Fur de Jaca - Historial de revisions

Lluísm en 12:36 3 ago 2023

2023-08-03T12:36:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:36 3 ago 2023
Llínea 21:		Llínea 21:
	== Datació ==		== Datació ==
	Si be, el original base, es situa a finals del [[sigle XI]], els diferents paleógrafs que han estudiat el '''Fur de Jaca''' no s'ha posat d'acort sobre l'any exacte de redacció del document. L'any de redacció, estaria entre [[1076]] i [[1094]], puix per una part, el document parla de [[Sancho Ramírez]] com "Aragonensium rex et Panpilonensium", i este fon rei de [[Navarra]] entre [[1076]] i [[1094]]; i per atra part, la data del document fa referència a l'Era "T C" (1100), lo que nos portaria a un poc provable any [[1062]], un any abans de l'inici del seu regnat com a rei d'[[Aragó]].		Si be, el original base, es situa a finals del [[sigle XI]], els diferents paleógrafs que han estudiat el '''Fur de Jaca''' no s'ha posat d'acort sobre l'any exacte de redacció del document. L'any de redacció, estaria entre [[1076]] i [[1094]], puix per una part, el document parla de [[Sancho Ramírez]] com "Aragonensium rex et Panpilonensium", i este fon rei de [[Navarra]] entre [[1076]] i [[1094]]; i per atra part, la data del document fa referència a l'Era "T C" (1100), lo que nos portaria a un poc provable any [[1062]], un any abans de l'inici del seu regnat com a rei d'[[Aragó]].


	== Contingut ==		== Contingut ==
Llínea 28:		Llínea 27:

	Ademés, és un fur aragonés fet per a francs, en quant tenia com a principal fi atraure població de més allà dels [[Pirineus]], garantisant la seua llibertat i la consideració de la "classe mija" de l'época (els burguesos i mercaders) en pla d'igualtat en els cavallers, aixina com la protecció de la propietat privada i les facilitats per a poder adquirir-la.		Ademés, és un fur aragonés fet per a francs, en quant tenia com a principal fi atraure població de més allà dels [[Pirineus]], garantisant la seua llibertat i la consideració de la "classe mija" de l'época (els burguesos i mercaders) en pla d'igualtat en els cavallers, aixina com la protecció de la propietat privada i les facilitats per a poder adquirir-la.


	== Furs derivats del de Jaca ==		== Furs derivats del de Jaca ==
Llínea 41:		Llínea 39:

	Les noves redaccions no es fonamentaven en un model de foralitat burguesa, sino en un fur militar o d'infançons, salvat d'alguns recorts puntuals, i progressivament, el Fur de [[Jaca]] anà cedint davant la vitalitat del Fur d'[[Aragó]], i sobretot, de les coleccions oficials d'estos.		Les noves redaccions no es fonamentaven en un model de foralitat burguesa, sino en un fur militar o d'infançons, salvat d'alguns recorts puntuals, i progressivament, el Fur de [[Jaca]] anà cedint davant la vitalitat del Fur d'[[Aragó]], i sobretot, de les coleccions oficials d'estos.


	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm: Text reemplaça - '== Bibliografía ==' a '== Bibliografia =='

2023-08-03T12:27:02Z

Text reemplaça - '== Bibliografía ==' a '== Bibliografia =='

← Revisió anterior		Revisió de 12:27 3 ago 2023
Llínea 43:		Llínea 43:


	== ~~Bibliografía~~ ==		== Bibliografia ==
	*ARNAL PURROY, Mª. L., BARRERO GARCÍA, A. Mª., BIELZA DE ORY, V.,'' et al''. ''El Fuero de Jaca. Estudios.'' Zaragoza: El Justicia de Aragón,[[ 2003]].		*ARNAL PURROY, Mª. L., BARRERO GARCÍA, A. Mª., BIELZA DE ORY, V.,'' et al''. ''El Fuero de Jaca. Estudios.'' Zaragoza: El Justicia de Aragón,[[ 2003]].
	*MOLHO, Maurice. [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=102730 «Difusión del Derecho pirenaico (Fuero de Jaca) en el Reino de Aragón.»]. ''Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de [[Barcelona]] ''. [[Barcelona]] : Real Academia de Buenas Letras, [[1960]], Tomo XXVIIII, págs. 265-352. Copia digital: Biblioteca Virtual de Derecho Aragonés. [[Zaragoza]], [[2002]].		*MOLHO, Maurice. [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=102730 «Difusión del Derecho pirenaico (Fuero de Jaca) en el Reino de Aragón.»]. ''Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de [[Barcelona]] ''. [[Barcelona]] : Real Academia de Buenas Letras, [[1960]], Tomo XXVIIII, págs. 265-352. Copia digital: Biblioteca Virtual de Derecho Aragonés. [[Zaragoza]], [[2002]].

