ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:43:38Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Eutatus punctatus, dasipòdid, Museu de Ciències Naturals de València.JPG|miniatura|''Eutatus seguini (''Eutatus seguini'')]]

'''''Eutatus seguini''''' és una [[espècie]] [[extinció|extinta]] de la [[família (biologia)|família]] [[Chlamyphoridae]] del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Eutatus]]'', del com és el seu [[espècie tipo]]. Este armadillo jagant va habitar en el centre-sur d'[[Amèrica del Sur]] des del [[Pleistoceno]] mig (0,4 [[Ma (unitat de temps)|Ma]]) fins al [[Holoceno]] primerenc (5000 anys [[Abans del Present|AP]]). El registre dels seus restants fòssils es llimita a la [[Argentina]].<ref>Krmpotic, C. M., Scillato-Yané, G. J. (2007). Rectificació de la procedència estratigráfica de Eutatus seguini Gervais, 1867 (Xenarthra, Dasypodidae): Ameghiniana, 43(4), 637-638.</ref>
Va viure durant les [[Edat mamífer d'Amèrica del Sur|edats-mamífer suramericanes]]: [[Bonaerense (edat)|Bonaerense]], [[Lujanense]], i [[Platense (edat)|Platense]].

== Característiques generals i hàbits ==
Esta espècie tenia una apariència similar al vivent [[Priodontes maximus|tatú carreta]], en el que possiblement estava relacionada.

Posseïa un cràneu allargat en un escudete de plaques òssees conegut com escudete cefàlic. Contava en 9 a 10 dents en cada mandíbula, els que li permetien alimentar-se de larves, caragols, ous d'aus, carn en descomposició, i tallos. Dorsalmente estava defés per una robusta coraza dorsal; dos terços de la mateixa eren coberts per al voltant de 33 bandes mòvils.<ref>Vizcaíno, S. F.; M. S. Bargo & J. L. Ramírez (2000). Un endoesqueleto complet de Eutatus seguini (Mammalia: Dasypodidae). Consideracions paleobiológicas. XVI Jornades Argentines de Paleontologia de Vertebrats. Sant Luis. 15-17 de maig de 2000.</ref> Les seues pates eren robustes, curtes, #armada en enormes garres,<ref>Vizcaíno, S. F., Milne, N. and Bargo, M. S. (2003). Limb reconstruction of Eutatus seguini (Mammalia, Dasypodidae). Paleobiological implications. Ameghiniana 40(1): 89-101.</ref> en les quals cavava grans galeries subterrànees, en àmplies cambres a on paria i alimentava a les seues crío. Els seus grans paleocuevas, tentativamente atribuïdes a esta espècie sobre la base de la morfologia de les ictinas, es varen descobrir en la ciutat de [[Mar de l'Argent]] i en la pròxima [[Sant Eduardo de la Mar]].<ref>Vizcaíno, S. F.; M. Zárate, M. S. Bargo and A. Dondas (2001). Pleistocene burrows in the Mar de l'Argent area (Buenos Aires Province, Argentina) and their provable builders. Special Issue Biomechanics and Paleobiology of Vertebrates (S.F.Vizcaíno, R.A.Fariña & C.Janis eds.). Acta Paleontologica Polonica, 46 (2): 157-169.</ref><ref>Scillato-Yané, G. J.; Carlini, A. A.; Vizcaíno, S. F.; & Ortiz Jaureguizar, I. (1995). Els Xenarthros. In Evolució biològica i climàtica de la regió pampeana durant els últims cinc millons d'anys. Un ensaig de correlació en el Mediterràneu occidental (Alberdi, M.T.; Leone, G.; Tonni, I.P.; editors). Museu de Ciències Naturals, Consell d'Investigacions, Monografies, p. 183-209. Madrit.</ref>

L'únic individu en esquelet complet és l'exhumat en l'any l996 per José Luis Ramírez en les barrancas del riu Bote, el qual posseïx una antiguetat d'al voltant de 60 000 anys [[Abans del Present|AP]]; s'expon en el Museu de Paleontologia i Arqueologia José F. Bonaparte, de la ciutat de [[Bot (Argentina)|Bot]], en la [[província de Buenos Aires]], [[Argentina]].<ref>{{Cita web |url=http://www.oni.escuelas.edu.ar/2001/santa-fe-nort/dinosauris/dinosauris/museu_paleontologico_de_bot.htm |títul=Museu paleontológico de Bot. |fechaacceso=25 d'abril de 2013 |fechaarchivo=4 de març de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304100205/http://www.oni.escuelas.edu.ar/2001/santa-fe-nort/dinosauris/dinosauris/museu_paleontologico_de_bot.htm |deadurl=yes }}</ref>

== Localitats de colecta ==
; [[Província de Buenos Aires]]
* Les “toscas del Riu de l'Argent”
* L'Argent
* Punta Pedres
* nort de Mar de l'Argent
* Miramar
* Mar del Sur
* Necochea
* Punta Negra
* Les Grutas
* Centinela de la Mar
* Ric Bote
* Punta Hermengo

