Fernando Gasset - Historial de revisions

Reval en 17:59 10 jul 2025

2025-07-10T17:59:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 10 jul 2025
Llínea 25:		Llínea 25:

	{{Cita\|''Los rojos estimaron que mi dimisión era una declaración de fascismo y quitaron el nombre a mi calle y se apoderaron de todos mis bienes''\|''Fernando Gasset Lacasaña. El alcalde que no quiso ser embajador''. Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 12.1.2003)}}		{{Cita\|''Los rojos estimaron que mi dimisión era una declaración de fascismo y quitaron el nombre a mi calle y se apoderaron de todos mis bienes''\|''Fernando Gasset Lacasaña. El alcalde que no quiso ser embajador''. Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 12.1.2003)}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 16:35 10 jul 2025

2025-07-10T16:35:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:35 10 jul 2025
Llínea 25:		Llínea 25:

	{{Cita\|''Los rojos estimaron que mi dimisión era una declaración de fascismo y quitaron el nombre a mi calle y se apoderaron de todos mis bienes''\|''Fernando Gasset Lacasaña. El alcalde que no quiso ser embajador''. Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 12.1.2003)}}		{{Cita\|''Los rojos estimaron que mi dimisión era una declaración de fascismo y quitaron el nombre a mi calle y se apoderaron de todos mis bienes''\|''Fernando Gasset Lacasaña. El alcalde que no quiso ser embajador''. Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 12.1.2003)}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 20:34 3 gin 2025

2025-01-03T20:34:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:34 3 gin 2025
Llínea 25:		Llínea 25:

	{{Cita\|''Los rojos estimaron que mi dimisión era una declaración de fascismo y quitaron el nombre a mi calle y se apoderaron de todos mis bienes''\|''Fernando Gasset Lacasaña. El alcalde que no quiso ser embajador''. Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 12.1.2003)}}		{{Cita\|''Los rojos estimaron que mi dimisión era una declaración de fascismo y quitaron el nombre a mi calle y se apoderaron de todos mis bienes''\|''Fernando Gasset Lacasaña. El alcalde que no quiso ser embajador''. Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 12.1.2003)}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 18:55 21 jun 2024

2024-06-21T18:55:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:55 21 jun 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Fernando Gasset Lacasaña		\| nom = Fernando Gasset Lacasaña
	\| image =		\| image = [[Archiu:Fgass.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]

Jose2 en 17:49 2 oct 2022

2022-10-02T17:49:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 2 oct 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Fernando Gasset Lacasaña''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 de juliol]] de [[1861]] - [[14 de juny]] de [[1941]]) fon un advocat i polític [[Valencians\|valencià]], que aplegà a presidir el Tribunal de Garanties Constitucionals en la [[II República Espanyola\|Segona República]].		'''Fernando Gasset Lacasaña''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 de juliol]] de [[1861]] - † [[14 de juny]] de [[1941]]) fon un advocat i polític [[Valencians\|valencià]], que aplegà a presidir el Tribunal de Garanties Constitucionals en la [[II República Espanyola\|Segona República]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Biografia */

2019-09-21T19:35:06Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:35 21 set 2019
Llínea 20:		Llínea 20:
	Per no absentar-se de Castelló, Fernando Gasset, va renunciar a ser embaixador en el [[Vaticà]].		Per no absentar-se de Castelló, Fernando Gasset, va renunciar a ser embaixador en el [[Vaticà]].

	Impulsà en Castelló la creació de la Cambra de Comerç de la que fon el seu president, també colaborà en la posada en marcha de la Junta del Port, del [[Banc de Castelló]], ya desaparegut, i de la sucursal del [[Banc d'Espanya]] que hui en dia ya no se troba en la ciutat. També colaborà activament en atres obres d'importància com el [[Teatre Principal de Castelló\|Teatre Principal]], el [[Parc Ribalta]] o la [[Plaça de bous de Castelló\|Plaça de Bous]].		Impulsà en Castelló la creació de la Cambra de Comerç de la que fon el seu president, també colaborà en la posada en marcha de la Junta del Port, del [[Banc de Castelló]], ya desaparegut, i de la sucursal del [[Banc d'Espanya]] que hui en dia ya no se troba en la ciutat. També colaborà activament en atres obres d'importància com el [[Teatre Principal (Castelló)\|Teatre Principal]], el [[Parc Ribalta]] o la [[Plaça de bous de Castelló\|Plaça de Bous]].

	En esclatar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] va condenar la sublevació militar pero va dimitir del Tribunal de Garanties, per lo que fon també molt criticat pel [[Front Popular]] en considerar-ho una concessió als sublevats. Fon detingut i condenat per les autoritats republicanes en considerar que, en la seua dimissió, havia recolzat la rebelió. Passà quatre mesos en presó i fon desposseït dels seus bens. En eixir, va marchar a [[França]]. Va retornar a [[Espanya]] en l'any [[1938]], per la zona del [[País Vasc]] ya controlada pels sublevats, creent estar fòra de perill. No obstant fon detingut, jujat en un consell de guerra i condenat a sis anys de presó. Gasset es va defendre argumentant que la majoria dels membres del Partit Radical que eren de centre-dreta es trobaven en llibertat, pero ell no. Va eixir en arrest domiciliari i presó atenuada a finals de [[1939]] per problemes de salut, sent posat en llibertat en [[1940]]. Fon indultat per [[Franco]] en l'any [[1952]], onze anys despuix de morir, a petició de la família.		En esclatar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] va condenar la sublevació militar pero va dimitir del Tribunal de Garanties, per lo que fon també molt criticat pel [[Front Popular]] en considerar-ho una concessió als sublevats. Fon detingut i condenat per les autoritats republicanes en considerar que, en la seua dimissió, havia recolzat la rebelió. Passà quatre mesos en presó i fon desposseït dels seus bens. En eixir, va marchar a [[França]]. Va retornar a [[Espanya]] en l'any [[1938]], per la zona del [[País Vasc]] ya controlada pels sublevats, creent estar fòra de perill. No obstant fon detingut, jujat en un consell de guerra i condenat a sis anys de presó. Gasset es va defendre argumentant que la majoria dels membres del Partit Radical que eren de centre-dreta es trobaven en llibertat, pero ell no. Va eixir en arrest domiciliari i presó atenuada a finals de [[1939]] per problemes de salut, sent posat en llibertat en [[1940]]. Fon indultat per [[Franco]] en l'any [[1952]], onze anys despuix de morir, a petició de la família.

Jose2 en 18:12 20 set 2019

2019-09-20T18:12:19Z

Xavier: /* Biografia */

2019-09-20T17:14:10Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:14 20 set 2019
Llínea 16:		Llínea 16:
	Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], obtingué el doctorat en l'Universitat Central de [[Madrit]]. El seu pensament va estar molt influït pel krausisme, si be va abandonar les tesis més renovadores del mateix a partir de la década de [[1920]]. Fon cap del Partit Republicà Radical en Castelló de la Plana, d'on va ser també alcalde ([[1917]]) i un dels polítics més importants de la [[Província de Castelló\|província de Castelló]] i membre de la maçoneria en el nom simbòlic de "Velarde". Fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats\|Congrés]] en les eleccions de l'any [[1898]] fins a [[1907]] i de [[1919]] a [[1923]]. Fon regidor de Castelló en dos ocasions durant la dictadura de [[Primo de Rivera]], fet que fon molt criticat pel Grup d'Acció Republicana. Dirigí les manifestacions en Castelló a favor de la proclamació de la Segona República i en les eleccions de [[1931]] fon elegit diputat per la província de Castelló, pero no va revalidar el seu escan en les eleccions de [[1933]] i [[1936]]. El 20 de decembre de [[1934]] fon nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República en ser elegit per les Corts en 262 vots front als 37 de Víctor Pradera.		Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], obtingué el doctorat en l'Universitat Central de [[Madrit]]. El seu pensament va estar molt influït pel krausisme, si be va abandonar les tesis més renovadores del mateix a partir de la década de [[1920]]. Fon cap del Partit Republicà Radical en Castelló de la Plana, d'on va ser també alcalde ([[1917]]) i un dels polítics més importants de la [[Província de Castelló\|província de Castelló]] i membre de la maçoneria en el nom simbòlic de "Velarde". Fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats\|Congrés]] en les eleccions de l'any [[1898]] fins a [[1907]] i de [[1919]] a [[1923]]. Fon regidor de Castelló en dos ocasions durant la dictadura de [[Primo de Rivera]], fet que fon molt criticat pel Grup d'Acció Republicana. Dirigí les manifestacions en Castelló a favor de la proclamació de la Segona República i en les eleccions de [[1931]] fon elegit diputat per la província de Castelló, pero no va revalidar el seu escan en les eleccions de [[1933]] i [[1936]]. El 20 de decembre de [[1934]] fon nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República en ser elegit per les Corts en 262 vots front als 37 de Víctor Pradera.