Jose2: Text reemplaça - 'a San ' a 'a Sant '

2022-06-12T16:23:18Z

Text reemplaça - 'a San ' a 'a Sant '

← Revisió anterior		Revisió de 16:23 12 jun 2022
Llínea 32:		Llínea 32:
	== Furs derivats del de Jaca ==		== Furs derivats del de Jaca ==

	El '''Fur de Jaca''' s'estengué per tots els territoris aragonesos dels [[Pirineus]], i acabà sent "transplantat" inclús fora d'[[Aragó]], i el propi [[Sancho Ramírez]] l'usà en la creació d'[[Estella]] en l'any [[1090]], concedint-lo [[Alfons I d'Aragó\|Alfons I]] a [[Sangüesa]] en [[1122]] i al barri de San Cernín, de [[Pamplona]] en [[1129]], a on en el mateix sigle s'estengué a la Navarrería i a ~~San~~ Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'estengué a [[Sant Sebastià]] i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en [[França]].		El '''Fur de Jaca''' s'estengué per tots els territoris aragonesos dels [[Pirineus]], i acabà sent "transplantat" inclús fora d'[[Aragó]], i el propi [[Sancho Ramírez]] l'usà en la creació d'[[Estella]] en l'any [[1090]], concedint-lo [[Alfons I d'Aragó\|Alfons I]] a [[Sangüesa]] en [[1122]] i al barri de San Cernín, de [[Pamplona]] en [[1129]], a on en el mateix sigle s'estengué a la Navarrería i a Sant Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'estengué a [[Sant Sebastià]] i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en [[França]].

	El Fur evolucionà, i en l'any [[1134]] [[Ramiro “el Monge”]] concedí a [[Jaca]] les franquícies que fruïen els burguesos de [[Montpellier]], en tant que a lo llarc del [[sigle XII]] diversos pràctics procediren a completar-lo en gran encert i prestigi, puix [[Alfons II d'Aragó\|Alfons II]] en [[1187]] declarà saber que de [[Castella]], [[Navarra]] i atres terres solien acodir a Jaca en tal de conéixer les bones costums i els seus furs, i encara en [[agost]] de [[1342]], els jurats i hòmens bons de la ciutat respongueren ad una consulta realisada pels vint jurats i hòmens bons de la ciutat de [[Pamplona]], donada la confusió que experimentaven al tindre diversos eixemplars (o versions) del Fur de Jaca, no concordants entre sí.		El Fur evolucionà, i en l'any [[1134]] [[Ramiro “el Monge”]] concedí a [[Jaca]] les franquícies que fruïen els burguesos de [[Montpellier]], en tant que a lo llarc del [[sigle XII]] diversos pràctics procediren a completar-lo en gran encert i prestigi, puix [[Alfons II d'Aragó\|Alfons II]] en [[1187]] declarà saber que de [[Castella]], [[Navarra]] i atres terres solien acodir a Jaca en tal de conéixer les bones costums i els seus furs, i encara en [[agost]] de [[1342]], els jurats i hòmens bons de la ciutat respongueren ad una consulta realisada pels vint jurats i hòmens bons de la ciutat de [[Pamplona]], donada la confusió que experimentaven al tindre diversos eixemplars (o versions) del Fur de Jaca, no concordants entre sí.

Jose2: Text reemplaça - ' Contengut ' a ' Contingut '

2019-06-12T19:17:37Z

Text reemplaça - ' Contengut ' a ' Contingut '

← Revisió anterior		Revisió de 19:17 12 jun 2019
Llínea 23:		Llínea 23:


	== ~~Contengut~~ ==		== Contingut ==

	El fur base procedix del «rei dels aragonesos i dels pamplonesos» [[Sancho Ramírez]], en l'any [[1063]], qui desijava establir una «ciutat» en sa «vila» de "Jacqua". Esta carta jaquesa, dispensa als habitants dels «mals furs» anteriors, que consistirien en durs tributs o càrregues vexatòries, i confirma als pobladors els «bons furs» que li solicitaren els habitants de la ciutat.		El fur base procedix del «rei dels aragonesos i dels pamplonesos» [[Sancho Ramírez]], en l'any [[1063]], qui desijava establir una «ciutat» en sa «vila» de "Jacqua". Esta carta jaquesa, dispensa als habitants dels «mals furs» anteriors, que consistirien en durs tributs o càrregues vexatòries, i confirma als pobladors els «bons furs» que li solicitaren els habitants de la ciutat.

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T13:14:01Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 13:14 22 feb 2018
Llínea 23:		Llínea 23:


	== ~~Contingut~~ ==		== Contengut ==

	El fur base procedix del «rei dels aragonesos i dels pamplonesos» [[Sancho Ramírez]], en l'any [[1063]], qui desijava establir una «ciutat» en sa «vila» de "Jacqua". Esta carta jaquesa, dispensa als habitants dels «mals furs» anteriors, que consistirien en durs tributs o càrregues vexatòries, i confirma als pobladors els «bons furs» que li solicitaren els habitants de la ciutat.		El fur base procedix del «rei dels aragonesos i dels pamplonesos» [[Sancho Ramírez]], en l'any [[1063]], qui desijava establir una «ciutat» en sa «vila» de "Jacqua". Esta carta jaquesa, dispensa als habitants dels «mals furs» anteriors, que consistirien en durs tributs o càrregues vexatòries, i confirma als pobladors els «bons furs» que li solicitaren els habitants de la ciutat.

Jose2 en 15:27 12 set 2017

2017-09-12T15:27:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:27 12 set 2017
Llínea 15:		Llínea 15:
	Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set còdex de les versions en romanç del '''Fur de Jaca'''. Independentment del seu orige, els còdex estan redactats en occità (Provençal, segons M. Molho), i en [[aragonés]] (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en [[Navarra]]). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts térmens castellans.		Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set còdex de les versions en romanç del '''Fur de Jaca'''. Independentment del seu orige, els còdex estan redactats en occità (Provençal, segons M. Molho), i en [[aragonés]] (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en [[Navarra]]). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts térmens castellans.

	L'importància llingüística per als valencians d'estos documents, radica en que el romanç aragonés en que estan escrits molts d'ells podria passar perfectament per [[català]] o per [[occità]] antic (inclús per [[valencià]] antic), pero no és ni u ni atre. Aixina que la pregunta és evident: ''¿En quin idioma parlaven els aragonesos si els testimonis més antics del [[català]] es remonten a finals del [[sigle XI]]?''. La conclusió més evident és que, com a mínim, al mateix temps (o inclús ans) de que en [[Lleida]] s'escrigueren les ''Homilíes d'Organyà'' o el ''Forum Iudicum'' (supost orige oficial del català segons les fonts catalanes), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al [[valencià]] (i fortament influenciat per l'[[occità]], com el propi [[català]]) que no fon producte de cap conquista o colonisació d'[[Aragó]] per catalans, ya que estos mai conquistaren ni repoblaren [[Aragó]]. En atres paraules, estos documents són una bona mostra de que, durant els sigles [[sigle XI\|XI]]-[[sigle XII\|XII]]-[[sigle XIII\|XIII]], ans de la castellanisació actual d'[[Aragó]], era perfectament factible l'existència paralela d'un romanç (o romanços) paregut al [[català]], pero sense cap filiació catalana, fora de [[Catalunya]].		L'importància llingüística per als valencians d'estos documents, radica en que el romanç aragonés en que estan escrits molts d'ells podria passar perfectament per [[català]] o per [[occità]] antic (inclús per [[valencià]] antic), pero no és ni u ni atre. Aixina que la pregunta és evident: ''¿En quin idioma parlaven els aragonesos si els testimonis més antics del [[català]] es remonten a finals del [[sigle XI]]?''. La conclusió més evident és que, com a mínim, al mateix temps (o inclús ans) de que en [[Lleida]] s'escrigueren les ''Homilíes d'Organyà'' o el ''Forum Iudicum'' (supost orige oficial del català segons les fonts catalanes), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al [[valencià]] (i fortament influenciat per l'[[occità]], com el propi [[català]]) que no fon producte de cap conquista o colonisació d'[[Aragó]] per catalans, ya que estos mai conquistaren ni repoblaren [[Aragó]].

			En atres paraules, estos documents són una bona mostra de que, durant els sigles [[sigle XI\|XI]]-[[sigle XII\|XII]]-[[sigle XIII\|XIII]], ans de la castellanisació actual d'[[Aragó]], era perfectament factible l'existència paralela d'un romanç (o romanços) paregut al [[català]], pero sense cap filiació catalana, fora de [[Catalunya]].

	== Datació ==		== Datació ==

Jose2 en 10:50 4 ago 2017

2017-08-04T10:50:01Z

Jose2 en 11:14 26 gin 2016

2016-01-26T11:14:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:14 26 gin 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	Sa finalitat era, d’acort a son text, dispensar a sos habitants dels "''mals furs''", confirmant els "''bons furs''" que s'havien solicitat en anterioritat, en el context d'una política d’atracció de població [[franca]], que aplegava a través del [[Camí de Santiago]] (via [[Somport]]-Jaca-[[Sangüesa (Navarra)\|Sangüesa]]-[[Estella]]).		Sa finalitat era, d’acort a son text, dispensar a sos habitants dels "''mals furs''", confirmant els "''bons furs''" que s'havien solicitat en anterioritat, en el context d'una política d’atracció de població [[franca]], que aplegava a través del [[Camí de Santiago]] (via [[Somport]]-Jaca-[[Sangüesa (Navarra)\|Sangüesa]]-[[Estella]]).

	Poc a poc s'estengué fora d'[[Aragó]], ampliat per juristes locals, i fon confirmat per diversos reixos en diverses ocasions, generant-se una escola en torn ad ell (fur extens), que resultà en l'elaboració de diverses compilacions en aragonés, occità i en romanç navarrés principalment. A mida que s'estengué el seu us, fon perdent el seu caràcter localiste, sent adaptat a les particularitats de les noves zones a on era aplicat.		Poc a poc s'estengué fora d'[[Aragó]], ampliat per juristes locals, i fon confirmat per diversos reixos en diverses ocasions, generant-se una escola en torn ad ell (fur extens), que resultà en l'elaboració de diverses compilacions en [[aragonés]], [[occità]] i en [[romanç]] navarrés principalment. A mida que s'estengué el seu us, fon perdent el seu caràcter localiste, sent adaptat a les particularitats de les noves zones a on era aplicat.

	Serví de base per als [[Furs d’Aragó]] de [[1247]].		Serví de base per als [[Furs d’Aragó]] de [[1247]].

	== Estructura ==		== Estructura ==
	El document original està redactat en llatí i és molt breu (en principi contenia uns 24 preceptes).		El document original està redactat en [[llatí]] i és molt breu (en principi contenia uns 24 preceptes).

	== Idiomes del Fur de Jaca ==		== Idiomes del Fur de Jaca ==
Llínea 15:		Llínea 15:
	Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set còdex de les versions en romanç del '''Fur de Jaca'''. Independentment del seu orige, els còdex estan redactats en occità (Provençal, segons M. Molho), i en [[aragonés]] (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en [[Navarra]]). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts térmens castellans.		Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set còdex de les versions en romanç del '''Fur de Jaca'''. Independentment del seu orige, els còdex estan redactats en occità (Provençal, segons M. Molho), i en [[aragonés]] (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en [[Navarra]]). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts térmens castellans.

