Eusebio Sempere - Historial de revisions

Xavier en 15:59 10 abr 2024

2024-04-10T15:59:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:59 10 abr 2024
Llínea 32:		Llínea 32:
	En [[1963]] i [[1966]] viajà becat als [[Estats Units]], prenent allí contacte en noves tendències artístiques (el pop, el minimalisme, el moviment [[Fluxus]]), i en abdós estàncies va expondre en la Schaefer Gallery, ademés d'en diverses colectives, una d'elles en el [[MoMA]] de [[Nova York]]. En la década de [[1960]] va expondre ademés en [[Itàlia]], [[Alemània]] o [[Japó]], i es va especialisar en la tècnica de la serigrafia que desenrollaria en la década següent. En la seua última etapa vital es va interessar per l'escultura i la seua relació en lo cinètic, lo òptic i la llum. Segons les seues pròpies manifestacions, concebia les seues escultures com a «pintures en tres dimensions o anti-escultures», peces de ferro o acer de depurada tècnica i síntesis geomètrica, mòvils o giratòries, penjants o sobre peanyes o plataformes.		En [[1963]] i [[1966]] viajà becat als [[Estats Units]], prenent allí contacte en noves tendències artístiques (el pop, el minimalisme, el moviment [[Fluxus]]), i en abdós estàncies va expondre en la Schaefer Gallery, ademés d'en diverses colectives, una d'elles en el [[MoMA]] de [[Nova York]]. En la década de [[1960]] va expondre ademés en [[Itàlia]], [[Alemània]] o [[Japó]], i es va especialisar en la tècnica de la serigrafia que desenrollaria en la década següent. En la seua última etapa vital es va interessar per l'escultura i la seua relació en lo cinètic, lo òptic i la llum. Segons les seues pròpies manifestacions, concebia les seues escultures com a «pintures en tres dimensions o anti-escultures», peces de ferro o acer de depurada tècnica i síntesis geomètrica, mòvils o giratòries, penjants o sobre peanyes o plataformes.

	(~~Secció per completar~~)		En l'any [[1977]], Sempere feu una important donació al llavors recent creat Museu de l'Assegurada de la ciutat d'Alacant, en l'actualitat [[Museu d'Art Contemporàneu d'Alacant]] (MACA). En [[1983]] se li va concedir el [[Premis Príncip d'Astúries\|Premi Príncip d'Astúries de les Arts]], i dos anys despuix va fallir despuix de quatre anys d'una malaltia degenerativa; fon soterrat en el [[monasteri de la Santa Faç d'Alacant]], en l'entrada al camaril en el que es venera la [[Santa Faç d'Alacant]].

	~~== Exposicions ==~~		La seua obra es conserva en institucions i museus com el [[Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia]], el [[Museu d'Art Modern de Barcelona]], el Museu d'Art Abstracte de Conca, el Fogg Museum de la Harvard University, el [[Museu d'Art Modern de Nova York]], el Museum of Modern Art d'[[Atlanta]]; el Museu d'Hamburc, la Fundació Juan March de Madrit, el Museu de l'Universitat d'Alacant, el Museu d'Art Contemporàneu d'Alacant (MACA), i el Museu de la Solidaritat Salvador Allende en [[Chile]].

	(~~Secció per completar~~)		== Principals exposicions ==

			L'estància en la ciutat de París li va donar l'oportunitat a l'artiste de mamprendre, a partir de [[1953]], una coherent i pausada llabor d'investigació plàstica, la qual va concloure en una obra personal. Este proyecte es va presentar en abril de [[1955]] en l'exposició ''Le mouvement'', en la Galerie Denise René. La seua investigació continuaria a través dels seus dibuixos a gouache sobre paper Canson, i a través dels seus relleus lluminosos. Estos relleus serien també presentats en l'edició de l'estiu de [[1955]] del Salon des réalités nouvelles.

			En [[1949]] en la Galeria Mateu Art de Valéncia, i en [[1961]] en l'Ateneu de Madrit. En [[1965]] expon en Madrit en Juana Mordó; en [[1973]] participa en la I Exposició Internacional d'Escultura en el Carrer de [[Santa Creu de Tenerife]] i en [[1975]] en la Galeria Rayuela de Madrit. En [[1980]], exposició antològica organisada pel Ministeri de Cultura espanyol. En [[1985]] s'expon la seua Obra Gràfica 1946-1982 en la sèu bilbaïna del Banc de Bilbao. En [[1998]], exposició antològica pòstuma en el [[Institut Valencià d'Art Modern de Valéncia]] (IVAM).

