Família de protocols d'Internet - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - 't son ' a 't són '

2022-05-19T10:27:31Z

Text reemplaça - 't son ' a 't són '

← Revisió anterior		Revisió de 10:27 19 maig 2022
Llínea 62:		Llínea 62:
	\| 5		\| 5
	\| style="border:1px solid black;" \| '''Aplicació'''		\| style="border:1px solid black;" \| '''Aplicació'''
	1.<td>ej. [[HTTP]], [[File Transfer Protocol\|FTP]], [[DNS]]<br /> ''(protocols d'enrutament com [[BGP]] y [[RIP (protocol)\|RIP]], que por vàries raons funcionen sobre TCP y UDP respectivament ~~son~~ considerats part del nivell de ret)''		1.<td>ej. [[HTTP]], [[File Transfer Protocol\|FTP]], [[DNS]]<br /> ''(protocols d'enrutament com [[BGP]] y [[RIP (protocol)\|RIP]], que por vàries raons funcionen sobre TCP y UDP respectivament són considerats part del nivell de ret)''
	\|-----		\|-----
	\| 4		\| 4
Llínea 85:		Llínea 85:

	=== El nivell d'Enllaç de senyes ===		=== El nivell d'Enllaç de senyes ===
	El [[nivell d'enllaç de senyes]] especifica '''cóm són transportats els paquets sobre el nivell físic''', incloent els delimitadors (patrons de bits concrets que marquen el principi i la fi de cada [[Trama de ret\|trama]]). [[Ethernet]], per eixemple, incloent camps en el cap de la trama que especifiquen quina màquina o màquines de la ret ~~son~~ les destinataries de la trama. Eixemples de protocols de nivell d'enllaç de senyes són [[Ethernet]], [[IEEE 802.11\|Wireless Ethernet]], [[SLIP]], [[Token Ring]] i [[Asynchronous Transfer Mode\|ATM]].		El [[nivell d'enllaç de senyes]] especifica '''cóm són transportats els paquets sobre el nivell físic''', incloent els delimitadors (patrons de bits concrets que marquen el principi i la fi de cada [[Trama de ret\|trama]]). [[Ethernet]], per eixemple, incloent camps en el cap de la trama que especifiquen quina màquina o màquines de la ret són les destinataries de la trama. Eixemples de protocols de nivell d'enllaç de senyes són [[Ethernet]], [[IEEE 802.11\|Wireless Ethernet]], [[SLIP]], [[Token Ring]] i [[Asynchronous Transfer Mode\|ATM]].

	[[Point-to-Point Protocol\|PPP]] és un poc més complex i originalment fon dissenyat com un protocol separat que funcionava sobre un atre nivell d'enllaç, [[HDLC]]/[[SDLC]].		[[Point-to-Point Protocol\|PPP]] és un poc més complex i originalment fon dissenyat com un protocol separat que funcionava sobre un atre nivell d'enllaç, [[HDLC]]/[[SDLC]].

Jose2: Text reemplaça - 's son ' a 's són '

2022-05-17T09:58:13Z

Text reemplaça - 's son ' a 's són '

Jose2: Text reemplaça - 'o son ' a 'o són '

2022-05-15T18:55:07Z

Text reemplaça - 'o son ' a 'o són '

← Revisió anterior		Revisió de 18:55 15 maig 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	El model OSI, en canvi, fon propost com una aproximació teòrica i també com una primera fase en l'evolució de les rets d'ordenadors.		El model OSI, en canvi, fon propost com una aproximació teòrica i també com una primera fase en l'evolució de les rets d'ordenadors.
	Per lo tant, el model OSI, es el més fàcil d'entendre, pero el model TCP/IP es el que realment s'utilisa.		Per lo tant, el model OSI, es el més fàcil d'entendre, pero el model TCP/IP es el que realment s'utilisa.
	Servix d'ajuda entendre el model OSI, abans de conéixer TCP/IP, ya que s'apliquen el mateixos principis, pero ~~son~~ més fàcils d'entendre en el model OSI.		Servix d'ajuda entendre el model OSI, abans de conéixer TCP/IP, ya que s'apliquen el mateixos principis, pero són més fàcils d'entendre en el model OSI.

