Federació - Historial de revisions

Lluísm en 16:10 10 ago 2024

2024-08-10T16:10:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:10 10 ago 2024
Llínea 16:		Llínea 16:
	Les federacions normalment exhibixen una estructura administrativa en la que dos nivells govern eixercixen les seues facultats sobre una sola jurisdicció, quedant algunes atribucions reservades al govern federal, atres als governs locals, i un tercer grup d'elles que poden ser concurrents. Poden donar-se excepcions en les quals algunes parts de la federació queden baix control directe del govern fedreal, com ocorrix en el cas dels 'territoris' autònoms de Canadà i [[Austràlia]], en el Districte de Colúmbia dels [[Estats Units]] aixina com el Distrit Federal en [[Mèxic]]. En este últim cas, el govern federal està dotat de facultats consitucionals especials en matèria d'instalació i remoció d'algunes estructures del govern local, lo que impedix que la entitat siga un verdader estat federat.		Les federacions normalment exhibixen una estructura administrativa en la que dos nivells govern eixercixen les seues facultats sobre una sola jurisdicció, quedant algunes atribucions reservades al govern federal, atres als governs locals, i un tercer grup d'elles que poden ser concurrents. Poden donar-se excepcions en les quals algunes parts de la federació queden baix control directe del govern fedreal, com ocorrix en el cas dels 'territoris' autònoms de Canadà i [[Austràlia]], en el Districte de Colúmbia dels [[Estats Units]] aixina com el Distrit Federal en [[Mèxic]]. En este últim cas, el govern federal està dotat de facultats consitucionals especials en matèria d'instalació i remoció d'algunes estructures del govern local, lo que impedix que la entitat siga un verdader estat federat.

	No obstant lo anteriorment senyalat, no és necessàriament característic d'una federació el que existixca una gran regió central (una "metròpolis") baix el control directe del govern federal. Abundant en el eixemple de [[Mèxic]], la zona metropolitana de la Ciutat de Mèxic abarca tal extensió que en ella concurrix un govern federal, dos governs locals, cinquanta i dos municipals i setze administracions delegacionals, i ha segut el cas que a lo llarc de l'última década el govern federal ha disminuit la seua ingerència, al temps que els dos governs locals l'han acreixentat.		No obstant lo anteriorment senyalat, no és necessàriament característic d'una federació el que existixca una gran regió central (una "metròpolis") baix el control directe del govern federal. Abundant en el eixemple de [[Mèxic]], la zona metropolitana de la Ciutat de Mèxic abarca tal extensió que en ella concurrix un govern federal, dos governs locals, cinquanta i dos municipals i setze administracions delegacionals, i ha segut el cas que a lo llarc de l'última década el govern federal ha disminuit la seua ingerència, al temps que els dos governs locals l'han acreixentat.

	[[Categoria:Federalisme]]		[[Categoria:Federalisme]]

Lluísm en 15:40 8 ago 2024

2024-08-08T15:40:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:40 8 ago 2024
Llínea 16:		Llínea 16:
	Les federacions normalment exhibixen una estructura administrativa en la que dos nivells govern eixercixen les seues facultats sobre una sola jurisdicció, quedant algunes atribucions reservades al govern federal, atres als governs locals, i un tercer grup d'elles que poden ser concurrents. Poden donar-se excepcions en les quals algunes parts de la federació queden baix control directe del govern fedreal, com ocorrix en el cas dels 'territoris' autònoms de Canadà i [[Austràlia]], en el Districte de Colúmbia dels [[Estats Units]] aixina com el Distrit Federal en [[Mèxic]]. En este últim cas, el govern federal està dotat de facultats consitucionals especials en matèria d'instalació i remoció d'algunes estructures del govern local, lo que impedix que la entitat siga un verdader estat federat.		Les federacions normalment exhibixen una estructura administrativa en la que dos nivells govern eixercixen les seues facultats sobre una sola jurisdicció, quedant algunes atribucions reservades al govern federal, atres als governs locals, i un tercer grup d'elles que poden ser concurrents. Poden donar-se excepcions en les quals algunes parts de la federació queden baix control directe del govern fedreal, com ocorrix en el cas dels 'territoris' autònoms de Canadà i [[Austràlia]], en el Districte de Colúmbia dels [[Estats Units]] aixina com el Distrit Federal en [[Mèxic]]. En este últim cas, el govern federal està dotat de facultats consitucionals especials en matèria d'instalació i remoció d'algunes estructures del govern local, lo que impedix que la entitat siga un verdader estat federat.

