Filosofia - Historial de revisions

Lluísm en 13:31 7 dec 2025

2025-12-07T13:31:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:31 7 dec 2025
Llínea 98:		Llínea 98:

	La categoria de «filosofia oriental» o «filosofia asiàtica» és un producte de l'acadèmia occidental del sigle XIX i no existia en [[Àsia Oriental]] ni en la [[Índia]]. Açò es deu a que en Àsia no existix una sola tradició filosòfica unificada en una sola raïl, sino vàries tradicions autòctones que a voltes han estat en contacte. [[Arthur Schopenhauer]] va ser un dels primers pensadors de la [[Història de la filosofia occidental\|filosofia occidental]] en compartir i afirmar principis importants de la filosofia oriental, com el [[ascetisme]] i l'apariència del món.		La categoria de «filosofia oriental» o «filosofia asiàtica» és un producte de l'acadèmia occidental del sigle XIX i no existia en [[Àsia Oriental]] ni en la [[Índia]]. Açò es deu a que en Àsia no existix una sola tradició filosòfica unificada en una sola raïl, sino vàries tradicions autòctones que a voltes han estat en contacte. [[Arthur Schopenhauer]] va ser un dels primers pensadors de la [[Història de la filosofia occidental\|filosofia occidental]] en compartir i afirmar principis importants de la filosofia oriental, com el [[ascetisme]] i l'apariència del món.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Lluísm en 19:57 25 nov 2024

2024-11-25T19:57:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:57 25 nov 2024
Llínea 98:		Llínea 98:

	La categoria de «filosofia oriental» o «filosofia asiàtica» és un producte de l'acadèmia occidental del sigle XIX i no existia en [[Àsia Oriental]] ni en la [[Índia]]. Açò es deu a que en Àsia no existix una sola tradició filosòfica unificada en una sola raïl, sino vàries tradicions autòctones que a voltes han estat en contacte. [[Arthur Schopenhauer]] va ser un dels primers pensadors de la [[Història de la filosofia occidental\|filosofia occidental]] en compartir i afirmar principis importants de la filosofia oriental, com el [[ascetisme]] i l'apariència del món.		La categoria de «filosofia oriental» o «filosofia asiàtica» és un producte de l'acadèmia occidental del sigle XIX i no existia en [[Àsia Oriental]] ni en la [[Índia]]. Açò es deu a que en Àsia no existix una sola tradició filosòfica unificada en una sola raïl, sino vàries tradicions autòctones que a voltes han estat en contacte. [[Arthur Schopenhauer]] va ser un dels primers pensadors de la [[Història de la filosofia occidental\|filosofia occidental]] en compartir i afirmar principis importants de la filosofia oriental, com el [[ascetisme]] i l'apariència del món.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Jose2 en 09:43 11 nov 2024

2024-11-11T09:43:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:43 11 nov 2024
Llínea 98:		Llínea 98:

	La categoria de «filosofia oriental» o «filosofia asiàtica» és un producte de l'acadèmia occidental del sigle XIX i no existia en [[Àsia Oriental]] ni en la [[Índia]]. Açò es deu a que en Àsia no existix una sola tradició filosòfica unificada en una sola raïl, sino vàries tradicions autòctones que a voltes han estat en contacte. [[Arthur Schopenhauer]] va ser un dels primers pensadors de la [[Història de la filosofia occidental\|filosofia occidental]] en compartir i afirmar principis importants de la filosofia oriental, com el [[ascetisme]] i l'apariència del món.		La categoria de «filosofia oriental» o «filosofia asiàtica» és un producte de l'acadèmia occidental del sigle XIX i no existia en [[Àsia Oriental]] ni en la [[Índia]]. Açò es deu a que en Àsia no existix una sola tradició filosòfica unificada en una sola raïl, sino vàries tradicions autòctones que a voltes han estat en contacte. [[Arthur Schopenhauer]] va ser un dels primers pensadors de la [[Història de la filosofia occidental\|filosofia occidental]] en compartir i afirmar principis importants de la filosofia oriental, com el [[ascetisme]] i l'apariència del món.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Lluísm en 15:54 10 ago 2024

2024-08-10T15:54:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:54 10 ago 2024
Llínea 98:		Llínea 98:

	La categoria de «filosofia oriental» o «filosofia asiàtica» és un producte de l'acadèmia occidental del sigle XIX i no existia en [[Àsia Oriental]] ni en la [[Índia]]. Açò es deu a que en Àsia no existix una sola tradició filosòfica unificada en una sola raïl, sino vàries tradicions autòctones que a voltes han estat en contacte. [[Arthur Schopenhauer]] va ser un dels primers pensadors de la [[Història de la filosofia occidental\|filosofia occidental]] en compartir i afirmar principis importants de la filosofia oriental, com el [[ascetisme]] i l'apariència del món.		La categoria de «filosofia oriental» o «filosofia asiàtica» és un producte de l'acadèmia occidental del sigle XIX i no existia en [[Àsia Oriental]] ni en la [[Índia]]. Açò es deu a que en Àsia no existix una sola tradició filosòfica unificada en una sola raïl, sino vàries tradicions autòctones que a voltes han estat en contacte. [[Arthur Schopenhauer]] va ser un dels primers pensadors de la [[Història de la filosofia occidental\|filosofia occidental]] en compartir i afirmar principis importants de la filosofia oriental, com el [[ascetisme]] i l'apariència del món.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Reval en 15:06 26 jul 2024

2024-07-26T15:06:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:06 26 jul 2024
Llínea 97:		Llínea 97:
	La '''filosofia oriental''' o '''filosofia asiàtica''' inclou les diverses filosofies d'[[Àsia del Sur]] i [[Àsia Oriental]], inclosa la [[filosofia chinenca]], la [[filosofia índia]], la [[filosofia budista]] (dominant en el [[Tíbet]], [[Butan]], [[Sri Lanka]] i el [[Surest Asiàtic]]), la [[filosofia coreana]] i la [[filosofia japonesa]].		La '''filosofia oriental''' o '''filosofia asiàtica''' inclou les diverses filosofies d'[[Àsia del Sur]] i [[Àsia Oriental]], inclosa la [[filosofia chinenca]], la [[filosofia índia]], la [[filosofia budista]] (dominant en el [[Tíbet]], [[Butan]], [[Sri Lanka]] i el [[Surest Asiàtic]]), la [[filosofia coreana]] i la [[filosofia japonesa]].

	La categoria de «filosofia oriental» o «filosofia asiàtica» és un producte de l'acadèmia occidental del sigle XIX i no existia en [[Àsia Oriental]] ni en la [[Índia]]. Açò es deu a que en Àsia no existix una sola tradició filosòfica unificada en una sola raïl, sino vàries tradicions autòctones que a voltes han estat en contacte. [[Arthur Schopenhauer]] va ser un dels primers pensadors de la [[Història de la filosofia occidental\|filosofia occidental]] en compartir i afirmar principis importants de la filosofia oriental, com el [[ascetisme]] i l'apariència del món.		La categoria de «filosofia oriental» o «filosofia asiàtica» és un producte de l'acadèmia occidental del sigle XIX i no existia en [[Àsia Oriental]] ni en la [[Índia]]. Açò es deu a que en Àsia no existix una sola tradició filosòfica unificada en una sola raïl, sino vàries tradicions autòctones que a voltes han estat en contacte. [[Arthur Schopenhauer]] va ser un dels primers pensadors de la [[Història de la filosofia occidental\|filosofia occidental]] en compartir i afirmar principis importants de la filosofia oriental, com el [[ascetisme]] i l'apariència del món.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 18:35 9 jul 2024

2024-07-09T18:35:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 9 jul 2024
Llínea 98:		Llínea 98:

	La categoria de «filosofia oriental» o «filosofia asiàtica» és un producte de l'acadèmia occidental del sigle XIX i no existia en [[Àsia Oriental]] ni en la [[Índia]]. Açò es deu a que en Àsia no existix una sola tradició filosòfica unificada en una sola raïl, sino vàries tradicions autòctones que a voltes han estat en contacte. [[Arthur Schopenhauer]] va ser un dels primers pensadors de la [[Història de la filosofia occidental\|filosofia occidental]] en compartir i afirmar principis importants de la filosofia oriental, com el [[ascetisme]] i l'apariència del món.		La categoria de «filosofia oriental» o «filosofia asiàtica» és un producte de l'acadèmia occidental del sigle XIX i no existia en [[Àsia Oriental]] ni en la [[Índia]]. Açò es deu a que en Àsia no existix una sola tradició filosòfica unificada en una sola raïl, sino vàries tradicions autòctones que a voltes han estat en contacte. [[Arthur Schopenhauer]] va ser un dels primers pensadors de la [[Història de la filosofia occidental\|filosofia occidental]] en compartir i afirmar principis importants de la filosofia oriental, com el [[ascetisme]] i l'apariència del món.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Valencian: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2023-08-28T22:32:24Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 22:32 28 ago 2023
Llínea 40:		Llínea 40:
	== Història ==		== Història ==
	=== Occident ===		=== Occident ===
	L'història de la filosofia occidental és l'història de la tradició filosòfica en Occident, en contrast en l'història de la filosofia oriental, que es va desenrollar de manera relativament independent. Es remonta a més de 2500 anys a l'[[Antiga Grècia]] i li la pot dividir en cinc grans periodos: filosofia antiga, filosofia ~~medieval~~, filosofia renaixentista, filosofia moderna i filosofia contemporànea, que es corresponen en la periodisasió convencional de l'història universal en [[Edat Antiga]], [[Edat Mija]], [[Renaixença]], [[Edat Moderna]] i [[Edat Contemporànea]].		L'història de la filosofia occidental és l'història de la tradició filosòfica en Occident, en contrast en l'història de la filosofia oriental, que es va desenrollar de manera relativament independent. Es remonta a més de 2500 anys a l'[[Antiga Grècia]] i li la pot dividir en cinc grans periodos: filosofia antiga, filosofia migeval, filosofia renaixentista, filosofia moderna i filosofia contemporànea, que es corresponen en la periodisasió convencional de l'història universal en [[Edat Antiga]], [[Edat Mija]], [[Renaixença]], [[Edat Moderna]] i [[Edat Contemporànea]].

	==== Edat Antiga ====		==== Edat Antiga ====
Llínea 55:		Llínea 55:
	==== Edat Mija ====		==== Edat Mija ====
	[[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg\|thumb\|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del sigle XII.]]		[[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg\|thumb\|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del sigle XII.]]
	La filosofia ~~medieval~~ és tot el conjunt de corrents de pensament i tractats filosòfics que es varen desenrollar des de la caiguda de l'Imperi romà (476 d. de C.) fins a la Renaixença (sigles XV i XVI).213 La principal busca de la filosofia ~~medieval~~ era la cohesió de les creències heretades de la filosofia clàssica en els dogmes del cristianisme, encara que també va haver aportes molt importants de les creències judeues i islàmiques.		La filosofia migeval és tot el conjunt de corrents de pensament i tractats filosòfics que es varen desenrollar des de la caiguda de l'Imperi romà (476 d. de C.) fins a la Renaixença (sigles XV i XVI).213 La principal busca de la filosofia migeval era la cohesió de les creències heretades de la filosofia clàssica en els dogmes del cristianisme, encara que també va haver aportes molt importants de les creències judeues i islàmiques.