	El [[1 de giner]] del [[2008]] el protocol TCP/IP va complir vinticinc anys.		El [[1 de giner]] del [[2008]] el protocol TCP/IP va complir vinticinc anys.

Jose2: Text reemplaça - 'm son ' a 'm són '

2022-05-14T10:40:31Z

Text reemplaça - 'm son ' a 'm són '

← Revisió anterior		Revisió de 10:40 14 maig 2022
Llínea 85:		Llínea 85:

	=== El nivell d'Enllaç de senyes ===		=== El nivell d'Enllaç de senyes ===
	El [[nivell d'enllaç de senyes]] especifica '''cóm ~~son~~ transportats els paquets sobre el nivell físic''', incloent els delimitadors (patrons de bits concrets que marquen el principi i la fi de cada [[Trama de ret\|trama]]). [[Ethernet]], per eixemple, incloent camps en el cap de la trama que especifiquen quina màquina o màquines de la ret son les destinataries de la trama. Eixemples de protocols de nivell d'enllaç de senyes son [[Ethernet]], [[IEEE 802.11\|Wireless Ethernet]], [[SLIP]], [[Token Ring]] i [[Asynchronous Transfer Mode\|ATM]].		El [[nivell d'enllaç de senyes]] especifica '''cóm són transportats els paquets sobre el nivell físic''', incloent els delimitadors (patrons de bits concrets que marquen el principi i la fi de cada [[Trama de ret\|trama]]). [[Ethernet]], per eixemple, incloent camps en el cap de la trama que especifiquen quina màquina o màquines de la ret son les destinataries de la trama. Eixemples de protocols de nivell d'enllaç de senyes son [[Ethernet]], [[IEEE 802.11\|Wireless Ethernet]], [[SLIP]], [[Token Ring]] i [[Asynchronous Transfer Mode\|ATM]].

	[[Point-to-Point Protocol\|PPP]] és un poc més complex i originalment fon dissenyat com un protocol separat que funcionava sobre un atre nivell d'enllaç, [[HDLC]]/[[SDLC]].		[[Point-to-Point Protocol\|PPP]] és un poc més complex i originalment fon dissenyat com un protocol separat que funcionava sobre un atre nivell d'enllaç, [[HDLC]]/[[SDLC]].

Jose2: Text reemplaça - 'l son ' a 'l són '

2022-05-14T10:39:10Z

Text reemplaça - 'l son ' a 'l són '

← Revisió anterior		Revisió de 10:39 14 maig 2022
Llínea 123:		Llínea 123:
	=== El nivell d'Aplicació ===		=== El nivell d'Aplicació ===

	El [[nivell d'aplicació]] es el nivell que els programes més comuns utilisen per a comunicar-se a través d'una ret en atres programes. Els processos que acontenyen en este nivell ~~son~~ '''aplicacions específiques que passen les senyes al nivell d'aplicació en el format que internament use el programa i es codificat d'acort en un protocol estàndart'''.		El [[nivell d'aplicació]] es el nivell que els programes més comuns utilisen per a comunicar-se a través d'una ret en atres programes. Els processos que acontenyen en este nivell són '''aplicacions específiques que passen les senyes al nivell d'aplicació en el format que internament use el programa i es codificat d'acort en un protocol estàndart'''.

	Alguns programes específics se consideren que se eixecuten en este nivell. Proporcionant servicis que directament treballen en les aplicacions d'usuari. Estos programes i els seus corresponents protocols inclouen a [[HTTP]] (''HyperText Transfer Protocol''), [[File Transfer Protocol\|FTP]] (Transferència d'archius), [[SMTP]] (correu electrònic), [[SSH]] (login remot segur), [[DNS]] (Resolució de noms de domini) i molts atres.		Alguns programes específics se consideren que se eixecuten en este nivell. Proporcionant servicis que directament treballen en les aplicacions d'usuari. Estos programes i els seus corresponents protocols inclouen a [[HTTP]] (''HyperText Transfer Protocol''), [[File Transfer Protocol\|FTP]] (Transferència d'archius), [[SMTP]] (correu electrònic), [[SSH]] (login remot segur), [[DNS]] (Resolució de noms de domini) i molts atres.

