Farda - Historial de revisions

Lluísm en 11:28 21 abr 2025

2025-04-21T11:28:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 21 abr 2025
Llínea 8:		Llínea 8:
	== Etimologia ==		== Etimologia ==

	La paraula ''farda'' prové del [[bereber]] ''a’arda'', que en eixa llengua volia dir «rata de camp». En [[castellà]] antic se dia ''harda, arda'', de ahí que en diminutiu modern siga ''ardilla'', en orige comú en l'[[mossàrap\|hispanoàrap]] i l'[[idioma vasc]].		La paraula ''farda'' prové del [[bereber]] ''a’arda'', que en eixa llengua volia dir «rata de camp». En [[castellà]] antic se dia ''harda, arda'', de ahí que en diminutiu modern siga ''ardilla'', en orige comú en l'[[mossàrap\|hispanoàrap]] i l'[[idioma vasc]].

	== Descripció ==		== Descripció ==

Lluísm en 10:51 26 jul 2023

2023-07-26T10:51:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:51 26 jul 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Sciurus vulgaris-Eurasian Red Squirrel.JPG\|thumb\|Farda roja euroasiàtica]]		[[File:Sciurus vulgaris-Eurasian Red Squirrel.JPG\|thumb\|Farda roja euroasiàtica]]
	La '''farda''' (''Sciurus vulgaris'') és un animal mamífer rosegador de costums arborícoles que es troba en [[Europa]] i en el nort d'[[Àsia]]. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, ~~d’uns~~ trentahuit fins a quarantacinc centímetros de llongitut incloent la coa (entre vint i trenta centímetros del cos i vora catorze i vinticinc de la coa).		La '''farda''' (''Sciurus vulgaris'') és un animal mamífer rosegador de costums arborícoles que es troba en [[Europa]] i en el nort d'[[Àsia]]. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, d'uns trentahuit fins a quarantacinc centímetros de llongitut incloent la coa (entre vint i trenta centímetros del cos i vora catorze i vinticinc de la coa).

	Les fardes són unes autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre\|arbres]] són camins en ~~l’aire~~. Les potes de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d'un arbre a l'atre. La coa li ajuda a mantindre l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.		Les fardes són unes autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre\|arbres]] són camins en l'aire. Les potes de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d'un arbre a l'atre. La coa li ajuda a mantindre l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.

	Tenen costum de viure en boscs caducifolis o de coníferes (per eixemple, els [[Pi (arbre)\|pins]]). En la [[Comunitat Valenciana]], a on hi ha moltes pinades, hi ha fardes a les quals els agrada menjar i rosegar les pinyes. En [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]], la població de fardes ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part degut a la introducció de la farda grisa (''Sciurus carolinensis'') d’[[Amèrica del Nort]].		Tenen costum de viure en boscs caducifolis o de coníferes (per eixemple, els [[Pi (arbre)\|pins]]). En la [[Comunitat Valenciana]], a on hi ha moltes pinades, hi ha fardes a les quals els agrada menjar i rosegar les pinyes. En [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]], la població de fardes ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part degut a la introducció de la farda grisa (''Sciurus carolinensis'') d'[[Amèrica del Nort]].

	== Etimologia ==		== Etimologia ==

	La paraula ''farda'' prové del [[bereber]] ''a’arda'', que en eixa llengua volia dir «rata de camp». En [[castellà]] antic se dia ''harda, arda'', de ahí que en diminutiu modern siga ''ardilla'', en orige comú en l’[[mossàrap\|hispanoàrap]] i l'[[idioma vasc]].		La paraula ''farda'' prové del [[bereber]] ''a’arda'', que en eixa llengua volia dir «rata de camp». En [[castellà]] antic se dia ''harda, arda'', de ahí que en diminutiu modern siga ''ardilla'', en orige comú en l'[[mossàrap\|hispanoàrap]] i l'[[idioma vasc]].