	Fernando Gasset, fon el segon alcalde republicà de Castelló darrere de [[Francesc González Chermá\|González Chermá]].		Fernando Gasset, fon el segon alcalde republicà de Castelló darrere de [[Francesc González Chermá\|González Chermá]].

			Per no absentar-se de Castelló, Fernando Gasset, va renunciar a ser embaixador en el [[Vaticà]].

	Impulsà en Castelló la creació de la Cambra de Comerç de la que fon el seu president, també colaborà en la posada en marcha de la Junta del Port, del [[Banc de Castelló]], ya desaparegut, i de la sucursal del [[Banc d'Espanya]] que hui en dia ya no se troba en la ciutat. També colaborà activament en atres obres d'importància com el [[Teatre Principal de Castelló\|Teatre Principal]], el [[Parc Ribalta]] o la [[Plaça de bous de Castelló\|Plaça de Bous]].		Impulsà en Castelló la creació de la Cambra de Comerç de la que fon el seu president, també colaborà en la posada en marcha de la Junta del Port, del [[Banc de Castelló]], ya desaparegut, i de la sucursal del [[Banc d'Espanya]] que hui en dia ya no se troba en la ciutat. També colaborà activament en atres obres d'importància com el [[Teatre Principal de Castelló\|Teatre Principal]], el [[Parc Ribalta]] o la [[Plaça de bous de Castelló\|Plaça de Bous]].

Xavier: /* Biografia */

2019-09-20T17:12:00Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:12 20 set 2019
Llínea 21:		Llínea 21:

	En esclatar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] va condenar la sublevació militar pero va dimitir del Tribunal de Garanties, per lo que fon també molt criticat pel [[Front Popular]] en considerar-ho una concessió als sublevats. Fon detingut i condenat per les autoritats republicanes en considerar que, en la seua dimissió, havia recolzat la rebelió. Passà quatre mesos en presó i fon desposseït dels seus bens. En eixir, va marchar a [[França]]. Va retornar a [[Espanya]] en l'any [[1938]], per la zona del [[País Vasc]] ya controlada pels sublevats, creent estar fòra de perill. No obstant fon detingut, jujat en un consell de guerra i condenat a sis anys de presó. Gasset es va defendre argumentant que la majoria dels membres del Partit Radical que eren de centre-dreta es trobaven en llibertat, pero ell no. Va eixir en arrest domiciliari i presó atenuada a finals de [[1939]] per problemes de salut, sent posat en llibertat en [[1940]]. Fon indultat per [[Franco]] en [[1952]], onze anys despuix de morir, a petició de la família.		En esclatar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] va condenar la sublevació militar pero va dimitir del Tribunal de Garanties, per lo que fon també molt criticat pel [[Front Popular]] en considerar-ho una concessió als sublevats. Fon detingut i condenat per les autoritats republicanes en considerar que, en la seua dimissió, havia recolzat la rebelió. Passà quatre mesos en presó i fon desposseït dels seus bens. En eixir, va marchar a [[França]]. Va retornar a [[Espanya]] en l'any [[1938]], per la zona del [[País Vasc]] ya controlada pels sublevats, creent estar fòra de perill. No obstant fon detingut, jujat en un consell de guerra i condenat a sis anys de presó. Gasset es va defendre argumentant que la majoria dels membres del Partit Radical que eren de centre-dreta es trobaven en llibertat, pero ell no. Va eixir en arrest domiciliari i presó atenuada a finals de [[1939]] per problemes de salut, sent posat en llibertat en [[1940]]. Fon indultat per [[Franco]] en [[1952]], onze anys despuix de morir, a petició de la família.

