Fonógraf - Historial de revisions

Lluísm en 11:52 12 jul 2025

2025-07-12T11:52:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:52 12 jul 2025
Llínea 30:		Llínea 30:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fon%C3%B3grafo Fonógrafo en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Fon%C3%B3grafo Fonógrafo en Wikipedia]

	[[Categoria:Física]]		[[Categoria:Física]]

Lluísm en 11:52 12 jul 2025

2025-07-12T11:52:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:52 12 jul 2025
Llínea 27:		Llínea 27:
	* [[Gramòfon]]		* [[Gramòfon]]
	* [[Història de l'electricitat]]		* [[Història de l'electricitat]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 18:36 25 jun 2021

2021-06-25T18:36:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 25 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''fonógraf''' va ser el dispositiu més comú per a reproduir sons gravats des de la década de 1870 fins a la década de 1880. El fonógraf va ser inventat per [[Thomas Alva Edison]], [[Eldridge R. Johnson]] i [[Emile Berliner]].		[[File:EdisonPhonograph.jpg\|thumb\|250px\|Fonógraf d'Edison]]

			El '''fonógraf''' va ser el dispositiu més comú per a reproduir sons gravats des de la [[Anys 1870\|década de 1870]] fins a la [[Anys 1880\|década de 1880]]. El fonógraf va ser inventat per [[Thomas Alva Edison]], [[Eldridge R. Johnson]] i [[Emile Berliner]].

	== El fonoautógraf ==		== El fonoautógraf ==

	La primera invenció coneguda d'un dispositiu capaç de gravar una vibració sonora, conegut com "fonoautógraf", inventat pel francés Édouard-Léon Scott de Martinville i patentat el [[25 de març]] de [[1857]]. Podia transcriure una vibració sonora a un mig visible, pero no tenia un modo de ser reproduït despuix. L'aparat consistia en una banya o un barril que arreplegava les ones cap a una membrana a la que estava nugada una corda. Quan aplegava l'ona, esta vibrava i es movia i la vibració sonora podia gravar-se en un mig visible. Inicialment, el fonoautógraf gravava en un cristal fumat. Una versió posterior usava un paper també fumat enrollat en un tambor o cilindre. Una atra versió dibuixava una llínea representant la vibració sonora en un roll de paper. El fonoautógraf era considerat com una curiositat de laboratori per a l'estudi de l'acústica. S'utilisava per a determinar la freqüència d'un to musical i per a estudiar el sò i la parla. No es va entendre fins al cap del desenroll del fonógraf, ya que l'ona gravada pel fonoautógraf era de fet una gravació del sò que a soles necessitava un mig de reproducció adequat per a sonar.		La primera invenció coneguda d'un dispositiu capaç de gravar una vibració sonora, conegut com "fonoautógraf", inventat pel francés Édouard-Léon Scott de Martinville i patentat el [[25 de març]] de l'any [[1857]]. Podia transcriure una vibració sonora a un mig visible, pero no tenia un modo de ser reproduït despuix. L'aparat consistia en una banya o un barril que arreplegava les ones cap a una membrana a la que estava nugada una corda. Quan aplegava l'ona, esta vibrava i es movia i la vibració sonora podia gravar-se en un mig visible. Inicialment, el fonoautógraf gravava en un cristal fumat. Una versió posterior usava un paper també fumat enrollat en un tambor o cilindre. Una atra versió dibuixava una llínea representant la vibració sonora en un roll de paper. El fonoautógraf era considerat com una curiositat de laboratori per a l'estudi de l'acústica. S'utilisava per a determinar la freqüència d'un to musical i per a estudiar el sò i la parla. No es va entendre fins al cap del desenroll del fonógraf, ya que l'ona gravada pel fonoautógraf era de fet una gravació del sò que a soles necessitava un mig de reproducció adequat per a sonar.