	== Descripció ==		== Descripció ==

	La farda té una llargària mija de cap i cos d’entre dèneu i vintitrés centímetros, una coa d’entre quinze i vint centímetros i una massa ~~d’entre~~ doscents cinquanta i trescents quaranta grams. No presenta dimorfisme sexual, puix els mascles i les femelles són iguals en mides. La farda és llaugerament més chicoteta que la farda grisa, que té una llargària d’entre vinticinc i trenta centímetros i pesa entre quatrecents i huitcents grams. Se creu que la coa llarga li ajuda a mantindre l'equilibri i a guiar-se quan bota d'arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda a que ~~l’animal~~ estiga calent mentres dorm.		La farda té una llargària mija de cap i cos d’entre dèneu i vintitrés centímetros, una coa d’entre quinze i vint centímetros i una massa d'entre doscents cinquanta i trescents quaranta grams. No presenta dimorfisme sexual, puix els mascles i les femelles són iguals en mides. La farda és llaugerament més chicoteta que la farda grisa, que té una llargària d’entre vinticinc i trenta centímetros i pesa entre quatrecents i huitcents grams. Se creu que la coa llarga li ajuda a mantindre l'equilibri i a guiar-se quan bota d'arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda a que l'animal estiga calent mentres dorm.

	== Atres fardes ==		== Atres fardes ==

	A sovint ~~s’utilisa~~ el terme «farda» en sentit ampli per a referir-se a atres espècies d’aspecte i forma de vida pareguts, prou esteses per la major part dels boscs del món. Principalment s'usa el terme per a les espècies dels gèneres ''Sciurus'' i ''Tamiasciurus''.		A sovint s'utilisa el terme «farda» en sentit ampli per a referir-se a atres espècies d’aspecte i forma de vida pareguts, prou esteses per la major part dels boscs del món. Principalment s'usa el terme per a les espècies dels gèneres ''Sciurus'' i ''Tamiasciurus''.

	Per a distinguir-la de les atres espècies s'han propost els noms de ''farda roja comuna'' o ''farda roja europea'' per a ''Sciurus vulgaris'', que és l'única espècie autòctona d’[[Europa]], si be la farda grisa (''Sciurus carolinensis''), originària ~~d’Amèrica~~ del Nort, ha segut introduïda en Gran Bretanya (trescents cinquanta eixemplars en 1889 en Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones la farda roja europea i causant danys a la silvicultura.		Per a distinguir-la de les atres espècies s'han propost els noms de ''farda roja comuna'' o ''farda roja europea'' per a ''Sciurus vulgaris'', que és l'única espècie autòctona d'[[Europa]], si be la farda grisa (''Sciurus carolinensis''), originària d'Amèrica del Nort, ha segut introduïda en Gran Bretanya (trescents cinquanta eixemplars en 1889 en Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones la farda roja europea i causant danys a la silvicultura.

	== Aspectes culturals ==		== Aspectes culturals ==
	Les fardes tenen una connotació cultural positiva, perque representen el treball i la previsió, per la manera en que busquen [[Anou\|anous]] per a ~~l’hivern~~. Per això han aparegut en molts contes infantils i séries de dibuixos animats, com els personages de Disney Chip i Dale, que representen fardes del gènere ''Tamias''.		Les fardes tenen una connotació cultural positiva, perque representen el treball i la previsió, per la manera en que busquen [[Anou\|anous]] per a l'hivern. Per això han aparegut en molts contes infantils i séries de dibuixos animats, com els personages de Disney Chip i Dale, que representen fardes del gènere ''Tamias''.

	En ~~l’antiguetat~~ europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del dimoni (degut al color roig del seu pelage) o eren associats al Deu Loki.		En l'antiguetat europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del [[dimoni]] (degut al color roig del seu pelage) o eren associats al Deu Loki.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Llana en 21:21 25 jul 2023

2023-07-25T21:21:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:21 25 jul 2023
Llínea 8:		Llínea 8:
	== Etimologia ==		== Etimologia ==

	La paraula ''farda'' prové del bereber ''a’arda'', que en eixa llengua volia dir «rata de camp».		La paraula ''farda'' prové del [[bereber]] ''a’arda'', que en eixa llengua volia dir «rata de camp». En [[castellà]] antic se dia ''harda, arda'', de ahí que en diminutiu modern siga ''ardilla'', en orige comú en l’[[mossàrap\|hispanoàrap]] i l'[[idioma vasc]].