	== Premis i guardons ==		== Premis i guardons ==

	(~~Secció per completar~~)		* 1964, Beca Ford de l'Institut Internacional de [[Nova York]].
			* 1980, Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, Ministeri de Cultura (Espanya).
			* 1983, Premi Príncip d'Astúries de les Arts.
			* 1983, Premi Alfons Roig, [[Diputació de Valéncia]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 18:45 1 abr 2024

2024-04-01T18:45:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:45 1 abr 2024
Llínea 25:		Llínea 25:

	Eusebio Sempere fon membre de ''Los Siete 1948-1954'' junt als següents artistes: [[Ángeles Ballester Garcés]], [[Vicente Castellanos Giner]], [[Vicente Fillol Roig]], [[Juan Genovés Candel\|Juan Genovés]], [[Vicente Gómez García]], [[Ricardo Hueso de Brugada]], [[Juan Bautista Llorens Riera]], [[Joaquín Michavila Asensi\|Joaquín Michavila]] i [[José Masiá Sellés]].		Eusebio Sempere fon membre de ''Los Siete 1948-1954'' junt als següents artistes: [[Ángeles Ballester Garcés]], [[Vicente Castellanos Giner]], [[Vicente Fillol Roig]], [[Juan Genovés Candel\|Juan Genovés]], [[Vicente Gómez García]], [[Ricardo Hueso de Brugada]], [[Juan Bautista Llorens Riera]], [[Joaquín Michavila Asensi\|Joaquín Michavila]] i [[José Masiá Sellés]].

			En l'any [[1955]] va presentar la seua série de ''Relleus Lluminosos'' (unes caixes de llum en varis plans en l'interior, paralels i en formes geomètriques retallades) en el XI Saló des Réalités Nouvelles, a on la seua decisió d'entregar en mà copies del ''Manifest de la Llum'' fon mal acollida pels atres artistes concentrats. En [[1959]] va participar en la Bienal de [[São Paulo]] i en [[1960]] en la Bienal de [[Venècia]].

			En [[1958]] va conéixer a Abel Martín en qui desenrollaria la tècnica de la serigrafia que havia estat deprenent des de [[1955]], i en giner de [[1960]] Eusebio i Abel varen retornar a [[Espanya]], a on Sempere participa en diverses colectives i treballa en el [[Grup Parpalló]]. En [[1961]] convoca una exposició en l'Ateneu de Madrit, que marcaria en inici de la seua etapa d'èxits. Comença a utilisar contrachapats com a soport, treballant en gouache, regla i tirallínees. La seua gama cromàtica es tiny de més ocres i terres, es fa «més espanyola».

			En [[1963]] i [[1966]] viajà becat als [[Estats Units]], prenent allí contacte en noves tendències artístiques (el pop, el minimalisme, el moviment [[Fluxus]]), i en abdós estàncies va expondre en la Schaefer Gallery, ademés d'en diverses colectives, una d'elles en el [[MoMA]] de [[Nova York]]. En la década de [[1960]] va expondre ademés en [[Itàlia]], [[Alemània]] o [[Japó]], i es va especialisar en la tècnica de la serigrafia que desenrollaria en la década següent. En la seua última etapa vital es va interessar per l'escultura i la seua relació en lo cinètic, lo òptic i la llum. Segons les seues pròpies manifestacions, concebia les seues escultures com a «pintures en tres dimensions o anti-escultures», peces de ferro o acer de depurada tècnica i síntesis geomètrica, mòvils o giratòries, penjants o sobre peanyes o plataformes.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier en 13:12 27 març 2024

2024-03-27T13:12:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:12 27 març 2024
Llínea 23:		Llínea 23:

	En l'any [[1953]] Sempere es va separar definitivament de la figuració, cap a un estil més representacional i expressioniste, en bodegons, retrats i figures humanes. La seua busca de formes abstractes cada volta més geomètriques. En eixe periodo se situa l'inici de la seua immersió en la pintura abstracta i la geometria, seguint a Klee, Kandinsky i Mondrian, primer en gouaches, cartulines i aquareles, en una busca de lo que l'artiste va definir com a «vocabulari de significants propis».		En l'any [[1953]] Sempere es va separar definitivament de la figuració, cap a un estil més representacional i expressioniste, en bodegons, retrats i figures humanes. La seua busca de formes abstractes cada volta més geomètriques. En eixe periodo se situa l'inici de la seua immersió en la pintura abstracta i la geometria, seguint a Klee, Kandinsky i Mondrian, primer en gouaches, cartulines i aquareles, en una busca de lo que l'artiste va definir com a «vocabulari de significants propis».

