Fideu - Historial de revisions

Lluísm en 16:26 20 oct 2025

2025-10-20T16:26:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:26 20 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Plato de Fideuà.jpg\|thumb\|250px\|Plat de Fideuà]]		[[Archiu:Plato de Fideuà.jpg\|thumb\|250px\|Plat de Fideuà]]
	[[Archiu:Caldero, fideos secos con verduras.jpg\|~~miniaturadeimagen~~\|Cassola de fideus i verdures.]]		[[Archiu:Caldero, fideos secos con verduras.jpg\|thumb\|250px\|Cassola de fideus i verdures]]
			[[Archiu:Fideos chinos con verduras y soja.jpg\|thumb\|250px\|Fideus xinos]]

	'''Fideu''' (possiblement del [[mossàrap]] ''fidáwš''), segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), és una pasta en forma de fils fets de [[farina]], [[arròs]] o uns atres elements i que formen part de diferents plats gastronòmics com ara la [[fideuà]] o fideuada.		'''Fideu''' (possiblement del [[mossàrap]] ''fidáwš''), segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), és una pasta en forma de fils fets de [[farina]], [[arròs]] o uns atres elements i que formen part de diferents plats gastronòmics com ara la [[fideuà]] o fideuada.
	~~[[Archiu:Fideos chinos con verduras y soja.jpg\|miniaturadeimagen\|Fideus xinos]]~~

	== Descripció ==		== Descripció ==

Juan Emilio Prades Bel en 12:57 20 oct 2025

2025-10-20T12:57:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:57 20 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Plato de Fideuà.jpg\|thumb\|250px\|Plat de Fideuà]]		[[Archiu:Plato de Fideuà.jpg\|thumb\|250px\|Plat de Fideuà]]
			[[Archiu:Caldero, fideos secos con verduras.jpg\|miniaturadeimagen\|Cassola de fideus i verdures.]]
	'''Fideu''' (possiblement del [[mossàrap]] ''fidáwš''), segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), és una pasta en forma de fils fets de [[farina]], [[arròs]] o uns atres elements i que formen part de diferents plats gastronòmics com ara la [[fideuà]] o fideuada.		'''Fideu''' (possiblement del [[mossàrap]] ''fidáwš''), segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), és una pasta en forma de fils fets de [[farina]], [[arròs]] o uns atres elements i que formen part de diferents plats gastronòmics com ara la [[fideuà]] o fideuada.
			[[Archiu:Fideos chinos con verduras y soja.jpg\|miniaturadeimagen\|Fideus xinos]]

	== Descripció ==		== Descripció ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-08-22T17:51:11Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:51 22 ago 2025
Llínea 40:		Llínea 40:
	[[Categoria:Cereals]]		[[Categoria:Cereals]]
	[[Categoria:Gastronomia]]		[[Categoria:Gastronomia]]
	[[Categoria:Gastronomia ~~valenciana~~]]		[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-08-22T17:50:49Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:50 22 ago 2025
Llínea 40:		Llínea 40:
	[[Categoria:Cereals]]		[[Categoria:Cereals]]
	[[Categoria:Gastronomia]]		[[Categoria:Gastronomia]]
			[[Categoria:Gastronomia valenciana]]

Xavier en 17:50 22 ago 2025

2025-08-22T17:50:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:50 22 ago 2025
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Fideu''' (possiblement del [[mossàrap]] ''fidáwš''), segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), és una pasta en forma de fils fets de [[farina]], [[arròs]] o uns atres elements i que formen part de diferents plats gastronòmics com ara la [[fideuà]] o fideuada.		'''Fideu''' (possiblement del [[mossàrap]] ''fidáwš''), segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), és una pasta en forma de fils fets de [[farina]], [[arròs]] o uns atres elements i que formen part de diferents plats gastronòmics com ara la [[fideuà]] o fideuada.