	== Descripció ==		== Descripció ==

Valencian: /* Aspectes culturals */

2022-09-07T21:09:51Z

Aspectes culturals

← Revisió anterior		Revisió de 21:09 7 set 2022
Llínea 21:		Llínea 21:

	== Aspectes culturals ==		== Aspectes culturals ==

	Les fardes tenen una connotació cultural positiva, perque representen el treball i la previsió, per la manera en que busquen [[Anou\|anous]] per a l’hivern. Per això han aparegut en molts contes infantils i séries de dibuixos animats, com els personages de Disney Chip i Dale, que representen fardes del gènere ''Tamias''.		Les fardes tenen una connotació cultural positiva, perque representen el treball i la previsió, per la manera en que busquen [[Anou\|anous]] per a l’hivern. Per això han aparegut en molts contes infantils i séries de dibuixos animats, com els personages de Disney Chip i Dale, que representen fardes del gènere ''Tamias''.

	En l’antiguetat europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del dimoni (degut al color roig del seu pelage) o eren associats al Deu Loki.		En l’antiguetat europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del dimoni (degut al color roig del seu pelage) o eren associats al Deu Loki.

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Sciurus vulgaris}}
			{{Wikispecies\|Sciurus vulgaris}}
			{{DGLV\|Farda}}

	[[Categoria:Biologia]]		[[Categoria:Biologia]]

Loís: Afigc image de Wikimedia Commons

2019-07-25T16:46:16Z

Afigc image de Wikimedia Commons

← Revisió anterior		Revisió de 16:46 25 jul 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Sciurus vulgaris-Eurasian Red Squirrel.JPG\|thumb\|Farda roja euroasiàtica]]
	La '''farda''' (''Sciurus vulgaris'') és un animal mamífer rosegador de costums arborícoles que es troba en [[Europa]] i en el nort d'[[Àsia]]. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, d’uns trentahuit fins a quarantacinc centímetros de llongitut incloent la coa (entre vint i trenta centímetros del cos i vora catorze i vinticinc de la coa).		La '''farda''' (''Sciurus vulgaris'') és un animal mamífer rosegador de costums arborícoles que es troba en [[Europa]] i en el nort d'[[Àsia]]. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, d’uns trentahuit fins a quarantacinc centímetros de llongitut incloent la coa (entre vint i trenta centímetros del cos i vora catorze i vinticinc de la coa).

Loís: Errata en els últims canvis: quald > quals

2019-07-25T07:33:50Z

Errata en els últims canvis: quald > quals

← Revisió anterior		Revisió de 07:33 25 jul 2019
Llínea 3:		Llínea 3:
	Les fardes són unes autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre\|arbres]] són camins en l’aire. Les potes de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d'un arbre a l'atre. La coa li ajuda a mantindre l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.		Les fardes són unes autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre\|arbres]] són camins en l’aire. Les potes de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d'un arbre a l'atre. La coa li ajuda a mantindre l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.

	Tenen costum de viure en boscs caducifolis o de coníferes (per eixemple, els [[Pi (arbre)\|pins]]). En la [[Comunitat Valenciana]], a on hi ha moltes pinades, hi ha fardes a les ~~quald~~ els agrada menjar i rosegar les pinyes. En [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]], la població de fardes ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part degut a la introducció de la farda grisa (''Sciurus carolinensis'') d’[[Amèrica del Nort]].		Tenen costum de viure en boscs caducifolis o de coníferes (per eixemple, els [[Pi (arbre)\|pins]]). En la [[Comunitat Valenciana]], a on hi ha moltes pinades, hi ha fardes a les quals els agrada menjar i rosegar les pinyes. En [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]], la població de fardes ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part degut a la introducció de la farda grisa (''Sciurus carolinensis'') d’[[Amèrica del Nort]].

	== Etimologia ==		== Etimologia ==

Teniente en 07:24 25 jul 2019

2019-07-25T07:24:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:24 25 jul 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''farda''' (''Sciurus vulgaris'') és un animal mamífer rosegador de costums arborícoles que es troba en [[Europa]] i en el nort d’[[Àsia]]. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, d’uns ~~38-45 cm~~ de ~~longitut~~ incloent la coa (~~20-30 cm~~ del cos i ~~14-25~~ de la coa).		La '''farda''' (''Sciurus vulgaris'') és un animal mamífer rosegador de costums arborícoles que es troba en [[Europa]] i en el nort d'[[Àsia]]. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, d’uns trentahuit fins a quarantacinc centímetros de llongitut incloent la coa (entre vint i trenta centímetros del cos i vora catorze i vinticinc de la coa).