== Taxonomia ==

''Eutatus seguini'' va ser descrit originalment en l'any 1867 pel [[Paleontologia|paleontòlec]] [[França|francés]] [[Paul Gervais|François Louis Paul Gervais]].<ref>Gervais, P. (1867). Sur unix nouvelle collection d´ossementes fossiles de Mammifères recueillé parell M. Fr. Seguin dans la Confédération Argentine. Comptes rendus dones séances de l´ Académie dones Sciences 65: 279-282, Paris.</ref><ref>Gervais, P. (1867-69). Nouvelles recherches sur els animaux vertébrés vivants et fossiles. Première série En: A. Bertrand (éd.), Zoologie et Paléontologie générales, Paris VII + 263.</ref><ref>Gervais, P. (1873). Mémoires sur plusieurs espèces de mammifères fossiles propres à l'Amérique Méridionale. Mémoires de la Société Géologique de France, 2em. Série, 9 (5): 1-44.</ref> El material tipo són restants adquirits en l'any 1871 pel ''Muséum National d' Histoire Naturelle'' de [[París]], els que varen ser colectados per François Seguin.

Gervais, en les seues publicacions, és escuet sobre la localitat tipo, solament senyala: «''Confédération Argentine''» i pràcticament res parla de la seua estratigrafia. No obstant, els registres de dit museu, basats en dos catàlecs manuscrits del propi colector, indiquen com a localitat tipo el [[riu Salat (Buenos Aires)|riu Salat]] de la [[província de Buenos Aires]], en situació estratigráfica corresponent a el "Pampeano".

Va ser assignat a [[Dasypodidae]] pel [[paleontologia|paleontòlec]] [[Estats Units|nortamericà]] [[Robert L. Carroll]] en 1988.<ref>Carroll, R. L. (1988). Vertebrate Paleontology and Evolution. W.H. Freeman and Company.</ref>

''Eutatus punctatus'' va ser descrita originalment pel paleontòlec argentí [[Florentino Ameghino]]. Durant molt temps va ser sinonimizada en ''Eutatus seguini'', fins que en l'any 2004, la revisió del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Eutatus]]'' realisada pels paleontòlecs C. M. Krmpotic, A. A. Carlini, i G. J. Scillato-Yané,<ref>Krmpotic, C., Carlini, A. A., & Scillato-Yané, G. J. (2004). Eutatus punctatus Ameghino (Xenarthra Dasypodidae), una espècie vàlida. Reunió Anual de Comunicacions de l'Associació Paleontológica Argentina (Diamant). Ameghiniana Suplement Resums, 41, 14R.</ref><ref>Krmpotic, C. M., Carlini, A. A., Scillato-Yané, G. J. (2009). The species of Eutatus (Mammalia, Xenarthra): Assessment morphology and climate: Quaternary International, 210(1-2), 66-75.</ref><ref>Krmpotic, C. M. (2009). Els Eutatini (Xenarthra, Dasypodidae) del Neógeno Tardà del Con Sur d'Amèrica del Sur (Argentina I Uruguay). Filogenia, diversitat i història biogeográfica. L'Argent, Argentina, Universitat Nacional de l'Argent, tesis doctoral, 427 pp.</ref> va tirar que seria una bona espècie, per #lo que va ser revalidada. La situació va tornar a canviar en analisar la correcta cronoestratigrafía ''Eutatus'' puix es va detectar una atra espècie del gènero per al Ensenadense, per #lo que ''I. seguini'' va deixar de ser l'espècie característica de dita edat, tornant a la sinonímia d'esta última l'espècie ''Eutatus punctatus''.<ref>Krmpotic, Cecilia & Gustavo Scillato-Yané (2007). Rectificació de la procedència estratigráfica de Eutatus seguini Gervais, 1867 (Xenarthra, Dasypodidae). Ameghiniana v.44 n.3 Buenos Aires jul./sep. 2007 ISSN 1851-8044.</ref>

=== Etimologia ===
La [[etimologia]] de la denominació científica específica (''seguini'') és un homenage al colector de l'eixemplar tipo que servira per a descriure-ho: François Seguin.

== Extinció ==
En relació en la seua extinció, els [[amerindio]]s primitius, denominats «paleoindios», segurament varen jugar un paper destacat. Els seus restants varen ser exhumats de llocs arqueològics dels primers poblaments humans de la [[regió pampeana]], per eixemple en la «Cova Tixi», en la serra de la Vigilància, vora oriental del conjunt serrà del [[sistema de Tandilia]], acompanyats per atres espècies faunísticas que compartien el seu hàbitat i que també eren consumides: ''[[Ozotoceros bezoarticus]]'', ''[[Llepe guanicoe]]'', ''[[Myocastor coypus]]'', ''[[Lagostomus maximus]]'', ''[[Dasypus hybridus]]'', ''[[Chaetophractus villosus]]'', ''[[Zaedyus pichiy]]'', i ''[[Rhea americana]]''.

== Referències ==
{{listaref}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Eutatus seguini - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer