Friedrich Engels - Historial de revisions

Jose2 en 19:47 1 feb 2026

2026-02-01T19:47:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:47 1 feb 2026
Llínea 33:		Llínea 33:

	{{Cita\|Quan siga possible parlar de llibertat, l'Estat com tal deixarà d'existir.\|Friedrich Engels}}		{{Cita\|Quan siga possible parlar de llibertat, l'Estat com tal deixarà d'existir.\|Friedrich Engels}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 13:09 22 nov 2025

2025-11-22T13:09:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:09 22 nov 2025
Llínea 33:		Llínea 33:

	{{Cita\|Quan siga possible parlar de llibertat, l'Estat com tal deixarà d'existir.\|Friedrich Engels}}		{{Cita\|Quan siga possible parlar de llibertat, l'Estat com tal deixarà d'existir.\|Friedrich Engels}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 11:09 29 maig 2025

2025-05-29T11:09:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 29 maig 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]		\| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
	}}		}}
	'''Friedrich Engels''', '''Frederic Engels''', en valencià, ([[Barmen-Elberfeld]], [[Regne de Prússia]], [[28 de novembre]] de [[1820]] - † [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[5 d'agost]] de [[1895]]), fon un filòsof, politòlec, sociòlec, antropòlec, historiador, periodiste, i teòric [[Comunisme\|revolucionari comuniste]] i [[Socialisme\|socialiste]] alemà. Amic i colaborador de [[Karl Marx]]. D'ell digué Engels: ~~«Al~~ costat de Marx sempre vaig tocar el segon ~~violí»~~.		'''Friedrich Engels''', '''Frederic Engels''', en valencià, ([[Barmen-Elberfeld]], [[Regne de Prússia]], [[28 de novembre]] de [[1820]] - † [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[5 d'agost]] de [[1895]]), fon un filòsof, politòlec, sociòlec, antropòlec, historiador, periodiste, i teòric [[Comunisme\|revolucionari comuniste]] i [[Socialisme\|socialiste]] alemà. Amic i colaborador de [[Karl Marx]]. D'ell digué Engels:

			{{Cita\|Al costat de Marx sempre vaig tocar el segon violí.\|Friedrich Engels}}

	== Biografia ==		== Biografia ==

Lluísm en 15:43 29 maig 2024

2024-05-29T15:43:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:43 29 maig 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]		\| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
	}}		}}
	'''Friedrich Engels''', '''Frederic Engels''', en valencià, ([[Barmen-Elberfeld]], [[Regne de Prússia]], [[28 de novembre]] de [[1820]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[5 d'agost]] de [[1895]]), fon un filòsof, politòlec, sociòlec, antropòlec, historiador, periodiste, i teòric [[Comunisme\|revolucionari comuniste]] i [[Socialisme\|socialiste]] alemà. Amic i colaborador de [[Karl Marx]]. D'ell digué Engels: «Al costat de Marx sempre vaig tocar el segon violí».		'''Friedrich Engels''', '''Frederic Engels''', en valencià, ([[Barmen-Elberfeld]], [[Regne de Prússia]], [[28 de novembre]] de [[1820]] - † [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[5 d'agost]] de [[1895]]), fon un filòsof, politòlec, sociòlec, antropòlec, historiador, periodiste, i teòric [[Comunisme\|revolucionari comuniste]] i [[Socialisme\|socialiste]] alemà. Amic i colaborador de [[Karl Marx]]. D'ell digué Engels: «Al costat de Marx sempre vaig tocar el segon violí».

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 18:		Llínea 18:
	Fon dirigent polític de la [[Primera Internacional]] ([[1864]]) i de la [[Segona Internacional]] ([[1889]]). També va ajudar financerament a Marx per a que publicara ''El capital'' ([[1867]]). Les seues activitats periodístiques varen contribuir significativament a la difusió del [[marxisme]] a través d'obres com ''Anti-Dühring'' ([[1877]]) i ''Del socialisme utòpic al socialisme científic'' ([[1880]]).		Fon dirigent polític de la [[Primera Internacional]] ([[1864]]) i de la [[Segona Internacional]] ([[1889]]). També va ajudar financerament a Marx per a que publicara ''El capital'' ([[1867]]). Les seues activitats periodístiques varen contribuir significativament a la difusió del [[marxisme]] a través d'obres com ''Anti-Dühring'' ([[1877]]) i ''Del socialisme utòpic al socialisme científic'' ([[1880]]).

	Despuix de la mort de Marx, en [[1883]], escrivia el revolucionari [[Lenin]]: «Engels, solament, continuava sent el conseller i guia dels socialistes europeus». Engels va editar i va publicar el segon i tercer tom de ''El capital'' i va organisar les notes de Marx per a compondre ''Teories sobre la plusvalia'', que despuix publicaria Kautsky com a «quart volum». Ademés dels seus estudis econòmics i filosòfics, Engels es va ocupar intensament del desenroll de les ciències naturals, matemàtiques i va continuar treballant en el desenroll teòric de la seua cosmovisió en ''La dialèctica de la naturalea'' ([[1883]]), ''L'orige de la família, la propietat privada i l'Estat'' ([[1884]]) i ''Ludwig Feuerbach i el fi de la filosofia clàssica alemana'' ([[1888]]), assentant aixina les bases per al materialisme dialèctic posterior.		Despuix de la mort de Marx, en l'any [[1883]], escrivia el revolucionari [[Lenin]]: «Engels, solament, continuava sent el conseller i guia dels socialistes europeus». Engels va editar i va publicar el segon i tercer tom de ''El capital'' i va organisar les notes de Marx per a compondre ''Teories sobre la plusvalia'', que despuix publicaria Kautsky com a «quart volum». Ademés dels seus estudis econòmics i filosòfics, Engels es va ocupar intensament del desenroll de les ciències naturals, matemàtiques i va continuar treballant en el desenroll teòric de la seua cosmovisió en ''La dialèctica de la naturalea'' ([[1883]]), ''L'orige de la família, la propietat privada i l'Estat'' ([[1884]]) i ''Ludwig Feuerbach i el fi de la filosofia clàssica alemana'' ([[1888]]), assentant aixina les bases per al materialisme dialèctic posterior.

	Engels es nega a assignar a la filosofia el paper de ciència de les ciències i fa recalcament en el valor metodològic d'aquella, sent d'important contribució la seua llògica dialèctica, teoria del coneiximent i la seua crítica de l'[[agnosticisme]]. Els seus coneiximents polifacètics li varen permetre classificar les ciències basant-se en les seues conexions en les formes objectives del moviment de la matèria. «Va aplicar métodos dialèctics a les “ciències naturals” i també va utilisar els seus coneiximents d'[[antropologia]] per a produir un estudi dels orígens històrics de la propietat privada i l'opressió de les dònes». En la seua correspondència en [[Franz Mehring]], Engels va posar de manifest l'interacció d'infraestructura econòmica en la superestructura en el desenroll de l'ideologia (filosofia, religió, art) com «un procés que s'opera pel nomenat pensador» pero que «les verdaderes forces propulsores que ho mouen, permaneixen ignorades» i «s'imaginen, puix, forces propulsores falses» generant una falsa consciència al pensador.		Engels es nega a assignar a la filosofia el paper de ciència de les ciències i fa recalcament en el valor metodològic d'aquella, sent d'important contribució la seua llògica dialèctica, teoria del coneiximent i la seua crítica de l'[[agnosticisme]]. Els seus coneiximents polifacètics li varen permetre classificar les ciències basant-se en les seues conexions en les formes objectives del moviment de la matèria. «Va aplicar métodos dialèctics a les “ciències naturals” i també va utilisar els seus coneiximents d'[[antropologia]] per a produir un estudi dels orígens històrics de la propietat privada i l'opressió de les dònes». En la seua correspondència en [[Franz Mehring]], Engels va posar de manifest l'interacció d'infraestructura econòmica en la superestructura en el desenroll de l'ideologia (filosofia, religió, art) com «un procés que s'opera pel nomenat pensador» pero que «les verdaderes forces propulsores que ho mouen, permaneixen ignorades» i «s'imaginen, puix, forces propulsores falses» generant una falsa consciència al pensador.
Llínea 24:		Llínea 24:
	Engels mostrava també interés en el moviment revolucionari rus i va redactar una série d'artículs dedicats a les relacions socials en eixe país. Segons [[Isaiah Berlin]], foren les obres d'Engels, en lloc de les de Marx, la font principal del materialisme històric i dialèctic de Plejánov, Kautsky, Lenin, Trotski, Mao i inclús Stalin. La relació entre la teoria de Marx i Engels és encara objecte de debat dins del marxisme.		Engels mostrava també interés en el moviment revolucionari rus i va redactar una série d'artículs dedicats a les relacions socials en eixe país. Segons [[Isaiah Berlin]], foren les obres d'Engels, en lloc de les de Marx, la font principal del materialisme històric i dialèctic de Plejánov, Kautsky, Lenin, Trotski, Mao i inclús Stalin. La relació entre la teoria de Marx i Engels és encara objecte de debat dins del marxisme.

	En agost de [[1895]], als 74 anys, Engels va morir de càncer d'esòfec en Londres. Les seues cendres varen ser escampades per Beachy Head, prop de Eastbourne. Despuix de la seua mort, Lenin va escriure:		En [[agost]] de [[1895]], als 74 anys, Engels va morir de [[càncer]] d'esòfec en Londres. Les seues cendres varen ser escampades per Beachy Head, prop de Eastbourne. Despuix de la seua mort, Lenin va escriure:

	{{Cita\|En la seua mort els revolucionaris russos han perdut al millor dels seus amics. ¡Honrem sempre la memòria de Frederic Engels, gran lluitador i mestre del proletariat!}}		{{Cita\|En la seua mort els revolucionaris russos han perdut al millor dels seus amics. ¡Honrem sempre la memòria de Frederic Engels, gran lluitador i mestre del proletariat!}}

Xavier en 14:57 29 maig 2024

2024-05-29T14:57:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:57 29 maig 2024
Llínea 6:		Llínea 6:
	\| ocupació = Filòsof, historiador, periodiste i escritor.		\| ocupació = Filòsof, historiador, periodiste i escritor.
	\| data_naix = [[28 de novembre]] de [[1820]]		\| data_naix = [[28 de novembre]] de [[1820]]
	\| lloc_naix = [[Barmen-Elberfeld]], [[~~Prúsia~~]]		\| lloc_naix = [[Barmen-Elberfeld]], [[Regne de Prússia]]
	\| data_mort = [[5 d'agost]] de [[1895]]		\| data_mort = [[5 d'agost]] de [[1895]]
	\| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]		\| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
	}}		}}
	'''Friedrich Engels''', '''Frederic Engels''', en valencià, ([[Barmen-Elberfeld]], [[~~Prúsia~~]], [[28 de novembre]] de [[1820]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[5 d'agost]] de [[1895]]), fon un filòsof, politòlec, sociòlec, antropòlec, historiador, periodiste, i teòric [[Comunisme\|revolucionari comuniste]] i [[Socialisme\|socialiste]] alemà. Amic i colaborador de [[Karl Marx]]. D'ell digué Engels: «Al costat de Marx sempre vaig tocar el segon violí».		'''Friedrich Engels''', '''Frederic Engels''', en valencià, ([[Barmen-Elberfeld]], [[Regne de Prússia]], [[28 de novembre]] de [[1820]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[5 d'agost]] de [[1895]]), fon un filòsof, politòlec, sociòlec, antropòlec, historiador, periodiste, i teòric [[Comunisme\|revolucionari comuniste]] i [[Socialisme\|socialiste]] alemà. Amic i colaborador de [[Karl Marx]]. D'ell digué Engels: «Al costat de Marx sempre vaig tocar el segon violí».