	==== Renaiximent ====		==== Renaiximent ====
Llínea 64:		Llínea 64:
	En la [[filosofia política]], les rivalitats entre els estats nacionals, les seues crisis internes i el començ de la [[colonisació europea d'Amèrica]] varen renovar l'interés per problemes sobre la naturalea i moralitat del poder polític, l'unitat nacional, la seguritat interna, el poder de l'Estat i la justícia internacional. En este camp varen destacar els treballs de [[Nicolás Maquiavelo]], [[Jean Bodin]] i [[Francisco de Vitòria]].		En la [[filosofia política]], les rivalitats entre els estats nacionals, les seues crisis internes i el començ de la [[colonisació europea d'Amèrica]] varen renovar l'interés per problemes sobre la naturalea i moralitat del poder polític, l'unitat nacional, la seguritat interna, el poder de l'Estat i la justícia internacional. En este camp varen destacar els treballs de [[Nicolás Maquiavelo]], [[Jean Bodin]] i [[Francisco de Vitòria]].

	L'humanisme va ser un moviment que va emfatisar el valor i l'importància dels [[Homo sapiens\|sers humans]] en el [[univers]], en contrast la [[filosofia ~~medieval~~]], que sempre va posar a [[Deu]] i al [[cristianisme]] en el centre. Este moviment va ser, en primer lloc, un moviment moral i lliterari, protagonisat per figures com [[Erasme de Rotterdam]], [[Sant Tomás More]], [[Bartolomé de les Cases]] i [[Michel de Montaigne]].		L'humanisme va ser un moviment que va emfatisar el valor i l'importància dels [[Homo sapiens\|sers humans]] en el [[univers]], en contrast la [[filosofia migeval]], que sempre va posar a [[Deu]] i al [[cristianisme]] en el centre. Este moviment va ser, en primer lloc, un moviment moral i lliterari, protagonisat per figures com [[Erasme de Rotterdam]], [[Sant Tomás More]], [[Bartolomé de les Cases]] i [[Michel de Montaigne]].

	La [[filosofia de la naturalea]] de la Renaixença va quebrar en la concepció ~~medieval~~ de la naturalea en térmens de fins i ordenament diví, i va començar a pensar en térmens de forces, causes físiques i mecanismes. Va haver ademés una tornada parcial a l'autoritat de [[Platón]] per sobre [[Aristóteles]], tant en la seua filosofia moral, en el seu estil lliterari com en la rellevància donada a la matemàtica per a l'estudi de la naturalea. [[Nicolás Copérnico]], [[Giordano Bruno]], [[Johannes Kepler]], [[Leonardo dona Vinci]] i [[Galileo Galilei]] varen ser precursors i protagonistes en esta [[revolució científica]], i [[Francis Bacon]] va proveir un fonament teòric per a justificar el [[método empíric]] que hauria de caracterisar a la revolució. Per una atra part, en la [[medicina]], el treball de [[Andreas Vesalius]] en [[anatomia humana]] va revitalisar la disciplina i va brindar més respal al método empíric. La filosofia de la naturalea renaixentista tal volta s'explica millor per dos proposicions escrites per [[Leonardo dona Vinci]] en els seus quaderns:		La [[filosofia de la naturalea]] de la Renaixença va quebrar en la concepció migeval de la naturalea en térmens de fins i ordenament diví, i va començar a pensar en térmens de forces, causes físiques i mecanismes. Va haver ademés una tornada parcial a l'autoritat de [[Platón]] per sobre [[Aristóteles]], tant en la seua filosofia moral, en el seu estil lliterari com en la rellevància donada a la matemàtica per a l'estudi de la naturalea. [[Nicolás Copérnico]], [[Giordano Bruno]], [[Johannes Kepler]], [[Leonardo dona Vinci]] i [[Galileo Galilei]] varen ser precursors i protagonistes en esta [[revolució científica]], i [[Francis Bacon]] va proveir un fonament teòric per a justificar el [[método empíric]] que hauria de caracterisar a la revolució. Per una atra part, en la [[medicina]], el treball de [[Andreas Vesalius]] en [[anatomia humana]] va revitalisar la disciplina i va brindar més respal al método empíric. La filosofia de la naturalea renaixentista tal volta s'explica millor per dos proposicions escrites per [[Leonardo dona Vinci]] en els seus quaderns:
	* Tot el nostre coneiximent té els seus orígens en les nostres percepcions.		* Tot el nostre coneiximent té els seus orígens en les nostres percepcions.
	* No hi ha certea en la que no es puguen usar cap de les ciències matemàtiques ni cap de les ciències derivades de les ciències matemàtiques.		* No hi ha certea en la que no es puguen usar cap de les ciències matemàtiques ni cap de les ciències derivades de les ciències matemàtiques.
Llínea 77:		Llínea 77:
	La '''filosofia moderna''' és aquella [[filosofia]] desenrollada durant la [[edat moderna]] i associada en la [[modernitat]]. No és una doctrina concreta o escola (per lo que no deu ser confosa en moviments específics com el [[Modernisme (art)\|Modernisme]]), a pesar de que molts autors d'esta era compartixen certs supòsits comuns, la qual cosa ajuda per a distinguir-la de filosofia anterior i posterior.		La '''filosofia moderna''' és aquella [[filosofia]] desenrollada durant la [[edat moderna]] i associada en la [[modernitat]]. No és una doctrina concreta o escola (per lo que no deu ser confosa en moviments específics com el [[Modernisme (art)\|Modernisme]]), a pesar de que molts autors d'esta era compartixen certs supòsits comuns, la qual cosa ajuda per a distinguir-la de filosofia anterior i posterior.