	És un tipo de pasta en forma allargada. Els fideus poden ser curts, com el ''şehriye'' o el cabell d'àngel, o be llarcs i grossos com els ''pici'' o els ''soba'', igualment llarcs pero més fins com els ''spaghetti'', o extremadament fins com els fideus de cristal. En totes les seues presentacions i formes, els fideus es preparen en algun tipo de farina (de [[blat]], d'arròs, de [[soja]], de [[Llegum\|llegums]], etc...) sense alleudar.		== Descripció ==

			És un tipo de pasta en forma allargada. Els fideus poden ser curts, com el ''şehriye'' o el cabell d'àngel, o be llarcs i grossos com els ''pici'' o els ''soba'', igualment llarcs pero més fins com els ''spaghetti'', o extremadament fins com els fideus de cristal. En totes les seues presentacions i formes, els fideus es preparen en algun tipo de farina (de [[blat]], d'[[arròs]], de [[soja]], de [[Llegum\|llegums]], etc...) sense alleudar.

			== Gastronomia ==

	Els fideus es preparen en moltes gastronomies del món, pero principalment en les cuines d'Àsia Oriental i en les cuines mediterrànees. Uns fideus fosilisats trobats en la província chinenca de [[Chingai]] de fa quatre mil anys es consideren els més antics del món, per lo que les investigacions apunten a que les primeres tipologies de fideus varen ser desenrollades en el Neolític de la [[China]].		Els fideus es preparen en moltes gastronomies del món, pero principalment en les cuines d'Àsia Oriental i en les cuines mediterrànees. Uns fideus fosilisats trobats en la província chinenca de [[Chingai]] de fa quatre mil anys es consideren els més antics del món, per lo que les investigacions apunten a que les primeres tipologies de fideus varen ser desenrollades en el Neolític de la [[China]].

Xavier en 12:02 20 maig 2025

2025-05-20T12:02:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:02 20 maig 2025
Llínea 9:		Llínea 9:

	En la gastronomia valenciana, apart de les sopes, els fideus són l'ingredient principal de la típica [[fideuà]].		En la gastronomia valenciana, apart de les sopes, els fideus són l'ingredient principal de la típica [[fideuà]].

			== Cites ==

			{{Cita\|''Los fideos, que son de origen chino y allí se ha encontrado una vasija con fideos de una antigüedad de 4.000 años en excavaciones de Río Amarillo, dieron su paso en Italia al fideo grueso y agujereado de la región del Lacio siendo las Legiones Romanas las que lo trajeron a la Península y con la dominación árabe estos alcanzaron desarrollo gastronómico como así consta en el siglo XII por el escritor ibérico-musulmán Ibn Baytar, en vulga lingua valentinae y en pleno Siglo de Oro de la Lengua Valenciana se escribió por el Notario valenciano Joan Esteve su 'Liber elengatiarum' del que ya se habla de los fideos en glosa literaria, y que aparecen recetados en el primer libro de cocina escrito en el Viejo Mundo -escrito en valenciano en siglo XIV- que se titula 'Libre de Sent Soví', extendiéndose su uso en el recetario de los pobres y de los ricos del siglo XVIII y XIX, un alimento que entre la nobleza italiana era signo de alto status social, y que aquí se comía alternándolo en la costumbre diaria con un día de arroz, otro día lentejas, otro fideos..., no era una comida despreciada ni por pobres ni por ricos, ¡todo lo contrario! -de hecho el 'puchero valenciano' se comía y come con arroz o con fideos, alternando- algo que se aprecia en los numerosos 'plats de calent' y 'de fideus' que tenemos en esta tierra, y que formaba parte de la sopa conventual en los días de abstinencia o para el ayuno y alimento de los ancianos, pequeños y enfermos, precisamente por su bondad culinaria y que los Sanjuanistas servían en platos de plata a 'nuestros señores los enfermos'.''\|‘Fideuà, comerse un pedazo de historia’, per Víctor Viciano (Blog de Víctor Viciano)}}

	== Expressions valencianes ==		== Expressions valencianes ==

Reval: /* Referències */

2025-03-25T09:13:10Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 09:13 25 març 2025
Llínea 20:		Llínea 20:

