https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=FurnariusFurnarius - Historial de revisions2026-07-08T04:51:10ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Furnarius&diff=493954&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au2026-07-08T01:15:20Z<p>Bot: Creant artícul sobre l'au</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Furnarius leucopus cinnamomeus-20090110.jpg|miniatura|forners (''Furnarius'')]]<br />
<br />
<br />
<br />
Els '''forners''' ('''''Furnarius''''') són un [[genus|gènero]] d'[[aus]] [[Passeriformes|paseriformes]] pertanyent a la [[família (biologia)|família]] [[Furnariidae]] que agrupa a [[espècie]]s natives d'[[Amèrica del Sur]] a on es distribuïxen des del nort de [[Colòmbia]] i [[Veneçola]] fins al nort de la [[Patagonia]] en [[Argentina]].<ref name=cle/> Són cridades aixina degut a que el seu niu té la forma d'un [[forn|forn de fanc]].<ref>{{cita lliure|any=2005|llinage={{versalita|Colucci}}|nomene={{versalita|Félix}}|títul=Diccionari folklórico de la flora i la fauna d'Amèrica|serie=Biblioteca de Cultura Popular|editorial=edicions Del Sol|url=http://books.google.com.ar/books?aneu=fDaBNwDKqrcC&printsec=frontcover&dq=Diccionari+folkl%C3%B3ric+de+la+flora+i+la+fauna+de+Am%C3%A9rica&hl=és&ei=ClivTpXaDYPqgQfN46jDAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&vejau=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=Forner&f=false}}</ref> <br />
<br />
==Noms populars==<br />
Als seus membres li'ls coneix àmpliament pel nom popular de '''forners'''.<ref name="sèu">{{Noms aus SEO 8 |fechaacceso =12 de novembre de 2014. P. 104}}</ref> En atres localitats poden ser cridats de '''tiluchi''', en [[Santa Creu (departament, Bolívia)|Santa Creu]], [[Bolívia]]; '''chilalo''' en el [[Departament de Piura]], [[Tombes]] i [[Departament de Lambayeque|Lambayeque]], [[Perú]]; en [[Argentina]] li'l coneix com a '''caser''' en [[Tucumán]] i [[Entre Rius]], '''caserito''' en [[Província de Santiago del Estero|Santiago del Estero]], '''alonsito''' en [[Província de Corrents|Corrents]] i en [[Paraguay]], '''albañil''' (en Argentina, Colòmbia i Veneçola).<ref name="AArg4">{{cita publicació|any=2016 |llinage={{versalita|de la Penya}}|nomene={{versalita|Martín R.}}|títul=Aus Argentines: Descripció, Comportament, Reproducció i Distribució. Trogonidae a Furnariidae|publicació= Comunicacions del Museu Provincial de Ciències Naturals “Florentino Ameghino” (Nova Série).|volum=20|número=2|pàgines=1-620|issn=0325-3856 |uns atres= [http://www.avespampa.com.ar/notas/aves_argentinas_4_trogonidae_a_furnariidae.pdf Forner ''Frunarius rufus'' (Gmelin), 1788, p.381-391] |fechaacceso=2 de decembre de 2018}}</ref><br />
<br />
==Etimologia==<br />
El nom genèric masculí «''Furnarius''» prové del [[idioma llatí|llatí]] «''furnarius''» que significa ‘panader’, o «''furnus''» que significa ‘forn’; en referència al distintiu niu de les espècies del gènero.<ref name="JJ">{{cita lliure|llinage={{versalita|Jobling}}|nomene=J.A.|enlaceautor=James A. Jobling|any=2010|cita=''Furnarius'', p. 166|títul=Helm Dictionary of Scientific Bird Names|idioma=en|editorial=Bloomsbury Publishing|ubicació=Londres|isbn=9781408133262|pàgines=1–432|url=https://archive.org/details/Helm_Dictionary_of_Scientific_Bird_Names_by_James_A._Jobling}}</ref><br />
<br />
==Particularitats==<br />
===Niu===<br />
<br />
La parella construïx el niu. El seu pes final promedia els 5 [[kg]], i adquirix una durea considerable una volta sec.<br />
Posseïx forma exterior redonejada en una obertura redonejada a la dreta o l'esquerra, donant accés a un passadiç que separa per mig d'una paret interna al llit o "habitació" en a on es incubarán els ous.<br />
<br />
Cada niu s'utilisa una volta, per #lo que es construïx un atre a l'any següent. Els usats queden lliures per a qui vullga utilisar-ho, ya siga una atra espècie d'au o l'home per a adorn, #lo que freqüentment ocorre.<br />
<br />
===Cante===<br />
El sò que emet el Forner és un esclat fort i rítmic de sílabes que semblaren dir "quip"o "yip", a sovint ho emet a duo mentres bat les seues ales enèrgicament.<br />
<br />
==Reproducció==<br />
La parella es manté junta tota la vida. Arribada la [[primavera]], la cambra del niu alberga un promig de quatre ous, incuban abdós pares de modo alternatiu, durant 15 dies. Quan un retorna, es ''anuncia'' en la seua vora per a que l'atre ixca. Per la seua dieta i tamany sol ser víctima de parasitisme per part del [[tordo renegrido]], i li'ls pot vore criant a pichones d'esta espècie.<br />
<br />
==Comportament==<br />
De la mateixa manera que les [[Columbidae|colomes]], els forners que conviuen en les ciutats posseïxen un caràcter manso per lo que poden apreciar-se en rodalia dels humans. No és un au migratòria. <br />
<br />
==Taxonomia==<br />
<br />
Les anteriorment subespecies ''F. leucopus cinnamomeus'' i ''F. leucopus longirostris'' ya eren tractades com a espècies plenes pel [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC),<ref name="iocFur">{{IOC Furnariidae|fechaacceso =14 de novembre de 2018.|any=8.2./2018.}}</ref> per [[Aus del Món]] (HBW) i per [[Birdlife International]] (BLI), i més recentment per [[Taxonomia de Clements|Clements checklist/eBird]].<ref name="cle">{{Clements v2023}}</ref> A pesar de reconéixer que mereixerien ser elevades al ranc d'espècies plenes,el [[American Ornithological Society|Comité de Classificació de Sudamérica]] (SACC) va rebujar la Proposta N.º 35,<ref>{{versalita|Van Remsen}}, juliol de 2003. [https://www.museum.lsu.edu/Remsen/SACCprop35.htm «Separar ''Furnarius cinnamomeus'' de ''F. leucopus''»] Proposta (35) al South American Classification Committee. En anglés.</ref> de separació de les subespecies, per insuficiència de senyes publicades.<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Aus d'Amèrica]]</div>ValBOT