Forat negre - Historial de revisions

Jose2 en 16:32 4 abr 2026

2026-04-04T16:32:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:32 4 abr 2026
Llínea 4:		Llínea 4:
	En el centre d'un forat negre, segons prediu la [[relativitat general]], hi ha sempre una [[singularitat gravitatòria\|singularitat]], un punt de [[densitat]] i [[gravetat]] [[infinit]]es que arriba a un [[volum]] nul i a un [[Radi (geometria)\|radi]] zero. Estos "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la [[relativitat general]] no és adequada per descriure'ls i que provablement es necessita una [[gravetat quàntica\|teoria quàntica de la gravetat]].		En el centre d'un forat negre, segons prediu la [[relativitat general]], hi ha sempre una [[singularitat gravitatòria\|singularitat]], un punt de [[densitat]] i [[gravetat]] [[infinit]]es que arriba a un [[volum]] nul i a un [[Radi (geometria)\|radi]] zero. Estos "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la [[relativitat general]] no és adequada per descriure'ls i que provablement es necessita una [[gravetat quàntica\|teoria quàntica de la gravetat]].

	L'[[horisó d'acontenyiments]] és la [[superfície]] que marca el llímit des del qual ya res no pot escapar, a on la llum orbita el forat i és el llímit estàtic, en l'interior del qual ya a soles hi ha un camí, el que marca la gravetat. L'[[ergosfera]] és la part que queda per fora de l'horisó d'acontenyiments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La [[matèria]] que cau a un forat negre usualment forma un [[disc d'acreció]]. Segons el propi [[Albert Einstein]] el [[radi de Schwarzschild]] és infranquejable, és dir, no es pot formar un forat negre per afonament gravitatori.		L'[[horisó d'acontenyiments]] és la [[superfície]] que marca el llímit des del qual ya res no pot escapar, a on la llum orbita el forat i és el llímit estàtic, en l'interior del qual ya a soles hi ha un camí, el que marca la gravetat. L'[[ergosfera]] és la part que queda per fora de l'horisó d'acontenyiments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La [[matèria]] que cau a un forat negre usualment forma un [[disc d'acreció]]. Segons el propi [[Albert Einstein]] el [[radi de Schwarzschild]] és infranquejable, és dir, no es pot formar un forat negre per afonament gravitatori.

	[[Categoria:Astronomia]]		[[Categoria:Astronomia]]
	[[Categoria:Forats negres\| ]]		[[Categoria:Forats negres\| ]]

Jose2 en 18:15 9 abr 2025

2025-04-09T18:15:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:15 9 abr 2025
Llínea 4:		Llínea 4:
	En el centre d'un forat negre, segons prediu la [[relativitat general]], hi ha sempre una [[singularitat gravitatòria\|singularitat]], un punt de [[densitat]] i [[gravetat]] [[infinit]]es que arriba a un [[volum]] nul i a un [[Radi (geometria)\|radi]] zero. Estos "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la [[relativitat general]] no és adequada per descriure'ls i que provablement es necessita una [[gravetat quàntica\|teoria quàntica de la gravetat]].		En el centre d'un forat negre, segons prediu la [[relativitat general]], hi ha sempre una [[singularitat gravitatòria\|singularitat]], un punt de [[densitat]] i [[gravetat]] [[infinit]]es que arriba a un [[volum]] nul i a un [[Radi (geometria)\|radi]] zero. Estos "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la [[relativitat general]] no és adequada per descriure'ls i que provablement es necessita una [[gravetat quàntica\|teoria quàntica de la gravetat]].

	L'[[horisó d'acontenyiments]] és la [[superfície]] que marca el llímit des del qual ya res no pot escapar, a on la llum orbita el forat i és el llímit estàtic, en l'interior del qual ya a soles hi ha un camí, el que marca la gravetat. L'[[ergosfera]] és la part que queda per fora de l'horisó d'acontenyiments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La [[matèria]] que cau a un forat negre usualment forma un [[disc d'acreció]]. Segons el propi [[Albert Einstein]] el [[radi de Schwarzschild]] és infranquejable, és dir, no es pot formar un forat negre per afonament gravitatori.		L'[[horisó d'acontenyiments]] és la [[superfície]] que marca el llímit des del qual ya res no pot escapar, a on la llum orbita el forat i és el llímit estàtic, en l'interior del qual ya a soles hi ha un camí, el que marca la gravetat. L'[[ergosfera]] és la part que queda per fora de l'horisó d'acontenyiments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La [[matèria]] que cau a un forat negre usualment forma un [[disc d'acreció]]. Segons el propi [[Albert Einstein]] el [[radi de Schwarzschild]] és infranquejable, és dir, no es pot formar un forat negre per afonament gravitatori.