	L'importància llingüística per als valencians d'estos documents, radica en que el romanç aragonés en que estan escrits molts d'ells podria passar perfectament per [[català]] o per [[occità]] antic (inclús per [[valencià]] antic), pero no és ni u ni atre. Aixina que la pregunta és evident: ''¿En quin idioma parlaven els aragonesos si els testimonis més antics del [[català]] es remonten a finals del [[~~segle~~ XI]]?''. La conclusió més evident és que, com a mínim, al mateix temps (o inclús ans) de que en [[Lleida]] s'escrigueren les ''Homilíes d'Organyà'' o el ''Forum Iudicum'' (supost orige oficial del català segons les fonts catalanes), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al [[valencià]] (i fortament influenciat per l'[[occità]], com el propi [[català]]) que no fon producte de cap conquista o colonisació d'[[Aragó]] per catalans, ya que estos mai conquistaren ni repoblaren [[Aragó]]. En atres paraules, estos documents son una bona mostra de que, durant els sigles [[sigle XI\|XI]]-[[sigle XII\|XII]]-[[sigle XIII\|XIII]], ans de la castellanisació actual d'[[Aragó]], era perfectament factible l'existència paralela d'un romanç (o romanços) paregut al [[català]], pero sense cap filiació catalana, fora de [[Catalunya]].		L'importància llingüística per als valencians d'estos documents, radica en que el romanç aragonés en que estan escrits molts d'ells podria passar perfectament per [[català]] o per [[occità]] antic (inclús per [[valencià]] antic), pero no és ni u ni atre. Aixina que la pregunta és evident: ''¿En quin idioma parlaven els aragonesos si els testimonis més antics del [[català]] es remonten a finals del [[sigle XI]]?''. La conclusió més evident és que, com a mínim, al mateix temps (o inclús ans) de que en [[Lleida]] s'escrigueren les ''Homilíes d'Organyà'' o el ''Forum Iudicum'' (supost orige oficial del català segons les fonts catalanes), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al [[valencià]] (i fortament influenciat per l'[[occità]], com el propi [[català]]) que no fon producte de cap conquista o colonisació d'[[Aragó]] per catalans, ya que estos mai conquistaren ni repoblaren [[Aragó]]. En atres paraules, estos documents son una bona mostra de que, durant els sigles [[sigle XI\|XI]]-[[sigle XII\|XII]]-[[sigle XIII\|XIII]], ans de la castellanisació actual d'[[Aragó]], era perfectament factible l'existència paralela d'un romanç (o romanços) paregut al [[català]], pero sense cap filiació catalana, fora de [[Catalunya]].

	== Datació ==		== Datació ==
Llínea 32:		Llínea 32:
	El '''Fur de Jaca''' s'estengué per tots els territoris aragonesos dels [[Pirineus]], i acabà sent "transplantat" inclús fora d'[[Aragó]], i el propi [[Sancho Ramírez]] l'usà en la creació d'[[Estella]] en l'any [[1090]], concedint-lo [[Alfons I d'Aragó\|Alfons I]] a [[Sangüesa]] en [[1122]] i al barri de San Cernín, de [[Pamplona]] en [[1129]], a on en el mateix sigle s'estengué a la Navarrería i a San Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'estengué a [[Sant Sebastià]] i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en [[França]].		El '''Fur de Jaca''' s'estengué per tots els territoris aragonesos dels [[Pirineus]], i acabà sent "transplantat" inclús fora d'[[Aragó]], i el propi [[Sancho Ramírez]] l'usà en la creació d'[[Estella]] en l'any [[1090]], concedint-lo [[Alfons I d'Aragó\|Alfons I]] a [[Sangüesa]] en [[1122]] i al barri de San Cernín, de [[Pamplona]] en [[1129]], a on en el mateix sigle s'estengué a la Navarrería i a San Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'estengué a [[Sant Sebastià]] i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en [[França]].

	El Fur evolucionà, i en [[1134]] [[Ramiro “el Monge”]] concedí a [[Jaca]] les franquícies que fruïen els burguesos de [[Montpellier]], en tant que a lo llarc del [[sigle XII]] diversos pràctics procediren a completar-lo en gran encert i prestigi, puix [[Alfons II d'Aragó\|Alfons II]] en [[1187]] declarà saber que de [[Castella]], [[Navarra]] i atres terres solien acodir a Jaca en tal de conéixer les bones costums i els seus furs, i encara en agost de [[1342]], els jurats i hòmens bons de la ciutat respongueren ad una consulta realisada pels vint jurats i hòmens bons de la ciutat de [[Pamplona]], donada la confusió que experimentaven al tindre diversos eixemplars (o versions) del Fur de Jaca, no concordants entre sí.		El Fur evolucionà, i en [[1134]] [[Ramiro “el Monge”]] concedí a [[Jaca]] les franquícies que fruïen els burguesos de [[Montpellier]], en tant que a lo llarc del [[sigle XII]] diversos pràctics procediren a completar-lo en gran encert i prestigi, puix [[Alfons II d'Aragó\|Alfons II]] en [[1187]] declarà saber que de [[Castella]], [[Navarra]] i atres terres solien acodir a Jaca en tal de conéixer les bones costums i els seus furs, i encara en [[agost]] de [[1342]], els jurats i hòmens bons de la ciutat respongueren ad una consulta realisada pels vint jurats i hòmens bons de la ciutat de [[Pamplona]], donada la confusió que experimentaven al tindre diversos eixemplars (o versions) del Fur de Jaca, no concordants entre sí.