	No obstant lo anteriorment senyalat, no és necessàriament característic d'una federació el que existixca una gran regió central (una "metròpolis") baix el control directe del govern federal. Abundant en el eixemple de [[Mèxic]], la zona metropolitana de la Ciutat de Mèxic abarca tal extensió que en ella concurrix un govern federal, dos governs locals, cinquanta i dos municipals i setze administracions delegacionals, i ha segut el cas que a lo llarc de l'última década el govern federal ha disminuit la seua ingerència, al temps que els dos governs locals l'han acreixentat.		No obstant lo anteriorment senyalat, no és necessàriament característic d'una federació el que existixca una gran regió central (una "metròpolis") baix el control directe del govern federal. Abundant en el eixemple de [[Mèxic]], la zona metropolitana de la Ciutat de Mèxic abarca tal extensió que en ella concurrix un govern federal, dos governs locals, cinquanta i dos municipals i setze administracions delegacionals, i ha segut el cas que a lo llarc de l'última década el govern federal ha disminuit la seua ingerència, al temps que els dos governs locals l'han acreixentat.

	[[Categoria:Federalisme]]		[[Categoria:Federalisme]]

Jose2 en 22:29 21 ago 2021

2021-08-21T22:29:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:29 21 ago 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Estats federats~~.~~png~~\|thumb\|right\|300px\|<center>Estats federals del món.</center>]]		[[File:Map of federal states.svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Estats federals del món.</center>]]
	Una '''federació''' (del [[Idioma llatí\|llatí]] ''fœdus'', "pacte") és un Estat conformat per la reunió de vàries entitats territorials. També sol denominar-se estat federal o república federal, i generalment, té un sistema polític [[República\|republicà]] i excepcionalment [[Monarquia\|monàrquic]].		Una '''federació''' (del [[Idioma llatí\|llatí]] ''fœdus'', "pacte") és un Estat conformat per la reunió de vàries entitats territorials. També sol denominar-se estat federal o república federal, i generalment, té un sistema polític [[República\|republicà]] i excepcionalment [[Monarquia\|monàrquic]].

Loís: extendre > estendre

2020-01-23T11:18:48Z

extendre > estendre

← Revisió anterior		Revisió de 11:18 23 gin 2020
Llínea 6:		Llínea 6:
	El model federal pot alcançar inclús al dret d'autodeterminació dels territoris federats, que fon precíssament lo que va ocòrrer durant el desmembrament de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]]. El terme se contrapon al d'estat unitari o centralisat.		El model federal pot alcançar inclús al dret d'autodeterminació dels territoris federats, que fon precíssament lo que va ocòrrer durant el desmembrament de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]]. El terme se contrapon al d'estat unitari o centralisat.

	Les federacions poden ser multiètniques o ~~extendre~~'s per amples territoris, encara que no necessàriament ha de donar-se alguna d'estes situacions. En freqüència les federacions se constituïxen sobre un acort original entre estats sobirans. Els estats que formen la federació no solen tindre dret a separar-se unilateralment de la mateixa. Entre les federacions més significatives de nostrs dies s'encontren els de [[Alemanya]], [[Argentina]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Estats Units]], [[Índia]], [[Mèxic]], [[Rússia]] i [[Veneçuela]].		Les federacions poden ser multiètniques o estendre's per amples territoris, encara que no necessàriament ha de donar-se alguna d'estes situacions. En freqüència les federacions se constituïxen sobre un acort original entre estats sobirans. Els estats que formen la federació no solen tindre dret a separar-se unilateralment de la mateixa. Entre les federacions més significatives de nostrs dies s'encontren els de [[Alemanya]], [[Argentina]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Estats Units]], [[Índia]], [[Mèxic]], [[Rússia]] i [[Veneçuela]].