			Eusebio Sempere fon membre de ''Los Siete 1948-1954'' junt als següents artistes: [[Ángeles Ballester Garcés]], [[Vicente Castellanos Giner]], [[Vicente Fillol Roig]], [[Juan Genovés Candel\|Juan Genovés]], [[Vicente Gómez García]], [[Ricardo Hueso de Brugada]], [[Juan Bautista Llorens Riera]], [[Joaquín Michavila Asensi\|Joaquín Michavila]] i [[José Masiá Sellés]].

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Jose2: /* Biografia */

2024-03-26T18:28:51Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 26 març 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Eusebio Sempere naixqué en la població valenciana d'Onil, en la comarca de [[L'Alcoyà]], el 3 d'abril de l'any 1923. Fill d'una família obrera, son pare i un cosí d'este regentaven un taller artesanal d'elaboració de [[Nina\|nines de cartó]]. El seu interés per les arts plàstiques com a «definició del món i les coses», es varen desenrollar sent molt jove, a pesar d'un defecte en la visió de l'ull dret, que potser va influir en la seua personal concepció de la profunditat espacial i els volums.		Eusebio Sempere naixqué en la població valenciana d'Onil, en la comarca de [[L'Alcoyà]], el 3 d'abril de l'any 1923. Fill d'una família obrera, son pare i un cosí d'este regentaven un taller artesanal d'elaboració de [[Nina\|nines de cartó]]. El seu interés per les arts plàstiques com a «definició del món i les coses», es varen desenrollar sent molt jove, a pesar d'un defecte en la visió de l'[[ull]] dret, que potser va influir en la seua personal concepció de la profunditat espacial i els volums.

	En l'any [[1935]] es va traslladar a Alcoy per a cursar estudis de bachillerat, que conclouria cinc anys despuix en [[Valéncia]], en el context històric de la [[Guerra Civil Espanyola]]. En la capital del [[Túria]] ingressà en els cursos nocturns de l'Escola d'Arts i Oficis, i en [[1941]] es va matricular en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on en [[1948]] va obtindre el títul de professor de dibuix. Va interrompre els seus estudis durant un [[servici militar]] en les Milícies Universitàries. Entre les personalitats més influents es menciona a [[Alfons Roig Izquierdo]], professor de religió i bon coneixedor de l'art modern i de les vanguardes.		En l'any [[1935]] es va traslladar a [[Alcoy]] per a cursar estudis de bachillerat, que conclouria cinc anys despuix en [[Valéncia]], en el context històric de la [[Guerra Civil Espanyola]]. En la capital del [[Túria]] ingressà en els cursos nocturns de l'Escola d'Arts i Oficis, i en [[1941]] es va matricular en l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles\|Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia]], a on en [[1948]] va obtindre el títul de professor de dibuix. Va interrompre els seus estudis durant un [[servici militar]] en les Milícies Universitàries. Entre les personalitats més influents es menciona a [[Alfons Roig Izquierdo]], professor de religió i bon coneixedor de l'art modern i de les vanguardes.

	En novembre de [[1948]] Eusebio va rebre una beca del Sindicat Espanyol Universitari (SEU) de tres mil pessetes per a anar a [[París]], a on prendria contacte en els moviments de vanguarda, allojat en la Casa d'Espanya de la ciutat universitària en París, en companyia d'atres artistes com [[Eduardo Chillida]] i [[Pablo Palazuelo]]. En aquella época rep influències de [[Paul Klee]], [[Wassily Kandinsky]], [[Henri Matisse]], [[Piet Mondrian]] o [[Georges Braque]] (a qui sol visitar en el seu taller).		En [[novembre]] de [[1948]] Eusebio va rebre una beca del Sindicat Espanyol Universitari (SEU) de tres mil pessetes per a anar a [[París]], a on prendria contacte en els moviments de vanguarda, allojat en la Casa d'Espanya de la ciutat universitària en París, en companyia d'atres artistes com [[Eduardo Chillida]] i [[Pablo Palazuelo]]. En aquella época rep influències de [[Paul Klee]], [[Wassily Kandinsky]], [[Henri Matisse]], [[Piet Mondrian]] o [[Georges Braque]] (a qui sol visitar en el seu taller).

