Felip V - Historial de revisions

Jose2 en 19:43 15 dec 2024

2024-12-15T19:43:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:43 15 dec 2024
Llínea 83:		Llínea 83:
	}}		}}


	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Història d'Espanya]]		[[Categoria:Història d'Espanya]]

Reval en 18:52 20 jun 2024

2024-06-20T18:52:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:52 20 jun 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	En el seu nomenament com a [[rei d'Espanya]] a la mort de [[Carles II de Castella]] va vindre el primer rei de la [[Dinastia Borbón]] al tro del [[Regne d'Espanya]] i va instaurar el centralisme espanyol a l'estil de l'[[absolutisme]] borbònic instaurat en França.		En el seu nomenament com a [[rei d'Espanya]] a la mort de [[Carles II de Castella]] va vindre el primer rei de la [[Dinastia Borbón]] al tro del [[Regne d'Espanya]] i va instaurar el centralisme espanyol a l'estil de l'[[absolutisme]] borbònic instaurat en França.

	==Orígens familiars==		== Orígens familiars ==
	Naixqué el [[19 de decembre]] de l'any [[1683]] en la cort francesa del [[Palau de Versalles]], prop de [[Paris]], sent el segon fill del príncip [[Lluís de França (gran delfí)\|Lluís de França]] i la seua esposa [[Maria Ana de Baviera (delfina de França)\|Maria Ana de Baviera]]. Era net per llínea paterna del rei [[Lluís XIV de França]] i de la infanta [[Maria Teresa d'Espanya (reina de França)\|Maria Teresa d'Espanya]], i per llínea materna de [[Ferrando I Maria de Baviera]] i la princesa [[Adelaida Enriqueta de Saboya]]. Fon tio del futur rei [[Lluís XV de França]].		Naixqué el [[19 de decembre]] de l'any [[1683]] en la cort francesa del [[Palau de Versalles]], prop de [[Paris]], sent el segon fill del príncip [[Lluís de França (gran delfí)\|Lluís de França]] i la seua esposa [[Maria Ana de Baviera (delfina de França)\|Maria Ana de Baviera]]. Era net per llínea paterna del rei [[Lluís XIV de França]] i de la infanta [[Maria Teresa d'Espanya (reina de França)\|Maria Teresa d'Espanya]], i per llínea materna de [[Ferrando I Maria de Baviera]] i la princesa [[Adelaida Enriqueta de Saboya]]. Fon tio del futur rei [[Lluís XV de França]].

	==Núpcies i descendents==		== Núpcies i descendents ==
	Es casà en [[Figueres]] el [[2 de novembre]] de l'any [[1701]] en '''[[Maria Lluïsa de Saboya]] ''', filla del [[duc de Saboya\|duc]] [[Víctor Amadeu II de Saboya]] i la princesa [[Ana Maria d'Orleans]]. D'esta unió tingueren quatre fills:		Es casà en [[Figueres]] el [[2 de novembre]] de l'any [[1701]] en '''[[Maria Lluïsa de Saboya]] ''', filla del [[duc de Saboya\|duc]] [[Víctor Amadeu II de Saboya]] i la princesa [[Ana Maria d'Orleans]]. D'esta unió tingueren quatre fills:
	* l'infant '''[[Lluís I d'Espanya]] ''' ([[1707]]-[[1724]]), [[príncip d'Astúries]] i [[rei d'Espanya]]		* l'infant '''[[Lluís I d'Espanya]] ''' ([[1707]]-[[1724]]), [[príncip d'Astúries]] i [[rei d'Espanya]]
Llínea 24:		Llínea 24:
	* l'infanta [[Maria Antònia d'Espanya]] ([[1729]]–[[1785]]), casada en l'any [[1750]] en '''[[Víctor Amadeu III de Sardenya]] '''		* l'infanta [[Maria Antònia d'Espanya]] ([[1729]]–[[1785]]), casada en l'any [[1750]] en '''[[Víctor Amadeu III de Sardenya]] '''

	==Hereu de la Corona==		== Hereu de la Corona ==
	[[File:Felipe V de España.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Felip V de Borbó</center>]]		[[File:Felipe V de España.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Felip V de Borbó</center>]]

