Filosofia migeval - Historial de revisions

Lluísm en 17:03 14 jun 2024

2024-06-14T17:03:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:03 14 jun 2024
Llínea 15:		Llínea 15:
	El seu nom deriva dels pares de l'Iglésia, els teòlecs l'interpretació dels quals dominaria l'història del dogma. L'influència apologètica es va deure entre atres coses a l'atac hostil, i per penetrar en les senyes de la revelació, el de formar-se una image totalisador del món i de la vida humana a la llum de la fe. El progrés de lo implícit a lo explícit va ser un progrés en la ciència teològica; en el procés d'argumentació i definició es varen amprar conceptes i categories presos de la filosofia. La filosofia imperant era el platonisme, neoplatonisme (en toc estoic).		El seu nom deriva dels pares de l'Iglésia, els teòlecs l'interpretació dels quals dominaria l'història del dogma. L'influència apologètica es va deure entre atres coses a l'atac hostil, i per penetrar en les senyes de la revelació, el de formar-se una image totalisador del món i de la vida humana a la llum de la fe. El progrés de lo implícit a lo explícit va ser un progrés en la ciència teològica; en el procés d'argumentació i definició es varen amprar conceptes i categories presos de la filosofia. La filosofia imperant era el platonisme, neoplatonisme (en toc estoic).

	Els escritors cristians no varen fer distinció entre filosofia i teologia. Estos varen mostrar una divergència d'actitut davant la filosofia clàssica: com a enemiga o com a utilitat.		Els escritors cristians no varen fer distinció entre filosofia i teologia. Estos varen mostrar una divergència d'actitut davant la filosofia clàssica: com a enemiga o com a utilitat.

	[[Categoria:Filosofia]]		[[Categoria:Filosofia]]
	[[Categoria:Filosofia migeval\| ]]		[[Categoria:Filosofia migeval\| ]]

Jose2: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2021-07-04T11:29:45Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 11:29 4 jul 2021
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Etapes i representants ==		== Etapes i representants ==
	La [[patrística]] és la fase en l'història de l'organisació i la teologia cristiana que comprén des del fi del cristianisme primitiu, en la consolidació del cànon neotestamentari, fins a al voltant del [[sigle VIII]]. Ademés de la elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme front a les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heregies ~~després~~.		La [[patrística]] és la fase en l'història de l'organisació i la teologia cristiana que comprén des del fi del cristianisme primitiu, en la consolidació del cànon neotestamentari, fins a al voltant del [[sigle VIII]]. Ademés de la elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme front a les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heregies despuix.

	El cristianisme és difòs massivament pels profetes, prenent força entre la població i desplaçant a les religions politeistes.		El cristianisme és difòs massivament pels profetes, prenent força entre la població i desplaçant a les religions politeistes.

Jose2: Text reemplaça - ' Contenguts ' a ' Continguts '

2019-06-12T19:15:04Z

Text reemplaça - ' Contenguts ' a ' Continguts '

← Revisió anterior		Revisió de 19:15 12 jun 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	Es denomina '''filosofia migeval''' a la [[filosofia]] donada en [[Europa]] i l'[[Orient]] Mig durant el periodo conegut com [[Edat Mija]], periodo que s'estén des de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] en el [[sigle V]] fins a la caiguda del [[Imperi Romà d'Orient]] en l'any [[1453]].		Es denomina '''filosofia migeval''' a la [[filosofia]] donada en [[Europa]] i l'[[Orient]] Mig durant el periodo conegut com [[Edat Mija]], periodo que s'estén des de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] en el [[sigle V]] fins a la caiguda del [[Imperi Romà d'Orient]] en l'any [[1453]].

	== ~~Contenguts~~ ==		== Continguts ==
	[[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg\|200px\|thumb\|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del [[sigle XII]].]]		[[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg\|200px\|thumb\|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del [[sigle XII]].]]
	Els problemes fonamentals discutits durant este periodo varen ser la relació entre la [[fe]] i la [[raó]], la naturalea i existència de [[Deu]], els llímits del [[coneiximent]] i la [[llibertat]] en l'home, la naturalea dels [[universals]] i la individuació de les substàncies divisibles i indivisibles.		Els problemes fonamentals discutits durant este periodo varen ser la relació entre la [[fe]] i la [[raó]], la naturalea i existència de [[Deu]], els llímits del [[coneiximent]] i la [[llibertat]] en l'home, la naturalea dels [[universals]] i la individuació de les substàncies divisibles i indivisibles.