Jose2: Text reemplaça - 'i son ' a 'i són '

2022-05-13T11:41:44Z

Text reemplaça - 'i son ' a 'i són '

← Revisió anterior		Revisió de 11:41 13 maig 2022
Llínea 128:		Llínea 128:
	Una volta que les senyes de l'aplicació han segut codificats en un protocol estàndart del nivell d'aplicació son passats ''cap avall'' al següent nivell de la pila de protocols TCP/IP.		Una volta que les senyes de l'aplicació han segut codificats en un protocol estàndart del nivell d'aplicació son passats ''cap avall'' al següent nivell de la pila de protocols TCP/IP.

	En el nivell de transport, les aplicacions normalment fan us de TCP y UDP, i ~~son~~ habitualment associats a un número de port ben conegut (''well-known port''). Els ports foren assignats originalment por la [[IANA]].		En el nivell de transport, les aplicacions normalment fan us de TCP y UDP, i són habitualment associats a un número de port ben conegut (''well-known port''). Els ports foren assignats originalment por la [[IANA]].

	== Ventages i inconvenients ==		== Ventages i inconvenients ==

Jose2: Text reemplaça - 'e son ' a 'e són '

2022-05-12T16:15:19Z

Text reemplaça - 'e son ' a 'e són '

← Revisió anterior		Revisió de 16:15 12 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''família de protocols d'Internet''' és un conjunt de protocols de ret en el que se basa Internet i que permet la transmissió de senyes de computadors.		La '''família de protocols d'Internet''' és un conjunt de protocols de ret en el que se basa Internet i que permet la transmissió de senyes de computadors.
	En ocasions se'l denomina 'conjunt de protocols “TCP/IP””, en referencia als dos protocols més importants que la componen: Protocol de Control de Transmissions (TCP) i Protocol d'Internet (IP), que foren els dos primers en definir-se, i que ~~son~~ els més utilisats de la família. Existixen tants protocols en este conjunt que apleguen a ser més de 100 diferents, entre ells s'encontren el popular HTTP (HyperText Transfer Protocol), que es el que s'utilisa per accedir a fulles web, ademés d'atres com el Protocol de resolució de direccions ARP (Address Resolution Protocol) per a la resolució de direccions, el File Transfer Protocol FTP (File Transfer Protocol) per a transferència d'archius, i el SMTP (Simple Mail Protocol) o el POP (Post Office Protocol) Per a correu electrònic, TELNET per accedir a equips remots, entre atres.		En ocasions se'l denomina 'conjunt de protocols “TCP/IP””, en referencia als dos protocols més importants que la componen: Protocol de Control de Transmissions (TCP) i Protocol d'Internet (IP), que foren els dos primers en definir-se, i que són els més utilisats de la família. Existixen tants protocols en este conjunt que apleguen a ser més de 100 diferents, entre ells s'encontren el popular HTTP (HyperText Transfer Protocol), que es el que s'utilisa per accedir a fulles web, ademés d'atres com el Protocol de resolució de direccions ARP (Address Resolution Protocol) per a la resolució de direccions, el File Transfer Protocol FTP (File Transfer Protocol) per a transferència d'archius, i el SMTP (Simple Mail Protocol) o el POP (Post Office Protocol) Per a correu electrònic, TELNET per accedir a equips remots, entre atres.

	El TCP/IP es la base d'Internet, i servix per enllaçar computadores que utilisen diferents sistemes operatius, incloent PC, minicomputadors i computadores centrals sobre rets d'àrea local (LAN) i àrea extensa (WAN). TCP/IP fon desenrollat i demostrat per primera volta en [[1972]] pel Departament de Defensa dels [[Estats Units]], eixecutant-lo en ARPANET, una ret d'àrea extensa de dit departament.		El TCP/IP es la base d'Internet, i servix per enllaçar computadores que utilisen diferents sistemes operatius, incloent PC, minicomputadors i computadores centrals sobre rets d'àrea local (LAN) i àrea extensa (WAN). TCP/IP fon desenrollat i demostrat per primera volta en [[1972]] pel Departament de Defensa dels [[Estats Units]], eixecutant-lo en ARPANET, una ret d'àrea extensa de dit departament.

Jose2: Text reemplaça - 'a son ' a 'a són '

2022-05-12T15:32:32Z

Text reemplaça - 'a son ' a 'a són '

← Revisió anterior		Revisió de 15:32 12 maig 2022
Llínea 117:		Llínea 117:
	[[DCCP]] esta actualment baix desenroll pel IETF. Proporciona semàntica de control per a fluixos TCP, mentres de cara l'usuari se dona un servici de datagrames UDP..		[[DCCP]] esta actualment baix desenroll pel IETF. Proporciona semàntica de control per a fluixos TCP, mentres de cara l'usuari se dona un servici de datagrames UDP..

	TCP y UDP: son utilisats per a donar servici a una série d'aplicacions d'alt nivell. Les aplicacions en una dirección de ret donada ~~son~~ distinguibles entre sí pel seu [[Port de ret\|número de Port]] TCP o UDP. Por convenció, els ports ben coneguts (''well-known ports'') son associats en aplicacions específics.		TCP y UDP: son utilisats per a donar servici a una série d'aplicacions d'alt nivell. Les aplicacions en una dirección de ret donada són distinguibles entre sí pel seu [[Port de ret\|número de Port]] TCP o UDP. Por convenció, els ports ben coneguts (''well-known ports'') son associats en aplicacions específics.

	[[Real-time Transport Protocol\|RTP]] és un protocol de datagrames que han segut dissenyats per a senyes en temps real com el [[streaming]] d'àudio i vídeo que es monta damunt UDP.		[[Real-time Transport Protocol\|RTP]] és un protocol de datagrames que han segut dissenyats per a senyes en temps real com el [[streaming]] d'àudio i vídeo que es monta damunt UDP.

Jose2: Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

2022-05-08T20:08:16Z

Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:08 8 maig 2022
Llínea 134:		Llínea 134:
	El conjunt TCP/IP esta dissenyat par a enrutar i tenen un grau molt elevat de fiabilitat, es adequat para rets grans i miganes, aixina com en rets empresarials. S'utilisa a nivell mundial para conectar-se a [[Internet]] i als servidors web. Es compatible en les ferramentes estàndart par a analisar el funcionament de la ret.		El conjunt TCP/IP esta dissenyat par a enrutar i tenen un grau molt elevat de fiabilitat, es adequat para rets grans i miganes, aixina com en rets empresarials. S'utilisa a nivell mundial para conectar-se a [[Internet]] i als servidors web. Es compatible en les ferramentes estàndart par a analisar el funcionament de la ret.

	Un inconvenient de TCP/IP es que es més difícil de configurar i de mantindre que [[NetBEUI]] o [[IPX/SPX]]; ademés es ~~mes~~ lent en rets en un volum de tràfic mig baix. Sin embargo, poden ser més ràpit en rets en un volum de tràfic gran a on tinga que enrutar un gran cantitat de trames.		Un inconvenient de TCP/IP es que es més difícil de configurar i de mantindre que [[NetBEUI]] o [[IPX/SPX]]; ademés es més lent en rets en un volum de tràfic mig baix. Sin embargo, poden ser més ràpit en rets en un volum de tràfic gran a on tinga que enrutar un gran cantitat de trames.

	El conjunt TCP/IP se utilisa tant en rets empresarials com por eixemple en camps universitaris o en complexos empresarials, a on utilisen molts enrutadors i conexions a mainframe o a ordenadors [[UNIX]], com aixina també en rets chicotetes o domestiques, i fins en [[telefonia mòvil\|teléfons mòvils]] i en [[domótica]].		El conjunt TCP/IP se utilisa tant en rets empresarials com por eixemple en camps universitaris o en complexos empresarials, a on utilisen molts enrutadors i conexions a mainframe o a ordenadors [[UNIX]], com aixina també en rets chicotetes o domestiques, i fins en [[telefonia mòvil\|teléfons mòvils]] i en [[domótica]].

	[[Categoria:Protocols d'Internet\|Família de protocols d'Internet]]		[[Categoria:Protocols d'Internet\|Família de protocols d'Internet]]

Jose2: Text reemplaça - 's mes ' a 's més '

2022-05-04T12:02:08Z

Text reemplaça - 's mes ' a 's més '

← Revisió anterior		Revisió de 09:58 17 maig 2022
Llínea 6:		Llínea 6:
	La família de protocols d'Internet se poden descriure per analogia en el model OSI (Open System Interconnection), que descriu els nivells o capes de la pila de protocols, encara que en la pràctica no correspon exactament en el model d'Internet.		La família de protocols d'Internet se poden descriure per analogia en el model OSI (Open System Interconnection), que descriu els nivells o capes de la pila de protocols, encara que en la pràctica no correspon exactament en el model d'Internet.
	En una pila de protocols, cada nivell soluciona una série de problemes relacionats en la transmissió de senyes, i proporciona un servici ben definit als nivells més alts.		En una pila de protocols, cada nivell soluciona una série de problemes relacionats en la transmissió de senyes, i proporciona un servici ben definit als nivells més alts.
	Els nivells superiors ~~son~~ els més propencs al usuari i tracten en senyes més abstractes, deixant als nivells més baixos la tasca de traduir les senyes de forma que siguen físicament manipulades.		Els nivells superiors són els més propencs al usuari i tracten en senyes més abstractes, deixant als nivells més baixos la tasca de traduir les senyes de forma que siguen físicament manipulades.

	El model d'Internet fon dissenyat com la solució a un problema pràctic d'ingenieria.		El model d'Internet fon dissenyat com la solució a un problema pràctic d'ingenieria.
Llínea 19:		Llínea 19:
	Hi han algunes discussions sobre com encaixa el model TCP/IP dins del model OSI. Com TCP/IP i model OSI no estan delimitats en precisió no hi han una resposta que siga la correcta.		Hi han algunes discussions sobre com encaixa el model TCP/IP dins del model OSI. Com TCP/IP i model OSI no estan delimitats en precisió no hi han una resposta que siga la correcta.

	El model TCP/IP no esta lo suficientment dotat en els nivells inferiors com per a detallar l'autentica estratificació en nivells: necessitaria tindre una capa extra (el nivell de Ret) entre els nivells de transport i Internet. Protocols específics d'un tipo concret de ret, que se situa per damunt del marc de hardware bàsic, pertany al nivell de ret, pero sense ser-ho. Eixemples d'estos protocols ~~son~~ el Protocol de resolució de direccions ARP (Protocol de resolució de direccions) i el Spanning tree STP (Spaninning Tree Protocol). De totes formes, estos ~~son~~ protocols locals, i treballen per baix de les capes d'Internet. Cert es que situar abdós grups (sense mencionar els protocols que formen part del nivell d'Internet pero se situen per damunt del protocols d'Internet, com ICMP) tots en la mateixa capa poden produir confusió, pero el model OSI no aplega a eixe nivell de complexitat per a ser més útil com model de referencia.		El model TCP/IP no esta lo suficientment dotat en els nivells inferiors com per a detallar l'autentica estratificació en nivells: necessitaria tindre una capa extra (el nivell de Ret) entre els nivells de transport i Internet. Protocols específics d'un tipo concret de ret, que se situa per damunt del marc de hardware bàsic, pertany al nivell de ret, pero sense ser-ho. Eixemples d'estos protocols són el Protocol de resolució de direccions ARP (Protocol de resolució de direccions) i el Spanning tree STP (Spaninning Tree Protocol). De totes formes, estos són protocols locals, i treballen per baix de les capes d'Internet. Cert es que situar abdós grups (sense mencionar els protocols que formen part del nivell d'Internet pero se situen per damunt del protocols d'Internet, com ICMP) tots en la mateixa capa poden produir confusió, pero el model OSI no aplega a eixe nivell de complexitat per a ser més útil com model de referencia.

