Fonema - Historial de revisions

Lluísm en 07:38 24 abr 2026

2026-04-24T07:38:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:38 24 abr 2026
Llínea 2:		Llínea 2:

	Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o [[classe d'equivalència]] de sons (tècnicament nomenats [[Fon\|fons]]), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. Aixina per eixemple en valencià el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com a oclusiva [d] a principi de paraula o despuix de nassal o pausa llarga, pero és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, aixina /dador/ es pronuncia [daδor] a on el primer i tercer so diferixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una série de trets, els propis del fonema.		Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o [[classe d'equivalència]] de sons (tècnicament nomenats [[Fon\|fons]]), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. Aixina per eixemple en valencià el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com a oclusiva [d] a principi de paraula o despuix de nassal o pausa llarga, pero és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, aixina /dador/ es pronuncia [daδor] a on el primer i tercer so diferixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una série de trets, els propis del fonema.

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Fonètica]]		[[Categoria:Fonètica]]

	[[Categoria:Fonemes\| ]]		[[Categoria:Fonemes\| ]]

Loís: Posar valencià com a eixemple

2020-03-03T14:10:42Z

Posar valencià com a eixemple

← Revisió anterior		Revisió de 14:10 3 març 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''fonema''' (del [[grec]] φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del [[so]], és dir, la realisació ideal d'un so sense tindre en ~~conter com es~~ pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un número finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per a distinguir significats entre paraules. Aixina en [[~~català~~]] la S sorda /s/ i sonora /z/ són fonemes, ya que distinguixen per eixemple les paraules rosa (flor) i rossa (de cabells clars), mentres que en [[castellà]] esta distinció és una simple variant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure amprant l'[[alfabet fonètic internacional]] (API -per les seues sigles en [[~~anglès~~]]-), i constituïxen l'objecte d'estudi principal de la [[fonètica]], una de les branques de la [[filologia]].		El '''fonema''' (del [[grec]] φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del [[so]], és dir, la realisació ideal d'un so sense tindre en conte cóm se pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un número finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per a distinguir significats entre paraules. Aixina, en [[valencià]] la S sorda /s/ i sonora /z/ són fonemes, ya que distinguixen per eixemple les paraules ''rosa'' (flor) i ''rossa'' (de cabells clars), mentres que en [[castellà]] esta distinció és una simple variant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure amprant l'[[alfabet fonètic internacional]] (API -per les seues sigles en [[anglés]]-), i constituïxen l'objecte d'estudi principal de la [[fonètica]], una de les branques de la [[filologia]].

	Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o [[classe d'equivalència]] de sons (tècnicament nomenats [[Fon\|fons]]), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. Aixina per eixemple en ~~català~~ el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com oclusiva [d] a principi de paraula o despuix de nassal o pausa llarga, pero és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, aixina /~~dada~~/ es pronuncia [~~daδa~~] a on el primer i tercer so diferixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una série de trets, els propis del fonema.		Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o [[classe d'equivalència]] de sons (tècnicament nomenats [[Fon\|fons]]), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. Aixina per eixemple en valencià el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com a oclusiva [d] a principi de paraula o despuix de nassal o pausa llarga, pero és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, aixina /dador/ es pronuncia [daδor] a on el primer i tercer so diferixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una série de trets, els propis del fonema.

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:45:13Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:45 30 abr 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''fonema''' (del [[grec]] φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del [[so]], és dir, la realisació ideal d'un so sense tindre en conter com es pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un número finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per a distinguir significats entre paraules. Aixina en [[català]] la S sorda /s/ i sonora /z/ són fonemes, ya que distinguixen per eixemple les paraules rosa (flor) i rossa (de cabells clars), mentres que en [[castellà]] esta distinció és una simple variant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure amprant l'[[alfabet fonètic internacional]] (API -per les seues sigles en [[anglès]]-), i constituïxen l'objecte d'estudi principal de la [[fonètica]], una de les branques de la [[filologia]].		El '''fonema''' (del [[grec]] φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del [[so]], és dir, la realisació ideal d'un so sense tindre en conter com es pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un número finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per a distinguir significats entre paraules. Aixina en [[català]] la S sorda /s/ i sonora /z/ són fonemes, ya que distinguixen per eixemple les paraules rosa (flor) i rossa (de cabells clars), mentres que en [[castellà]] esta distinció és una simple variant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure amprant l'[[alfabet fonètic internacional]] (API -per les seues sigles en [[anglès]]-), i constituïxen l'objecte d'estudi principal de la [[fonètica]], una de les branques de la [[filologia]].

	Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o [[classe d'equivalència]] de sons (tècnicament nomenats [[Fon\|fons]]), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. Aixina per eixemple en català el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com oclusiva [d] a principi de paraula o ~~després~~ de nassal o pausa llarga, pero és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, aixina /dada/ es pronuncia [daδa] a on el primer i tercer so diferixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una série de trets, els propis del fonema.		Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o [[classe d'equivalència]] de sons (tècnicament nomenats [[Fon\|fons]]), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. Aixina per eixemple en català el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com oclusiva [d] a principi de paraula o despuix de nassal o pausa llarga, pero és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, aixina /dada/ es pronuncia [daδa] a on el primer i tercer so diferixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una série de trets, els propis del fonema.