Jose2 en 01:18 3 dec 2018

2018-12-03T01:18:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:18 3 dec 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	Es denomina '''filosofia migeval''' a la [[filosofia]] donada en [[Europa]] i l'[[Orient]] Mig durant el periodo conegut com [[Edat Mija]], periodo que s'estén des de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] en el [[sigle V]] fins a la caiguda del [[Imperi Romà d'Orient]] en [[1453]].		Es denomina '''filosofia migeval''' a la [[filosofia]] donada en [[Europa]] i l'[[Orient]] Mig durant el periodo conegut com [[Edat Mija]], periodo que s'estén des de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] en el [[sigle V]] fins a la caiguda del [[Imperi Romà d'Orient]] en l'any [[1453]].

	== Contenguts ==		== Contenguts ==

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T12:35:34Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 12:35 22 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	Es denomina '''filosofia migeval''' a la [[filosofia]] donada en [[Europa]] i l'[[Orient]] Mig durant el periodo conegut com [[Edat Mija]], periodo que s'estén des de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] en el [[sigle V]] fins a la caiguda del [[Imperi Romà d'Orient]] en [[1453]].		Es denomina '''filosofia migeval''' a la [[filosofia]] donada en [[Europa]] i l'[[Orient]] Mig durant el periodo conegut com [[Edat Mija]], periodo que s'estén des de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] en el [[sigle V]] fins a la caiguda del [[Imperi Romà d'Orient]] en [[1453]].

	== ~~Continguts~~ ==		== Contenguts ==
	[[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg\|200px\|thumb\|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del [[sigle XII]].]]		[[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg\|200px\|thumb\|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del [[sigle XII]].]]
	Els problemes fonamentals discutits durant este periodo varen ser la relació entre la [[fe]] i la [[raó]], la naturalea i existència de [[Deu]], els llímits del [[coneiximent]] i la [[llibertat]] en l'home, la naturalea dels [[universals]] i la individuació de les substàncies divisibles i indivisibles.		Els problemes fonamentals discutits durant este periodo varen ser la relació entre la [[fe]] i la [[raó]], la naturalea i existència de [[Deu]], els llímits del [[coneiximent]] i la [[llibertat]] en l'home, la naturalea dels [[universals]] i la individuació de les substàncies divisibles i indivisibles.

Jose2: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2018-02-18T00:17:38Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 00:17 18 feb 2018
Llínea 6:		Llínea 6:

	=== Delimitació històrica i temàtica ===		=== Delimitació històrica i temàtica ===
	Des d'un punt de vista històric, l'Edat Mija s'estén des de la caiguda de l'[[Imperi Romà]] d'Occident fins a la caiguda del [[imperi bizantí]], pero ''temàticament'', segons autors com [[Étienne Gilson\|Gilson]], la filosofia ~~medieval~~ s'inicia en el [[sigle II]] en el diàlec entre la filosofia helenística i les grans religions monoteistes. Per açò alguns autors sostenen que la filosofia antiga pert la seua antiga autonomia i devé ''ancilla Theologiae'', val dir, passa a estar subordinada o en una actitut servil sobre l'especulació [[religió\|religiosa]].		Des d'un punt de vista històric, l'Edat Mija s'estén des de la caiguda de l'[[Imperi Romà]] d'Occident fins a la caiguda del [[imperi bizantí]], pero ''temàticament'', segons autors com [[Étienne Gilson\|Gilson]], la filosofia migeval s'inicia en el [[sigle II]] en el diàlec entre la filosofia helenística i les grans religions monoteistes. Per açò alguns autors sostenen que la filosofia antiga pert la seua antiga autonomia i devé ''ancilla Theologiae'', val dir, passa a estar subordinada o en una actitut servil sobre l'especulació [[religió\|religiosa]].