	Les fardes són unes autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre\|arbres]] són camins en l’aire. Les ~~pates~~ de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant ~~d’un~~ arbre a ~~l’atre~~. La coa ~~l’ajuda~~ a mantindre ~~l’equilibri~~ quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.		Les fardes són unes autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre\|arbres]] són camins en l’aire. Les potes de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d'un arbre a l'atre. La coa li ajuda a mantindre l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.

	Tenen costum de viure en boscs caducifolis o de coníferes (per eixemple, els [[Pi (arbre)\|pins]]). En la [[Comunitat Valenciana]], a on hi ha moltes pinades, hi ha fardes a les ~~que~~ els agrada menjar i rosegar les pinyes. En [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]], la població de fardes ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part degut a la introducció de la farda grisa (''Sciurus carolinensis'') d’[[Amèrica del Nort]].		Tenen costum de viure en boscs caducifolis o de coníferes (per eixemple, els [[Pi (arbre)\|pins]]). En la [[Comunitat Valenciana]], a on hi ha moltes pinades, hi ha fardes a les quald els agrada menjar i rosegar les pinyes. En [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]], la població de fardes ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part degut a la introducció de la farda grisa (''Sciurus carolinensis'') d’[[Amèrica del Nort]].

	== Etimologia ==		== Etimologia ==

	La paraula ''farda'' prové del bereber ''a’arda'', que en eixa llengua volia dir «rata de camp».		La paraula ''farda'' prové del bereber ''a’arda'', que en eixa llengua volia dir «rata de camp».

	== Descripció ==		== Descripció ==

	La farda té una llargària mija de cap i cos d’entre 19 i ~~23 cm~~, una coa d’entre 15 i ~~20 cm~~ i una massa d’entre ~~250~~ i ~~340 g~~. No presenta dimorfisme sexual, ~~ya que~~ els mascles i les femelles són iguals en mides. La farda és llaugerament més chicoteta que la farda grisa, que té una llargària d’entre 25 i ~~30 cm~~ i pesa entre ~~400~~ i ~~800 g~~. Es creu que la coa llarga ~~l’ajuda~~ a mantindre ~~l’equilibri~~ i a guiar-la quan bota ~~d’arbre~~ en arbre i quan corre. També es creu que ajuda a que l’animal estiga calent mentres dorm.		La farda té una llargària mija de cap i cos d’entre dèneu i vintitrés centímetros, una coa d’entre quinze i vint centímetros i una massa d’entre doscents cinquanta i trescents quaranta grams. No presenta dimorfisme sexual, puix els mascles i les femelles són iguals en mides. La farda és llaugerament més chicoteta que la farda grisa, que té una llargària d’entre vinticinc i trenta centímetros i pesa entre quatrecents i huitcents grams. Se creu que la coa llarga li ajuda a mantindre l'equilibri i a guiar-se quan bota d'arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda a que l’animal estiga calent mentres dorm.

	== Atres fardes ==		== Atres fardes ==

	A sovint s’utilisa el terme «farda» en sentit ampli per a referir-se a atres espècies d’aspecte i forma de vida ~~semblants~~, prou esteses per la major part dels boscs del món. Principalment ~~s’usa~~ el terme per a les espècies dels gèneres ''Sciurus'' i ''Tamiasciurus''.		A sovint s’utilisa el terme «farda» en sentit ampli per a referir-se a atres espècies d’aspecte i forma de vida pareguts, prou esteses per la major part dels boscs del món. Principalment s'usa el terme per a les espècies dels gèneres ''Sciurus'' i ''Tamiasciurus''.