	El sigle XVII marca l'inici de la filosofia moderna, mentres que el començ del sigle XX marca aproximadament el seu fi. Quanta part del [[Renaixença]] deuria ser inclós com a part de la filosofia moderna és un assunt controvertit: el [[Filosofia renaixentista\|Renaixença Primerenca]] és a sovint considerat menys modern i més ~~medieval~~ comparat a l'Alta Renaixença més tardà. També es debat si la modernitat ha acabat o no en el sigle XX i si ha segut reemplaçada per la [[posmodernitat]]. Cóm un decidix estes qüestions determina l'alcanç de l'us del concepte de «filosofia moderna». Un atre d'estos usos és datar la filosofia moderna des de la «Era de la Raó», a on la filosofia sistemàtica es va fer comuna, la qual cosa exclou a [[Erasmo de Rotterdam]] i a [[Nicolás Maquiavelo]] com a «filòsofs moderns». Una atra forma és datar-la, de la mateixa forma que la majoria del periodo modern està datat, des del [[Renaixença]]. Per a alguns, la filosofia moderna va terminar en 1800 en el sorgiment del [[hegelianisme]] i del [[idealisme]]. Una visió general tindria llavors a Erasmo de Rotterdam, [[Francis Bacon]], Nicolás Maquiavelo i [[Galileo Galilei]] com a representants de l'auge del [[empirisme]] i del [[Humanisme renaixentiste\|humanisme]].		El sigle XVII marca l'inici de la filosofia moderna, mentres que el començ del sigle XX marca aproximadament el seu fi. Quanta part del [[Renaixença]] deuria ser inclós com a part de la filosofia moderna és un assunt controvertit: el [[Filosofia renaixentista\|Renaixença Primerenca]] és a sovint considerat menys modern i més migeval comparat a l'Alta Renaixença més tardà. També es debat si la modernitat ha acabat o no en el sigle XX i si ha segut reemplaçada per la [[posmodernitat]]. Cóm un decidix estes qüestions determina l'alcanç de l'us del concepte de «filosofia moderna». Un atre d'estos usos és datar la filosofia moderna des de la «Era de la Raó», a on la filosofia sistemàtica es va fer comuna, la qual cosa exclou a [[Erasmo de Rotterdam]] i a [[Nicolás Maquiavelo]] com a «filòsofs moderns». Una atra forma és datar-la, de la mateixa forma que la majoria del periodo modern està datat, des del [[Renaixença]]. Per a alguns, la filosofia moderna va terminar en 1800 en el sorgiment del [[hegelianisme]] i del [[idealisme]]. Una visió general tindria llavors a Erasmo de Rotterdam, [[Francis Bacon]], Nicolás Maquiavelo i [[Galileo Galilei]] com a representants de l'auge del [[empirisme]] i del [[Humanisme renaixentiste\|humanisme]].