Llínea 35:		Llínea 35:
	Esta circumstància va indignar l'alta noblea i l'oligarquia espanyoles i va crear un clima de malestar que es va complicar quan l'[[Archiduc Carles d'Àustria]] va escomençar a fer efectives les seues [[pretenent al tro\|pretensions]] a la Corona espanyola, en el recolzament dels regnes de la [[Corona d'Aragó]], en particular, dels [[Comunitat Valenciana\|valencians]] pero també dels [[Aragó\|aragonesos]] i dels [[Catalunya\|catalans]], que mantenien el seu resentiment en els francesos a partir de la pèrdua del [[Roselló]]. Tot açò desencadenà en la [[Guerra de Successió Espanyola]], que va adquirir caràcter internacional.		Esta circumstància va indignar l'alta noblea i l'oligarquia espanyoles i va crear un clima de malestar que es va complicar quan l'[[Archiduc Carles d'Àustria]] va escomençar a fer efectives les seues [[pretenent al tro\|pretensions]] a la Corona espanyola, en el recolzament dels regnes de la [[Corona d'Aragó]], en particular, dels [[Comunitat Valenciana\|valencians]] pero també dels [[Aragó\|aragonesos]] i dels [[Catalunya\|catalans]], que mantenien el seu resentiment en els francesos a partir de la pèrdua del [[Roselló]]. Tot açò desencadenà en la [[Guerra de Successió Espanyola]], que va adquirir caràcter internacional.

	==Despuix de la guerra==		== Despuix de la guerra ==
	Finalisada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les llínees més significatives de la qual varen ser l'enfortiment del Consell de [[Castella]] i en l'any [[1716]] el [[Decret de Nova Planta]] de la Corona d'[[Aragó]], pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim la seua autonomia.		Finalisada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les llínees més significatives de la qual varen ser l'enfortiment del Consell de [[Castella]] i en l'any [[1716]] el [[Decret de Nova Planta]] de la Corona d'[[Aragó]], pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim la seua autonomia.

	Entre les reformes de l'Estat Central, entre les qual cal destacar la creació dels [[virrei\|virregnats]], la divisió de l'estat en [[província\|províncies]] ([[1833]]) i l'instauració de les [[Audiències]], en l'any [[1713]] ya havia instaurat la [[Llei Sàlica]].		Entre les reformes de l'Estat Central, entre les qual cal destacar la creació dels [[virrei\|virregnats]], la divisió de l'estat en [[província\|províncies]] ([[1833]]) i l'instauració de les [[Audiències]], en l'any [[1713]] ya havia instaurat la [[Llei Sàlica]].

	==La fase italiana==		== La fase italiana ==
	Despuix d'enviudar de la seua primera dona [[Maria Lluïsa de Saboya\|Maria Lluïsa Gabriela de Saboya]], es va casar molt pronte en [[Isabel de Farnesio]], que es va convertir en la seua principal consellera, al costat del [[primer ministre]] [[Julio Alberoni]]. En este periodo es va abandonar el model de política francés i es va iniciar el govern a mans de [[vàlits]].		Despuix d'enviudar de la seua primera dona [[Maria Lluïsa de Saboya\|Maria Lluïsa Gabriela de Saboya]], es va casar molt pronte en [[Isabel de Farnesio]], que es va convertir en la seua principal consellera, al costat del [[primer ministre]] [[Julio Alberoni]]. En este periodo es va abandonar el model de política francés i es va iniciar el govern a mans de [[vàlits]].

	En l'objectiu de recuperar les possessions perdudes va rebujar el [[Tractat d'Utrecht]] en el propòsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. Aixina en [[1717]] les tropes espanyoles varen ocupar l'illa de [[Sardenya]] i varen invadir la de [[Sicília]] l'any següent. Per este motiu la [[Gran Bretanya]], [[França]], la [[república de les Set Províncies Unides]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic]] varen firmar la [[Quàdruple Aliança]] contra el [[Regne d'Espanya]]. Una esquadra anglesa va conseguir destruir l'armada espanyola al [[cap de Pessaro]] i els aliats varen solicitar la dimissió del primer ministre Alberoni, promotor d'esta política beligerant. Durant este temps d'agitació les tropes franceses ocupen part del Pirineu central català abolint temporalment els Decret de Nova Planta.		En l'objectiu de recuperar les possessions perdudes va rebujar el [[Tractat d'Utrecht]] en el propòsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. Aixina en [[1717]] les tropes espanyoles varen ocupar l'illa de [[Sardenya]] i varen invadir la de [[Sicília]] l'any següent. Per este motiu la [[Gran Bretanya]], [[França]], la [[república de les Set Províncies Unides]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic]] varen firmar la [[Quàdruple Aliança]] contra el [[Regne d'Espanya]]. Una esquadra anglesa va conseguir destruir l'armada espanyola al [[cap de Pessaro]] i els aliats varen solicitar la dimissió del primer ministre Alberoni, promotor d'esta política beligerant. Durant este temps d'agitació les tropes franceses ocupen part del Pirineu central català abolint temporalment els Decret de Nova Planta.