	L'estiu de [[1949]] va tornar a [[Valéncia]] i expongué en la Galeria Mateu diversos [[gouaches]] a mig camí de l'abstracció realisats en París, en un estil que l'artiste va relacionar en l'obra de Matisse. Rebujat per la crítica, l'artiste va destruir aquell capítul de la seua obra i va retornar a París, a on en [[1950]] coneix a Auguste Herbin, que li convida a participar en el V Saló d'Autumne (en una edició en la que també estan [[Josef Albers]] o [[Sonia Delaunay]]). Eixe mateix any coneix a [[Loló Soldevilla]], agregada cultural de l'embaixada de Cuba en París; despuix d'una difícil relació i inclús un proyecte frustrat de matrimoni seguiria una crisis existencial i artística que li va dur a destruir part de la seua obra parisenca.		L'[[estiu]] de [[1949]] va tornar a [[Valéncia]] i expongué en la Galeria Mateu diversos [[gouaches]] a mig camí de l'abstracció realisats en París, en un estil que l'artiste va relacionar en l'obra de Matisse. Rebujat per la crítica, l'artiste va destruir aquell capítul de la seua obra i va retornar a París, a on en [[1950]] coneix a Auguste Herbin, que li convida a participar en el V Saló d'Autumne (en una edició en la que també estan [[Josef Albers]] o [[Sonia Delaunay]]). Eixe mateix any coneix a [[Loló Soldevilla]], agregada cultural de l'embaixada de Cuba en París; despuix d'una difícil relació i inclús un proyecte frustrat de matrimoni seguiria una crisis existencial i artística que li va dur a destruir part de la seua obra parisenca.

	En [[1953]] Sempere es va separar definitivament de la figuració, cap a un estil més representacional i expressioniste, en bodegons, retrats i figures humanes. La seua busca de formes abstractes cada volta més geomètriques. En eixe periodo se situa l'inici de la seua immersió en la pintura abstracta i la geometria, seguint a Klee, Kandinsky i Mondrian, primer en gouaches, cartulines i aquareles, en una busca de lo que l'artiste va definir com a «vocabulari de significants propis».		En l'any [[1953]] Sempere es va separar definitivament de la figuració, cap a un estil més representacional i expressioniste, en bodegons, retrats i figures humanes. La seua busca de formes abstractes cada volta més geomètriques. En eixe periodo se situa l'inici de la seua immersió en la pintura abstracta i la geometria, seguint a Klee, Kandinsky i Mondrian, primer en gouaches, cartulines i aquareles, en una busca de lo que l'artiste va definir com a «vocabulari de significants propis».

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier: /* Biografia */

2024-03-26T17:50:38Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:50 26 març 2024
Llínea 16:		Llínea 16:
	Eusebio Sempere naixqué en la població valenciana d'Onil, en la comarca de [[L'Alcoyà]], el 3 d'abril de l'any 1923. Fill d'una família obrera, son pare i un cosí d'este regentaven un taller artesanal d'elaboració de [[Nina\|nines de cartó]]. El seu interés per les arts plàstiques com a «definició del món i les coses», es varen desenrollar sent molt jove, a pesar d'un defecte en la visió de l'ull dret, que potser va influir en la seua personal concepció de la profunditat espacial i els volums.		Eusebio Sempere naixqué en la població valenciana d'Onil, en la comarca de [[L'Alcoyà]], el 3 d'abril de l'any 1923. Fill d'una família obrera, son pare i un cosí d'este regentaven un taller artesanal d'elaboració de [[Nina\|nines de cartó]]. El seu interés per les arts plàstiques com a «definició del món i les coses», es varen desenrollar sent molt jove, a pesar d'un defecte en la visió de l'ull dret, que potser va influir en la seua personal concepció de la profunditat espacial i els volums.