	A finals del [[~~segle~~ XII]], el '''Fur de Jaca''' està pràcticament vigent en la «Montanya», i encara en la «Terra nova» situada al sur, a on es desenrolla la vida ganadera i mercantil, que te son foc de contractació en la fira anual de [[Jaca]], contrastant en la tradició visigoda del [[Liber Iudiciorum]].		A finals del [[sigle XII]], el '''Fur de Jaca''' està pràcticament vigent en la «Montanya», i encara en la «Terra nova» situada al sur, a on es desenrolla la vida ganadera i mercantil, que te son foc de contractació en la fira anual de [[Jaca]], contrastant en la tradició visigoda del [[Liber Iudiciorum]].

	Al desenrollar-se l'ordenació nacional aragonesa, en base a la foralitat militar o d'infançons i en la tradició visigoda, els juristes seguiren elaborant redaccions del Fur, cada volta més extenses i adaptades a la nova situació, i que no es llimitaven a l'àmbit local de [[Jaca]] i [[Osca]].		Al desenrollar-se l'ordenació nacional aragonesa, en base a la foralitat militar o d'infançons i en la tradició visigoda, els juristes seguiren elaborant redaccions del Fur, cada volta més extenses i adaptades a la nova situació, i que no es llimitaven a l'àmbit local de [[Jaca]] i [[Osca]].

Jose2: Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

2014-03-30T12:30:08Z

Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

← Revisió anterior		Revisió de 12:30 30 març 2014
Llínea 13:		Llínea 13:
	Sobre la base d'este fur llatí de [[Sancho Ramírez]] es redactaren més tart les compilacions en romanç (principalment en aragonés i occità), que són, en general, versions molt ampliades. Es creu que estes partixen d’atres versions no conservades (no es sap si escrites en [[llatí]] o en romanç), pero l’existència de les quals es deduïx de les redaccions que sí es conserven.		Sobre la base d'este fur llatí de [[Sancho Ramírez]] es redactaren més tart les compilacions en romanç (principalment en aragonés i occità), que són, en general, versions molt ampliades. Es creu que estes partixen d’atres versions no conservades (no es sap si escrites en [[llatí]] o en romanç), pero l’existència de les quals es deduïx de les redaccions que sí es conserven.

	Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set còdex de les versions en romanç del '''Fur de Jaca'''. Independentment del seu orige, els còdex estan redactats en occità (Provençal, segons M. Molho), i en [[aragonés]] (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en [[Navarra]]). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts ~~termes~~ castellans.		Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set còdex de les versions en romanç del '''Fur de Jaca'''. Independentment del seu orige, els còdex estan redactats en occità (Provençal, segons M. Molho), i en [[aragonés]] (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en [[Navarra]]). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts térmens castellans.

	L'importància llingüística per als valencians d'estos documents, radica en que el romanç aragonés en que estan escrits molts d'ells podria passar perfectament per [[català]] o per [[occità]] antic (inclús per [[valencià]] antic), pero no és ni u ni atre. Aixina que la pregunta és evident: ''¿En quin idioma parlaven els aragonesos si els testimonis més antics del [[català]] es remonten a finals del [[segle XI]]?''. La conclusió més evident és que, com a mínim, al mateix temps (o inclús ans) de que en [[Lleida]] s'escrigueren les ''Homilíes d'Organyà'' o el ''Forum Iudicum'' (supost orige oficial del català segons les fonts catalanes), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al [[valencià]] (i fortament influenciat per l'[[occità]], com el propi [[català]]) que no fon producte de cap conquista o colonisació d'[[Aragó]] per catalans, ya que estos mai conquistaren ni repoblaren [[Aragó]]. En atres paraules, estos documents son una bona mostra de que, durant els sigles [[sigle XI\|XI]]-[[sigle XII\|XII]]-[[sigle XIII\|XIII]], ans de la castellanisació actual d'[[Aragó]], era perfectament factible l'existència paralela d'un romanç (o romanços) paregut al [[català]], pero sense cap filiació catalana, fora de [[Catalunya]].		L'importància llingüística per als valencians d'estos documents, radica en que el romanç aragonés en que estan escrits molts d'ells podria passar perfectament per [[català]] o per [[occità]] antic (inclús per [[valencià]] antic), pero no és ni u ni atre. Aixina que la pregunta és evident: ''¿En quin idioma parlaven els aragonesos si els testimonis més antics del [[català]] es remonten a finals del [[segle XI]]?''. La conclusió més evident és que, com a mínim, al mateix temps (o inclús ans) de que en [[Lleida]] s'escrigueren les ''Homilíes d'Organyà'' o el ''Forum Iudicum'' (supost orige oficial del català segons les fonts catalanes), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al [[valencià]] (i fortament influenciat per l'[[occità]], com el propi [[català]]) que no fon producte de cap conquista o colonisació d'[[Aragó]] per catalans, ya que estos mai conquistaren ni repoblaren [[Aragó]]. En atres paraules, estos documents son una bona mostra de que, durant els sigles [[sigle XI\|XI]]-[[sigle XII\|XII]]-[[sigle XIII\|XIII]], ans de la castellanisació actual d'[[Aragó]], era perfectament factible l'existència paralela d'un romanç (o romanços) paregut al [[català]], pero sense cap filiació catalana, fora de [[Catalunya]].