	Durant els sigles XVII i XVIII, les figures importants en [[Filosofia de la ment\|filosofia de ment]], [[epistemologia]] i [[metafísica]] es podien dividir aproximadament en dos grups principals. El [[racionalisme]], dominant en França i Alemània, que argumentava que tot coneiximent té que escomençar d'idees innates en la ment. Racionalistes importants varen ser [[René Descartes]], [[Baruch Spinoza]], [[Gottfried Leibniz]], i [[Nicolas Malebranche\|Nicolás Malebranche]]. El [[empirisme]], per un atre costat, va defendre que el coneiximent sempre escomença per l'experiència sensorial que rebem a través dels sentits. Figures importants d'esta llínea de pensament varen ser [[David Hume]], [[John Locke]] i [[George Berkeley]]. L'ètica i la filosofia política generalment no es subsume dins d'estes categories, encara que tots estos filòsofs varen treballar en la [[ètica]] en els seus estils distintius propis. Atres figures importants en [[filosofia política]] són [[Thomas Hobbes]] i [[Jean-Jacques Rousseau]].		Durant els sigles XVII i XVIII, les figures importants en [[Filosofia de la ment\|filosofia de ment]], [[epistemologia]] i [[metafísica]] es podien dividir aproximadament en dos grups principals. El [[racionalisme]], dominant en França i Alemània, que argumentava que tot coneiximent té que escomençar d'idees innates en la ment. Racionalistes importants varen ser [[René Descartes]], [[Baruch Spinoza]], [[Gottfried Leibniz]], i [[Nicolas Malebranche\|Nicolás Malebranche]]. El [[empirisme]], per un atre costat, va defendre que el coneiximent sempre escomença per l'experiència sensorial que rebem a través dels sentits. Figures importants d'esta llínea de pensament varen ser [[David Hume]], [[John Locke]] i [[George Berkeley]]. L'ètica i la filosofia política generalment no es subsume dins d'estes categories, encara que tots estos filòsofs varen treballar en la [[ètica]] en els seus estils distintius propis. Atres figures importants en [[filosofia política]] són [[Thomas Hobbes]] i [[Jean-Jacques Rousseau]].

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:42:39Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:42 28 ago 2023
Llínea 32:		Llínea 32:

	=== Gnoseologia ===		=== Gnoseologia ===
	La gnoseologia (del grec γνωσις, gnōsis, «coneiximent» o «facultat de conéixer», i λόγος, logos, «raonament» o «discurs»), també ~~cridada~~ teoria del coneiximent, és la branca de la filosofia que estudia la possibilitat, l'orige o mijos, la naturalea o essència, i la fenomenologia del coneiximent.		La gnoseologia (del grec γνωσις, gnōsis, «coneiximent» o «facultat de conéixer», i λόγος, logos, «raonament» o «discurs»), també nomenada teoria del coneiximent, és la branca de la filosofia que estudia la possibilitat, l'orige o mijos, la naturalea o essència, i la fenomenologia del coneiximent.

	La gnoseologia no estudia els coneiximents particulars, com poden ser els coneiximents de la física, de la matemàtica o de l'entorn immediat, sino la naturalea del coneiximent en general. Moltes ciències particulars tenen ademés la seua pròpia filosofia, com per eixemple la filosofia de la física, la filosofia de la matemàtica, la filosofia de l'història, etc. Atres disciplines també s'ocupen del coneiximent en general, pero des d'atres punts de vista. La psicologia estudia els aspectes de la vida mental implícits en el conéixer, la llògica estudia la correcció o incorrecció dels raonaments que poden implicar nous coneiximents, i l'ontologia o metafísica estudia la naturalea dels objectes que es poden conéixer.		La gnoseologia no estudia els coneiximents particulars, com poden ser els coneiximents de la física, de la matemàtica o de l'entorn immediat, sino la naturalea del coneiximent en general. Moltes ciències particulars tenen ademés la seua pròpia filosofia, com per eixemple la filosofia de la física, la filosofia de la matemàtica, la filosofia de l'història, etc. Atres disciplines també s'ocupen del coneiximent en general, pero des d'atres punts de vista. La psicologia estudia els aspectes de la vida mental implícits en el conéixer, la llògica estudia la correcció o incorrecció dels raonaments que poden implicar nous coneiximents, i l'ontologia o metafísica estudia la naturalea dels objectes que es poden conéixer.