			{{Cita\|''Los rojos estimaron que mi dimisión era una declaración de fascismo y quitaron el nombre a mi calle y se apoderaron de todos mis bienes''\|''Fernando Gasset Lacasaña. El alcalde que no quiso ser embajador''. Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 12.1.2003)}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Biografia */

2019-09-20T17:02:48Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:02 20 set 2019
Llínea 16:		Llínea 16:
	Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], obtingué el doctorat en l'Universitat Central de [[Madrit]]. El seu pensament va estar molt influït pel krausisme, si be va abandonar les tesis més renovadores del mateix a partir de la década de [[1920]]. Fon cap del Partit Republicà Radical en Castelló de la Plana, d'on va ser també alcalde ([[1917]]) i un dels polítics més importants de la [[Província de Castelló\|província de Castelló]] i membre de la maçoneria en el nom simbòlic de "Velarde". Fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats\|Congrés]] en les eleccions de l'any [[1898]] fins a [[1907]] i de [[1919]] a [[1923]]. Fon regidor de Castelló en dos ocasions durant la dictadura de [[Primo de Rivera]], fet que fon molt criticat pel Grup d'Acció Republicana. Dirigí les manifestacions en Castelló a favor de la proclamació de la Segona República i en les eleccions de [[1931]] fon elegit diputat per la província de Castelló, pero no va revalidar el seu escan en les eleccions de [[1933]] i [[1936]]. El 20 de decembre de [[1934]] fon nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República en ser elegit per les Corts en 262 vots front als 37 de Víctor Pradera.		Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], obtingué el doctorat en l'Universitat Central de [[Madrit]]. El seu pensament va estar molt influït pel krausisme, si be va abandonar les tesis més renovadores del mateix a partir de la década de [[1920]]. Fon cap del Partit Republicà Radical en Castelló de la Plana, d'on va ser també alcalde ([[1917]]) i un dels polítics més importants de la [[Província de Castelló\|província de Castelló]] i membre de la maçoneria en el nom simbòlic de "Velarde". Fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats\|Congrés]] en les eleccions de l'any [[1898]] fins a [[1907]] i de [[1919]] a [[1923]]. Fon regidor de Castelló en dos ocasions durant la dictadura de [[Primo de Rivera]], fet que fon molt criticat pel Grup d'Acció Republicana. Dirigí les manifestacions en Castelló a favor de la proclamació de la Segona República i en les eleccions de [[1931]] fon elegit diputat per la província de Castelló, pero no va revalidar el seu escan en les eleccions de [[1933]] i [[1936]]. El 20 de decembre de [[1934]] fon nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República en ser elegit per les Corts en 262 vots front als 37 de Víctor Pradera.

	Fernando Gasset, fon el segon alcalde republicà de Castelló darrere de [[González Chermá]].		Fernando Gasset, fon el segon alcalde republicà de Castelló darrere de [[Francesc González Chermá\|González Chermá]].