	En [[2008]], estudiosos de l'història del sò americans varen reproduir per primera volta el sò gravat per un fonoautógraf. L'equip va conseguir tindre accés als papers en gravacions del fonoautógraf de [[Leon Scott]] que estaven guardats en l'oficina de patents de la ''Académie des Sciences'' francesa. Varen escanejar el paper en relleu en un sofisticat programa d'ordenador desenrollat anys abans per la Biblioteca del Congrés nortamericà. Les ones del paper varen ser traduïdes per un ordenador a sons audibles i reconeixibles. Un d'ells, creat el [[9 d'abril]] de [[1860]], va resultar ser una gravació de 10 segons (de baixa fidelitat pero reconeixible) d'algú cantant la cançó popular francesa "Au Clair de la Lune". Este "fonoautograma" és la primera gravació de sò coneguda, aixina com la primera gravació que és, actualment, reproduible. Molt anterior a la gravació d'un rellonge parlant de [[Frank Lambert]] i la d'un concert de [[Händel]] realisada per la Companyia Edison, que daten de dos i tres décades despuix, respectivament.		En l'any [[2008]], estudiosos de l'història del sò americans varen reproduir per primera volta el sò gravat per un fonoautógraf. L'equip va conseguir tindre accés als papers en gravacions del fonoautógraf de [[Leon Scott]] que estaven guardats en l'oficina de patents de la ''Académie des Sciences'' francesa. Varen escanejar el paper en relleu en un sofisticat programa d'ordenador desenrollat anys abans per la Biblioteca del Congrés nortamericà. Les ones del paper varen ser traduïdes per un ordenador a sons audibles i reconeixibles. Un d'ells, creat el [[9 d'abril]] de [[1860]], va resultar ser una gravació de 10 segons (de baixa fidelitat pero reconeixible) d'algú cantant la cançó popular francesa "Au Clair de la Lune". Este "fonoautograma" és la primera gravació de sò coneguda, aixina com la primera gravació que és, actualment, reproduible. Molt anterior a la gravació d'un rellonge parlant de [[Frank Lambert]] i la d'un concert de [[Händel]] realisada per la Companyia Edison, que daten de dos i tres décades despuix, respectivament.

	== El fonógraf d'Edison ==		== El fonógraf d'Edison ==

	No va ser fins a [[1876]], quan es va crear el fonógraf, que va ser el primer aparat capaç de reproduir sò. Quan Thomas Alva Edison va anunciar l'invenció del seu primer fonógraf, la primera peça interpretada va ser "Mary had a little lamb" ("María tenia un corderet") el [[21 de novembre]] de [[1877]]. Edison va mostrar el dispositiu per primera volta el [[29 de novembre]] d'eixe mateix any i ho va patentar el [[17 de febrer]] de [[1877]].		No va ser fins a l'any [[1876]], quan es va crear el fonógraf, que va ser el primer aparat capaç de reproduir sò. Quan Thomas Alva Edison va anunciar l'invenció del seu primer fonógraf, la primera peça interpretada va ser "Mary had a little lamb" ("María tenia un corderet") el [[21 de novembre]] de [[1877]]. Edison va mostrar el dispositiu per primera volta el [[29 de novembre]] d'eixe mateix any i ho va patentar el [[17 de febrer]] de [[1877]].

	El fonógraf utilisa un sistema de gravació mecànica analògica, en el qual les ones sonores són transformades en vibracions mecàniques per mig d'un transductor acústic-mecànic. Estes vibracions mouen un estilet que llaura una regata helicoidal sobre un cilindre de fonógraf. Per a reproduir el sò s'invertix el procés.		El fonógraf utilisa un sistema de gravació mecànica analògica, en el qual les ones sonores són transformades en vibracions mecàniques per mig d'un transductor acústic-mecànic. Estes vibracions mouen un estilet que llaura una regata helicoidal sobre un cilindre de fonógraf. Per a reproduir el sò s'invertix el procés.
Llínea 19:		Llínea 21:
	== Invents posteriors al fonógraf ==		== Invents posteriors al fonógraf ==

	Des de [[1877]] es varen desenrollar múltiples artefactes similars al fonógraf i varen sorgir les nomenades "talking machines". No obstant, a soles el gramòfon va conseguir fer ombra a l'invenció d'Edison. En [[1888]], Emile Berliner va patentar el gramòfon, instrument molt similar al fonógraf que es va utilisar per a sonorisar les películes cinematogràfiques i va ser punt de partida de la CBS (Columbia Broadcasting System).		Des de l'any [[1877]] es varen desenrollar múltiples artefactes similars al fonógraf i varen sorgir les nomenades "talking machines". No obstant, a soles el gramòfon va conseguir fer ombra a l'invenció d'Edison. En l'any [[1888]], Emile Berliner va patentar el gramòfon, instrument molt similar al fonógraf que es va utilisar per a sonorisar les películes cinematogràfiques i va ser punt de partida de la CBS (Columbia Broadcasting System).