	==Abdicació==		== Abdicació ==
	El [[10 de giner]] de [[1724]] Felip V va abdicar en favor del seu fill primogènit [[Lluís I d'Espanya]], en l'esperança de regnar finalment en França. Este va prendre possessió del tro d'Espanya el [[15 de giner]] del mateix any per morir el [[31 d'agost]] següent a causa de la [[pigota]].		El [[10 de giner]] de [[1724]] Felip V va abdicar en favor del seu fill primogènit [[Lluís I d'Espanya]], en l'esperança de regnar finalment en França. Este va prendre possessió del tro d'Espanya el [[15 de giner]] del mateix any per morir el [[31 d'agost]] següent a causa de la [[pigota]].

	A la seua mort '''Felip V''' hagué de tornar a accedir al tro espanyol, una segona etapa senyalada per l'alvanç de la seua malaltia mental i el control que la seua esposa eixercia sobre els assunts del regne.		A la seua mort '''Felip V''' hagué de tornar a accedir al tro espanyol, una segona etapa senyalada per l'alvanç de la seua malaltia mental i el control que la seua esposa eixercia sobre els assunts del regne.

	==Segon regnat==		== Segon regnat ==
	Despuix de la mort del seu fill, la política de '''Felip V''' va encaminar-se a la reconciliació en el Sacre Imperi. Aixina, per mediació de l'home de confiança del rei, el baró de Ripperda, el qual intentà conseguir el matrimoni de dos fills del rei en princeses austríaques, lo que li va permetre realisar una aliança contra un possible conflicte en [[França]]. El fracàs de les negociacions del [[baró]] comportà la seua caiguda en l'any [[1726]].		Despuix de la mort del seu fill, la política de '''Felip V''' va encaminar-se a la reconciliació en el Sacre Imperi. Aixina, per mediació de l'home de confiança del rei, el baró de Ripperda, el qual intentà conseguir el matrimoni de dos fills del rei en princeses austríaques, lo que li va permetre realisar una aliança contra un possible conflicte en [[França]]. El fracàs de les negociacions del [[baró]] comportà la seua caiguda en l'any [[1726]].

Lluísm: /* Hereu de la Corona */

2024-01-04T20:22:43Z

Hereu de la Corona

← Revisió anterior		Revisió de 20:22 4 gin 2024
Llínea 31:		Llínea 31:
	La major part dels països europeus varen acceptar el nou rei, inclús la pròpia [[Corona de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]]. Pero el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'[[Archiduc Carles d'Àustria]], segon fill de l'[[Emperador (Títul)\|emperador]] [[Leopolt I d'Habsburg]], tenia més drets al tro i invocant la renúncia de la yaya de Felip d'Anjou i germana de [[Carles II]], [[Maria Teresa d'Habsburg i de Borbó\|Maria Teresa d'Habsburg]], als seus drets com a membre de la [[Dinastia Habsburg]]. Poc despuix, [[Lluís XIV de França]], violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de [[França]] a Felip V de Castella. Esta situació no agradà a les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment [[Portugal]], declarant la guerra a [[França]] i [[Espanya]].		La major part dels països europeus varen acceptar el nou rei, inclús la pròpia [[Corona de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]]. Pero el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'[[Archiduc Carles d'Àustria]], segon fill de l'[[Emperador (Títul)\|emperador]] [[Leopolt I d'Habsburg]], tenia més drets al tro i invocant la renúncia de la yaya de Felip d'Anjou i germana de [[Carles II]], [[Maria Teresa d'Habsburg i de Borbó\|Maria Teresa d'Habsburg]], als seus drets com a membre de la [[Dinastia Habsburg]]. Poc despuix, [[Lluís XIV de França]], violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de [[França]] a Felip V de Castella. Esta situació no agradà a les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment [[Portugal]], declarant la guerra a [[França]] i [[Espanya]].

	La coronació de '''Felip d'Anjou''' en [[1700]] va supondre l'adveniment de la [[dinastia Borbó]] al tro espanyol. En la seua primera etapa, el regnat de '''Felip V''' estigué tutelat pel seu yayo, [[Lluís XIV de França]].		La coronació de '''Felip d'Anjou''' en l'any [[1700]] va supondre l'adveniment de la [[dinastia Borbó]] al tro espanyol. En la seua primera etapa, el regnat de '''Felip V''' estigué tutelat pel seu yayo, [[Lluís XIV de França]].