Admin: Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

2013-06-10T18:31:39Z

Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 10 jun 2013
Llínea 43:		Llínea 43:
	== Bibliografía ==		== Bibliografía ==
	*ARNAL PURROY, Mª. L., BARRERO GARCÍA, A. Mª., BIELZA DE ORY, V.,'' et al''. ''El Fuero de Jaca. Estudios.'' Zaragoza: El Justicia de Aragón,[[ 2003]].		*ARNAL PURROY, Mª. L., BARRERO GARCÍA, A. Mª., BIELZA DE ORY, V.,'' et al''. ''El Fuero de Jaca. Estudios.'' Zaragoza: El Justicia de Aragón,[[ 2003]].
	*MOLHO, Maurice. [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=102730 «Difusión del Derecho pirenaico (Fuero de Jaca) en el Reino de Aragón.»]. ''Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de [[Barcelona]]''. [[Barcelona]] : Real Academia de Buenas Letras, [[1960]], Tomo XXVIIII, págs. 265-352. Copia digital: Biblioteca Virtual de Derecho Aragonés. [[Zaragoza]], [[2002]].		*MOLHO, Maurice. [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=102730 «Difusión del Derecho pirenaico (Fuero de Jaca) en el Reino de Aragón.»]. ''Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de [[Barcelona]] ''. [[Barcelona]] : Real Academia de Buenas Letras, [[1960]], Tomo XXVIIII, págs. 265-352. Copia digital: Biblioteca Virtual de Derecho Aragonés. [[Zaragoza]], [[2002]].
	*MOLHO, M. [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=101595 ''El Fuero de Jaca. Edición crítica'']. [[Zaragoza]]: s.e. [[1964]].		*MOLHO, M. [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=101595 ''El Fuero de Jaca. Edición crítica'']. [[Zaragoza]]: s.e. [[1964]].
	*YAGÜE FERRER, M.ª I. ''Jaca: documentos municipales (971-1324). Introducción y concordancia lematizada.'' [[Zaragoza]]: Univ. [[Zaragoza]], [[1995]].		*YAGÜE FERRER, M.ª I. ''Jaca: documentos municipales (971-1324). Introducción y concordancia lematizada.'' [[Zaragoza]]: Univ. [[Zaragoza]], [[1995]].

← Revisió anterior		Revisió de 10:50 4 ago 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Fur de Jaca''' és una carta de població o “carta pobla” –[[fur]] breu– otorgada, pel [[Rei d'Aragó\|rei aragonés]] [[Sancho Ramírez d’Aragó\|Sancho Ramírez]], a la [[vila (població)\|vila]] de [[Jaca]] per a convertir-la en una [[ciutat]], datat tradicionalment en [[1063]] i, més modernament, en [[1076]] ó [[1077]].		El '''Fur de Jaca''' és una carta de població o “carta pobla” –[[fur]] breu– otorgada, pel [[Rei d'Aragó\|rei aragonés]] [[Sancho Ramírez d’Aragó\|Sancho Ramírez]], a la [[vila (població)\|vila]] de [[Jaca]] per a convertir-la en una [[ciutat]], datat tradicionalment en l'any [[1063]] i, més modernament, en [[1076]] ó [[1077]].

	Sa finalitat era, d’acort ~~a son~~ text, dispensar ~~a sos~~ habitants dels "''mals furs''", confirmant els "''bons furs''" que s'havien solicitat en anterioritat, en el context d'una política d’atracció de població [[franca]], que aplegava a través del [[Camí de Santiago]] (via [[Somport]]-Jaca-[[Sangüesa (Navarra)\|Sangüesa]]-[[Estella]]).		La seua finalitat era, d’acort al seu text, dispensar als seus habitants dels "''mals furs''", confirmant els "''bons furs''" que s'havien solicitat en anterioritat, en el context d'una política d’atracció de població [[franca]], que aplegava a través del [[Camí de Santiago]] (via [[Somport]]-Jaca-[[Sangüesa (Navarra)\|Sangüesa]]-[[Estella]]).

	Poc a poc s'estengué fora d'[[Aragó]], ampliat per juristes locals, i fon confirmat per diversos reixos en diverses ocasions, generant-se una escola en torn ad ell (fur extens), que resultà en l'elaboració de diverses compilacions en [[aragonés]], [[occità]] i en [[romanç]] navarrés principalment. A ~~mida~~ que s'estengué el seu us, fon perdent el seu caràcter localiste, sent adaptat a les particularitats de les noves zones a on era aplicat.		Poc a poc s'estengué fora d'[[Aragó]], ampliat per juristes locals, i fon confirmat per diversos reixos en diverses ocasions, generant-se una escola en torn ad ell (fur extens), que resultà en l'elaboració de diverses compilacions en [[aragonés]], [[occità]] i en [[romanç]] navarrés principalment. A mesura que s'estengué el seu us, fon perdent el seu caràcter localiste, sent adaptat a les particularitats de les noves zones a on era aplicat.

	Serví de base per als [[Furs d’Aragó]] de [[1247]].		Serví de base per als [[Furs d’Aragó]] de l'any [[1247]].

