Exposició Internacional de Barcelona de 1929 - Historial de revisions

Reval en 10:08 2 jun 2024

2024-06-02T10:08:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:08 2 jun 2024
Llínea 4:		Llínea 4:
	Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de l'any [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].		Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de l'any [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].

	L'Exposició suposà un gran desenroll urbanístic per a Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[sigle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de sigle; ademés, suponsà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis e instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].		L'Exposició suposà un gran desenroll urbanístic per a Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[sigle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de sigle; ademés, suponsà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis e instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 17:31 4 oct 2017

2017-10-04T17:31:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 4 oct 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Spain-Cinderella Stamp-1929 Barcelona Expo.jpg\|thumb\|250px\|Cartell]]		[[Image:Spain-Cinderella Stamp-1929 Barcelona Expo.jpg\|thumb\|250px\|Cartell]]
	L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] en [[Barcelona]]. Se celebrà a la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]], a on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea\|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta\|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó\|japonesos]] i [[Estats Units\|nort-americans]].		L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos en la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] en [[Barcelona]]. Se celebrà en la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]], a on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea\|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta\|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó\|japonesos]] i [[Estats Units\|nort-americans]].

	Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].		Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de l'any [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].

	L'Exposició ~~supondrà~~ un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[sigle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de sigle; ~~a més a més~~, ~~supondrà~~ l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].		L'Exposició suposà un gran desenroll urbanístic per a Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[sigle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de sigle; ademés, suponsà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis e instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

2016-02-26T19:36:28Z

Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 26 feb 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].		Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].

	L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[~~segle~~ XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de ~~segle~~; a més a més, supondrà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].		L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[sigle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de sigle; a més a més, supondrà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].

	== Referències ==		== Referències ==

Posmo en 14:30 1 març 2015

2015-03-01T14:30:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:30 1 març 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Image:Spain-Cinderella Stamp-1929 Barcelona Expo.jpg\|thumb\|250px\|Cartell]]
	L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] en [[Barcelona]]. Se celebrà a la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]], a on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea\|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta\|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó\|japonesos]] i [[Estats Units\|nort-americans]].		L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] en [[Barcelona]]. Se celebrà a la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]], a on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea\|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta\|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó\|japonesos]] i [[Estats Units\|nort-americans]].

Posmo en 14:29 1 març 2015

2015-03-01T14:29:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:29 1 març 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] en [[Barcelona]]. Se celebrà a la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]], a on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea\|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta\|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó\|japonesos]] i [[Estats Units\|nort-americans]].		L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] en [[Barcelona]]. Se celebrà a la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]], a on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea\|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta\|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó\|japonesos]] i [[Estats Units\|nort-americans]].

	Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous ~~avanços~~ tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].		Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].

	L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[segle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de segle; a més a més, supondrà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].		L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[segle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de segle; a més a més, supondrà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].

Jose2 en 11:11 21 març 2013

2013-03-21T11:11:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 21 març 2013
Llínea 3:		Llínea 3:
	Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous avanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].		Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous avanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].

	L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[segle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de segle; a més a més, supondrà l'introducció en Espanya de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].		L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[segle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de segle; a més a més, supondrà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian en 15:43 20 març 2013

2013-03-20T15:43:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:43 20 març 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] a [[Barcelona]]. Se celebrà a la ~~muntanya~~ de [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]], on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea\|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta\|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren hi havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó\|japonesos]] i [[Estats Units\|nort-americans]].		L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] en [[Barcelona]]. Se celebrà a la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]], a on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea\|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta\|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó\|japonesos]] i [[Estats Units\|nort-americans]].

	Cal destacar que a Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, ~~així~~ com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per donar a conéixer els nous avanços tecnològics i proyectar la image de la indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la ~~muntanya~~ de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].		Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous avanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].