	Esta circumstància va indignar l'alta noblea i l'oligarquia espanyoles i va crear un clima de malestar que es va complicar quan l'[[Archiduc Carles d'Àustria]] va escomençar a fer efectives les seues [[pretenent al tro\|pretensions]] a la Corona espanyola, en el recolzament dels regnes de la [[Corona d'Aragó]], en particular, dels [[Comunitat Valenciana\|valencians]] pero també dels [[Aragó\|aragonesos]] i dels [[Catalunya\|catalans]], que mantenien el seu resentiment en els francesos a partir de la pèrdua del [[Roselló]]. Tot açò desencadenà en la [[Guerra de Successió Espanyola]], que va adquirir caràcter internacional.		Esta circumstància va indignar l'alta noblea i l'oligarquia espanyoles i va crear un clima de malestar que es va complicar quan l'[[Archiduc Carles d'Àustria]] va escomençar a fer efectives les seues [[pretenent al tro\|pretensions]] a la Corona espanyola, en el recolzament dels regnes de la [[Corona d'Aragó]], en particular, dels [[Comunitat Valenciana\|valencians]] pero també dels [[Aragó\|aragonesos]] i dels [[Catalunya\|catalans]], que mantenien el seu resentiment en els francesos a partir de la pèrdua del [[Roselló]]. Tot açò desencadenà en la [[Guerra de Successió Espanyola]], que va adquirir caràcter internacional.

Lluísm en 11:45 29 set 2022

2022-09-29T11:45:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:45 29 set 2022
Llínea 73:		Llínea 73:
	\|predecessor=[[Carles II]]		\|predecessor=[[Carles II]]
	\|successor=[[Lluís I d'Espanya]]		\|successor=[[Lluís I d'Espanya]]
	\|periodo=[[1700]] - [[1746]]		\|periodo=[[1700]] - [[1724]]
			}}

			{{Successió
			\|títul=[[Image:Escudo Felipe VI de España.svg\|40px]]<br>Rei d'Espanya
			\|predecessor=[[Lluís I]]
			\|successor=[[Ferran VI d'Espanya]]
			\|periodo=[[1724]] - [[1746]]
	}}		}}

Lluísm en 10:37 29 set 2022

2022-09-29T10:37:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:37 29 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Felip Vé cap per avall, Almodí de Xàtiva.JPG\|thumb\|300px\|Quadro de [[Felip V]] colocat cap per avall, en el Museu de l'Almodi de la ciutat de [[Xàtiva]].]]		[[File:Felip Vé cap per avall, Almodí de Xàtiva.JPG\|thumb\|300px\|Quadro de [[Felip V]] colocat cap per avall, en el Museu de l'Almodi de la ciutat de [[Xàtiva]].]]

	'''Felip IV d'Aragó i V de Castella''', o senzillament '''Felip d'Anjou''', ([[Versalles]], [[França]] [[1683]] - [[Madrit]], [[Regne d'Espanya\|Espanya]] [[1746]] ) fon el [[Rei d'Espanya]] ([[1700]]-[[1746]]), [[rei de Nàpols]] ([[1700]]-[[1707]]), [[rei de Sicília]] ([[1700]]-[[1713]]) i [[Duc de Milà]] ([[1700]]-[[1706]]).		'''Felip IV d'Aragó i V de Castella''', o senzillament '''Felip d'Anjou''', ([[Versalles]], [[França]] [[1683]] - † [[Madrit]], [[Regne d'Espanya\|Espanya]] [[1746]] ) fon el [[Rei d'Espanya]] ([[1700]]-[[1746]]), [[rei de Nàpols]] ([[1700]]-[[1707]]), [[rei de Sicília]] ([[1700]]-[[1713]]) i [[Duc de Milà]] ([[1700]]-[[1706]]).

	En el seu nomenament com a [[rei d'Espanya]] a la mort de [[Carles II de Castella]] va vindre el primer rei de la [[Dinastia Borbón]] al tro del [[Regne d'Espanya]] i va instaurar el centralisme espanyol a l'estil de l'[[absolutisme]] borbònic instaurat en França.		En el seu nomenament com a [[rei d'Espanya]] a la mort de [[Carles II de Castella]] va vindre el primer rei de la [[Dinastia Borbón]] al tro del [[Regne d'Espanya]] i va instaurar el centralisme espanyol a l'estil de l'[[absolutisme]] borbònic instaurat en França.