	La organisació política o estructura constitucional que caracterisa a una federació se coneix com [[federalisme]].		La organisació política o estructura constitucional que caracterisa a una federació se coneix com [[federalisme]].

Jose2 en 20:31 15 abr 2019

2019-04-15T20:31:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:31 15 abr 2019
Llínea 10:		Llínea 10:
	La organisació política o estructura constitucional que caracterisa a una federació se coneix com [[federalisme]].		La organisació política o estructura constitucional que caracterisa a una federació se coneix com [[federalisme]].

	Les parts que composen una federació se conèixen generalment en el nom d'estats per lo que per a diferenciar-los dels "estats nacionals" solen ser nomenats "estats federats". Dits estats poden considerar-se dotats de certa soberania, ya que certes competències els queden reservades en exclusió del govern federal. ~~En tot i això,~~ una federació és algo més que una mera alliança d'estats independents. Els estats que formen una federació no solen tindre competència en assunts de política exterior i per tant carixen de la consideració d'independents baix el dret internacional.		Les parts que composen una federació se conèixen generalment en el nom d'estats per lo que per a diferenciar-los dels "estats nacionals" solen ser nomenats "estats federats". Dits estats poden considerar-se dotats de certa soberania, ya que certes competències els queden reservades en exclusió del govern federal. Encara que una federació és algo més que una mera alliança d'estats independents. Els estats que formen una federació no solen tindre competència en assunts de política exterior i per tant carixen de la consideració d'independents baix el dret internacional.

	Alguns països utilisen noms distints (i distintius) per a denominar a les seues parts federades: en [[Suïssa]] se coneixen com "cantons" i en [[Canadà]] se les denomina "províncies".		Alguns països utilisen noms distints (i distintius) per a denominar a les seues parts federades: en [[Suïssa]] se coneixen com "cantons" i en [[Canadà]] se les denomina "províncies".

Jose2: Text reemplaça - 'dècada' a 'década'

2018-08-02T19:55:33Z

Text reemplaça - 'dècada' a 'década'

← Revisió anterior		Revisió de 19:55 2 ago 2018
Llínea 16:		Llínea 16:
	Les federacions normalment exhibixen una estructura administrativa en la que dos nivells govern eixercixen les seues facultats sobre una sola jurisdicció, quedant algunes atribucions reservades al govern federal, atres als governs locals, i un tercer grup d'elles que poden ser concurrents. Poden donar-se excepcions en les quals algunes parts de la federació queden baix control directe del govern fedreal, com ocorrix en el cas dels 'territoris' autònoms de Canadà i [[Austràlia]], en el Districte de Colúmbia dels [[Estats Units]] aixina com el Distrit Federal en [[Mèxic]]. En este últim cas, el govern federal està dotat de facultats consitucionals especials en matèria d'instalació i remoció d'algunes estructures del govern local, lo que impedix que la entitat siga un verdader estat federat.		Les federacions normalment exhibixen una estructura administrativa en la que dos nivells govern eixercixen les seues facultats sobre una sola jurisdicció, quedant algunes atribucions reservades al govern federal, atres als governs locals, i un tercer grup d'elles que poden ser concurrents. Poden donar-se excepcions en les quals algunes parts de la federació queden baix control directe del govern fedreal, com ocorrix en el cas dels 'territoris' autònoms de Canadà i [[Austràlia]], en el Districte de Colúmbia dels [[Estats Units]] aixina com el Distrit Federal en [[Mèxic]]. En este últim cas, el govern federal està dotat de facultats consitucionals especials en matèria d'instalació i remoció d'algunes estructures del govern local, lo que impedix que la entitat siga un verdader estat federat.