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:44:43Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:44 28 ago 2023
Llínea 45:		Llínea 45:
	La filosofia antiga de l'any a.c és el periodo de l'història de la filosofia occidental que correspon a l'Edat Antiga. Comprén la filosofia grega (presocràtica i helenística) i la filosofia romana. Va durar més de 1100 anys, des d'al voltant de l'any [[600 a. C.]] (en Tals de Milet) fins al [[sigle VI]] d.C., quan els últims neoplatònics estaven actius. Les seues principals ubicacions varen ser l'antiga Grècia i l'[[Imperi Romà]].		La filosofia antiga de l'any a.c és el periodo de l'història de la filosofia occidental que correspon a l'Edat Antiga. Comprén la filosofia grega (presocràtica i helenística) i la filosofia romana. Va durar més de 1100 anys, des d'al voltant de l'any [[600 a. C.]] (en Tals de Milet) fins al [[sigle VI]] d.C., quan els últims neoplatònics estaven actius. Les seues principals ubicacions varen ser l'antiga Grècia i l'[[Imperi Romà]].

	La filosofia de l'antiguetat va ser llimitada geogràficament en el Mediterràneu. Els filòsofs de l'antiguetat poden dividir-se a grans traces en diferents grups. Primer, els filòsofs anteriors a Sòcrates, ~~cridats~~ «presocràticos» (al voltant del 600 - 400 a.C.) i coneguts per donar «el pas del mit al logos». Despuix, el periodo clàssic grec, que comença en Sòcrates (al voltant del 500 - 300 a. C.). [[Platón]], alumne de [[Sòcrates]], i [[Aristòteles]], alumne de Platón, es varen convertir en dos dels filòsofs més importants i influents, coneguts com els «socràtics majors». Atres contemporàneus varen ser els sofistes i els «socràticos menors» (megàrics, cínics i cirenaics). Finalment, la filosofia del periodo helenístic va seguir al periodo clàssic, seguida per la filosofia de l'antiguetat tardana, que inclouen als epicúreos, els estoics, els escèptics i els neoplatònics.		La filosofia de l'antiguetat va ser llimitada geogràficament en el Mediterràneu. Els filòsofs de l'antiguetat poden dividir-se a grans traces en diferents grups. Primer, els filòsofs anteriors a Sòcrates, nomenats «presocràticos» (al voltant del 600 - 400 a.C.) i coneguts per donar «el pas del mit al logos». Despuix, el periodo clàssic grec, que comença en Sòcrates (al voltant del 500 - 300 a. C.). [[Platón]], alumne de [[Sòcrates]], i [[Aristòteles]], alumne de Platón, es varen convertir en dos dels filòsofs més importants i influents, coneguts com els «socràtics majors». Atres contemporàneus varen ser els sofistes i els «socràticos menors» (megàrics, cínics i cirenaics). Finalment, la filosofia del periodo helenístic va seguir al periodo clàssic, seguida per la filosofia de l'antiguetat tardana, que inclouen als epicúreos, els estoics, els escèptics i els neoplatònics.