	Impulsà en Castelló la creació de la Cambra de Comerç de la que fon el seu president, també colaborà en la posada en marcha de la Junta del Port, del [[Banc de Castelló]], ya desaparegut, i de la sucursal del [[Banc d'Espanya]] que hui en dia ya no se troba en la ciutat. També colaborà activament en atres obres d'importància com el [[Teatre Principal de Castelló\|Teatre Principal]], el [[Parc Ribalta]] o la [[Plaça de bous de Castelló\|Plaça de Bous]].		Impulsà en Castelló la creació de la Cambra de Comerç de la que fon el seu president, també colaborà en la posada en marcha de la Junta del Port, del [[Banc de Castelló]], ya desaparegut, i de la sucursal del [[Banc d'Espanya]] que hui en dia ya no se troba en la ciutat. També colaborà activament en atres obres d'importància com el [[Teatre Principal de Castelló\|Teatre Principal]], el [[Parc Ribalta]] o la [[Plaça de bous de Castelló\|Plaça de Bous]].

← Revisió anterior		Revisió de 17:14 20 set 2019
Llínea 16:		Llínea 16:
	Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], obtingué el doctorat en l'Universitat Central de [[Madrit]]. El seu pensament va estar molt influït pel krausisme, si be va abandonar les tesis més renovadores del mateix a partir de la década de [[1920]]. Fon cap del Partit Republicà Radical en Castelló de la Plana, d'on va ser també alcalde ([[1917]]) i un dels polítics més importants de la [[Província de Castelló\|província de Castelló]] i membre de la maçoneria en el nom simbòlic de "Velarde". Fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats\|Congrés]] en les eleccions de l'any [[1898]] fins a [[1907]] i de [[1919]] a [[1923]]. Fon regidor de Castelló en dos ocasions durant la dictadura de [[Primo de Rivera]], fet que fon molt criticat pel Grup d'Acció Republicana. Dirigí les manifestacions en Castelló a favor de la proclamació de la Segona República i en les eleccions de [[1931]] fon elegit diputat per la província de Castelló, pero no va revalidar el seu escan en les eleccions de [[1933]] i [[1936]]. El 20 de decembre de [[1934]] fon nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República en ser elegit per les Corts en 262 vots front als 37 de Víctor Pradera.		Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], obtingué el doctorat en l'Universitat Central de [[Madrit]]. El seu pensament va estar molt influït pel krausisme, si be va abandonar les tesis més renovadores del mateix a partir de la década de [[1920]]. Fon cap del Partit Republicà Radical en Castelló de la Plana, d'on va ser també alcalde ([[1917]]) i un dels polítics més importants de la [[Província de Castelló\|província de Castelló]] i membre de la maçoneria en el nom simbòlic de "Velarde". Fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats\|Congrés]] en les eleccions de l'any [[1898]] fins a [[1907]] i de [[1919]] a [[1923]]. Fon regidor de Castelló en dos ocasions durant la dictadura de [[Primo de Rivera]], fet que fon molt criticat pel Grup d'Acció Republicana. Dirigí les manifestacions en Castelló a favor de la proclamació de la Segona República i en les eleccions de [[1931]] fon elegit diputat per la província de Castelló, pero no va revalidar el seu escan en les eleccions de [[1933]] i [[1936]]. El 20 de decembre de [[1934]] fon nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República en ser elegit per les Corts en 262 vots front als 37 de Víctor Pradera.

	Fernando Gasset, fon el segon alcalde republicà de Castelló darrere de [[Francesc González Chermá\|González Chermá]].		Fernando Gasset, fon el segon alcalde republicà de Castelló darrere de [[Francesc González Chermá\|González Chermá]].

			Per no absentar-se de Castelló, Fernando Gasset, va renunciar a ser embaixador en el [[Vaticà]].