	En l'any [[1935]] es va traslladar a Alcoy per a cursar estudis de bachillerat, que conclouria cinc anys despuix en [[Valéncia]], en el context històric de la [[Guerra Civil Espanyola]]. En la capital del [[Túria]] ingressà en els cursos nocturns de l'Escola d'Arts i Oficis, i en [[1941]] es va matricular en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on en [[1948]] va obtindre el títul de professor de dibuix. Va interrompre els seus estudis durant un [[servici militar]] en les Milícies Universitàries. Entre les personalitats més ~~influent~~ es menciona a [[Alfons Roig Izquierdo]], professor de religió i bon coneixedor de l'art modern i de les vanguardes.		En l'any [[1935]] es va traslladar a Alcoy per a cursar estudis de bachillerat, que conclouria cinc anys despuix en [[Valéncia]], en el context històric de la [[Guerra Civil Espanyola]]. En la capital del [[Túria]] ingressà en els cursos nocturns de l'Escola d'Arts i Oficis, i en [[1941]] es va matricular en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on en [[1948]] va obtindre el títul de professor de dibuix. Va interrompre els seus estudis durant un [[servici militar]] en les Milícies Universitàries. Entre les personalitats més influents es menciona a [[Alfons Roig Izquierdo]], professor de religió i bon coneixedor de l'art modern i de les vanguardes.

	En novembre de [[1948]] Eusebio va rebre una beca del Sindicat Espanyol Universitari (SEU) de tres mil pessetes per a anar a [[París]], a on prendria contacte en els moviments de vanguarda, allojat en la Casa d'Espanya de la ciutat universitària en París, en companyia d'atres artistes com [[Eduardo Chillida]] i [[Pablo Palazuelo]]. En aquella época rep influències de [[Paul Klee]], [[Wassily Kandinsky]], [[Henri Matisse]], [[Piet Mondrian]] o [[Georges Braque]] (a qui sol visitar en el seu taller).		En novembre de [[1948]] Eusebio va rebre una beca del Sindicat Espanyol Universitari (SEU) de tres mil pessetes per a anar a [[París]], a on prendria contacte en els moviments de vanguarda, allojat en la Casa d'Espanya de la ciutat universitària en París, en companyia d'atres artistes com [[Eduardo Chillida]] i [[Pablo Palazuelo]]. En aquella época rep influències de [[Paul Klee]], [[Wassily Kandinsky]], [[Henri Matisse]], [[Piet Mondrian]] o [[Georges Braque]] (a qui sol visitar en el seu taller).

Xavier en 17:49 26 març 2024

2024-03-26T17:49:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 26 març 2024
Llínea 17:		Llínea 17:

	En l'any [[1935]] es va traslladar a Alcoy per a cursar estudis de bachillerat, que conclouria cinc anys despuix en [[Valéncia]], en el context històric de la [[Guerra Civil Espanyola]]. En la capital del [[Túria]] ingressà en els cursos nocturns de l'Escola d'Arts i Oficis, i en [[1941]] es va matricular en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on en [[1948]] va obtindre el títul de professor de dibuix. Va interrompre els seus estudis durant un [[servici militar]] en les Milícies Universitàries. Entre les personalitats més influent es menciona a [[Alfons Roig Izquierdo]], professor de religió i bon coneixedor de l'art modern i de les vanguardes.		En l'any [[1935]] es va traslladar a Alcoy per a cursar estudis de bachillerat, que conclouria cinc anys despuix en [[Valéncia]], en el context històric de la [[Guerra Civil Espanyola]]. En la capital del [[Túria]] ingressà en els cursos nocturns de l'Escola d'Arts i Oficis, i en [[1941]] es va matricular en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on en [[1948]] va obtindre el títul de professor de dibuix. Va interrompre els seus estudis durant un [[servici militar]] en les Milícies Universitàries. Entre les personalitats més influent es menciona a [[Alfons Roig Izquierdo]], professor de religió i bon coneixedor de l'art modern i de les vanguardes.

			En novembre de [[1948]] Eusebio va rebre una beca del Sindicat Espanyol Universitari (SEU) de tres mil pessetes per a anar a [[París]], a on prendria contacte en els moviments de vanguarda, allojat en la Casa d'Espanya de la ciutat universitària en París, en companyia d'atres artistes com [[Eduardo Chillida]] i [[Pablo Palazuelo]]. En aquella época rep influències de [[Paul Klee]], [[Wassily Kandinsky]], [[Henri Matisse]], [[Piet Mondrian]] o [[Georges Braque]] (a qui sol visitar en el seu taller).

