Filologia - Historial de revisions

Lluísm en 12:03 27 jun 2025

2025-06-27T12:03:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:03 27 jun 2025
Llínea 64:		Llínea 64:
	* [[Filologia valenciana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[valencià\|llengua valenciana]].		* [[Filologia valenciana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[valencià\|llengua valenciana]].
	* [[Filologia vasca]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[euskera\|llengua vasca]].		* [[Filologia vasca]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[euskera\|llengua vasca]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Righi, Gaetano. ''Historia de la filología clásica.'' Barcelona: Editorial Labor, 1967.		* Righi, Gaetano. ''Historia de la filología clásica.'' Barcelona: Editorial Labor, 1967.

Jose2 en 15:49 7 ago 2024

2024-08-07T15:49:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:49 7 ago 2024
Llínea 64:		Llínea 64:
	* [[Filologia valenciana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[valencià\|llengua valenciana]].		* [[Filologia valenciana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[valencià\|llengua valenciana]].
	* [[Filologia vasca]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[euskera\|llengua vasca]].		* [[Filologia vasca]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[euskera\|llengua vasca]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Righi, Gaetano. ''Historia de la filología clásica.'' Barcelona: Editorial Labor, 1967.		* Righi, Gaetano. ''Historia de la filología clásica.'' Barcelona: Editorial Labor, 1967.

Valencian: Text reemplaça - 'Alexandria' a 'Aleixandria'

2023-08-22T15:59:49Z

Text reemplaça - 'Alexandria' a 'Aleixandria'

← Revisió anterior		Revisió de 15:59 22 ago 2023
Llínea 8:		Llínea 8:
	En la [[cultura grega]] el terme filologia tingué vàries accepcions, encara que fon guanyant terreny aquell que concebia al filòlec com ad algú consagrat a l'explicació de texts des de tots els punts de vista possibles, activitat que va començar sent una afició noble cultivada en major o menor grau, pero sempre de manera no professional.		En la [[cultura grega]] el terme filologia tingué vàries accepcions, encara que fon guanyant terreny aquell que concebia al filòlec com ad algú consagrat a l'explicació de texts des de tots els punts de vista possibles, activitat que va començar sent una afició noble cultivada en major o menor grau, pero sempre de manera no professional.

	Els primers filòlecs en el sentit modern foren [[periodo helenístic\|els alexandrins]] ([[sigle III a. C.\|sigle III a. C.]]), discípuls dels [[sofisme\|sofistes]], de la qual, el més sobreixent representant és [[Aristòfanes de Bizanci]] ([[sigle III a. C.\|sigle III a. C.]]), fundador d'un método que el seu discípul [[Aristarc de Samotràcia]], director de la [[Biblioteca d'~~Alexandria~~]], va aplicar, més tart, l'estudi dels poemes d'[[Homer]]. Estos primers filòlecs desenrollaren, en la Biblioteca d'~~Alexandria~~, una important activitat editorial, centrada en la còpia dels manuscrits dels més importants i representatius autors del passat, els texts dels quals se netejaven d'errors i s'interpretaven d'acort en unes normes determinades. En mans dels alexandrins, la filologia es va convertir, aixina, en un conjunt de coneiximents sistemàtics i ordenats, encara que amplis i poc profunts, degut a que el filòlec tenia que posseir no a soles coneiximents llingüístics i lliteraris, sinó també històrics, geogràfics, artístics, retòrics, etc. És per això que se'ls considerava les persones ideals tant per a explicar els texts com per a reconstruir-los, modernisar-los i restaurar-los.		Els primers filòlecs en el sentit modern foren [[periodo helenístic\|els alexandrins]] ([[sigle III a. C.\|sigle III a. C.]]), discípuls dels [[sofisme\|sofistes]], de la qual, el més sobreixent representant és [[Aristòfanes de Bizanci]] ([[sigle III a. C.\|sigle III a. C.]]), fundador d'un método que el seu discípul [[Aristarc de Samotràcia]], director de la [[Biblioteca d'Aleixandria]], va aplicar, més tart, l'estudi dels poemes d'[[Homer]]. Estos primers filòlecs desenrollaren, en la Biblioteca d'Aleixandria, una important activitat editorial, centrada en la còpia dels manuscrits dels més importants i representatius autors del passat, els texts dels quals se netejaven d'errors i s'interpretaven d'acort en unes normes determinades. En mans dels alexandrins, la filologia es va convertir, aixina, en un conjunt de coneiximents sistemàtics i ordenats, encara que amplis i poc profunts, degut a que el filòlec tenia que posseir no a soles coneiximents llingüístics i lliteraris, sinó també històrics, geogràfics, artístics, retòrics, etc. És per això que se'ls considerava les persones ideals tant per a explicar els texts com per a reconstruir-los, modernisar-los i restaurar-los.