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 14:53 29 maig 2024

2024-05-29T14:53:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:53 29 maig 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Friedrich Engels
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Alemània\|Alemana]]
			\| ocupació = Filòsof, historiador, periodiste i escritor.
			\| data_naix = [[28 de novembre]] de [[1820]]
			\| lloc_naix = [[Barmen-Elberfeld]], [[Prúsia]]
			\| data_mort = [[5 d'agost]] de [[1895]]
			\| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
			}}
	'''Friedrich Engels''', '''Frederic Engels''', en valencià, ([[Barmen-Elberfeld]], [[Prúsia]], [[28 de novembre]] de [[1820]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[5 d'agost]] de [[1895]]), fon un filòsof, politòlec, sociòlec, antropòlec, historiador, periodiste, i teòric [[Comunisme\|revolucionari comuniste]] i [[Socialisme\|socialiste]] alemà. Amic i colaborador de [[Karl Marx]]. D'ell digué Engels: «Al costat de Marx sempre vaig tocar el segon violí».		'''Friedrich Engels''', '''Frederic Engels''', en valencià, ([[Barmen-Elberfeld]], [[Prúsia]], [[28 de novembre]] de [[1820]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[5 d'agost]] de [[1895]]), fon un filòsof, politòlec, sociòlec, antropòlec, historiador, periodiste, i teòric [[Comunisme\|revolucionari comuniste]] i [[Socialisme\|socialiste]] alemà. Amic i colaborador de [[Karl Marx]]. D'ell digué Engels: «Al costat de Marx sempre vaig tocar el segon violí».

Xavier en 14:50 29 maig 2024

2024-05-29T14:50:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:50 29 maig 2024
Llínea 24:		Llínea 24:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Engels Friedrich Engels en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Engels Friedrich Engels en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Filòsofs]]
			[[Categoria:Periodistes]]
			[[Categoria:Historiadors]]
			[[Categoria:Sociòlecs]]
			[[Categoria:Politòlecs]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Comunistes]]
			[[Categoria:Marxistes]]
			[[Categoria:Alemans]]
			[[Categoria:Sigle XIX]]

Xavier en 14:46 29 maig 2024

2024-05-29T14:46:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:46 29 maig 2024
Llínea 16:		Llínea 16:

	{{Cita\|En la seua mort els revolucionaris russos han perdut al millor dels seus amics. ¡Honrem sempre la memòria de Frederic Engels, gran lluitador i mestre del proletariat!}}		{{Cita\|En la seua mort els revolucionaris russos han perdut al millor dels seus amics. ¡Honrem sempre la memòria de Frederic Engels, gran lluitador i mestre del proletariat!}}



	~~(Secció per completar)~~

	== Cites ==		== Cites ==

Xavier en 14:46 29 maig 2024

2024-05-29T14:46:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:46 29 maig 2024
Llínea 6:		Llínea 6:

	Fon dirigent polític de la [[Primera Internacional]] ([[1864]]) i de la [[Segona Internacional]] ([[1889]]). També va ajudar financerament a Marx per a que publicara ''El capital'' ([[1867]]). Les seues activitats periodístiques varen contribuir significativament a la difusió del [[marxisme]] a través d'obres com ''Anti-Dühring'' ([[1877]]) i ''Del socialisme utòpic al socialisme científic'' ([[1880]]).		Fon dirigent polític de la [[Primera Internacional]] ([[1864]]) i de la [[Segona Internacional]] ([[1889]]). També va ajudar financerament a Marx per a que publicara ''El capital'' ([[1867]]). Les seues activitats periodístiques varen contribuir significativament a la difusió del [[marxisme]] a través d'obres com ''Anti-Dühring'' ([[1877]]) i ''Del socialisme utòpic al socialisme científic'' ([[1880]]).

			Despuix de la mort de Marx, en [[1883]], escrivia el revolucionari [[Lenin]]: «Engels, solament, continuava sent el conseller i guia dels socialistes europeus». Engels va editar i va publicar el segon i tercer tom de ''El capital'' i va organisar les notes de Marx per a compondre ''Teories sobre la plusvalia'', que despuix publicaria Kautsky com a «quart volum». Ademés dels seus estudis econòmics i filosòfics, Engels es va ocupar intensament del desenroll de les ciències naturals, matemàtiques i va continuar treballant en el desenroll teòric de la seua cosmovisió en ''La dialèctica de la naturalea'' ([[1883]]), ''L'orige de la família, la propietat privada i l'Estat'' ([[1884]]) i ''Ludwig Feuerbach i el fi de la filosofia clàssica alemana'' ([[1888]]), assentant aixina les bases per al materialisme dialèctic posterior.

