Expulsió dels moriscs del Regne de Valéncia - Historial de revisions

Reval en 10:08 28 març 2025

2025-03-28T10:08:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:08 28 març 2025
Llínea 41:		Llínea 41:

	Finalment, dos pragmàtiques de [[1614]] i [[1622]] varen obligar als senyors a pagar les pensions, pero en reducció dels interessos, de manera que les conseqüències econòmiques les pagaren també els inversors urbans.<ref>[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=290 Artícul en Cardona Vives]</ref>		Finalment, dos pragmàtiques de [[1614]] i [[1622]] varen obligar als senyors a pagar les pensions, pero en reducció dels interessos, de manera que les conseqüències econòmiques les pagaren també els inversors urbans.<ref>[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=290 Artícul en Cardona Vives]</ref>

	==Revoltes dels moriscs==		==Revoltes dels moriscs==

Jose2: Text reemplaça - 'e son ' a 'e són '

2022-05-12T16:16:08Z

Text reemplaça - 'e son ' a 'e són '

← Revisió anterior		Revisió de 16:16 12 maig 2022
Llínea 6:		Llínea 6:

	Un testimoni de l'any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial d'un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:		Un testimoni de l'any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial d'un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:
	{{cita\|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que ~~son~~ més moros que abans”.}}		{{cita\|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que són més moros que abans”.}}

	També es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l'objectiu que es perseguia.		També es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l'objectiu que es perseguia.

Jose2: Text reemplaça - ' l´' a ' l''

2019-04-08T14:55:32Z

Text reemplaça - ' l´' a ' l''

← Revisió anterior		Revisió de 14:55 8 abr 2019
Llínea 29:		Llínea 29:

	==Conseqüències de l'expulsió==		==Conseqüències de l'expulsió==
	El [[Regne de Valéncia]] devia tindre ~~l´any~~ [[1609]] una població estimada d'entre 350.000 i 400.000 habitants, dels quals s´ha calculat que varen ser expulsats, aproximadament, uns 127.000 moriscs, que representaven un percentage de més del 33% de la població total. Conseqüentment, la pèrdua demografica va tindre grans repercussions en ~~l´economia~~ i es tardaria prop d'un [[sigle]] en suplir eixe descens poblacional.		El [[Regne de Valéncia]] devia tindre l'any [[1609]] una població estimada d'entre 350.000 i 400.000 habitants, dels quals s´ha calculat que varen ser expulsats, aproximadament, uns 127.000 moriscs, que representaven un percentage de més del 33% de la població total. Conseqüentment, la pèrdua demografica va tindre grans repercussions en l'economia i es tardaria prop d'un [[sigle]] en suplir eixe descens poblacional.

	Els més perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la població dels seus senyorius territorials eren majoritariament població morisca, la seua expulsió va supondre quedar-se, de colp, sense mà d'obra barata i experimentada. S’ha afirmà:		Els més perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la població dels seus senyorius territorials eren majoritariament població morisca, la seua expulsió va supondre quedar-se, de colp, sense mà d'obra barata i experimentada. S’ha afirmà:

Jose2: Text reemplaça - ' d´' a ' d''

2019-04-04T12:00:18Z

Text reemplaça - ' d´' a ' d''

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 4 abr 2019
Llínea 10:		Llínea 10:
	També es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l'objectiu que es perseguia.		També es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l'objectiu que es perseguia.

	Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell ~~d´Estat~~]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''.		Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell d'Estat]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''.

	Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple ~~d´això~~ està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en l'any [[1587]] deportar-los a [[Terranova]] i castrar als hòmens. La proposta del prior de l'[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser més expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells.		Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d'això està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en l'any [[1587]] deportar-los a [[Terranova]] i castrar als hòmens. La proposta del prior de l'[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser més expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells.

	==Decret d'expulsió==		==Decret d'expulsió==
Llínea 22:		Llínea 22:
	Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien.		Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien.

	Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i també tots aquells que demostraren per mig ~~d´avals~~ un autentic [[cristianisme]]. També quedaren lliures ~~d´expulsió~~ tots els chiquets menors de sis anys que romangueren a càrrec de [[cristians vells]]. A pesar ~~d´açò~~, foren pocs els que varen decidir quedar-se. Molts chiquets foren raptats per families cristianes.		Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i també tots aquells que demostraren per mig d'avals un autentic [[cristianisme]]. També quedaren lliures d'expulsió tots els chiquets menors de sis anys que romangueren a càrrec de [[cristians vells]]. A pesar d'açò, foren pocs els que varen decidir quedar-se. Molts chiquets foren raptats per families cristianes.

	L'operació va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es varen armar [[galera\|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d'infanteria i intendencia, etc.		L'operació va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es varen armar [[galera\|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d'infanteria i intendencia, etc.
Llínea 29:		Llínea 29:

	==Conseqüències de l'expulsió==		==Conseqüències de l'expulsió==
	El [[Regne de Valéncia]] devia tindre l´any [[1609]] una població estimada ~~d´entre~~ 350.000 i 400.000 habitants, dels quals s´ha calculat que varen ser expulsats, aproximadament, uns 127.000 moriscs, que representaven un percentage de més del 33% de la població total. Conseqüentment, la pèrdua demografica va tindre grans repercussions en l´economia i es tardaria prop ~~d´un~~ [[sigle]] en suplir eixe descens poblacional.		El [[Regne de Valéncia]] devia tindre l´any [[1609]] una població estimada d'entre 350.000 i 400.000 habitants, dels quals s´ha calculat que varen ser expulsats, aproximadament, uns 127.000 moriscs, que representaven un percentage de més del 33% de la població total. Conseqüentment, la pèrdua demografica va tindre grans repercussions en l´economia i es tardaria prop d'un [[sigle]] en suplir eixe descens poblacional.

	Els més perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la població dels seus senyorius territorials eren majoritariament població morisca, la seua expulsió va supondre quedar-se, de colp, sense mà d'obra barata i experimentada. S’ha afirmà:		Els més perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la població dels seus senyorius territorials eren majoritariament població morisca, la seua expulsió va supondre quedar-se, de colp, sense mà d'obra barata i experimentada. S’ha afirmà:

Jose2: /* Antecedents */

2019-03-22T15:44:34Z

Antecedents

← Revisió anterior		Revisió de 15:44 22 març 2019
Llínea 3:		Llínea 3:

	==Antecedents==		==Antecedents==
	L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracàs, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de l'any [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren ~~l´efecte~~ desijat.		L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracàs, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de l'any [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren l'efecte desijat.

	Un testimoni de l'any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial ~~d´un~~ cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:		Un testimoni de l'any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial d'un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:
	{{cita\|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que son més moros que abans”.}}		{{cita\|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que son més moros que abans”.}}

Jose2: Text reemplaça - 'açó' a 'açò'

2018-08-02T19:50:44Z

Text reemplaça - 'açó' a 'açò'

← Revisió anterior		Revisió de 19:50 2 ago 2018
Llínea 22:		Llínea 22:
	Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien.		Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien.

	Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i també tots aquells que demostraren per mig d´avals un autentic [[cristianisme]]. També quedaren lliures d´expulsió tots els chiquets menors de sis anys que romangueren a càrrec de [[cristians vells]]. A pesar ~~d´açó~~, foren pocs els que varen decidir quedar-se. Molts chiquets foren raptats per families cristianes.		Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i també tots aquells que demostraren per mig d´avals un autentic [[cristianisme]]. També quedaren lliures d´expulsió tots els chiquets menors de sis anys que romangueren a càrrec de [[cristians vells]]. A pesar d´açò, foren pocs els que varen decidir quedar-se. Molts chiquets foren raptats per families cristianes.

	L'operació va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es varen armar [[galera\|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d'infanteria i intendencia, etc.		L'operació va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es varen armar [[galera\|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d'infanteria i intendencia, etc.