	Aixina, la filologia va començar ocupant-se, per una part, de la llectura correcta dels texts i, per atra, de la fixació, depuració i [[exègesis]] dels mateixos. Les experiències adquirides i els materials usats en esta activitat se van arreplegant en lèxics, repertoris, inventaris, etc. La filologia es convertix aixina, en época alexandrina, en una disciplina de caràcter enciclopèdic que abarca des de [[gramàtica]], [[retòrica]], [[història]], [[epigrafia]], [[numismàtica]], [[bibliografia]], [[mètrica]], etc. els filòlecs aixina formats són, per antonomàsia, hòmens cults que reunixen, encara que siga de manera superficial, els sabers de la seua época.		Aixina, la filologia va començar ocupant-se, per una part, de la llectura correcta dels texts i, per atra, de la fixació, depuració i [[exègesis]] dels mateixos. Les experiències adquirides i els materials usats en esta activitat se van arreplegant en lèxics, repertoris, inventaris, etc. La filologia es convertix aixina, en época alexandrina, en una disciplina de caràcter enciclopèdic que abarca des de [[gramàtica]], [[retòrica]], [[història]], [[epigrafia]], [[numismàtica]], [[bibliografia]], [[mètrica]], etc. els filòlecs aixina formats són, per antonomàsia, hòmens cults que reunixen, encara que siga de manera superficial, els sabers de la seua época.

Lluísm en 11:21 12 oct 2021

2021-10-12T11:21:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 12 oct 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~pedra roseta~~.jpg\|thumb~~\|right~~\|300px\|[[Pedra de Rosetta]] en la que se va poder dessifrar els geroglífics egipcis]]		[[File:Rosetta Stone - front face - corrected image.jpg\|thumb\|300px\|[[Pedra de Rosetta]] en la que se va poder dessifrar els geroglífics egipcis]]
	La '''filologia''' (del [[Idioma llatí\|llatí]] ''philologĭa'' i este del [[Idioma grec\|grec]] ''φιλολογία'' (filologuia) que vol dir "estudi de les paraules") és la ciència que s'ocupa de l'estudi dels texts escrits, a través dels quals pretén reconstruir, lo més fidelment possible, la cultura que donà lloc ad estos texts.		La '''filologia''' (del [[Idioma llatí\|llatí]] ''philologĭa'' i este del [[Idioma grec\|grec]] ''φιλολογία'' (filologuia) que vol dir "estudi de les paraules") és la ciència que s'ocupa de l'estudi dels texts escrits, a través dels quals pretén reconstruir, lo més fidelment possible, la cultura que donà lloc ad estos texts.

Jose2: Text reemplaça - ' mitan de ' a ' mitan '

2019-02-21T20:41:09Z

Text reemplaça - ' mitan de ' a ' mitan '

← Revisió anterior		Revisió de 20:41 21 feb 2019
Llínea 24:		Llínea 24:

	=== Sigle XIX ===		=== Sigle XIX ===
	El [[sigle XIX]] és el sigle del naiximent de la filologia comparada. La publicació, a mitan de sigle, de la primera ''Gramàtica comparada'' per part de [[Franz Bopp]], va servir per a demostrar que es podien comparar les llengües entre elles. La filologia comparada pot considerar-se una conseqüència directa del moviment romàntic. Les ganes per conéixer el passat, tan pròpies del [[Romanticisme]], contribuïxen a crear una mentalitat historicista, mentres que el desig de conéixer l'ànima dels pobles, per un atre costat, també típicament romàntic, porta a l'estudi de la seua llengua i lliteratura. Gràcies a dits condicionaments, els romàntics miraren cap a les llengües i lliteratures clàssiques. I, en l'estudi de les llengües clàssiques, el método històric-comparatiu donà excelents resultats per a reconstruir una llengua de la que no es conservaven texts escrits, pero que podia presupondre's per la comparació de diverses llengües europees i asiàtiques, especialment el [[sànscrit]]: el [[proto-indoeuropeu]]. Molt pronte, els filòlecs centraren el seu interés en les llengües i lliteratures dels [[llengües romances\|pobles romànics]], a l'estudi de les quals aplicaren els métodos de la filologia clàssica. Açò va donar lloc al naiximent de la filologia Romànica. En [[ecdòtica]], el filòlec [[Karl Lachmann]] va idear i aplicar un procediment per a reconstruir científicament texts perduts per mig de la comparació o colació d'errors comuns, que en el seu honor serà denominat [[método lachmanià]].		El [[sigle XIX]] és el sigle del naiximent de la filologia comparada. La publicació, a mitan sigle, de la primera ''Gramàtica comparada'' per part de [[Franz Bopp]], va servir per a demostrar que es podien comparar les llengües entre elles. La filologia comparada pot considerar-se una conseqüència directa del moviment romàntic. Les ganes per conéixer el passat, tan pròpies del [[Romanticisme]], contribuïxen a crear una mentalitat historicista, mentres que el desig de conéixer l'ànima dels pobles, per un atre costat, també típicament romàntic, porta a l'estudi de la seua llengua i lliteratura. Gràcies a dits condicionaments, els romàntics miraren cap a les llengües i lliteratures clàssiques. I, en l'estudi de les llengües clàssiques, el método històric-comparatiu donà excelents resultats per a reconstruir una llengua de la que no es conservaven texts escrits, pero que podia presupondre's per la comparació de diverses llengües europees i asiàtiques, especialment el [[sànscrit]]: el [[proto-indoeuropeu]]. Molt pronte, els filòlecs centraren el seu interés en les llengües i lliteratures dels [[llengües romances\|pobles romànics]], a l'estudi de les quals aplicaren els métodos de la filologia clàssica. Açò va donar lloc al naiximent de la filologia Romànica. En [[ecdòtica]], el filòlec [[Karl Lachmann]] va idear i aplicar un procediment per a reconstruir científicament texts perduts per mig de la comparació o colació d'errors comuns, que en el seu honor serà denominat [[método lachmanià]].

	=== Sigle XX ===		=== Sigle XX ===

Teniente: Corregits erros d'ortografia

2018-09-06T19:27:46Z

Corregits erros d'ortografia

Mostrar els canvis

Jose2: /* Classificació */

2018-05-06T09:28:09Z

Classificació

← Revisió anterior		Revisió de 09:28 6 maig 2018
Llínea 50:		Llínea 50:
	* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap\|llengua àrap]].		* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap\|llengua àrap]].
	* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia\|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament\|Antic]] com en el [[Nou Testament]].		* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia\|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament\|Antic]] com en el [[Nou Testament]].
	* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans entenen erroneament que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el Tirant lo Blanch, Curial e Güelfa...).		* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans entenen erroneament que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el [[Tirant lo Blanch]], [[Curial e Güelfa]]...).
	* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec\|grecs]] i [[llatí\|llatins]].		* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec\|grecs]] i [[llatí\|llatins]].
	* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus\|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús\|bielorrús]], [[idioma polac\|polac]], [[Idioma chec\|chec]], [[Idioma eslovac\|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata\|croata]], [[idioma montenegrí\|montenegrí]], [[Idioma búlgar\|búlgar]], [[idioma serbi\|serbi]], [[idioma bosni\|bosni]] i [[macedoni]]).		* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus\|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús\|bielorrús]], [[idioma polac\|polac]], [[Idioma chec\|chec]], [[Idioma eslovac\|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata\|croata]], [[idioma montenegrí\|montenegrí]], [[Idioma búlgar\|búlgar]], [[idioma serbi\|serbi]], [[idioma bosni\|bosni]] i [[macedoni]]).

Jose2: /* Classificació */

2018-05-06T09:27:34Z

Classificació

← Revisió anterior		Revisió de 09:27 6 maig 2018
Llínea 50:		Llínea 50:
	* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap\|llengua àrap]].		* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap\|llengua àrap]].
	* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia\|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament\|Antic]] com en el [[Nou Testament]].		* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia\|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament\|Antic]] com en el [[Nou Testament]].
	* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans entenen erroneament que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el Tirant lo ~~Blanc~~, Curial e Güelfa...).		* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans entenen erroneament que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el Tirant lo Blanch, Curial e Güelfa...).
	* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec\|grecs]] i [[llatí\|llatins]].		* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec\|grecs]] i [[llatí\|llatins]].
	* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus\|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús\|bielorrús]], [[idioma polac\|polac]], [[Idioma chec\|chec]], [[Idioma eslovac\|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata\|croata]], [[idioma montenegrí\|montenegrí]], [[Idioma búlgar\|búlgar]], [[idioma serbi\|serbi]], [[idioma bosni\|bosni]] i [[macedoni]]).		* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus\|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús\|bielorrús]], [[idioma polac\|polac]], [[Idioma chec\|chec]], [[Idioma eslovac\|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata\|croata]], [[idioma montenegrí\|montenegrí]], [[Idioma búlgar\|búlgar]], [[idioma serbi\|serbi]], [[idioma bosni\|bosni]] i [[macedoni]]).