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://dle.rae.es/fideo Fideo ~~RAC~~]		* [https://dle.rae.es/fideo Fideo RAE]
	* Silvano Serventi, Françoise Sabban (2000). Laterza, ed. La Pasta. Storia e cultura di un cibo universale. Bari. ISBN 88-420-6167-0		* Silvano Serventi, Françoise Sabban (2000). Laterza, ed. La Pasta. Storia e cultura di un cibo universale. Bari. ISBN 88-420-6167-0

Reval: /* Referències */

2025-03-25T09:12:50Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 09:12 25 març 2025
Llínea 20:		Llínea 20:

	== Referències ==		== Referències ==
			* [https://dle.rae.es/fideo Fideo RAC]
	* Silvano Serventi, Françoise Sabban (2000). Laterza, ed. La Pasta. Storia e cultura di un cibo universale. Bari. ISBN 88-420-6167-0		* Silvano Serventi, Françoise Sabban (2000). Laterza, ed. La Pasta. Storia e cultura di un cibo universale. Bari. ISBN 88-420-6167-0

Reval en 09:08 25 març 2025

2025-03-25T09:08:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:08 25 març 2025
Llínea 18:		Llínea 18:

	* [[Fideuà]]		* [[Fideuà]]

			== Referències ==
			* Silvano Serventi, Françoise Sabban (2000). Laterza, ed. La Pasta. Storia e cultura di un cibo universale. Bari. ISBN 88-420-6167-0

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 09:06 25 març 2025

2025-03-25T09:06:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:06 25 març 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Plato de Fideuà.jpg\|thumb\|250px\|Plat de Fideuà]]		[[Archiu:Plato de Fideuà.jpg\|thumb\|250px\|Plat de Fideuà]]
	'''Fideu''' (~~Possiblement~~ del mossàrap ''fidáwš''), segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), és una pasta en forma de fils fets de farina, arròs o uns atres elements i que formen part de diferents plats gastronòmics com ara la [[fideuà]] o fideuada.		'''Fideu''' (possiblement del [[mossàrap]] ''fidáwš''), segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), és una pasta en forma de fils fets de [[farina]], [[arròs]] o uns atres elements i que formen part de diferents plats gastronòmics com ara la [[fideuà]] o fideuada.

	És un tipo de pasta en forma allargada. Els fideus poden ser curts, com el ''şehriye'' o el cabell d'àngel, o be llarcs i grossos com els ''pici'' o els ''soba'', igualment llarcs pero més fins com els ''spaghetti'', o extremadament fins com els fideus de cristal. En totes les seues presentacions i formes, els fideus es preparen en algun tipo de farina (de blat, d'arròs, de soja, de llegums, etc...) sense alleudar.		És un tipo de pasta en forma allargada. Els fideus poden ser curts, com el ''şehriye'' o el cabell d'àngel, o be llarcs i grossos com els ''pici'' o els ''soba'', igualment llarcs pero més fins com els ''spaghetti'', o extremadament fins com els fideus de cristal. En totes les seues presentacions i formes, els fideus es preparen en algun tipo de farina (de [[blat]], d'arròs, de [[soja]], de [[Llegum\|llegums]], etc...) sense alleudar.

	Els fideus es preparen en moltes gastronomies del món, pero principalment en les cuines d'Àsia Oriental i en les cuines mediterrànees. Uns fideus fosilisats trobats en la província chinenca de [[Chingai]] de fa quatre mil anys es consideren els més antics del món, per lo que les investigacions apunten a que les primeres tipologies de fideus varen ser desenrollades en el Neolític de la [[China]].		Els fideus es preparen en moltes gastronomies del món, pero principalment en les cuines d'Àsia Oriental i en les cuines mediterrànees. Uns fideus fosilisats trobats en la província chinenca de [[Chingai]] de fa quatre mil anys es consideren els més antics del món, per lo que les investigacions apunten a que les primeres tipologies de fideus varen ser desenrollades en el Neolític de la [[China]].