Edo, Vicente. «La redacción y promulgación de la "Costum" de Valencia». Universitat Jaume I de Castelló		* García Edo, Vicente. «La redacción y promulgación de la "Costum" de Valencia». Universitat Jaume I de Castelló
	* García Edo, Vicente. «Orígenes del Derecho foral valenciano». Revista valenciana déstudis autonòmics-Conselleria de Gobernació de la Generalitat Valenciana		* García Edo, Vicente. «Orígenes del Derecho foral valenciano». Revista valenciana déstudis autonòmics-Conselleria de Gobernació de la Generalitat Valenciana
Llínea 76:		Llínea 89:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	* [[Roc Chabás\|Chabas, Roque]]. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L. ISBN 978-84-8339-380-2		* [[Roc Chabás\|Chabas, Roque]]. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L. ISBN 978-84-8339-380-2
	* [[Antonio Ubieto Arteta\|Ubieto Arteta, Antonio]]. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0		* [[Antonio Ubieto Arteta\|Ubieto Arteta, Antonio]]. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0
Llínea 82:		Llínea 96:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	{{Commonscat\|Furs de València}}		{{Commonscat\|Furs de València}}
	*[https://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]		*[https://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]

Jose2 en 11:48 25 jul 2023

2023-07-25T11:48:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:48 25 jul 2023
Llínea 73:		Llínea 73:
	* García Edo, Vicente. «La redacción y promulgación de la "Costum" de Valencia». Universitat Jaume I de Castelló		* García Edo, Vicente. «La redacción y promulgación de la "Costum" de Valencia». Universitat Jaume I de Castelló
	* García Edo, Vicente. «Orígenes del Derecho foral valenciano». Revista valenciana déstudis autonòmics-Conselleria de Gobernació de la Generalitat Valenciana		* García Edo, Vicente. «Orígenes del Derecho foral valenciano». Revista valenciana déstudis autonòmics-Conselleria de Gobernació de la Generalitat Valenciana
			* Narbona, Rafael; Muñoz, Rosa; Cruselles, Enrique (1988). «Las instituciones». En Manuel Cerdá (dir.), ed. Historia del pueblo valenciano. Valéncia: Levante. Pag. 272. ISBN 84-404-3763-3

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* [[Roc Chabás\|Chabas, Roque]]. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L. ISBN 978-84-8339-380-2		* [[Roc Chabás\|Chabas, Roque]]. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L. ISBN 978-84-8339-380-2
	* [[Antonio Ubieto Arteta\|Ubieto Arteta, Antonio]]. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0		* [[Antonio Ubieto Arteta\|Ubieto Arteta, Antonio]]. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0
	* Narbona, Rafael; Muñoz, Rosa; Cruselles, Enrique (1988). «Las instituciones». En Manuel Cerdá (dir.), ed. Historia del pueblo valenciano. Valéncia: Levante. ISBN 84-404-3763-3
	* Peset Reig, Mariano (1989). «Furs de Valencia: su sentido y vigencia». En torno al 750 aniversario: antecedentes y consecuencias de a conquista de Valencia. ISBN 84-7455-101-3		* Peset Reig, Mariano (1989). «Furs de Valencia: su sentido y vigencia». En torno al 750 aniversario: antecedentes y consecuencias de a conquista de Valencia. ISBN 84-7455-101-3
	* Santoyo, Julio-César (2004). «La traducción en el ámbito de la cultura castellana». Historia de la traducción en España. ISBN 84-7579-881-0		* Santoyo, Julio-César (2004). «La traducción en el ámbito de la cultura castellana». Historia de la traducción en España. ISBN 84-7579-881-0

Jose2: /* Referències */

2023-07-25T11:47:38Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 11:47 25 jul 2023
Llínea 71:		Llínea 71:

	== Referències ==		== Referències ==
	~~{{Traduït~~ de~~\|es\|Fueros_de_Valencia}}~~		* García Edo, Vicente. «La redacción y promulgación de la "Costum" de Valencia». Universitat Jaume I de Castelló
			* García Edo, Vicente. «Orígenes del Derecho foral valenciano». Revista valenciana déstudis autonòmics-Conselleria de Gobernació de la Generalitat Valenciana

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2: /* Bibliografia */

2023-07-25T11:46:18Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:46 25 jul 2023
Llínea 78:		Llínea 78:
	* Narbona, Rafael; Muñoz, Rosa; Cruselles, Enrique (1988). «Las instituciones». En Manuel Cerdá (dir.), ed. Historia del pueblo valenciano. Valéncia: Levante. ISBN 84-404-3763-3		* Narbona, Rafael; Muñoz, Rosa; Cruselles, Enrique (1988). «Las instituciones». En Manuel Cerdá (dir.), ed. Historia del pueblo valenciano. Valéncia: Levante. ISBN 84-404-3763-3
	* Peset Reig, Mariano (1989). «Furs de Valencia: su sentido y vigencia». En torno al 750 aniversario: antecedentes y consecuencias de a conquista de Valencia. ISBN 84-7455-101-3		* Peset Reig, Mariano (1989). «Furs de Valencia: su sentido y vigencia». En torno al 750 aniversario: antecedentes y consecuencias de a conquista de Valencia. ISBN 84-7455-101-3
	*		* Santoyo, Julio-César (2004). «La traducción en el ámbito de la cultura castellana». Historia de la traducción en España. ISBN 84-7579-881-0
	Santoyo, Julio-César (2004). «La traducción en el ámbito de la cultura castellana». Historia de la traducción en España. ISBN 84-7579-881-0

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

← Revisió anterior		Revisió de 04:14 15 ago 2025
Llínea 37:		Llínea 37:
	És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt\|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].		És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt\|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].

	Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea\|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[~~Salzedella~~]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].		Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea\|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzadella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].

	En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert\|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].		En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert\|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].