Valencian: Text reemplaça - 'Oran' a 'Orà'

2022-09-01T11:22:23Z

Text reemplaça - 'Oran' a 'Orà'

← Revisió anterior		Revisió de 11:22 1 set 2022
Llínea 27:		Llínea 27:
	[[File:Felipe V de España.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Felip V de Borbó</center>]]		[[File:Felipe V de España.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Felip V de Borbó</center>]]

	[[Carles II de Castella]] moria en l'any [[1700]] sense descendents directes. Les principals potències europees varen propondre un príncip elector de Baviera, en el conseqüent repartiment de possessions entre estes potències. Aixina la [[república de les Set Províncies Unides]] es quedava una part del [[comtat de Flandes]]; [[Anglaterra]] es quedava [[~~Oran~~]], [[Gibraltar]] i [[Cuba]]; [[França]] en [[Guipúscoa]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i el restant de [[Flandes]]; i el [[Sacre Imperi Romà-germànic]] es quedava el [[Ducat de Milà]]. La mort del príncip elector va provocar que [[Carles II]] designara com a hereu a '''Felip d'Anjou''', en la condició que no poguera ser designat hereu del tro [[francés]].		[[Carles II de Castella]] moria en l'any [[1700]] sense descendents directes. Les principals potències europees varen propondre un príncip elector de Baviera, en el conseqüent repartiment de possessions entre estes potències. Aixina la [[república de les Set Províncies Unides]] es quedava una part del [[comtat de Flandes]]; [[Anglaterra]] es quedava [[Orà]], [[Gibraltar]] i [[Cuba]]; [[França]] en [[Guipúscoa]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i el restant de [[Flandes]]; i el [[Sacre Imperi Romà-germànic]] es quedava el [[Ducat de Milà]]. La mort del príncip elector va provocar que [[Carles II]] designara com a hereu a '''Felip d'Anjou''', en la condició que no poguera ser designat hereu del tro [[francés]].

	La major part dels països europeus varen acceptar el nou rei, inclús la pròpia [[Corona de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]]. Pero el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'[[Archiduc Carles d'Àustria]], segon fill de l'[[Emperador (Títul)\|emperador]] [[Leopolt I d'Habsburg]], tenia més drets al tro i invocant la renúncia de la yaya de Felip d'Anjou i germana de [[Carles II]], [[Maria Teresa d'Habsburg i de Borbó\|Maria Teresa d'Habsburg]], als seus drets com a membre de la [[Dinastia Habsburg]]. Poc despuix, [[Lluís XIV de França]], violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de [[França]] a Felip V de Castella. Esta situació no agradà a les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment [[Portugal]], declarant la guerra a [[França]] i [[Espanya]].		La major part dels països europeus varen acceptar el nou rei, inclús la pròpia [[Corona de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]]. Pero el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'[[Archiduc Carles d'Àustria]], segon fill de l'[[Emperador (Títul)\|emperador]] [[Leopolt I d'Habsburg]], tenia més drets al tro i invocant la renúncia de la yaya de Felip d'Anjou i germana de [[Carles II]], [[Maria Teresa d'Habsburg i de Borbó\|Maria Teresa d'Habsburg]], als seus drets com a membre de la [[Dinastia Habsburg]]. Poc despuix, [[Lluís XIV de França]], violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de [[França]] a Felip V de Castella. Esta situació no agradà a les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment [[Portugal]], declarant la guerra a [[França]] i [[Espanya]].

Valencian: Text reemplaça - 'emperador' a 'emperador'

2022-07-11T22:10:35Z

Text reemplaça - 'emperador' a 'emperador'

← Revisió anterior		Revisió de 22:10 11 jul 2022
Llínea 29:		Llínea 29:
	[[Carles II de Castella]] moria en l'any [[1700]] sense descendents directes. Les principals potències europees varen propondre un príncip elector de Baviera, en el conseqüent repartiment de possessions entre estes potències. Aixina la [[república de les Set Províncies Unides]] es quedava una part del [[comtat de Flandes]]; [[Anglaterra]] es quedava [[Oran]], [[Gibraltar]] i [[Cuba]]; [[França]] en [[Guipúscoa]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i el restant de [[Flandes]]; i el [[Sacre Imperi Romà-germànic]] es quedava el [[Ducat de Milà]]. La mort del príncip elector va provocar que [[Carles II]] designara com a hereu a '''Felip d'Anjou''', en la condició que no poguera ser designat hereu del tro [[francés]].		[[Carles II de Castella]] moria en l'any [[1700]] sense descendents directes. Les principals potències europees varen propondre un príncip elector de Baviera, en el conseqüent repartiment de possessions entre estes potències. Aixina la [[república de les Set Províncies Unides]] es quedava una part del [[comtat de Flandes]]; [[Anglaterra]] es quedava [[Oran]], [[Gibraltar]] i [[Cuba]]; [[França]] en [[Guipúscoa]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i el restant de [[Flandes]]; i el [[Sacre Imperi Romà-germànic]] es quedava el [[Ducat de Milà]]. La mort del príncip elector va provocar que [[Carles II]] designara com a hereu a '''Felip d'Anjou''', en la condició que no poguera ser designat hereu del tro [[francés]].