	Atres tradicions filosòfiques importants de l'antiguetat varen ser la filosofia chinenca i la filosofia índia, influents varen ser les cultures del judaisme, l'[[Antic Egipte]], l'Imperi Persa i [[Mesopotamia]]. En les regions del Creixent Fèrtil, [[Iran]] i [[Aràbia]] va sorgir la lliteratura filosòfica dels llibres sapiencials i que hui domina la cultura islàmica. La lliteratura sapiencial primerenca del Creixent Fèrtil era un gènero que buscava instruir a les persones sobre l'acció ètica, la vida pràctica i la virtut a través d'històries i proverbis. En l'Antic Egipte, estos texts eren coneguts com ''sebayt'' («ensenyances») i són fonamentals per a la nostra comprensió de la filosofia de l'Antic Egipte. L'astronomia babilònica també va incloure moltes especulacions filosòfiques sobre la cosmologia que varen poder haver influït en els antics grecs.		Atres tradicions filosòfiques importants de l'antiguetat varen ser la filosofia chinenca i la filosofia índia, influents varen ser les cultures del judaisme, l'[[Antic Egipte]], l'Imperi Persa i [[Mesopotamia]]. En les regions del Creixent Fèrtil, [[Iran]] i [[Aràbia]] va sorgir la lliteratura filosòfica dels llibres sapiencials i que hui domina la cultura islàmica. La lliteratura sapiencial primerenca del Creixent Fèrtil era un gènero que buscava instruir a les persones sobre l'acció ètica, la vida pràctica i la virtut a través d'històries i proverbis. En l'Antic Egipte, estos texts eren coneguts com ''sebayt'' («ensenyances») i són fonamentals per a la nostra comprensió de la filosofia de l'Antic Egipte. L'astronomia babilònica també va incloure moltes especulacions filosòfiques sobre la cosmologia que varen poder haver influït en els antics grecs.
Llínea 92:		Llínea 92:
	Les tradicions filosòfiques més significatives i abarcadoras del sigle XX varen ser la [[filosofia analítica]] en el [[món anglosaxó]], i la [[filosofia continental]] en la [[Europa continental]]. El sigle XX també va vore el sorgiment de noves corrents filosòfiques, com el [[positivisme llògic]], la [[Fenomenologia (filosofia)\|fenomenologia]], el [[existencialisme]], el [[postestructuralisme]], i el [[materialisme filosòfic]].		Les tradicions filosòfiques més significatives i abarcadoras del sigle XX varen ser la [[filosofia analítica]] en el [[món anglosaxó]], i la [[filosofia continental]] en la [[Europa continental]]. El sigle XX també va vore el sorgiment de noves corrents filosòfiques, com el [[positivisme llògic]], la [[Fenomenologia (filosofia)\|fenomenologia]], el [[existencialisme]], el [[postestructuralisme]], i el [[materialisme filosòfic]].

	En este periodo la majoria dels filòsofs més importants varen treballar des de les universitats, especialment en la segona mitat del sigle. Alguns dels temes més discutits varen ser la relació entre el [[llenguage]] i la filosofia (este fet a voltes és ~~cridat~~ «el gir llingüístic»). Els principals exponents d'este «gir» varen ser [[Martin Heidegger]] en la [[Filosofia continental\|tradició continental]] i [[Ludwig Wittgenstein]] en la [[Filosofia analítica\|tradició analítica]].		En este periodo la majoria dels filòsofs més importants varen treballar des de les universitats, especialment en la segona mitat del sigle. Alguns dels temes més discutits varen ser la relació entre el [[llenguage]] i la filosofia (este fet a voltes és nomenat «el gir llingüístic»). Els principals exponents d'este «gir» varen ser [[Martin Heidegger]] en la [[Filosofia continental\|tradició continental]] i [[Ludwig Wittgenstein]] en la [[Filosofia analítica\|tradició analítica]].

	=== Oriente ===		=== Oriente ===

Llana: /* Enllaços externs */

2023-03-20T22:06:12Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:06 20 març 2023
Llínea 105:		Llínea 105:
	{{commonscat\|Philosophy}}		{{commonscat\|Philosophy}}
	{{DGLV\|Filosofia}}		{{DGLV\|Filosofia}}

			{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Filosofia]]		[[Categoria:Filosofia]]