	El següent diagrama intenta mostrar la pila OSI i atres protocols relacionats en el model OSI original:		El següent diagrama intenta mostrar la pila OSI i atres protocols relacionats en el model OSI original:
Llínea 54:		Llínea 54:
	\|}		\|}

	Normalment, els tres nivells superiors del model OSI (Aplicació, Presentació i Sessió) son considerats simplement com el nivell d'aplicació en el conjunt TCP/IP. Com TCP/IP no te un nivell de sessió unificat sobre el que els nivells superiors se sostinguen, estes funcions ~~son~~ típicament desempenyorades (o ignorades) per les aplicacions d'usuari. La diferencia més notable entre els models de TCP/IP i OSI es el nivell d'Aplicació, en TCP/IP s'integren alguns nivells del model OSI en el seu nivell d'Aplicació. Una interpretació simplificada de la pila TCP/IP es mostra baix:		Normalment, els tres nivells superiors del model OSI (Aplicació, Presentació i Sessió) son considerats simplement com el nivell d'aplicació en el conjunt TCP/IP. Com TCP/IP no te un nivell de sessió unificat sobre el que els nivells superiors se sostinguen, estes funcions són típicament desempenyorades (o ignorades) per les aplicacions d'usuari. La diferencia més notable entre els models de TCP/IP i OSI es el nivell d'Aplicació, en TCP/IP s'integren alguns nivells del model OSI en el seu nivell d'Aplicació. Una interpretació simplificada de la pila TCP/IP es mostra baix:


Llínea 85:		Llínea 85:

	=== El nivell d'Enllaç de senyes ===		=== El nivell d'Enllaç de senyes ===
	El [[nivell d'enllaç de senyes]] especifica '''cóm són transportats els paquets sobre el nivell físic''', incloent els delimitadors (patrons de bits concrets que marquen el principi i la fi de cada [[Trama de ret\|trama]]). [[Ethernet]], per eixemple, incloent camps en el cap de la trama que especifiquen quina màquina o màquines de la ret son les destinataries de la trama. Eixemples de protocols de nivell d'enllaç de senyes ~~son~~ [[Ethernet]], [[IEEE 802.11\|Wireless Ethernet]], [[SLIP]], [[Token Ring]] i [[Asynchronous Transfer Mode\|ATM]].		El [[nivell d'enllaç de senyes]] especifica '''cóm són transportats els paquets sobre el nivell físic''', incloent els delimitadors (patrons de bits concrets que marquen el principi i la fi de cada [[Trama de ret\|trama]]). [[Ethernet]], per eixemple, incloent camps en el cap de la trama que especifiquen quina màquina o màquines de la ret son les destinataries de la trama. Eixemples de protocols de nivell d'enllaç de senyes són [[Ethernet]], [[IEEE 802.11\|Wireless Ethernet]], [[SLIP]], [[Token Ring]] i [[Asynchronous Transfer Mode\|ATM]].

	[[Point-to-Point Protocol\|PPP]] és un poc més complex i originalment fon dissenyat com un protocol separat que funcionava sobre un atre nivell d'enllaç, [[HDLC]]/[[SDLC]].		[[Point-to-Point Protocol\|PPP]] és un poc més complex i originalment fon dissenyat com un protocol separat que funcionava sobre un atre nivell d'enllaç, [[HDLC]]/[[SDLC]].
Llínea 93:		Llínea 93:
	=== El nivell d'Internet ===		=== El nivell d'Internet ===

	Com fon definit originalment, el [[nivell de ret]] soluciona el problema de conseguir transportar [[paquets de ret\|paquets]] a través d'una ret senzilla. Eixemples de protocols ~~son~~ [[X.25]] i ''Host/IMP Protocol'' de [[ARPANET]].		Com fon definit originalment, el [[nivell de ret]] soluciona el problema de conseguir transportar [[paquets de ret\|paquets]] a través d'una ret senzilla. Eixemples de protocols són [[X.25]] i ''Host/IMP Protocol'' de [[ARPANET]].

	En l'arribada del concepte de [[Internet]], noves funcionalitats foren afegides ad este nivell, basades en l'intercanvi de senyes entre una ret orige i una ret destí. Generalment açò inclou un enrutament de paquets a través d'una ret de rets, coneguda com [[Internet]].		En l'arribada del concepte de [[Internet]], noves funcionalitats foren afegides ad este nivell, basades en l'intercanvi de senyes entre una ret orige i una ret destí. Generalment açò inclou un enrutament de paquets a través d'una ret de rets, coneguda com [[Internet]].