	La major part dels països europeus varen acceptar el nou rei, inclús la pròpia [[Corona de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]]. Pero el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'[[Archiduc Carles d'Àustria]], segon fill de l'[[emperador]] [[Leopolt I d'Habsburg]], tenia més drets al tro i invocant la renúncia de la yaya de Felip d'Anjou i germana de [[Carles II]], [[Maria Teresa d'Habsburg i de Borbó\|Maria Teresa d'Habsburg]], als seus drets com a membre de la [[Dinastia Habsburg]]. Poc despuix, [[Lluís XIV de França]], violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de [[França]] a Felip V de Castella. Esta situació no agradà a les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment [[Portugal]], declarant la guerra a [[França]] i [[Espanya]].		La major part dels països europeus varen acceptar el nou rei, inclús la pròpia [[Corona de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]]. Pero el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'[[Archiduc Carles d'Àustria]], segon fill de l'[[Emperador (Títul)\|emperador]] [[Leopolt I d'Habsburg]], tenia més drets al tro i invocant la renúncia de la yaya de Felip d'Anjou i germana de [[Carles II]], [[Maria Teresa d'Habsburg i de Borbó\|Maria Teresa d'Habsburg]], als seus drets com a membre de la [[Dinastia Habsburg]]. Poc despuix, [[Lluís XIV de França]], violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de [[França]] a Felip V de Castella. Esta situació no agradà a les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment [[Portugal]], declarant la guerra a [[França]] i [[Espanya]].

	La coronació de '''Felip d'Anjou''' en [[1700]] va supondre l'adveniment de la [[dinastia Borbó]] al tro espanyol. En la seua primera etapa, el regnat de '''Felip V''' estigué tutelat pel seu yayo, [[Lluís XIV de França]].		La coronació de '''Felip d'Anjou''' en [[1700]] va supondre l'adveniment de la [[dinastia Borbó]] al tro espanyol. En la seua primera etapa, el regnat de '''Felip V''' estigué tutelat pel seu yayo, [[Lluís XIV de França]].
Llínea 55:		Llínea 55:
	Posteriorment es posà [[José Patiño]], partidari del rei des de la Guerra de Successió, al cap de l'Administració Central. En [[1733]], firmà en França el [[Primer Pacte de Família]], que donà recolzament al rei francés en la seua lluita en la [[Guerra de Successió de Polònia]]. Per mig d'esta aliança, l'infant [[Carles III d'Espanya\|Carles de Borbó]] fon nomenat [[rei de Nàpols\|rei de Nàpols i Sicília]].		Posteriorment es posà [[José Patiño]], partidari del rei des de la Guerra de Successió, al cap de l'Administració Central. En [[1733]], firmà en França el [[Primer Pacte de Família]], que donà recolzament al rei francés en la seua lluita en la [[Guerra de Successió de Polònia]]. Per mig d'esta aliança, l'infant [[Carles III d'Espanya\|Carles de Borbó]] fon nomenat [[rei de Nàpols\|rei de Nàpols i Sicília]].

	En l'any [[1793]] es produí un conflicte armat entre [[Espanya]] i [[Gran Bretanya]], suscitat per les extra-llimitacions d'esta última potència en el comerç colonial aixina com en la seua posició en la [[Successió a la corona austríaca]] a la mort de l'[[emperador]] [[Carles VI d'Àustria]] sense fills mascles. En [[1743]] va firmar el [[Segon Pacte de Família]], gràcies al [[Marquès de la Ensenada]], que va permetre reactivar el seu pacte en [[França]]. En [[1749]] s'acabà la guerra en la [[Pau d'Aquisgrà]], firmada en aquells moments pel fill i successor de '''Felip V''', per la qual s'establia a [[Felip I de Parma\|Felip de Borbó]], segon fill mascle d'Isabel de Farnesio, com a sobirà del [[ducat de Parma]], [[Plasència]] i [[Guastalla]].		En l'any [[1793]] es produí un conflicte armat entre [[Espanya]] i [[Gran Bretanya]], suscitat per les extra-llimitacions d'esta última potència en el comerç colonial aixina com en la seua posició en la [[Successió a la corona austríaca]] a la mort de l'[[Emperador (Títul)\|emperador]] [[Carles VI d'Àustria]] sense fills mascles. En [[1743]] va firmar el [[Segon Pacte de Família]], gràcies al [[Marquès de la Ensenada]], que va permetre reactivar el seu pacte en [[França]]. En [[1749]] s'acabà la guerra en la [[Pau d'Aquisgrà]], firmada en aquells moments pel fill i successor de '''Felip V''', per la qual s'establia a [[Felip I de Parma\|Felip de Borbó]], segon fill mascle d'Isabel de Farnesio, com a sobirà del [[ducat de Parma]], [[Plasència]] i [[Guastalla]].