	No obstant lo anteriorment senyalat, no és necessàriament característic d'una federació el que existixca una gran regió central (una "metròpolis") baix el control directe del govern federal. Abundant en el eixemple de [[Mèxic]], la zona metropolitana de la Ciutat de Mèxic abarca tal extensió que en ella concurrix un govern federal, dos governs locals, cinquanta i dos municipals i setze administracions delegacionals, i ha segut el cas que a lo llarc de l'última ~~dècada~~ el govern federal ha disminuit la seua ingerència, al temps que els dos governs locals l'han acreixentat.		No obstant lo anteriorment senyalat, no és necessàriament característic d'una federació el que existixca una gran regió central (una "metròpolis") baix el control directe del govern federal. Abundant en el eixemple de [[Mèxic]], la zona metropolitana de la Ciutat de Mèxic abarca tal extensió que en ella concurrix un govern federal, dos governs locals, cinquanta i dos municipals i setze administracions delegacionals, i ha segut el cas que a lo llarc de l'última década el govern federal ha disminuit la seua ingerència, al temps que els dos governs locals l'han acreixentat.

	[[Categoria:Federalisme]]		[[Categoria:Federalisme]]

Jose2 en 18:51 2 nov 2017

2017-11-02T18:51:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:51 2 nov 2017
Llínea 2:		Llínea 2:
	Una '''federació''' (del [[Idioma llatí\|llatí]] ''fœdus'', "pacte") és un Estat conformat per la reunió de vàries entitats territorials. També sol denominar-se estat federal o república federal, i generalment, té un sistema polític [[República\|republicà]] i excepcionalment [[Monarquia\|monàrquic]].		Una '''federació''' (del [[Idioma llatí\|llatí]] ''fœdus'', "pacte") és un Estat conformat per la reunió de vàries entitats territorials. També sol denominar-se estat federal o república federal, i generalment, té un sistema polític [[República\|republicà]] i excepcionalment [[Monarquia\|monàrquic]].

	Les federacions estan ~~compsotes~~ per divisions territorials que s'autogovernen, a les quals s'arriba a donar en freqüència el nom d'estats, cantons, regions, províncies o atres, que gogen d'un major o menor grau d'autoomia pero que, en qualsevol cas, tenen facultats de govern o llegislació sobre determinades matèries, distintes de les que corresponen a la administració federal (govern de la federació). L'estatus d'autogovern de les regions que el componen està establit per la seua constitució i, habitualment, no pot alterar-se unilaterlament per decisió del govern de la federació.		Les federacions estan compostes per divisions territorials que s'autogovernen, a les quals s'arriba a donar en freqüència el nom d'estats, cantons, regions, províncies o atres, que gogen d'un major o menor grau d'autoomia pero que, en qualsevol cas, tenen facultats de govern o llegislació sobre determinades matèries, distintes de les que corresponen a la administració federal (govern de la federació). L'estatus d'autogovern de les regions que el componen està establit per la seua constitució i, habitualment, no pot alterar-se unilaterlament per decisió del govern de la federació.

	El model federal pot alcançar inclús al dret d'autodeterminació dels territoris federats, que fon precíssament lo que va ocòrrer durant el desmembrament de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]]. El terme se contrapon al d'estat unitari o centralisat.		El model federal pot alcançar inclús al dret d'autodeterminació dels territoris federats, que fon precíssament lo que va ocòrrer durant el desmembrament de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]]. El terme se contrapon al d'estat unitari o centralisat.

Sempreval: Text reemplaça - 'de un' a 'd'un'

2015-05-03T08:53:29Z

Text reemplaça - 'de un' a 'd'un'

← Revisió anterior		Revisió de 08:53 3 maig 2015
Llínea 16:		Llínea 16:
	Les federacions normalment exhibixen una estructura administrativa en la que dos nivells govern eixercixen les seues facultats sobre una sola jurisdicció, quedant algunes atribucions reservades al govern federal, atres als governs locals, i un tercer grup d'elles que poden ser concurrents. Poden donar-se excepcions en les quals algunes parts de la federació queden baix control directe del govern fedreal, com ocorrix en el cas dels 'territoris' autònoms de Canadà i [[Austràlia]], en el Districte de Colúmbia dels [[Estats Units]] aixina com el Distrit Federal en [[Mèxic]]. En este últim cas, el govern federal està dotat de facultats consitucionals especials en matèria d'instalació i remoció d'algunes estructures del govern local, lo que impedix que la entitat siga un verdader estat federat.		Les federacions normalment exhibixen una estructura administrativa en la que dos nivells govern eixercixen les seues facultats sobre una sola jurisdicció, quedant algunes atribucions reservades al govern federal, atres als governs locals, i un tercer grup d'elles que poden ser concurrents. Poden donar-se excepcions en les quals algunes parts de la federació queden baix control directe del govern fedreal, com ocorrix en el cas dels 'territoris' autònoms de Canadà i [[Austràlia]], en el Districte de Colúmbia dels [[Estats Units]] aixina com el Distrit Federal en [[Mèxic]]. En este últim cas, el govern federal està dotat de facultats consitucionals especials en matèria d'instalació i remoció d'algunes estructures del govern local, lo que impedix que la entitat siga un verdader estat federat.