← Revisió anterior		Revisió de 12:02 4 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''família de protocols d'Internet''' és un conjunt de protocols de ret en el que se basa Internet i que permet la transmissió de senyes de computadors.		La '''família de protocols d'Internet''' és un conjunt de protocols de ret en el que se basa Internet i que permet la transmissió de senyes de computadors.
	En ocasions se'l denomina 'conjunt de protocols “TCP/IP””, en referencia als dos protocols més importants que la componen: Protocol de Control de Transmissions (TCP) i Protocol d'Internet (IP), que foren els dos primers en definir-se, i que son els ~~mes~~ utilisats de la família. Existixen tants protocols en este conjunt que apleguen a ser més de 100 diferents, entre ells s'encontren el popular HTTP (HyperText Transfer Protocol), que es el que s'utilisa per accedir a fulles web, ademés d'atres com el Protocol de resolució de direccions ARP (Address Resolution Protocol) per a la resolució de direccions, el File Transfer Protocol FTP (File Transfer Protocol) per a transferència d'archius, i el SMTP (Simple Mail Protocol) o el POP (Post Office Protocol) Per a correu electrònic, TELNET per accedir a equips remots, entre atres.		En ocasions se'l denomina 'conjunt de protocols “TCP/IP””, en referencia als dos protocols més importants que la componen: Protocol de Control de Transmissions (TCP) i Protocol d'Internet (IP), que foren els dos primers en definir-se, i que son els més utilisats de la família. Existixen tants protocols en este conjunt que apleguen a ser més de 100 diferents, entre ells s'encontren el popular HTTP (HyperText Transfer Protocol), que es el que s'utilisa per accedir a fulles web, ademés d'atres com el Protocol de resolució de direccions ARP (Address Resolution Protocol) per a la resolució de direccions, el File Transfer Protocol FTP (File Transfer Protocol) per a transferència d'archius, i el SMTP (Simple Mail Protocol) o el POP (Post Office Protocol) Per a correu electrònic, TELNET per accedir a equips remots, entre atres.

	El TCP/IP es la base d'Internet, i servix per enllaçar computadores que utilisen diferents sistemes operatius, incloent PC, minicomputadors i computadores centrals sobre rets d'àrea local (LAN) i àrea extensa (WAN). TCP/IP fon desenrollat i demostrat per primera volta en [[1972]] pel Departament de Defensa dels [[Estats Units]], eixecutant-lo en ARPANET, una ret d'àrea extensa de dit departament.		El TCP/IP es la base d'Internet, i servix per enllaçar computadores que utilisen diferents sistemes operatius, incloent PC, minicomputadors i computadores centrals sobre rets d'àrea local (LAN) i àrea extensa (WAN). TCP/IP fon desenrollat i demostrat per primera volta en [[1972]] pel Departament de Defensa dels [[Estats Units]], eixecutant-lo en ARPANET, una ret d'àrea extensa de dit departament.
Llínea 6:		Llínea 6:
	La família de protocols d'Internet se poden descriure per analogia en el model OSI (Open System Interconnection), que descriu els nivells o capes de la pila de protocols, encara que en la pràctica no correspon exactament en el model d'Internet.		La família de protocols d'Internet se poden descriure per analogia en el model OSI (Open System Interconnection), que descriu els nivells o capes de la pila de protocols, encara que en la pràctica no correspon exactament en el model d'Internet.
	En una pila de protocols, cada nivell soluciona una série de problemes relacionats en la transmissió de senyes, i proporciona un servici ben definit als nivells més alts.		En una pila de protocols, cada nivell soluciona una série de problemes relacionats en la transmissió de senyes, i proporciona un servici ben definit als nivells més alts.
	Els nivells superiors son els ~~mes~~ propencs al usuari i tracten en senyes ~~mes~~ abstractes, deixant als nivells més baixos la tasca de traduir les senyes de forma que siguen físicament manipulades.		Els nivells superiors son els més propencs al usuari i tracten en senyes més abstractes, deixant als nivells més baixos la tasca de traduir les senyes de forma que siguen físicament manipulades.