	Impulsà en Castelló la creació de la Cambra de Comerç de la que fon el seu president, també colaborà en la posada en marcha de la Junta del Port, del [[Banc de Castelló]], ya desaparegut, i de la sucursal del [[Banc d'Espanya]] que hui en dia ya no se troba en la ciutat. També colaborà activament en atres obres d'importància com el [[Teatre Principal de Castelló\|Teatre Principal]], el [[Parc Ribalta]] o la [[Plaça de bous de Castelló\|Plaça de Bous]].		Impulsà en Castelló la creació de la Cambra de Comerç de la que fon el seu president, també colaborà en la posada en marcha de la Junta del Port, del [[Banc de Castelló]], ya desaparegut, i de la sucursal del [[Banc d'Espanya]] que hui en dia ya no se troba en la ciutat. També colaborà activament en atres obres d'importància com el [[Teatre Principal de Castelló\|Teatre Principal]], el [[Parc Ribalta]] o la [[Plaça de bous de Castelló\|Plaça de Bous]].

← Revisió anterior		Revisió de 18:12 20 set 2019
Llínea 5:		Llínea 5:
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Advocat i polític.		\| ocupació = Advocat i polític.
	\| data_naix = 2 de juliol de [[1861]]		\| data_naix = [[2 de juliol]] de [[1861]]
	\| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	\| data_mort = 14 de juny de [[1941]]		\| data_mort = [[14 de juny]] de [[1941]]
	\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Fernando Gasset Lacasaña''' ([[Castelló de la Plana]], 2 de juliol de [[1861]] - 14 de juny de [[1941]]) fon un advocat i polític [[Valencians\|valencià]], que aplegà a presidir el Tribunal de Garanties Constitucionals en la [[II República Espanyola\|Segona República]].		'''Fernando Gasset Lacasaña''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 de juliol]] de [[1861]] - [[14 de juny]] de [[1941]]) fon un advocat i polític [[Valencians\|valencià]], que aplegà a presidir el Tribunal de Garanties Constitucionals en la [[II República Espanyola\|Segona República]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], obtingué el doctorat en l'Universitat Central de [[Madrit]]. El seu pensament va estar molt influït pel krausisme, si be va abandonar les tesis més renovadores del mateix a partir de la década de [[1920]]. Fon cap del Partit Republicà Radical en Castelló de la Plana, d'on va ser també alcalde ([[1917]]) i un dels polítics més importants de la [[Província de Castelló\|província de Castelló]] i membre de la maçoneria en el nom simbòlic de "Velarde". Fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats\|Congrés]] en les eleccions de l'any [[1898]] fins a [[1907]] i de [[1919]] a [[1923]]. Fon regidor de Castelló en dos ocasions durant la dictadura de [[Primo de Rivera]], fet que fon molt criticat pel Grup d'Acció Republicana. Dirigí les manifestacions en Castelló a favor de la proclamació de la Segona República i en les eleccions de [[1931]] fon elegit diputat per la província de Castelló, pero no va revalidar el seu escan en les eleccions de [[1933]] i [[1936]]. El 20 de decembre de [[1934]] fon nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República en ser elegit per les Corts en 262 vots front als 37 de Víctor Pradera.		Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], obtingué el doctorat en l'Universitat Central de [[Madrit]]. El seu pensament va estar molt influït pel krausisme, si be va abandonar les tesis més renovadores del mateix a partir de la década de [[1920]]. Fon cap del Partit Republicà Radical en Castelló de la Plana, d'on va ser també alcalde ([[1917]]) i un dels polítics més importants de la [[Província de Castelló\|província de Castelló]] i membre de la maçoneria en el nom simbòlic de "Velarde". Fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats\|Congrés]] en les eleccions de l'any [[1898]] fins a [[1907]] i de [[1919]] a [[1923]]. Fon regidor de Castelló en dos ocasions durant la dictadura de [[Primo de Rivera]], fet que fon molt criticat pel Grup d'Acció Republicana. Dirigí les manifestacions en Castelló a favor de la proclamació de la Segona República i en les eleccions de [[1931]] fon elegit diputat per la província de Castelló, pero no va revalidar el seu escan en les eleccions de [[1933]] i [[1936]]. El [[20 de decembre]] de [[1934]] fon nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República en ser elegit per les Corts en 262 vots front als 37 de Víctor Pradera.