			Engels es nega a assignar a la filosofia el paper de ciència de les ciències i fa recalcament en el valor metodològic d'aquella, sent d'important contribució la seua llògica dialèctica, teoria del coneiximent i la seua crítica de l'[[agnosticisme]]. Els seus coneiximents polifacètics li varen permetre classificar les ciències basant-se en les seues conexions en les formes objectives del moviment de la matèria. «Va aplicar métodos dialèctics a les “ciències naturals” i també va utilisar els seus coneiximents d'[[antropologia]] per a produir un estudi dels orígens històrics de la propietat privada i l'opressió de les dònes». En la seua correspondència en [[Franz Mehring]], Engels va posar de manifest l'interacció d'infraestructura econòmica en la superestructura en el desenroll de l'ideologia (filosofia, religió, art) com «un procés que s'opera pel nomenat pensador» pero que «les verdaderes forces propulsores que ho mouen, permaneixen ignorades» i «s'imaginen, puix, forces propulsores falses» generant una falsa consciència al pensador.

			Engels mostrava també interés en el moviment revolucionari rus i va redactar una série d'artículs dedicats a les relacions socials en eixe país. Segons [[Isaiah Berlin]], foren les obres d'Engels, en lloc de les de Marx, la font principal del materialisme històric i dialèctic de Plejánov, Kautsky, Lenin, Trotski, Mao i inclús Stalin. La relació entre la teoria de Marx i Engels és encara objecte de debat dins del marxisme.

			En agost de [[1895]], als 74 anys, Engels va morir de càncer d'esòfec en Londres. Les seues cendres varen ser escampades per Beachy Head, prop de Eastbourne. Despuix de la seua mort, Lenin va escriure:

			{{Cita\|En la seua mort els revolucionaris russos han perdut al millor dels seus amics. ¡Honrem sempre la memòria de Frederic Engels, gran lluitador i mestre del proletariat!}}



	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Friedrich Engels''', '''Frederic Engels''', en valencià, (Barmen-Elberfeld, Prúsia, 28 de novembre de 1820 - Londres, Anglaterra, […»

2024-05-29T12:01:19Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Friedrich Engels''', '''Frederic Engels''', en valencià, (Barmen-Elberfeld, Prúsia, 28 de novembre de 1820 - Londres, Anglaterra, […»

Pàgina nova

'''Friedrich Engels''', '''Frederic Engels''', en valencià, ([[Barmen-Elberfeld]], [[Prúsia]], [[28 de novembre]] de [[1820]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[5 d'agost]] de [[1895]]), fon un filòsof, politòlec, sociòlec, antropòlec, historiador, periodiste, i teòric [[Comunisme|revolucionari comuniste]] i [[Socialisme|socialiste]] alemà. Amic i colaborador de [[Karl Marx]]. D'ell digué Engels: «Al costat de Marx sempre vaig tocar el segon violí».

== Biografia ==

Engels fon fill del propietari d'una important fàbrica textil en [[Manchester]], cor de la [[Revolució Industrial]]. Durant la seua estància, escrigué el seu primer llibre ''La situació de la classe obrera en Anglaterra'' ([[1845]]), que va influir a Marx a concebre la dialèctica històrica en térmens de conflicte de classes. Junt en ell, fon coautor d'obres fonamentals per al naiximent dels moviments comuniste, socialiste i sindical, com ''La Sagrada Família'' ([[1844]]), ''L'ideologia alemana'' ([[1846]]) i el ''Manifest del Partit Comuniste'' ([[1848]]).

Fon dirigent polític de la [[Primera Internacional]] ([[1864]]) i de la [[Segona Internacional]] ([[1889]]). També va ajudar financerament a Marx per a que publicara ''El capital'' ([[1867]]). Les seues activitats periodístiques varen contribuir significativament a la difusió del [[marxisme]] a través d'obres com ''Anti-Dühring'' ([[1877]]) i ''Del socialisme utòpic al socialisme científic'' ([[1880]]).

(Secció per completar)

== Cites ==

{{Cita|Quan siga possible parlar de llibertat, l'Estat com tal deixarà d'existir.|Friedrich Engels}}

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Engels Friedrich Engels en Wikipedia]