	L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, ~~així~~ com un banc de proves ~~pels~~ nous estils arquitectònics gestats a començaments del [[segle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant a Catalunya durant la transició de segle; a més a més, supondrà la introducció a Espanya ~~dels~~ corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals ~~han esdevingut~~ emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].		L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[segle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de segle; a més a més, supondrà l'introducció en Espanya de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 11:		Llínea 11:
	[[Categoria:Exposicions universals\|Barcelona]]		[[Categoria:Exposicions universals\|Barcelona]]
	[[Categoria:Noucentisme]]		[[Categoria:Noucentisme]]
	[[Categoria:1929 a Catalunya]]		[[Categoria:1929 en Catalunya]]

Chabi en 07:53 20 març 2013

2013-03-20T07:53:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:53 20 març 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] a [[Barcelona]]. Se celebrà a la muntanya de [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]], on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea\|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta\|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren hi havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó\|japonesos]] i [[Estats Units\|nort-americans]].		L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] a [[Barcelona]]. Se celebrà a la muntanya de [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]], on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea\|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta\|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren hi havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó\|japonesos]] i [[Estats Units\|nort-americans]].

	Cal destacar que a Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que ~~suposà~~ un gran avanç per la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, així com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per donar a conéixer els nous avanços tecnològics i proyectar la image de la indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la muntanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].		Cal destacar que a Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, així com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per donar a conéixer els nous avanços tecnològics i proyectar la image de la indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la muntanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].

	L'Exposició ~~suposà~~ un gran desenroll urbanístic per Barcelona, així com un banc de proves pels nous estils arquitectònics gestats a començaments del [[segle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant a Catalunya durant la transició de segle; a més a més, ~~suposà~~ la introducció a Espanya dels corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals han esdevingut emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].		L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, així com un banc de proves pels nous estils arquitectònics gestats a començaments del [[segle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant a Catalunya durant la transició de segle; a més a més, supondrà la introducció a Espanya dels corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals han esdevingut emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].

	== Referències ==		== Referències ==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «L''''Exposició Internacional de Barcelona'''La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir p...».

2013-03-20T07:10:54Z

Pàgina nova, en el contingut: «L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir p...».

Pàgina nova

L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] a [[Barcelona]]. Se celebrà a la muntanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren hi havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó|japonesos]] i [[Estats Units|nort-americans]].

Cal destacar que a Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que suposà un gran avanç per la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, així com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per donar a conéixer els nous avanços tecnològics i proyectar la image de la indústria [[Catalunya|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la muntanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)|Plaça d'Espanya]].

L'Exposició suposà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, així com un banc de proves pels nous estils arquitectònics gestats a començaments del [[segle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català|modernisme]] preponderant a Catalunya durant la transició de segle; a més a més, suposà la introducció a Espanya dels corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals han esdevingut emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys|Estadi Olímpic]].

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Història de Barcelona]]
[[Categoria:Exposicions universals|Barcelona]]
[[Categoria:Noucentisme]]
[[Categoria:1929 a Catalunya]]

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 4 oct 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Spain-Cinderella Stamp-1929 Barcelona Expo.jpg\|thumb\|250px\|Cartell]]		[[Image:Spain-Cinderella Stamp-1929 Barcelona Expo.jpg\|thumb\|250px\|Cartell]]
	L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] en [[Barcelona]]. Se celebrà a la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]], a on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea\|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta\|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó\|japonesos]] i [[Estats Units\|nort-americans]].		L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos en la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] en [[Barcelona]]. Se celebrà en la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]], a on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea\|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta\|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó\|japonesos]] i [[Estats Units\|nort-americans]].

	Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].		Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de l'any [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].

	L'Exposició ~~supondrà~~ un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[sigle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de sigle; ~~a més a més~~, ~~supondrà~~ l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].		L'Exposició suposà un gran desenroll urbanístic per a Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[sigle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de sigle; ademés, suponsà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis e instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].

	== Referències ==		== Referències ==

← Revisió anterior		Revisió de 14:29 1 març 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] en [[Barcelona]]. Se celebrà a la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]], a on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea\|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta\|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó\|japonesos]] i [[Estats Units\|nort-americans]].		L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] en [[Barcelona]]. Se celebrà a la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)\|Montjuïc]], a on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea\|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta\|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó\|japonesos]] i [[Estats Units\|nort-americans]].

	Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous ~~avanços~~ tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].		Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888\|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya\|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)\|Plaça d'Espanya]].

	L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[segle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de segle; a més a més, supondrà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].		L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[segle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme\|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català\|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de segle; a més a més, supondrà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic\|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)\|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc\|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys\|Estadi Olímpic]].