	'''Felip V''' va morir en [[Madrit]] el [[9 de juliol]] de [[1746]], sent enterrat en la [[La Granja de Sant Ildefons]]. Fon succeït pel seu fill [[Ferrando VI d'Espanya]], del seu primer matrimoni.		'''Felip V''' va morir en [[Madrit]] el [[9 de juliol]] de [[1746]], sent enterrat en la [[La Granja de Sant Ildefons]]. Fon succeït pel seu fill [[Ferrando VI d'Espanya]], del seu primer matrimoni.

Jose2: /* Segon regnat */

2021-10-31T20:01:38Z

Segon regnat

← Revisió anterior		Revisió de 20:01 31 oct 2021
Llínea 53:		Llínea 53:
	Despuix de la mort del seu fill, la política de '''Felip V''' va encaminar-se a la reconciliació en el Sacre Imperi. Aixina, per mediació de l'home de confiança del rei, el baró de Ripperda, el qual intentà conseguir el matrimoni de dos fills del rei en princeses austríaques, lo que li va permetre realisar una aliança contra un possible conflicte en [[França]]. El fracàs de les negociacions del [[baró]] comportà la seua caiguda en l'any [[1726]].		Despuix de la mort del seu fill, la política de '''Felip V''' va encaminar-se a la reconciliació en el Sacre Imperi. Aixina, per mediació de l'home de confiança del rei, el baró de Ripperda, el qual intentà conseguir el matrimoni de dos fills del rei en princeses austríaques, lo que li va permetre realisar una aliança contra un possible conflicte en [[França]]. El fracàs de les negociacions del [[baró]] comportà la seua caiguda en l'any [[1726]].

	Posteriorment es posà [[José Patiño]], partidari del rei des de la Guerra de Successió, al cap de l'Administració Central. El [[1733]], firmà en França el [[Primer Pacte de Família]], que donà recolzament al rei francés en la seua lluita en la [[Guerra de Successió de Polònia]]. Per mig d'esta aliança, l'infant [[Carles III d'Espanya\|Carles de Borbó]] fon nomenat [[rei de Nàpols\|rei de Nàpols i Sicília]].		Posteriorment es posà [[José Patiño]], partidari del rei des de la Guerra de Successió, al cap de l'Administració Central. En [[1733]], firmà en França el [[Primer Pacte de Família]], que donà recolzament al rei francés en la seua lluita en la [[Guerra de Successió de Polònia]]. Per mig d'esta aliança, l'infant [[Carles III d'Espanya\|Carles de Borbó]] fon nomenat [[rei de Nàpols\|rei de Nàpols i Sicília]].

	En l'any [[1793]] es produí un conflicte armat entre [[Espanya]] i [[Gran Bretanya]], suscitat per les extra-llimitacions d'esta última potència en el comerç colonial aixina com en la seua posició en la [[Successió a la corona austríaca]] a la mort de l'[[emperador]] [[Carles VI d'Àustria]] sense fills mascles. En [[1743]] va firmar el [[Segon Pacte de Família]], gràcies al [[Marquès de la Ensenada]], que va permetre reactivar el seu pacte en [[França]]. El [[1749]] s'acabà la guerra en la [[Pau d'Aquisgrà]], firmada en aquells moments pel fill i successor de '''Felip V''', per la qual s'establia a [[Felip I de Parma\|Felip de Borbó]], segon fill mascle d'Isabel de Farnesio, com a sobirà del [[ducat de Parma]], [[Plasència]] i [[Guastalla]].		En l'any [[1793]] es produí un conflicte armat entre [[Espanya]] i [[Gran Bretanya]], suscitat per les extra-llimitacions d'esta última potència en el comerç colonial aixina com en la seua posició en la [[Successió a la corona austríaca]] a la mort de l'[[emperador]] [[Carles VI d'Àustria]] sense fills mascles. En [[1743]] va firmar el [[Segon Pacte de Família]], gràcies al [[Marquès de la Ensenada]], que va permetre reactivar el seu pacte en [[França]]. En [[1749]] s'acabà la guerra en la [[Pau d'Aquisgrà]], firmada en aquells moments pel fill i successor de '''Felip V''', per la qual s'establia a [[Felip I de Parma\|Felip de Borbó]], segon fill mascle d'Isabel de Farnesio, com a sobirà del [[ducat de Parma]], [[Plasència]] i [[Guastalla]].