Jose2: Revertides les edicions de Teniente (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2

2018-05-06T09:23:33Z

Revertides les edicions de Teniente (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2

← Revisió anterior		Revisió de 09:23 6 maig 2018
Llínea 50:		Llínea 50:
	* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap\|llengua àrap]].		* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap\|llengua àrap]].
	* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia\|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament\|Antic]] com en el [[Nou Testament]].		* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia\|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament\|Antic]] com en el [[Nou Testament]].
	* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans ~~pensen~~ que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa...).		* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans entenen erroneament que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa...).
	* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec\|grecs]] i [[llatí\|llatins]].		* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec\|grecs]] i [[llatí\|llatins]].
	* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus\|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús\|bielorrús]], [[idioma polac\|polac]], [[Idioma chec\|chec]], [[Idioma eslovac\|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata\|croata]], [[idioma montenegrí\|montenegrí]], [[Idioma búlgar\|búlgar]], [[idioma serbi\|serbi]], [[idioma bosni\|bosni]] i [[macedoni]]).		* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus\|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús\|bielorrús]], [[idioma polac\|polac]], [[Idioma chec\|chec]], [[Idioma eslovac\|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata\|croata]], [[idioma montenegrí\|montenegrí]], [[Idioma búlgar\|búlgar]], [[idioma serbi\|serbi]], [[idioma bosni\|bosni]] i [[macedoni]]).

Teniente: /* Classificació */ Corregida matisació: los filòlecs catalans pensen que són la mateixa llengua, pero com esta enciclopèdia és neutral, no convé imposar cap punt de vista, per tant no s'hauria de dir "erròneament".

2018-05-06T09:16:52Z

Classificació: Corregida matisació: los filòlecs catalans pensen que són la mateixa llengua, pero com esta enciclopèdia és neutral, no convé imposar cap punt de vista, per tant no s'hauria de dir "erròneament".

← Revisió anterior		Revisió de 09:16 6 maig 2018
Llínea 50:		Llínea 50:
	* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap\|llengua àrap]].		* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap\|llengua àrap]].
	* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia\|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament\|Antic]] com en el [[Nou Testament]].		* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia\|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament\|Antic]] com en el [[Nou Testament]].
	* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans ~~entenen erroneament~~ que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa...).		* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans pensen que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa...).
	* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec\|grecs]] i [[llatí\|llatins]].		* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec\|grecs]] i [[llatí\|llatins]].
	* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus\|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús\|bielorrús]], [[idioma polac\|polac]], [[Idioma chec\|chec]], [[Idioma eslovac\|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata\|croata]], [[idioma montenegrí\|montenegrí]], [[Idioma búlgar\|búlgar]], [[idioma serbi\|serbi]], [[idioma bosni\|bosni]] i [[macedoni]]).		* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus\|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús\|bielorrús]], [[idioma polac\|polac]], [[Idioma chec\|chec]], [[Idioma eslovac\|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata\|croata]], [[idioma montenegrí\|montenegrí]], [[Idioma búlgar\|búlgar]], [[idioma serbi\|serbi]], [[idioma bosni\|bosni]] i [[macedoni]]).

← Revisió anterior		Revisió de 09:28 6 maig 2018
Llínea 50:		Llínea 50:
	* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap\|llengua àrap]].		* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap\|llengua àrap]].
	* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia\|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament\|Antic]] com en el [[Nou Testament]].		* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia\|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament\|Antic]] com en el [[Nou Testament]].
	* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans entenen erroneament que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el Tirant lo Blanch, Curial e Güelfa...).		* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans entenen erroneament que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el [[Tirant lo Blanch]], [[Curial e Güelfa]]...).
	* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec\|grecs]] i [[llatí\|llatins]].		* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec\|grecs]] i [[llatí\|llatins]].
	* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus\|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús\|bielorrús]], [[idioma polac\|polac]], [[Idioma chec\|chec]], [[Idioma eslovac\|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata\|croata]], [[idioma montenegrí\|montenegrí]], [[Idioma búlgar\|búlgar]], [[idioma serbi\|serbi]], [[idioma bosni\|bosni]] i [[macedoni]]).		* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus\|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús\|bielorrús]], [[idioma polac\|polac]], [[Idioma chec\|chec]], [[Idioma eslovac\|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata\|croata]], [[idioma montenegrí\|montenegrí]], [[Idioma búlgar\|búlgar]], [[idioma serbi\|serbi]], [[idioma bosni\|bosni]] i [[macedoni]]).