	[[Categoria:Astronomia]]		[[Categoria:Astronomia]]
	[[Categoria:Forats negres\| ]]		[[Categoria:Forats negres\| ]]

Jose2: Text reemplaça - 'tan sols' a 'a soles'

2018-02-20T11:38:39Z

Text reemplaça - 'tan sols' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:38 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:BlackHole.jpg\|350px\|thumb\|Visió artística d'un forat negre en [[disc d'acreció]]]]		[[Image:BlackHole.jpg\|350px\|thumb\|Visió artística d'un forat negre en [[disc d'acreció]]]]
	En [[astronomia]], un '''forat negre''' és una concentració de [[matèria]] d'altíssima [[densitat]], tal que la seua [[força gravitatòria]] és tan elevada que la [[velocitat d'escapament\|velocitat de lliberament]] és superior a la [[velocitat de la llum]]. Per tant, res que es trobe dins del seu [[horisó d'acontenyiments]] pot escapar-se'n, excepte per mig de l'[[efecte túnel]] [[mecànica quàntica\|quàntic]]. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com una regió de l'espai de la qual res pot escapar, ni ~~tan sols~~ la [[llum]]. És per este motiu que se'ls nomena "negres".		En [[astronomia]], un '''forat negre''' és una concentració de [[matèria]] d'altíssima [[densitat]], tal que la seua [[força gravitatòria]] és tan elevada que la [[velocitat d'escapament\|velocitat de lliberament]] és superior a la [[velocitat de la llum]]. Per tant, res que es trobe dins del seu [[horisó d'acontenyiments]] pot escapar-se'n, excepte per mig de l'[[efecte túnel]] [[mecànica quàntica\|quàntic]]. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com una regió de l'espai de la qual res pot escapar, ni a soles la [[llum]]. És per este motiu que se'ls nomena "negres".

	En el centre d'un forat negre, segons prediu la [[relativitat general]], hi ha sempre una [[singularitat gravitatòria\|singularitat]], un punt de [[densitat]] i [[gravetat]] [[infinit]]es que arriba a un [[volum]] nul i a un [[Radi (geometria)\|radi]] zero. Estos "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la [[relativitat general]] no és adequada per descriure'ls i que provablement es necessita una [[gravetat quàntica\|teoria quàntica de la gravetat]].		En el centre d'un forat negre, segons prediu la [[relativitat general]], hi ha sempre una [[singularitat gravitatòria\|singularitat]], un punt de [[densitat]] i [[gravetat]] [[infinit]]es que arriba a un [[volum]] nul i a un [[Radi (geometria)\|radi]] zero. Estos "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la [[relativitat general]] no és adequada per descriure'ls i que provablement es necessita una [[gravetat quàntica\|teoria quàntica de la gravetat]].

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:20:43Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 20 feb 2018
Llínea 4:		Llínea 4:
	En el centre d'un forat negre, segons prediu la [[relativitat general]], hi ha sempre una [[singularitat gravitatòria\|singularitat]], un punt de [[densitat]] i [[gravetat]] [[infinit]]es que arriba a un [[volum]] nul i a un [[Radi (geometria)\|radi]] zero. Estos "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la [[relativitat general]] no és adequada per descriure'ls i que provablement es necessita una [[gravetat quàntica\|teoria quàntica de la gravetat]].		En el centre d'un forat negre, segons prediu la [[relativitat general]], hi ha sempre una [[singularitat gravitatòria\|singularitat]], un punt de [[densitat]] i [[gravetat]] [[infinit]]es que arriba a un [[volum]] nul i a un [[Radi (geometria)\|radi]] zero. Estos "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la [[relativitat general]] no és adequada per descriure'ls i que provablement es necessita una [[gravetat quàntica\|teoria quàntica de la gravetat]].