	No obstant lo anteriorment senyalat, no és necessàriament característic de una federació el que existixca una gran regió central (una "metròpolis") baix el control directe del govern federal. Abundant en el eixemple de [[Mèxic]], la zona metropolitana de la Ciutat de Mèxic abarca tal extensió que en ella concurrix un govern federal, dos governs locals, cinquanta i dos municipals i setze administracions delegacionals, i ha segut el cas que a lo llarc de l'última dècada el govern federal ha disminuit la seua ingerència, al temps que els dos governs locals l'han acreixentat.		No obstant lo anteriorment senyalat, no és necessàriament característic d'una federació el que existixca una gran regió central (una "metròpolis") baix el control directe del govern federal. Abundant en el eixemple de [[Mèxic]], la zona metropolitana de la Ciutat de Mèxic abarca tal extensió que en ella concurrix un govern federal, dos governs locals, cinquanta i dos municipals i setze administracions delegacionals, i ha segut el cas que a lo llarc de l'última dècada el govern federal ha disminuit la seua ingerència, al temps que els dos governs locals l'han acreixentat.

	[[Categoria:Federalisme]]		[[Categoria:Federalisme]]

Valencian: Text reemplaça - 'constituix' a 'constituïx'

2013-06-11T13:26:51Z

Text reemplaça - 'constituix' a 'constituïx'

← Revisió anterior		Revisió de 13:26 11 jun 2013
Llínea 6:		Llínea 6:
	El model federal pot alcançar inclús al dret d'autodeterminació dels territoris federats, que fon precíssament lo que va ocòrrer durant el desmembrament de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]]. El terme se contrapon al d'estat unitari o centralisat.		El model federal pot alcançar inclús al dret d'autodeterminació dels territoris federats, que fon precíssament lo que va ocòrrer durant el desmembrament de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]]. El terme se contrapon al d'estat unitari o centralisat.

	Les federacions poden ser multiètniques o extendre's per amples territoris, encara que no necessàriament ha de donar-se alguna d'estes situacions. En freqüència les federacions se ~~constituixen~~ sobre un acort original entre estats sobirans. Els estats que formen la federació no solen tindre dret a separar-se unilateralment de la mateixa. Entre les federacions més significatives de nostrs dies s'encontren els de [[Alemanya]], [[Argentina]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Estats Units]], [[Índia]], [[Mèxic]], [[Rússia]] i [[Veneçuela]].		Les federacions poden ser multiètniques o extendre's per amples territoris, encara que no necessàriament ha de donar-se alguna d'estes situacions. En freqüència les federacions se constituïxen sobre un acort original entre estats sobirans. Els estats que formen la federació no solen tindre dret a separar-se unilateralment de la mateixa. Entre les federacions més significatives de nostrs dies s'encontren els de [[Alemanya]], [[Argentina]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Estats Units]], [[Índia]], [[Mèxic]], [[Rússia]] i [[Veneçuela]].

	La organisació política o estructura constitucional que caracterisa a una federació se coneix com [[federalisme]].		La organisació política o estructura constitucional que caracterisa a una federació se coneix com [[federalisme]].

Jose2: Protegit "Federació" ([move=sysop] (indefinit))

2011-09-01T16:41:32Z

Protegit "Federació" ([move=sysop] (indefinit))

← Revisió anterior		Revisió de 16:41 1 set 2011
(Sense diferències)