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:30:26Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:30 20 feb 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	== El fonoautógraf ==		== El fonoautógraf ==

	La primera invenció coneguda d'un dispositiu capaç de gravar una vibració sonora, conegut com "fonoautógraf", inventat pel francés Édouard-Léon Scott de Martinville i patentat el [[25 de març]] de [[1857]]. Podia transcriure una vibració sonora a un mig visible, pero no tenia un modo de ser reproduït despuix. L'aparat consistia en una banya o un barril que arreplegava les ones cap a una membrana a la que estava nugada una corda. Quan aplegava l'ona, esta vibrava i es movia i la vibració sonora podia gravar-se en un mig visible. Inicialment, el fonoautógraf gravava en un cristal fumat. Una versió posterior usava un paper també fumat enrollat en un tambor o cilindre. Una atra versió dibuixava una llínea representant la vibració sonora en un roll de paper. El fonoautógraf era considerat com una curiositat de laboratori per a l'estudi de l'acústica. S'utilisava per a determinar la freqüència d'un to musical i per a estudiar el sò i la parla. No es va entendre fins al cap del desenroll del fonógraf, ya que l'ona gravada pel fonoautógraf era de fet una gravació del sò que ~~només~~ necessitava un mig de reproducció adequat per a sonar.		La primera invenció coneguda d'un dispositiu capaç de gravar una vibració sonora, conegut com "fonoautógraf", inventat pel francés Édouard-Léon Scott de Martinville i patentat el [[25 de març]] de [[1857]]. Podia transcriure una vibració sonora a un mig visible, pero no tenia un modo de ser reproduït despuix. L'aparat consistia en una banya o un barril que arreplegava les ones cap a una membrana a la que estava nugada una corda. Quan aplegava l'ona, esta vibrava i es movia i la vibració sonora podia gravar-se en un mig visible. Inicialment, el fonoautógraf gravava en un cristal fumat. Una versió posterior usava un paper també fumat enrollat en un tambor o cilindre. Una atra versió dibuixava una llínea representant la vibració sonora en un roll de paper. El fonoautógraf era considerat com una curiositat de laboratori per a l'estudi de l'acústica. S'utilisava per a determinar la freqüència d'un to musical i per a estudiar el sò i la parla. No es va entendre fins al cap del desenroll del fonógraf, ya que l'ona gravada pel fonoautógraf era de fet una gravació del sò que a soles necessitava un mig de reproducció adequat per a sonar.