	El model d'Internet fon dissenyat com la solució a un problema pràctic d'ingenieria.		El model d'Internet fon dissenyat com la solució a un problema pràctic d'ingenieria.
Llínea 123:		Llínea 123:
	=== El nivell d'Aplicació ===		=== El nivell d'Aplicació ===

	El [[nivell d'aplicació]] es el nivell que els programes ~~mes~~ comuns utilisen per a comunicar-se a través d'una ret en atres programes. Els processos que acontenyen en este nivell son '''aplicacions específiques que passen les senyes al nivell d'aplicació en el format que internament use el programa i es codificat d'acort en un protocol estàndart'''.		El [[nivell d'aplicació]] es el nivell que els programes més comuns utilisen per a comunicar-se a través d'una ret en atres programes. Els processos que acontenyen en este nivell son '''aplicacions específiques que passen les senyes al nivell d'aplicació en el format que internament use el programa i es codificat d'acort en un protocol estàndart'''.

	Alguns programes específics se consideren que se eixecuten en este nivell. Proporcionant servicis que directament treballen en les aplicacions d'usuari. Estos programes i els seus corresponents protocols inclouen a [[HTTP]] (''HyperText Transfer Protocol''), [[File Transfer Protocol\|FTP]] (Transferència d'archius), [[SMTP]] (correu electrònic), [[SSH]] (login remot segur), [[DNS]] (Resolució de noms de domini) i molts atres.		Alguns programes específics se consideren que se eixecuten en este nivell. Proporcionant servicis que directament treballen en les aplicacions d'usuari. Estos programes i els seus corresponents protocols inclouen a [[HTTP]] (''HyperText Transfer Protocol''), [[File Transfer Protocol\|FTP]] (Transferència d'archius), [[SMTP]] (correu electrònic), [[SSH]] (login remot segur), [[DNS]] (Resolució de noms de domini) i molts atres.
Llínea 134:		Llínea 134:
	El conjunt TCP/IP esta dissenyat par a enrutar i tenen un grau molt elevat de fiabilitat, es adequat para rets grans i miganes, aixina com en rets empresarials. S'utilisa a nivell mundial para conectar-se a [[Internet]] i als servidors web. Es compatible en les ferramentes estàndart par a analisar el funcionament de la ret.		El conjunt TCP/IP esta dissenyat par a enrutar i tenen un grau molt elevat de fiabilitat, es adequat para rets grans i miganes, aixina com en rets empresarials. S'utilisa a nivell mundial para conectar-se a [[Internet]] i als servidors web. Es compatible en les ferramentes estàndart par a analisar el funcionament de la ret.

	Un inconvenient de TCP/IP es que es ~~mes~~ difícil de configurar i de mantindre que [[NetBEUI]] o [[IPX/SPX]]; ademés es mes lent en rets en un volum de tràfic mig baix. Sin embargo, poden ser més ràpit en rets en un volum de tràfic gran a on tinga que enrutar un gran cantitat de trames.		Un inconvenient de TCP/IP es que es més difícil de configurar i de mantindre que [[NetBEUI]] o [[IPX/SPX]]; ademés es mes lent en rets en un volum de tràfic mig baix. Sin embargo, poden ser més ràpit en rets en un volum de tràfic gran a on tinga que enrutar un gran cantitat de trames.

	El conjunt TCP/IP se utilisa tant en rets empresarials com por eixemple en camps universitaris o en complexos empresarials, a on utilisen molts enrutadors i conexions a mainframe o a ordenadors [[UNIX]], com aixina també en rets chicotetes o domestiques, i fins en [[telefonia mòvil\|teléfons mòvils]] i en [[domótica]].		El conjunt TCP/IP se utilisa tant en rets empresarials com por eixemple en camps universitaris o en complexos empresarials, a on utilisen molts enrutadors i conexions a mainframe o a ordenadors [[UNIX]], com aixina també en rets chicotetes o domestiques, i fins en [[telefonia mòvil\|teléfons mòvils]] i en [[domótica]].

	[[Categoria:Protocols d'Internet\|Família de protocols d'Internet]]		[[Categoria:Protocols d'Internet\|Família de protocols d'Internet]]