	== Estructura ==		== Estructura ==
Llínea 11:		Llínea 11:

	== Idiomes del Fur de Jaca ==		== Idiomes del Fur de Jaca ==
	Sobre la base d'este fur llatí de [[Sancho Ramírez]] es redactaren més tart les compilacions en romanç (principalment en aragonés i occità), que són, en general, versions molt ampliades. Es creu que estes partixen d’atres versions no conservades (no es sap si escrites en [[llatí]] o en romanç), pero l’existència de les quals es deduïx de les redaccions que sí es conserven.		Sobre la base d'este fur llatí de [[Sancho Ramírez]] es redactaren més tart les compilacions en romanç (principalment en [[aragonés]] i [[occità]]), que són, en general, versions molt ampliades. Es creu que estes partixen d’atres versions no conservades (no es sap si escrites en [[llatí]] o en [[romanç]]), pero l’existència de les quals es deduïx de les redaccions que sí es conserven.

	Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set còdex de les versions en romanç del '''Fur de Jaca'''. Independentment del seu orige, els còdex estan redactats en occità (Provençal, segons M. Molho), i en [[aragonés]] (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en [[Navarra]]). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts térmens castellans.		Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set còdex de les versions en romanç del '''Fur de Jaca'''. Independentment del seu orige, els còdex estan redactats en occità (Provençal, segons M. Molho), i en [[aragonés]] (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en [[Navarra]]). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts térmens castellans.

	L'importància llingüística per als valencians d'estos documents, radica en que el romanç aragonés en que estan escrits molts d'ells podria passar perfectament per [[català]] o per [[occità]] antic (inclús per [[valencià]] antic), pero no és ni u ni atre. Aixina que la pregunta és evident: ''¿En quin idioma parlaven els aragonesos si els testimonis més antics del [[català]] es remonten a finals del [[sigle XI]]?''. La conclusió més evident és que, com a mínim, al mateix temps (o inclús ans) de que en [[Lleida]] s'escrigueren les ''Homilíes d'Organyà'' o el ''Forum Iudicum'' (supost orige oficial del català segons les fonts catalanes), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al [[valencià]] (i fortament influenciat per l'[[occità]], com el propi [[català]]) que no fon producte de cap conquista o colonisació d'[[Aragó]] per catalans, ya que estos mai conquistaren ni repoblaren [[Aragó]]. En atres paraules, estos documents ~~son~~ una bona mostra de que, durant els sigles [[sigle XI\|XI]]-[[sigle XII\|XII]]-[[sigle XIII\|XIII]], ans de la castellanisació actual d'[[Aragó]], era perfectament factible l'existència paralela d'un romanç (o romanços) paregut al [[català]], pero sense cap filiació catalana, fora de [[Catalunya]].		L'importància llingüística per als valencians d'estos documents, radica en que el romanç aragonés en que estan escrits molts d'ells podria passar perfectament per [[català]] o per [[occità]] antic (inclús per [[valencià]] antic), pero no és ni u ni atre. Aixina que la pregunta és evident: ''¿En quin idioma parlaven els aragonesos si els testimonis més antics del [[català]] es remonten a finals del [[sigle XI]]?''. La conclusió més evident és que, com a mínim, al mateix temps (o inclús ans) de que en [[Lleida]] s'escrigueren les ''Homilíes d'Organyà'' o el ''Forum Iudicum'' (supost orige oficial del català segons les fonts catalanes), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al [[valencià]] (i fortament influenciat per l'[[occità]], com el propi [[català]]) que no fon producte de cap conquista o colonisació d'[[Aragó]] per catalans, ya que estos mai conquistaren ni repoblaren [[Aragó]]. En atres paraules, estos documents són una bona mostra de que, durant els sigles [[sigle XI\|XI]]-[[sigle XII\|XII]]-[[sigle XIII\|XIII]], ans de la castellanisació actual d'[[Aragó]], era perfectament factible l'existència paralela d'un romanç (o romanços) paregut al [[català]], pero sense cap filiació catalana, fora de [[Catalunya]].

	== Datació ==		== Datació ==
	Si be, el original base, es situa a finals del [[sigle XI]], els diferents paleógrafs que han estudiat el '''Fur de Jaca''' no s'ha posat d'acort sobre l'any exacte de redacció del document. L'any de redacció, estaria entre [[1076]] i [[1094]], puix per una part, el document parla de [[Sancho Ramírez]] com "Aragonensium rex et Panpilonensium", i este fon rei de [[Navarra]] entre [[1076]] i [[1094]]; i per atra part, la data del document fa referència a l'Era "T C" (1100), lo que nos portaria a un poc provable any [[1062]], un any abans de l'inici ~~de son~~ regnat com a rei d'[[Aragó]].		Si be, el original base, es situa a finals del [[sigle XI]], els diferents paleógrafs que han estudiat el '''Fur de Jaca''' no s'ha posat d'acort sobre l'any exacte de redacció del document. L'any de redacció, estaria entre [[1076]] i [[1094]], puix per una part, el document parla de [[Sancho Ramírez]] com "Aragonensium rex et Panpilonensium", i este fon rei de [[Navarra]] entre [[1076]] i [[1094]]; i per atra part, la data del document fa referència a l'Era "T C" (1100), lo que nos portaria a un poc provable any [[1062]], un any abans de l'inici del seu regnat com a rei d'[[Aragó]].