	Fernando Gasset, fon el segon alcalde republicà de Castelló darrere de [[Francesc González Chermá\|González Chermá]].		Fernando Gasset, fon el segon alcalde republicà de Castelló darrere de [[Francesc González Chermá\|González Chermá]].
Llínea 22:		Llínea 22:
	Impulsà en Castelló la creació de la Cambra de Comerç de la que fon el seu president, també colaborà en la posada en marcha de la Junta del Port, del [[Banc de Castelló]], ya desaparegut, i de la sucursal del [[Banc d'Espanya]] que hui en dia ya no se troba en la ciutat. També colaborà activament en atres obres d'importància com el [[Teatre Principal de Castelló\|Teatre Principal]], el [[Parc Ribalta]] o la [[Plaça de bous de Castelló\|Plaça de Bous]].		Impulsà en Castelló la creació de la Cambra de Comerç de la que fon el seu president, també colaborà en la posada en marcha de la Junta del Port, del [[Banc de Castelló]], ya desaparegut, i de la sucursal del [[Banc d'Espanya]] que hui en dia ya no se troba en la ciutat. També colaborà activament en atres obres d'importància com el [[Teatre Principal de Castelló\|Teatre Principal]], el [[Parc Ribalta]] o la [[Plaça de bous de Castelló\|Plaça de Bous]].

	En esclatar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] va condenar la sublevació militar pero va dimitir del Tribunal de Garanties, per lo que fon també molt criticat pel [[Front Popular]] en considerar-ho una concessió als sublevats. Fon detingut i condenat per les autoritats republicanes en considerar que, en la seua dimissió, havia recolzat la rebelió. Passà quatre mesos en presó i fon desposseït dels seus bens. En eixir, va marchar a [[França]]. Va retornar a [[Espanya]] en l'any [[1938]], per la zona del [[País Vasc]] ya controlada pels sublevats, creent estar fòra de perill. No obstant fon detingut, jujat en un consell de guerra i condenat a sis anys de presó. Gasset es va defendre argumentant que la majoria dels membres del Partit Radical que eren de centre-dreta es trobaven en llibertat, pero ell no. Va eixir en arrest domiciliari i presó atenuada a finals de [[1939]] per problemes de salut, sent posat en llibertat en [[1940]]. Fon indultat per [[Franco]] en [[1952]], onze anys despuix de morir, a petició de la família.		En esclatar la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] va condenar la sublevació militar pero va dimitir del Tribunal de Garanties, per lo que fon també molt criticat pel [[Front Popular]] en considerar-ho una concessió als sublevats. Fon detingut i condenat per les autoritats republicanes en considerar que, en la seua dimissió, havia recolzat la rebelió. Passà quatre mesos en presó i fon desposseït dels seus bens. En eixir, va marchar a [[França]]. Va retornar a [[Espanya]] en l'any [[1938]], per la zona del [[País Vasc]] ya controlada pels sublevats, creent estar fòra de perill. No obstant fon detingut, jujat en un consell de guerra i condenat a sis anys de presó. Gasset es va defendre argumentant que la majoria dels membres del Partit Radical que eren de centre-dreta es trobaven en llibertat, pero ell no. Va eixir en arrest domiciliari i presó atenuada a finals de [[1939]] per problemes de salut, sent posat en llibertat en [[1940]]. Fon indultat per [[Franco]] en l'any [[1952]], onze anys despuix de morir, a petició de la família.

	{{Cita\|''Los rojos estimaron que mi dimisión era una declaración de fascismo y quitaron el nombre a mi calle y se apoderaron de todos mis bienes''\|''Fernando Gasset Lacasaña. El alcalde que no quiso ser embajador''. Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 12.1.2003)}}		{{Cita\|''Los rojos estimaron que mi dimisión era una declaración de fascismo y quitaron el nombre a mi calle y se apoderaron de todos mis bienes''\|''Fernando Gasset Lacasaña. El alcalde que no quiso ser embajador''. Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 12.1.2003)}}