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T09:10:27Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 09:10 23 feb 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracàs, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de l'any [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren l´efecte desijat.		L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracàs, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de l'any [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren l´efecte desijat.

	Un testimoni de l'any [[1576]] ~~contengut~~ en un procés inquisitorial d´un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:		Un testimoni de l'any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial d´un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:
	{{cita\|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que son més moros que abans”.}}		{{cita\|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que son més moros que abans”.}}

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T12:27:49Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 12:27 22 feb 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracàs, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de l'any [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren l´efecte desijat.		L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracàs, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de l'any [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren l´efecte desijat.

	Un testimoni de l'any [[1576]] ~~contingut~~ en un procés inquisitorial d´un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:		Un testimoni de l'any [[1576]] contengut en un procés inquisitorial d´un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:
	{{cita\|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que son més moros que abans”.}}		{{cita\|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que son més moros que abans”.}}

Jose2: Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

2018-02-20T19:24:04Z

Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

← Revisió anterior		Revisió de 19:24 20 feb 2018
Llínea 36:		Llínea 36:
	El costat positiu de la mida pogué ser que se'ls obrien grans possibilitats de re-organisació en els seus senyorius, en nous contractes i nous treballadors, encara que en prou llimitacions.		El costat positiu de la mida pogué ser que se'ls obrien grans possibilitats de re-organisació en els seus senyorius, en nous contractes i nous treballadors, encara que en prou llimitacions.

	El sector social més perjudicat per l'expulsió fon l'incipient burguesia menestral urbana. Els senyors havien rebut ~~quantitats~~ elevades en prestams per mig de la figura jurídica de censals, una especie de prestam hipotecari. Prestadors urbans, comerciants, particulars i inclús institucions religioses anticipaven els diners i asseguraven una renda perpetua. Els senyors garantisaven, generalment, estos credits en les rendes senyorials o en les propietats dels seus vassalls.		El sector social més perjudicat per l'expulsió fon l'incipient burguesia menestral urbana. Els senyors havien rebut cantitats elevades en prestams per mig de la figura jurídica de censals, una especie de prestam hipotecari. Prestadors urbans, comerciants, particulars i inclús institucions religioses anticipaven els diners i asseguraven una renda perpetua. Els senyors garantisaven, generalment, estos credits en les rendes senyorials o en les propietats dels seus vassalls.

	L'expulsió va supondre un colp molt dur per a estos senyors que es veren impossibilitats, en molts casos, per a tornar els diners, perque els moriscs havien eixit de les seues facendes i ells s'havien arruïnat. Consideraven que si s'obligava als nous cristians en mides dures podia fracàssar la repoblació d'aquelles terres.		L'expulsió va supondre un colp molt dur per a estos senyors que es veren impossibilitats, en molts casos, per a tornar els diners, perque els moriscs havien eixit de les seues facendes i ells s'havien arruïnat. Consideraven que si s'obligava als nous cristians en mides dures podia fracàssar la repoblació d'aquelles terres.

Jose2: /* Antecedents */

2017-10-06T08:57:32Z

Antecedents

← Revisió anterior		Revisió de 08:57 6 oct 2017
Llínea 3:		Llínea 3:

	==Antecedents==		==Antecedents==
	L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracàs, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren l´efecte desijat.		L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracàs, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de l'any [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren l´efecte desijat.

	Un testimoni de l'any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial d´un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:		Un testimoni de l'any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial d´un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:
Llínea 12:		Llínea 12:
	Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell d´Estat]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''.		Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell d´Estat]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''.

	Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d´això està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en [[1587]] deportar-los a [[Terranova]] i castrar als hòmens. La proposta del prior de l'[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser més expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells.		Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d´això està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en l'any [[1587]] deportar-los a [[Terranova]] i castrar als hòmens. La proposta del prior de l'[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser més expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells.

	==Decret d'expulsió==		==Decret d'expulsió==