	En [[2008]], estudiosos de l'història del sò americans varen reproduir per primera volta el sò gravat per un fonoautógraf. L'equip va conseguir tindre accés als papers en gravacions del fonoautógraf de [[Leon Scott]] que estaven guardats en l'oficina de patents de la ''Académie des Sciences'' francesa. Varen escanejar el paper en relleu en un sofisticat programa d'ordenador desenrollat anys abans per la Biblioteca del Congrés nortamericà. Les ones del paper varen ser traduïdes per un ordenador a sons audibles i reconeixibles. Un d'ells, creat el [[9 d'abril]] de [[1860]], va resultar ser una gravació de 10 segons (de baixa fidelitat pero reconeixible) d'algú cantant la cançó popular francesa "Au Clair de la Lune". Este "fonoautograma" és la primera gravació de sò coneguda, aixina com la primera gravació que és, actualment, reproduible. Molt anterior a la gravació d'un rellonge parlant de [[Frank Lambert]] i la d'un concert de [[Händel]] realisada per la Companyia Edison, que daten de dos i tres décades despuix, respectivament.		En [[2008]], estudiosos de l'història del sò americans varen reproduir per primera volta el sò gravat per un fonoautógraf. L'equip va conseguir tindre accés als papers en gravacions del fonoautógraf de [[Leon Scott]] que estaven guardats en l'oficina de patents de la ''Académie des Sciences'' francesa. Varen escanejar el paper en relleu en un sofisticat programa d'ordenador desenrollat anys abans per la Biblioteca del Congrés nortamericà. Les ones del paper varen ser traduïdes per un ordenador a sons audibles i reconeixibles. Un d'ells, creat el [[9 d'abril]] de [[1860]], va resultar ser una gravació de 10 segons (de baixa fidelitat pero reconeixible) d'algú cantant la cançó popular francesa "Au Clair de la Lune". Este "fonoautograma" és la primera gravació de sò coneguda, aixina com la primera gravació que és, actualment, reproduible. Molt anterior a la gravació d'un rellonge parlant de [[Frank Lambert]] i la d'un concert de [[Händel]] realisada per la Companyia Edison, que daten de dos i tres décades despuix, respectivament.
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Invents posteriors al fonógraf ==		== Invents posteriors al fonógraf ==

	Des de [[1877]] es varen desenrollar múltiples artefactes similars al fonógraf i varen sorgir les nomenades "talking machines". No obstant, ~~només~~ el gramòfon va conseguir fer ombra a l'invenció d'Edison. En [[1888]], Emile Berliner va patentar el gramòfon, instrument molt similar al fonógraf que es va utilisar per a sonorisar les películes cinematogràfiques i va ser punt de partida de la CBS (Columbia Broadcasting System).		Des de [[1877]] es varen desenrollar múltiples artefactes similars al fonógraf i varen sorgir les nomenades "talking machines". No obstant, a soles el gramòfon va conseguir fer ombra a l'invenció d'Edison. En [[1888]], Emile Berliner va patentar el gramòfon, instrument molt similar al fonógraf que es va utilisar per a sonorisar les películes cinematogràfiques i va ser punt de partida de la CBS (Columbia Broadcasting System).

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2 en 19:50 5 oct 2016

2016-10-05T19:50:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:50 5 oct 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	== El fonoautógraf ==		== El fonoautógraf ==

	La primera invenció coneguda d'un dispositiu capaç de gravar una vibració sonora, conegut com "fonoautógraf", inventat pel francés Édouard-Léon Scott de Martinville i patentat el 25 de març de [[1857]]. Podia transcriure una vibració sonora a un mig visible, pero no tenia un modo de ser reproduït despuix. L'aparat consistia en una banya o un barril que arreplegava les ones cap a una membrana a la que estava nugada una corda. Quan aplegava l'ona, esta vibrava i es movia i la vibració sonora podia gravar-se en un mig visible. Inicialment, el fonoautógraf gravava en un cristal fumat. Una versió posterior usava un paper també fumat enrollat en un tambor o cilindre. Una atra versió dibuixava una llínea representant la vibració sonora en un roll de paper. El fonoautógraf era considerat com una curiositat de laboratori per a l'estudi de l'acústica. S'utilisava per a determinar la freqüència d'un to musical i per a estudiar el sò i la parla. No es va entendre fins al cap del desenroll del fonógraf, ya que l'ona gravada pel fonoautógraf era de fet una gravació del sò que només necessitava un mig de reproducció adequat per a sonar.		La primera invenció coneguda d'un dispositiu capaç de gravar una vibració sonora, conegut com "fonoautógraf", inventat pel francés Édouard-Léon Scott de Martinville i patentat el [[25 de març]] de [[1857]]. Podia transcriure una vibració sonora a un mig visible, pero no tenia un modo de ser reproduït despuix. L'aparat consistia en una banya o un barril que arreplegava les ones cap a una membrana a la que estava nugada una corda. Quan aplegava l'ona, esta vibrava i es movia i la vibració sonora podia gravar-se en un mig visible. Inicialment, el fonoautógraf gravava en un cristal fumat. Una versió posterior usava un paper també fumat enrollat en un tambor o cilindre. Una atra versió dibuixava una llínea representant la vibració sonora en un roll de paper. El fonoautógraf era considerat com una curiositat de laboratori per a l'estudi de l'acústica. S'utilisava per a determinar la freqüència d'un to musical i per a estudiar el sò i la parla. No es va entendre fins al cap del desenroll del fonógraf, ya que l'ona gravada pel fonoautógraf era de fet una gravació del sò que només necessitava un mig de reproducció adequat per a sonar.