	Per a distinguir-la de les atres espècies ~~s’han~~ propost els noms de ''farda roja comuna'' o ''farda roja europea'' per a ''Sciurus vulgaris'', que és ~~l’única~~ espècie autòctona d’[[Europa]], si be la farda grisa (''Sciurus carolinensis''), originària d’Amèrica del Nort, ha segut introduïda en Gran Bretanya (~~350~~ eixemplars en 1889 en Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones la farda roja europea i causant danys a la silvicultura.		Per a distinguir-la de les atres espècies s'han propost els noms de ''farda roja comuna'' o ''farda roja europea'' per a ''Sciurus vulgaris'', que és l'única espècie autòctona d’[[Europa]], si be la farda grisa (''Sciurus carolinensis''), originària d’Amèrica del Nort, ha segut introduïda en Gran Bretanya (trescents cinquanta eixemplars en 1889 en Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones la farda roja europea i causant danys a la silvicultura.

	== Aspectes culturals ==		== Aspectes culturals ==

	Les fardes tenen una connotació cultural positiva, ~~ya que~~ representen el treball i la previsió, per la manera en que busquen [[Anou\|anous]] per a l’hivern. Per això han aparegut en molts contes infantils i séries de dibuixos animats, com els personages de Disney Chip i Dale, que representen fardes del gènere ''Tamias''.		Les fardes tenen una connotació cultural positiva, perque representen el treball i la previsió, per la manera en que busquen [[Anou\|anous]] per a l’hivern. Per això han aparegut en molts contes infantils i séries de dibuixos animats, com els personages de Disney Chip i Dale, que representen fardes del gènere ''Tamias''.

	En ~~l’antiguitat~~ europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del dimoni (degut al color roig del seu pelage) o eren associats al Deu Loki.		En l’antiguetat europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del dimoni (degut al color roig del seu pelage) o eren associats al Deu Loki.

	[[Categoria:Biologia]]		[[Categoria:Biologia]]

Loís: Afigc categories

2019-07-24T08:42:54Z

Afigc categories

← Revisió anterior		Revisió de 08:42 24 jul 2019
Llínea 24:		Llínea 24:

	En l’antiguitat europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del dimoni (degut al color roig del seu pelage) o eren associats al Deu Loki.		En l’antiguitat europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del dimoni (degut al color roig del seu pelage) o eren associats al Deu Loki.

			[[Categoria:Biologia]]
			[[Categoria:Animals]]
			[[Categoria:Vertebrats]]
			[[Categoria:Mamífers]]

Loís: /* Aspectes culturals */ concordança

2019-07-24T08:42:07Z

Aspectes culturals: concordança

← Revisió anterior		Revisió de 08:42 24 jul 2019
Llínea 23:		Llínea 23:
	Les fardes tenen una connotació cultural positiva, ya que representen el treball i la previsió, per la manera en que busquen [[Anou\|anous]] per a l’hivern. Per això han aparegut en molts contes infantils i séries de dibuixos animats, com els personages de Disney Chip i Dale, que representen fardes del gènere ''Tamias''.		Les fardes tenen una connotació cultural positiva, ya que representen el treball i la previsió, per la manera en que busquen [[Anou\|anous]] per a l’hivern. Per això han aparegut en molts contes infantils i séries de dibuixos animats, com els personages de Disney Chip i Dale, que representen fardes del gènere ''Tamias''.

	En l’antiguitat europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del dimoni (degut al color roig del seu pelage) o ~~associat~~ al Deu Loki.		En l’antiguitat europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del dimoni (degut al color roig del seu pelage) o eren associats al Deu Loki.

Loís: afigc animal mamífer

2019-07-24T08:35:54Z

afigc animal mamífer

← Revisió anterior		Revisió de 08:35 24 jul 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''farda''' (''Sciurus vulgaris'') és un rosegador de costums arborícoles que es troba en [[Europa]] i en el nort d’[[Àsia]]. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, d’uns 38-45 cm de longitut incloent la coa (20-30 cm del cos i 14-25 de la coa).		La '''farda''' (''Sciurus vulgaris'') és un animal mamífer rosegador de costums arborícoles que es troba en [[Europa]] i en el nort d’[[Àsia]]. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, d’uns 38-45 cm de longitut incloent la coa (20-30 cm del cos i 14-25 de la coa).

	Les fardes són unes autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre\|arbres]] són camins en l’aire. Les pates de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d’un arbre a l’atre. La coa l’ajuda a mantindre l’equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.		Les fardes són unes autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre\|arbres]] són camins en l’aire. Les pates de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d’un arbre a l’atre. La coa l’ajuda a mantindre l’equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.