	== Etapes i representants ==		== Etapes i representants ==

Jose2 en 14:48 8 oct 2016

2016-10-08T14:48:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:48 8 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	Es denomina '''filosofia migeval''' a la [[filosofia]] donada en [[Europa]] i el [[~~Oriente~~]] Mig durant el periodo conegut com [[Edat Mija]], periodo que s'estén des de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] en el [[sigle V]] fins a la caiguda del [[Imperi Romà d'Orient]] en [[1453]].		Es denomina '''filosofia migeval''' a la [[filosofia]] donada en [[Europa]] i l'[[Orient]] Mig durant el periodo conegut com [[Edat Mija]], periodo que s'estén des de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] en el [[sigle V]] fins a la caiguda del [[Imperi Romà d'Orient]] en [[1453]].

	== Continguts ==		== Continguts ==
Llínea 6:		Llínea 6:

	=== Delimitació històrica i temàtica ===		=== Delimitació històrica i temàtica ===
	Des d'un punt de vista històric, l'Edat Mija s'estén des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fins a la caiguda del [[imperi bizantí]], pero ''temàticament'', segons autors com [[Étienne Gilson\|Gilson]], la filosofia medieval s'inicia en el [[sigle II]] en el diàlec entre la filosofia helenística i les grans religions monoteistes. Per açò alguns autors sostenen que la filosofia antiga pert la seua antiga autonomia i devé ''ancilla Theologiae'', val dir, ~~pansa~~ a estar subordinada o en una actitut servil sobre l'especulació [[religió\|religiosa]].		Des d'un punt de vista històric, l'Edat Mija s'estén des de la caiguda de l'[[Imperi Romà]] d'Occident fins a la caiguda del [[imperi bizantí]], pero ''temàticament'', segons autors com [[Étienne Gilson\|Gilson]], la filosofia medieval s'inicia en el [[sigle II]] en el diàlec entre la filosofia helenística i les grans religions monoteistes. Per açò alguns autors sostenen que la filosofia antiga pert la seua antiga autonomia i devé ''ancilla Theologiae'', val dir, passa a estar subordinada o en una actitut servil sobre l'especulació [[religió\|religiosa]].

	== Etapes i representants ==		== Etapes i representants ==
	La [[patrística]] és la fase en l'història de l'organisació i la teologia cristiana que comprén des del fi del cristianisme primitiu, en la consolidació del cànon neotestamentari, fins a al voltant del sigle VIII. Ademés de la elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme front a les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heregies després.		La [[patrística]] és la fase en l'història de l'organisació i la teologia cristiana que comprén des del fi del cristianisme primitiu, en la consolidació del cànon neotestamentari, fins a al voltant del [[sigle VIII]]. Ademés de la elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme front a les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heregies després.

	El cristianisme és difòs massivament pels profetes, prenent força entre la població i desplaçant a les religions politeistes.		El cristianisme és difòs massivament pels profetes, prenent força entre la població i desplaçant a les religions politeistes.
Llínea 17:		Llínea 17:
	Els escritors cristians no varen fer distinció entre filosofia i teologia. Estos varen mostrar una divergència d'actitut davant la filosofia clàssica: com a enemiga o com a utilitat.		Els escritors cristians no varen fer distinció entre filosofia i teologia. Estos varen mostrar una divergència d'actitut davant la filosofia clàssica: com a enemiga o com a utilitat.

			[[Categoria:Filosofia]]
	[[Categoria:Filosofia migeval\| ]]		[[Categoria:Filosofia migeval\| ]]

Chabi en 19:35 7 oct 2016

2016-10-07T19:35:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:35 7 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	Es denomina '''filosofia ~~medieval~~''' a la [[filosofia]] donada en [[Europa]] i el [[Oriente]] Mig durant el periodo conegut com [[Edat Mija]], periodo que s'estén des de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] en el [[sigle V]] fins a la caiguda del [[Imperi Romà d'Orient]] en [[1453]].		Es denomina '''filosofia migeval''' a la [[filosofia]] donada en [[Europa]] i el [[Oriente]] Mig durant el periodo conegut com [[Edat Mija]], periodo que s'estén des de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] en el [[sigle V]] fins a la caiguda del [[Imperi Romà d'Orient]] en [[1453]].