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]

Jose2 en 19:09 25 set 2014

2014-09-25T19:09:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 25 set 2014
Llínea 2:		Llínea 2:

	Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o [[classe d'equivalència]] de sons (tècnicament nomenats [[Fon\|fons]]), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. Aixina per eixemple en català el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com oclusiva [d] a principi de paraula o després de nassal o pausa llarga, pero és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, aixina /dada/ es pronuncia [daδa] a on el primer i tercer so diferixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una série de trets, els propis del fonema.		Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o [[classe d'equivalència]] de sons (tècnicament nomenats [[Fon\|fons]]), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. Aixina per eixemple en català el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com oclusiva [d] a principi de paraula o després de nassal o pausa llarga, pero és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, aixina /dada/ es pronuncia [daδa] a on el primer i tercer so diferixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una série de trets, els propis del fonema.

			[[Categoria:Llingüística]]
			[[Categoria:Fonètica]]

	[[Categoria:Fonemes\| ]]		[[Categoria:Fonemes\| ]]

Jose2 en 19:08 25 set 2014

2014-09-25T19:08:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:08 25 set 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''fonema''' (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del [[so]], és a dir, la realisació ideal d'un so sense ~~tenir~~ en ~~conte~~ com es pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un número finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per distinguir significats entre paraules. ~~Així~~ en [[català]] la S sorda /s/ i sonora /z/ són fonemes, ya que distinguixen per eixemple les paraules rosa (flor) i rossa (de cabells clars), mentres que en [[castellà]] esta distinció és una simple variant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure amprant l'[[alfabet fonètic internacional]] (API -per les seues sigles en [[anglès]]-), i constituïxen l'objecte d'estudi principal de la [[fonètica]], una de les branques de la [[filologia]].		El '''fonema''' (del [[grec]] φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del [[so]], és dir, la realisació ideal d'un so sense tindre en conter com es pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un número finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per a distinguir significats entre paraules. Aixina en [[català]] la S sorda /s/ i sonora /z/ són fonemes, ya que distinguixen per eixemple les paraules rosa (flor) i rossa (de cabells clars), mentres que en [[castellà]] esta distinció és una simple variant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure amprant l'[[alfabet fonètic internacional]] (API -per les seues sigles en [[anglès]]-), i constituïxen l'objecte d'estudi principal de la [[fonètica]], una de les branques de la [[filologia]].

	Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o [[classe d'equivalència]] de sons (tècnicament nomenats [[Fon\|fons]]), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. ~~Així~~ per eixemple en català el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com oclusiva [d] a principi de paraula o després de nassal o pausa llarga, pero és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, ~~així~~ /dada/ es pronuncia [daδa] on el primer i tercer so diferixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una série de trets, els propis del fonema.		Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o [[classe d'equivalència]] de sons (tècnicament nomenats [[Fon\|fons]]), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. Aixina per eixemple en català el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com oclusiva [d] a principi de paraula o després de nassal o pausa llarga, pero és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, aixina /dada/ es pronuncia [daδa] a on el primer i tercer so diferixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una série de trets, els propis del fonema.

	[[Categoria:Fonemes\| ]]		[[Categoria:Fonemes\| ]]

Chabi en 07:57 25 set 2014

2014-09-25T07:57:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:57 25 set 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{Llingüística}}~~
	El '''fonema''' (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del [[so]], és a dir, la realisació ideal d'un so sense tenir en conte com es pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un número finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per distinguir significats entre paraules. Així en [[català]] la S sorda /s/ i sonora /z/ són fonemes, ya que distinguixen per eixemple les paraules rosa (flor) i rossa (de cabells clars), mentres que en [[castellà]] esta distinció és una simple variant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure amprant l'[[alfabet fonètic internacional]] (API -per les seues sigles en [[anglès]]-), i constituïxen l'objecte d'estudi principal de la [[fonètica]], una de les branques de la [[filologia]].		El '''fonema''' (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del [[so]], és a dir, la realisació ideal d'un so sense tenir en conte com es pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un número finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per distinguir significats entre paraules. Així en [[català]] la S sorda /s/ i sonora /z/ són fonemes, ya que distinguixen per eixemple les paraules rosa (flor) i rossa (de cabells clars), mentres que en [[castellà]] esta distinció és una simple variant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure amprant l'[[alfabet fonètic internacional]] (API -per les seues sigles en [[anglès]]-), i constituïxen l'objecte d'estudi principal de la [[fonètica]], una de les branques de la [[filologia]].

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «{{Llingüística}} El '''fonema''' (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del so, és a dir, la realisació ideal d'un so sense tenir en...».

2014-09-25T07:57:20Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{Llingüística}} El '''fonema''' (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del so, és a dir, la realisació ideal d'un so sense tenir en...».

Pàgina nova

{{Llingüística}}
El '''fonema''' (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del [[so]], és a dir, la realisació ideal d'un so sense tenir en conte com es pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un número finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per distinguir significats entre paraules. Així en [[català]] la S sorda /s/ i sonora /z/ són fonemes, ya que distinguixen per eixemple les paraules rosa (flor) i rossa (de cabells clars), mentres que en [[castellà]] esta distinció és una simple variant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure amprant l'[[alfabet fonètic internacional]] (API -per les seues sigles en [[anglès]]-), i constituïxen l'objecte d'estudi principal de la [[fonètica]], una de les branques de la [[filologia]].

Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o [[classe d'equivalència]] de sons (tècnicament nomenats [[Fon|fons]]), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. Així per eixemple en català el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com oclusiva [d] a principi de paraula o després de nassal o pausa llarga, pero és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, així /dada/ es pronuncia [daδa] on el primer i tercer so diferixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una série de trets, els propis del fonema.

[[Categoria:Fonemes| ]]