← Revisió anterior		Revisió de 09:27 6 maig 2018
Llínea 50:		Llínea 50:
	* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap\|llengua àrap]].		* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap\|llengua àrap]].
	* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia\|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament\|Antic]] com en el [[Nou Testament]].		* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia\|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament\|Antic]] com en el [[Nou Testament]].
	* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans entenen erroneament que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el Tirant lo ~~Blanc~~, Curial e Güelfa...).		* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans entenen erroneament que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el Tirant lo Blanch, Curial e Güelfa...).
	* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec\|grecs]] i [[llatí\|llatins]].		* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec\|grecs]] i [[llatí\|llatins]].
	* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus\|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús\|bielorrús]], [[idioma polac\|polac]], [[Idioma chec\|chec]], [[Idioma eslovac\|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata\|croata]], [[idioma montenegrí\|montenegrí]], [[Idioma búlgar\|búlgar]], [[idioma serbi\|serbi]], [[idioma bosni\|bosni]] i [[macedoni]]).		* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus\|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús\|bielorrús]], [[idioma polac\|polac]], [[Idioma chec\|chec]], [[Idioma eslovac\|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata\|croata]], [[idioma montenegrí\|montenegrí]], [[Idioma búlgar\|búlgar]], [[idioma serbi\|serbi]], [[idioma bosni\|bosni]] i [[macedoni]]).

← Revisió anterior		Revisió de 09:23 6 maig 2018
Llínea 50:		Llínea 50:
	* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap\|llengua àrap]].		* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap\|llengua àrap]].
	* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia\|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament\|Antic]] com en el [[Nou Testament]].		* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia\|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament\|Antic]] com en el [[Nou Testament]].
	* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans ~~pensen~~ que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa...).		* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans entenen erroneament que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa...).
	* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec\|grecs]] i [[llatí\|llatins]].		* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec\|grecs]] i [[llatí\|llatins]].
	* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus\|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús\|bielorrús]], [[idioma polac\|polac]], [[Idioma chec\|chec]], [[Idioma eslovac\|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata\|croata]], [[idioma montenegrí\|montenegrí]], [[Idioma búlgar\|búlgar]], [[idioma serbi\|serbi]], [[idioma bosni\|bosni]] i [[macedoni]]).		* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus\|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús\|bielorrús]], [[idioma polac\|polac]], [[Idioma chec\|chec]], [[Idioma eslovac\|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata\|croata]], [[idioma montenegrí\|montenegrí]], [[Idioma búlgar\|búlgar]], [[idioma serbi\|serbi]], [[idioma bosni\|bosni]] i [[macedoni]]).

← Revisió anterior		Revisió de 09:16 6 maig 2018
Llínea 50:		Llínea 50:
	* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap\|llengua àrap]].		* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap\|llengua àrap]].
	* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia\|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament\|Antic]] com en el [[Nou Testament]].		* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia\|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament\|Antic]] com en el [[Nou Testament]].
	* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans ~~entenen erroneament~~ que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa...).		* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans pensen que el valencià i el català són la mateixa llengua i en les facultats de filologia catalana s'estudien alguns texts valencians com el Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa...).
	* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec\|grecs]] i [[llatí\|llatins]].		* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec\|grecs]] i [[llatí\|llatins]].
	* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus\|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús\|bielorrús]], [[idioma polac\|polac]], [[Idioma chec\|chec]], [[Idioma eslovac\|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata\|croata]], [[idioma montenegrí\|montenegrí]], [[Idioma búlgar\|búlgar]], [[idioma serbi\|serbi]], [[idioma bosni\|bosni]] i [[macedoni]]).		* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus\|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús\|bielorrús]], [[idioma polac\|polac]], [[Idioma chec\|chec]], [[Idioma eslovac\|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata\|croata]], [[idioma montenegrí\|montenegrí]], [[Idioma búlgar\|búlgar]], [[idioma serbi\|serbi]], [[idioma bosni\|bosni]] i [[macedoni]]).