	En 2008, estudiosos de l'història del sò americans varen reproduir per primera volta el sò gravat per un fonoautógraf. L'equip va conseguir tindre accés als papers en gravacions del fonoautógraf de [[Leon Scott]] que estaven guardats en l'oficina de patents de la ''Académie des Sciences'' francesa. Varen escanejar el paper en relleu en un sofisticat programa d'ordenador desenrollat anys abans per la Biblioteca del Congrés nortamericà. Les ones del paper varen ser traduïdes per un ordenador a sons audibles i reconeixibles. Un d'ells, creat el 9 d'abril de [[1860]], va resultar ser una gravació de 10 segons (de baixa fidelitat pero reconeixible) d'algú cantant la cançó popular francesa "Au Clair de la Lune". Este "fonoautograma" és la primera gravació de sò coneguda, aixina com la primera gravació que és, actualment, reproduible. Molt anterior a la gravació d'un rellonge parlant de [[Frank Lambert]] i la d'un concert de [[Händel]] realisada per la Companyia Edison, que daten de dos i tres décades despuix, respectivament.		En [[2008]], estudiosos de l'història del sò americans varen reproduir per primera volta el sò gravat per un fonoautógraf. L'equip va conseguir tindre accés als papers en gravacions del fonoautógraf de [[Leon Scott]] que estaven guardats en l'oficina de patents de la ''Académie des Sciences'' francesa. Varen escanejar el paper en relleu en un sofisticat programa d'ordenador desenrollat anys abans per la Biblioteca del Congrés nortamericà. Les ones del paper varen ser traduïdes per un ordenador a sons audibles i reconeixibles. Un d'ells, creat el [[9 d'abril]] de [[1860]], va resultar ser una gravació de 10 segons (de baixa fidelitat pero reconeixible) d'algú cantant la cançó popular francesa "Au Clair de la Lune". Este "fonoautograma" és la primera gravació de sò coneguda, aixina com la primera gravació que és, actualment, reproduible. Molt anterior a la gravació d'un rellonge parlant de [[Frank Lambert]] i la d'un concert de [[Händel]] realisada per la Companyia Edison, que daten de dos i tres décades despuix, respectivament.

	== El fonógraf d'Edison ==		== El fonógraf d'Edison ==

	No va ser fins a [[1876]], quan es va crear el fonógraf, que va ser el primer aparat capaç de reproduir sò. Quan Thomas Alva Edison va anunciar l'invenció del seu primer fonógraf, la primera peça interpretada va ser "Mary had a little lamb" ("María tenia un corderet") el 21 de novembre de [[1877]]. Edison va mostrar el dispositiu per primera volta el 29 de novembre d'eixe mateix any i ho va patentar el 17 de febrer de 1877.		No va ser fins a [[1876]], quan es va crear el fonógraf, que va ser el primer aparat capaç de reproduir sò. Quan Thomas Alva Edison va anunciar l'invenció del seu primer fonógraf, la primera peça interpretada va ser "Mary had a little lamb" ("María tenia un corderet") el [[21 de novembre]] de [[1877]]. Edison va mostrar el dispositiu per primera volta el [[29 de novembre]] d'eixe mateix any i ho va patentar el [[17 de febrer]] de [[1877]].

	El fonógraf utilisa un sistema de gravació mecànica analògica, en el qual les ones sonores són transformades en vibracions mecàniques per mig d'un transductor acústic-mecànic. Estes vibracions mouen un estilet que llaura una regata helicoidal sobre un cilindre de fonógraf. Per a reproduir el sò s'invertix el procés.		El fonógraf utilisa un sistema de gravació mecànica analògica, en el qual les ones sonores són transformades en vibracions mecàniques per mig d'un transductor acústic-mecànic. Estes vibracions mouen un estilet que llaura una regata helicoidal sobre un cilindre de fonógraf. Per a reproduir el sò s'invertix el procés.
Llínea 15:		Llínea 15:
	Al principi es varen utilisar cilindres de cartó recoberts d'estany, més tart de cartó parafinat i, finalment, de cera sòlida. El cilindre de cera, de major calitat i durabilitat, es va comercialisar des de [[1889]], un any en acabant de que apareguera el [[Gramòfon\|gramòfon]].		Al principi es varen utilisar cilindres de cartó recoberts d'estany, més tart de cartó parafinat i, finalment, de cera sòlida. El cilindre de cera, de major calitat i durabilitat, es va comercialisar des de [[1889]], un any en acabant de que apareguera el [[Gramòfon\|gramòfon]].

	El 2 de decembre de [[1889]], un representant de la casa Edison, Theo Wangeman, va gravar una interpretació del famós compositor [[Johannes Brahms]]. Es tractava d'un fragment de les Danses Hongareses en una versió per a piano sol. Esta gravació encara es conserva, pero la seua calitat és pèssima.		El [[2 de decembre]] de [[1889]], un representant de la casa Edison, Theo Wangeman, va gravar una interpretació del famós compositor [[Johannes Brahms]]. Es tractava d'un fragment de les Danses Hongareses en una versió per a [[piano]] sol. Esta gravació encara es conserva, pero la seua calitat és pèssima.

	== Invents posteriors al fonógraf ==		== Invents posteriors al fonógraf ==

Xavier en 18:04 5 oct 2016

2016-10-05T18:04:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 5 oct 2016
Llínea 24:		Llínea 24:

	* [[Gramòfon]]		* [[Gramòfon]]
			* [[Història de l'electricitat]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
Llínea 32:		Llínea 33:
	[[Categoria:Energia]]		[[Categoria:Energia]]
	[[Categoria:Electricitat\| ]]		[[Categoria:Electricitat\| ]]
			[[Categoria:Tecnologia]]

Xavier en 17:17 5 oct 2016

2016-10-05T17:17:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:17 5 oct 2016
Llínea 28:		Llínea 28:

	*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fon%C3%B3grafo Fonógrafo en Wikipedia]		*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fon%C3%B3grafo Fonógrafo en Wikipedia]

			[[Categoria:Física]]
			[[Categoria:Energia]]
			[[Categoria:Electricitat\| ]]

Xavier en 17:15 5 oct 2016

2016-10-05T17:15:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:15 5 oct 2016
Llínea 20:		Llínea 20:

	Des de [[1877]] es varen desenrollar múltiples artefactes similars al fonógraf i varen sorgir les nomenades "talking machines". No obstant, només el gramòfon va conseguir fer ombra a l'invenció d'Edison. En [[1888]], Emile Berliner va patentar el gramòfon, instrument molt similar al fonógraf que es va utilisar per a sonorisar les películes cinematogràfiques i va ser punt de partida de la CBS (Columbia Broadcasting System).		Des de [[1877]] es varen desenrollar múltiples artefactes similars al fonógraf i varen sorgir les nomenades "talking machines". No obstant, només el gramòfon va conseguir fer ombra a l'invenció d'Edison. En [[1888]], Emile Berliner va patentar el gramòfon, instrument molt similar al fonógraf que es va utilisar per a sonorisar les películes cinematogràfiques i va ser punt de partida de la CBS (Columbia Broadcasting System).

			== Vore també ==

			* [[Gramòfon]]

			== Enllaços externs ==

			*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fon%C3%B3grafo Fonógrafo en Wikipedia]

Xavier: /* Invents posteriors al fonógraf */

2016-10-05T17:13:56Z

Invents posteriors al fonógraf

← Revisió anterior		Revisió de 17:13 5 oct 2016
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Invents posteriors al fonógraf ==		== Invents posteriors al fonógraf ==

			Des de [[1877]] es varen desenrollar múltiples artefactes similars al fonógraf i varen sorgir les nomenades "talking machines". No obstant, només el gramòfon va conseguir fer ombra a l'invenció d'Edison. En [[1888]], Emile Berliner va patentar el gramòfon, instrument molt similar al fonógraf que es va utilisar per a sonorisar les películes cinematogràfiques i va ser punt de partida de la CBS (Columbia Broadcasting System).

Xavier en 17:11 5 oct 2016

2016-10-05T17:11:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:11 5 oct 2016
Llínea 6:		Llínea 6:

	En 2008, estudiosos de l'història del sò americans varen reproduir per primera volta el sò gravat per un fonoautógraf. L'equip va conseguir tindre accés als papers en gravacions del fonoautógraf de [[Leon Scott]] que estaven guardats en l'oficina de patents de la ''Académie des Sciences'' francesa. Varen escanejar el paper en relleu en un sofisticat programa d'ordenador desenrollat anys abans per la Biblioteca del Congrés nortamericà. Les ones del paper varen ser traduïdes per un ordenador a sons audibles i reconeixibles. Un d'ells, creat el 9 d'abril de [[1860]], va resultar ser una gravació de 10 segons (de baixa fidelitat pero reconeixible) d'algú cantant la cançó popular francesa "Au Clair de la Lune". Este "fonoautograma" és la primera gravació de sò coneguda, aixina com la primera gravació que és, actualment, reproduible. Molt anterior a la gravació d'un rellonge parlant de [[Frank Lambert]] i la d'un concert de [[Händel]] realisada per la Companyia Edison, que daten de dos i tres décades despuix, respectivament.		En 2008, estudiosos de l'història del sò americans varen reproduir per primera volta el sò gravat per un fonoautógraf. L'equip va conseguir tindre accés als papers en gravacions del fonoautógraf de [[Leon Scott]] que estaven guardats en l'oficina de patents de la ''Académie des Sciences'' francesa. Varen escanejar el paper en relleu en un sofisticat programa d'ordenador desenrollat anys abans per la Biblioteca del Congrés nortamericà. Les ones del paper varen ser traduïdes per un ordenador a sons audibles i reconeixibles. Un d'ells, creat el 9 d'abril de [[1860]], va resultar ser una gravació de 10 segons (de baixa fidelitat pero reconeixible) d'algú cantant la cançó popular francesa "Au Clair de la Lune". Este "fonoautograma" és la primera gravació de sò coneguda, aixina com la primera gravació que és, actualment, reproduible. Molt anterior a la gravació d'un rellonge parlant de [[Frank Lambert]] i la d'un concert de [[Händel]] realisada per la Companyia Edison, que daten de dos i tres décades despuix, respectivament.

			== El fonógraf d'Edison ==

			No va ser fins a [[1876]], quan es va crear el fonógraf, que va ser el primer aparat capaç de reproduir sò. Quan Thomas Alva Edison va anunciar l'invenció del seu primer fonógraf, la primera peça interpretada va ser "Mary had a little lamb" ("María tenia un corderet") el 21 de novembre de [[1877]]. Edison va mostrar el dispositiu per primera volta el 29 de novembre d'eixe mateix any i ho va patentar el 17 de febrer de 1877.

			El fonógraf utilisa un sistema de gravació mecànica analògica, en el qual les ones sonores són transformades en vibracions mecàniques per mig d'un transductor acústic-mecànic. Estes vibracions mouen un estilet que llaura una regata helicoidal sobre un cilindre de fonógraf. Per a reproduir el sò s'invertix el procés.

			Al principi es varen utilisar cilindres de cartó recoberts d'estany, més tart de cartó parafinat i, finalment, de cera sòlida. El cilindre de cera, de major calitat i durabilitat, es va comercialisar des de [[1889]], un any en acabant de que apareguera el [[Gramòfon\|gramòfon]].

			El 2 de decembre de [[1889]], un representant de la casa Edison, Theo Wangeman, va gravar una interpretació del famós compositor [[Johannes Brahms]]. Es tractava d'un fragment de les Danses Hongareses en una versió per a piano sol. Esta gravació encara es conserva, pero la seua calitat és pèssima.

			== Invents posteriors al fonógraf ==