	== Contingut ==		== Contingut ==

	El fur base procedix del «rei dels aragonesos i dels pamplonesos» [[Sancho Ramírez]], en [[1063]], qui desijava establir una «ciutat» en sa «vila» de "Jacqua". Esta carta jaquesa, dispensa als habitants dels «mals furs» anteriors, que consistirien en durs tributs o càrregues vexatòries, i confirma als pobladors els «bons furs» que li solicitaren els habitants de la ciutat.		El fur base procedix del «rei dels aragonesos i dels pamplonesos» [[Sancho Ramírez]], en l'any [[1063]], qui desijava establir una «ciutat» en sa «vila» de "Jacqua". Esta carta jaquesa, dispensa als habitants dels «mals furs» anteriors, que consistirien en durs tributs o càrregues vexatòries, i confirma als pobladors els «bons furs» que li solicitaren els habitants de la ciutat.

	Ademés, és un fur aragonés fet per a francs, en quant tenia com a principal fi atraure població de més allà dels [[Pirineus]], garantisant la seua llibertat i la consideració de la "classe mija" de l'época (els burguesos i mercaders) en pla d'igualtat en els cavallers, aixina com la protecció de la propietat privada i les facilitats per a poder adquirir-la.		Ademés, és un fur aragonés fet per a francs, en quant tenia com a principal fi atraure població de més allà dels [[Pirineus]], garantisant la seua llibertat i la consideració de la "classe mija" de l'época (els burguesos i mercaders) en pla d'igualtat en els cavallers, aixina com la protecció de la propietat privada i les facilitats per a poder adquirir-la.
Llínea 32:		Llínea 32:
	El '''Fur de Jaca''' s'estengué per tots els territoris aragonesos dels [[Pirineus]], i acabà sent "transplantat" inclús fora d'[[Aragó]], i el propi [[Sancho Ramírez]] l'usà en la creació d'[[Estella]] en l'any [[1090]], concedint-lo [[Alfons I d'Aragó\|Alfons I]] a [[Sangüesa]] en [[1122]] i al barri de San Cernín, de [[Pamplona]] en [[1129]], a on en el mateix sigle s'estengué a la Navarrería i a San Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'estengué a [[Sant Sebastià]] i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en [[França]].		El '''Fur de Jaca''' s'estengué per tots els territoris aragonesos dels [[Pirineus]], i acabà sent "transplantat" inclús fora d'[[Aragó]], i el propi [[Sancho Ramírez]] l'usà en la creació d'[[Estella]] en l'any [[1090]], concedint-lo [[Alfons I d'Aragó\|Alfons I]] a [[Sangüesa]] en [[1122]] i al barri de San Cernín, de [[Pamplona]] en [[1129]], a on en el mateix sigle s'estengué a la Navarrería i a San Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'estengué a [[Sant Sebastià]] i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en [[França]].

	El Fur evolucionà, i en [[1134]] [[Ramiro “el Monge”]] concedí a [[Jaca]] les franquícies que fruïen els burguesos de [[Montpellier]], en tant que a lo llarc del [[sigle XII]] diversos pràctics procediren a completar-lo en gran encert i prestigi, puix [[Alfons II d'Aragó\|Alfons II]] en [[1187]] declarà saber que de [[Castella]], [[Navarra]] i atres terres solien acodir a Jaca en tal de conéixer les bones costums i els seus furs, i encara en [[agost]] de [[1342]], els jurats i hòmens bons de la ciutat respongueren ad una consulta realisada pels vint jurats i hòmens bons de la ciutat de [[Pamplona]], donada la confusió que experimentaven al tindre diversos eixemplars (o versions) del Fur de Jaca, no concordants entre sí.		El Fur evolucionà, i en l'any [[1134]] [[Ramiro “el Monge”]] concedí a [[Jaca]] les franquícies que fruïen els burguesos de [[Montpellier]], en tant que a lo llarc del [[sigle XII]] diversos pràctics procediren a completar-lo en gran encert i prestigi, puix [[Alfons II d'Aragó\|Alfons II]] en [[1187]] declarà saber que de [[Castella]], [[Navarra]] i atres terres solien acodir a Jaca en tal de conéixer les bones costums i els seus furs, i encara en [[agost]] de [[1342]], els jurats i hòmens bons de la ciutat respongueren ad una consulta realisada pels vint jurats i hòmens bons de la ciutat de [[Pamplona]], donada la confusió que experimentaven al tindre diversos eixemplars (o versions) del Fur de Jaca, no concordants entre sí.

	A finals del [[sigle XII]], el '''Fur de Jaca''' està pràcticament vigent en la «Montanya», i encara en la «Terra nova» situada al sur, a on es desenrolla la vida ganadera i mercantil, que te ~~son~~ foc de contractació en la fira anual de [[Jaca]], contrastant en la tradició visigoda del [[Liber Iudiciorum]].		A finals del [[sigle XII]], el '''Fur de Jaca''' està pràcticament vigent en la «Montanya», i encara en la «Terra nova» situada al sur, a on es desenrolla la vida ganadera i mercantil, que te el seu foc de contractació en la fira anual de [[Jaca]], contrastant en la tradició visigoda del [[Liber Iudiciorum]].

	Al desenrollar-se l'ordenació nacional aragonesa, en base a la foralitat militar o d'infançons i en la tradició visigoda, els juristes seguiren elaborant redaccions del Fur, cada volta més extenses i adaptades a la nova situació, i que no es llimitaven a l'àmbit local de [[Jaca]] i [[Osca]].		Al desenrollar-se l'ordenació nacional aragonesa, en base a la foralitat militar o d'infançons i en la tradició visigoda, els juristes seguiren elaborant redaccions del Fur, cada volta més extenses i adaptades a la nova situació, i que no es llimitaven a l'àmbit local de [[Jaca]] i [[Osca]].