	'''Felip V''' va morir en [[Madrit]] el [[9 de juliol]] de [[1746]], sent enterrat en la [[La Granja de Sant Ildefons]]. Fon succeït pel seu fill [[Ferrando VI d'Espanya]], del seu primer matrimoni.		'''Felip V''' va morir en [[Madrit]] el [[9 de juliol]] de [[1746]], sent enterrat en la [[La Granja de Sant Ildefons]]. Fon succeït pel seu fill [[Ferrando VI d'Espanya]], del seu primer matrimoni.

Jose2: /* Segon regnat */

2021-10-31T20:01:14Z

Segon regnat

← Revisió anterior		Revisió de 20:01 31 oct 2021
Llínea 51:		Llínea 51:

	==Segon regnat==		==Segon regnat==
	Despuix de la mort del seu fill, la política de '''Felip V''' va encaminar-se a la reconciliació en el Sacre Imperi. Aixina, per mediació de l'home de confiança del rei, el baró de Ripperda, el qual intentà conseguir el matrimoni de dos fills del rei en princeses austríaques, lo que li va permetre realisar una aliança contra un possible conflicte en [[França]]. El fracàs de les negociacions del [[baró]] comportà la seua caiguda el [[1726]].		Despuix de la mort del seu fill, la política de '''Felip V''' va encaminar-se a la reconciliació en el Sacre Imperi. Aixina, per mediació de l'home de confiança del rei, el baró de Ripperda, el qual intentà conseguir el matrimoni de dos fills del rei en princeses austríaques, lo que li va permetre realisar una aliança contra un possible conflicte en [[França]]. El fracàs de les negociacions del [[baró]] comportà la seua caiguda en l'any [[1726]].

	Posteriorment es posà [[José Patiño]], partidari del rei des de la Guerra de Successió, al cap de l'Administració Central. El [[1733]], firmà en França el [[Primer Pacte de Família]], que donà recolzament al rei francés en la seua lluita en la [[Guerra de Successió de Polònia]]. Per mig d'esta aliança, l'infant [[Carles III d'Espanya\|Carles de Borbó]] fon nomenat [[rei de Nàpols\|rei de Nàpols i Sicília]].		Posteriorment es posà [[José Patiño]], partidari del rei des de la Guerra de Successió, al cap de l'Administració Central. El [[1733]], firmà en França el [[Primer Pacte de Família]], que donà recolzament al rei francés en la seua lluita en la [[Guerra de Successió de Polònia]]. Per mig d'esta aliança, l'infant [[Carles III d'Espanya\|Carles de Borbó]] fon nomenat [[rei de Nàpols\|rei de Nàpols i Sicília]].

Jose2: /* Hereu de la Corona */

2021-05-30T14:59:34Z

Hereu de la Corona

← Revisió anterior		Revisió de 14:59 30 maig 2021
Llínea 25:		Llínea 25:

	==Hereu de la Corona==		==Hereu de la Corona==
			[[File:Felipe V de España.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Felip V de Borbó</center>]]

	[[Carles II de Castella]] moria en l'any [[1700]] sense descendents directes. Les principals potències europees varen propondre un príncip elector de Baviera, en el conseqüent repartiment de possessions entre estes potències. Aixina la [[república de les Set Províncies Unides]] es quedava una part del [[comtat de Flandes]]; [[Anglaterra]] es quedava [[Oran]], [[Gibraltar]] i [[Cuba]]; [[França]] en [[Guipúscoa]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i el restant de [[Flandes]]; i el [[Sacre Imperi Romà-germànic]] es quedava el [[Ducat de Milà]]. La mort del príncip elector va provocar que [[Carles II]] designara com a hereu a '''Felip d'Anjou''', en la condició que no poguera ser designat hereu del tro [[francés]].		[[Carles II de Castella]] moria en l'any [[1700]] sense descendents directes. Les principals potències europees varen propondre un príncip elector de Baviera, en el conseqüent repartiment de possessions entre estes potències. Aixina la [[república de les Set Províncies Unides]] es quedava una part del [[comtat de Flandes]]; [[Anglaterra]] es quedava [[Oran]], [[Gibraltar]] i [[Cuba]]; [[França]] en [[Guipúscoa]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i el restant de [[Flandes]]; i el [[Sacre Imperi Romà-germànic]] es quedava el [[Ducat de Milà]]. La mort del príncip elector va provocar que [[Carles II]] designara com a hereu a '''Felip d'Anjou''', en la condició que no poguera ser designat hereu del tro [[francés]].