	== Continguts ==		== Continguts ==

Chabi en 19:34 7 oct 2016

2016-10-07T19:34:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:34 7 oct 2016
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Continguts ==		== Continguts ==
			[[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg\|200px\|thumb\|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del [[sigle XII]].]]
	Els problemes fonamentals discutits durant este periodo varen ser la relació entre la [[fe]] i la [[raó]], la naturalea i existència de [[Deu]], els llímits del [[coneiximent]] i la [[llibertat]] en l'home, la naturalea dels [[universals]] i la individuació de les substàncies divisibles i indivisibles.		Els problemes fonamentals discutits durant este periodo varen ser la relació entre la [[fe]] i la [[raó]], la naturalea i existència de [[Deu]], els llímits del [[coneiximent]] i la [[llibertat]] en l'home, la naturalea dels [[universals]] i la individuació de les substàncies divisibles i indivisibles.

Llínea 8:		Llínea 9:

	== Etapes i representants ==		== Etapes i representants ==
	~~[[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg\|200px\|thumb\|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del [[sigle XII]].]]~~
	La [[patrística]] és la fase en l'història de l'organisació i la teologia cristiana que comprén des del fi del cristianisme primitiu, en la consolidació del cànon neotestamentari, fins a al voltant del sigle VIII. Ademés de la elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme front a les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heregies després.		La [[patrística]] és la fase en l'història de l'organisació i la teologia cristiana que comprén des del fi del cristianisme primitiu, en la consolidació del cànon neotestamentari, fins a al voltant del sigle VIII. Ademés de la elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme front a les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heregies després.

Chabi: /* Etapes i representants */

2016-10-07T19:34:01Z

Etapes i representants

← Revisió anterior		Revisió de 19:34 7 oct 2016
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Etapes i representants ==		== Etapes i representants ==
			[[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg\|200px\|thumb\|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del [[sigle XII]].]]
	La [[patrística]] és la fase en l'història de l'organisació i la teologia cristiana que comprén des del fi del cristianisme primitiu, en la consolidació del cànon neotestamentari, fins a al voltant del sigle VIII. Ademés de la elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme front a les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heregies després.		La [[patrística]] és la fase en l'història de l'organisació i la teologia cristiana que comprén des del fi del cristianisme primitiu, en la consolidació del cànon neotestamentari, fins a al voltant del sigle VIII. Ademés de la elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme front a les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heregies després.

	El cristianisme és difòs massivament pels profetes, prenent força entre la població i desplaçant a les religions politeistes.		El cristianisme és difòs massivament pels profetes, prenent força entre la població i desplaçant a les religions politeistes.

	El seu nom deriva dels pares de l'Iglésia, els teòlecs l'interpretació dels quals dominaria l'història del dogma. L'influència apologètica es va deure entre atres coses a l'atac hostil, i per penetrar en les senyes de la revelació, el de formar-se una image ~~@totalizador~~ del món i de la vida humana a la llum de la fe. El progrés de lo implícit a lo explícit va ser un progrés en la ciència teològica; en el procés d'argumentació i definició es varen amprar conceptes i categories presos de la filosofia. La filosofia imperant era el platonisme, neoplatonisme (en toc estoic).		El seu nom deriva dels pares de l'Iglésia, els teòlecs l'interpretació dels quals dominaria l'història del dogma. L'influència apologètica es va deure entre atres coses a l'atac hostil, i per penetrar en les senyes de la revelació, el de formar-se una image totalisador del món i de la vida humana a la llum de la fe. El progrés de lo implícit a lo explícit va ser un progrés en la ciència teològica; en el procés d'argumentació i definició es varen amprar conceptes i categories presos de la filosofia. La filosofia imperant era el platonisme, neoplatonisme (en toc estoic).

	Els escritors cristians no varen fer distinció entre filosofia i teologia. Estos varen mostrar una divergència d'actitut davant la filosofia clàssica: com a enemiga o com a utilitat.		Els escritors cristians no varen fer distinció entre filosofia i teologia. Estos varen mostrar una divergència d'actitut davant la filosofia clàssica: com a enemiga o com a utilitat.

	~~[[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg\|200px\|thumb\|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del [[sigle XII]].]]~~

	[[Categoria:Filosofia migeval\| ]]		[[Categoria:Filosofia migeval\| ]]