	L'[[horisó d'acontenyiments]] és la [[superfície]] que marca el llímit des del qual ya res no pot escapar, a on la llum orbita el forat i és el llímit estàtic, en l'interior del qual ya ~~només~~ hi ha un camí, el que marca la gravetat. L'[[ergosfera]] és la part que queda per fora de l'horisó d'acontenyiments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La [[matèria]] que cau a un forat negre usualment forma un [[disc d'acreció]]. Segons el propi [[Albert Einstein]] el [[radi de Schwarzschild]] és infranquejable, és dir, no es pot formar un forat negre per afonament gravitatori.		L'[[horisó d'acontenyiments]] és la [[superfície]] que marca el llímit des del qual ya res no pot escapar, a on la llum orbita el forat i és el llímit estàtic, en l'interior del qual ya a soles hi ha un camí, el que marca la gravetat. L'[[ergosfera]] és la part que queda per fora de l'horisó d'acontenyiments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La [[matèria]] que cau a un forat negre usualment forma un [[disc d'acreció]]. Segons el propi [[Albert Einstein]] el [[radi de Schwarzschild]] és infranquejable, és dir, no es pot formar un forat negre per afonament gravitatori.

	[[Categoria:Astronomia]]		[[Categoria:Astronomia]]
	[[Categoria:Forats negres\| ]]		[[Categoria:Forats negres\| ]]

Posmo en 12:35 30 oct 2014

2014-10-30T12:35:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:35 30 oct 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Image:BlackHole.jpg\|350px\|thumb\|Visió artística d'un forat negre en [[disc d'acreció]]]]
	En [[astronomia]], un '''forat negre''' és una concentració de [[matèria]] d'altíssima [[densitat]], tal que la seua [[força gravitatòria]] és tan elevada que la [[velocitat d'escapament\|velocitat de lliberament]] és superior a la [[velocitat de la llum]]. Per tant, res que es trobe dins del seu [[horisó d'acontenyiments]] pot escapar-se'n, excepte per mig de l'[[efecte túnel]] [[mecànica quàntica\|quàntic]]. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com una regió de l'espai de la qual res pot escapar, ni tan sols la [[llum]]. És per este motiu que se'ls nomena "negres".		En [[astronomia]], un '''forat negre''' és una concentració de [[matèria]] d'altíssima [[densitat]], tal que la seua [[força gravitatòria]] és tan elevada que la [[velocitat d'escapament\|velocitat de lliberament]] és superior a la [[velocitat de la llum]]. Per tant, res que es trobe dins del seu [[horisó d'acontenyiments]] pot escapar-se'n, excepte per mig de l'[[efecte túnel]] [[mecànica quàntica\|quàntic]]. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com una regió de l'espai de la qual res pot escapar, ni tan sols la [[llum]]. És per este motiu que se'ls nomena "negres".

Jose2 en 12:05 30 oct 2014

2014-10-30T12:05:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:05 30 oct 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	En [[astronomia]], un '''forat negre''' és una concentració de [[matèria]] d'altíssima [[densitat]], tal que la seua [[força gravitatòria]] és tan elevada que la [[velocitat d'escapament\|velocitat de lliberament]] és superior a la [[velocitat de la llum]]. Per tant, res que es trobe dins del seu [[horisó d'acontenyiments]] pot escapar-se'n, excepte per mig de l'[[efecte túnel]] [[mecànica quàntica\|quàntic]]. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la [[llum]]. És per este motiu que se'ls nomena "negres".		En [[astronomia]], un '''forat negre''' és una concentració de [[matèria]] d'altíssima [[densitat]], tal que la seua [[força gravitatòria]] és tan elevada que la [[velocitat d'escapament\|velocitat de lliberament]] és superior a la [[velocitat de la llum]]. Per tant, res que es trobe dins del seu [[horisó d'acontenyiments]] pot escapar-se'n, excepte per mig de l'[[efecte túnel]] [[mecànica quàntica\|quàntic]]. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com una regió de l'espai de la qual res pot escapar, ni tan sols la [[llum]]. És per este motiu que se'ls nomena "negres".

	En el centre d'un forat negre, segons prediu la [[relativitat general]], hi ha sempre una [[singularitat gravitatòria\|singularitat]], un punt de [[densitat]] i [[gravetat]] [[infinit]]es que arriba a un [[volum]] nul i a un [[Radi (geometria)\|radi]] zero. Estos "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la [[relativitat general]] no és adequada per descriure'ls i que provablement es necessita una [[gravetat quàntica\|teoria quàntica de la gravetat]].		En el centre d'un forat negre, segons prediu la [[relativitat general]], hi ha sempre una [[singularitat gravitatòria\|singularitat]], un punt de [[densitat]] i [[gravetat]] [[infinit]]es que arriba a un [[volum]] nul i a un [[Radi (geometria)\|radi]] zero. Estos "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la [[relativitat general]] no és adequada per descriure'ls i que provablement es necessita una [[gravetat quàntica\|teoria quàntica de la gravetat]].

	L'[[horisó d'acontenyiments]] és la [[superfície]] que marca el llímit des del qual ja res no es pot escapar, on la llum orbita el forat i és el llímit estàtic, a l'interior del qual ya només hi ha un camí, el que marca la gravetat. L'[[ergosfera]] és la part que queda per fora de l'horisó d'acontenyiments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La [[matèria]] que cau a un forat negre usualment forma un [[disc d'acreció]]. Segons el propi [[Albert Einstein]] el [[radi de Schwarzschild]] és infranquejable, és a dir, no es pot formar un forat negre per afonament gravitatori.		L'[[horisó d'acontenyiments]] és la [[superfície]] que marca el llímit des del qual ya res no pot escapar, a on la llum orbita el forat i és el llímit estàtic, en l'interior del qual ya només hi ha un camí, el que marca la gravetat. L'[[ergosfera]] és la part que queda per fora de l'horisó d'acontenyiments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La [[matèria]] que cau a un forat negre usualment forma un [[disc d'acreció]]. Segons el propi [[Albert Einstein]] el [[radi de Schwarzschild]] és infranquejable, és dir, no es pot formar un forat negre per afonament gravitatori.

			[[Categoria:Astronomia]]
	[[Categoria:Forats negres\| ]]		[[Categoria:Forats negres\| ]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «En astronomia, un '''forat negre''' és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seua força gravitatòria és tan eleva...».

2014-10-28T20:38:56Z

Pàgina nova, en el contingut: «En astronomia, un '''forat negre''' és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seua força gravitatòria és tan eleva...».

Pàgina nova

En [[astronomia]], un '''forat negre''' és una concentració de [[matèria]] d'altíssima [[densitat]], tal que la seua [[força gravitatòria]] és tan elevada que la [[velocitat d'escapament|velocitat de lliberament]] és superior a la [[velocitat de la llum]]. Per tant, res que es trobe dins del seu [[horisó d'acontenyiments]] pot escapar-se'n, excepte per mig de l'[[efecte túnel]] [[mecànica quàntica|quàntic]]. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la [[llum]]. És per este motiu que se'ls nomena "negres".

En el centre d'un forat negre, segons prediu la [[relativitat general]], hi ha sempre una [[singularitat gravitatòria|singularitat]], un punt de [[densitat]] i [[gravetat]] [[infinit]]es que arriba a un [[volum]] nul i a un [[Radi (geometria)|radi]] zero. Estos "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la [[relativitat general]] no és adequada per descriure'ls i que provablement es necessita una [[gravetat quàntica|teoria quàntica de la gravetat]].

L'[[horisó d'acontenyiments]] és la [[superfície]] que marca el llímit des del qual ja res no es pot escapar, on la llum orbita el forat i és el llímit estàtic, a l'interior del qual ya només hi ha un camí, el que marca la gravetat. L'[[ergosfera]] és la part que queda per fora de l'horisó d'acontenyiments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La [[matèria]] que cau a un forat negre usualment forma un [[disc d'acreció]]. Segons el propi [[Albert Einstein]] el [[radi de Schwarzschild]] és infranquejable, és a dir, no es pot formar un forat negre per afonament gravitatori.

[[Categoria:Forats negres| ]]