			L'estiu de [[1949]] va tornar a [[Valéncia]] i expongué en la Galeria Mateu diversos [[gouaches]] a mig camí de l'abstracció realisats en París, en un estil que l'artiste va relacionar en l'obra de Matisse. Rebujat per la crítica, l'artiste va destruir aquell capítul de la seua obra i va retornar a París, a on en [[1950]] coneix a Auguste Herbin, que li convida a participar en el V Saló d'Autumne (en una edició en la que també estan [[Josef Albers]] o [[Sonia Delaunay]]). Eixe mateix any coneix a [[Loló Soldevilla]], agregada cultural de l'embaixada de Cuba en París; despuix d'una difícil relació i inclús un proyecte frustrat de matrimoni seguiria una crisis existencial i artística que li va dur a destruir part de la seua obra parisenca.

			En [[1953]] Sempere es va separar definitivament de la figuració, cap a un estil més representacional i expressioniste, en bodegons, retrats i figures humanes. La seua busca de formes abstractes cada volta més geomètriques. En eixe periodo se situa l'inici de la seua immersió en la pintura abstracta i la geometria, seguint a Klee, Kandinsky i Mondrian, primer en gouaches, cartulines i aquareles, en una busca de lo que l'artiste va definir com a «vocabulari de significants propis».

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier en 13:25 26 març 2024

2024-03-26T13:25:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:25 26 març 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Eusebio Sempere Juan
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Escultor i pintor.
			\| data_naix = [[3 d'abril]] de [[1923]]
			\| lloc_naix = [[Onil]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[10 d'abril]] de [[1985]]
			\| lloc_mort = [[Onil]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			}}
	'''Eusebio Sempere Juan''' ([[Onil]], [[3 d'abril]] de [[1923]] - † [[10 d'abril]] de [[1985]]) fon un escultor, pintor i artiste gràfic espanyol representatiu de la corrent creativa [[art cinètic]].		'''Eusebio Sempere Juan''' ([[Onil]], [[3 d'abril]] de [[1923]] - † [[10 d'abril]] de [[1985]]) fon un escultor, pintor i artiste gràfic espanyol representatiu de la corrent creativa [[art cinètic]].

Xavier en 13:22 26 març 2024

2024-03-26T13:22:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:22 26 març 2024
Llínea 20:		Llínea 20:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Eusebio_Sempere Eusebio Sempere en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Eusebio_Sempere Eusebio Sempere en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Pintors]]
			[[Categoria:Pintors valencians]]
			[[Categoria:Pintors espanyols]]
			[[Categoria:Escultors]]
			[[Categoria:Escultors valencians]]
			[[Categoria:Escultors espanyols]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Jose2 en 13:21 26 març 2024

2024-03-26T13:21:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:21 26 març 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Eusebio Sempere Juan''' ([[Onil]], [[3 d'abril]] de [[1923]] - [[10 d'abril]] de [[1985]]) fon un escultor, pintor i artiste gràfic espanyol representatiu de la corrent creativa [[art cinètic]].		'''Eusebio Sempere Juan''' ([[Onil]], [[3 d'abril]] de [[1923]] - † [[10 d'abril]] de [[1985]]) fon un escultor, pintor i artiste gràfic espanyol representatiu de la corrent creativa [[art cinètic]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Biografia */

2024-03-26T13:19:11Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 13:19 26 març 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Eusebio Sempere naixqué en la població valenciana d'Onil, en la comarca de l'[[~~Hoya d~~'~~Alcoy~~]], el 3 d'abril de l'any 1923. Fill d'una família obrera, son pare i un cosí d'este regentaven un taller artesanal d'elaboració de [[Nina\|nines de cartó]]. El seu interés per les arts plàstiques com a «definició del món i les coses», es varen desenrollar sent molt jove, a pesar d'un defecte en la visió de l'ull dret, que potser va influir en la seua personal concepció de la profunditat espacial i els volums.		Eusebio Sempere naixqué en la població valenciana d'Onil, en la comarca de [[L'Alcoyà]], el 3 d'abril de l'any 1923. Fill d'una família obrera, son pare i un cosí d'este regentaven un taller artesanal d'elaboració de [[Nina\|nines de cartó]]. El seu interés per les arts plàstiques com a «definició del món i les coses», es varen desenrollar sent molt jove, a pesar d'un defecte en la visió de l'ull dret, que potser va influir en la seua personal concepció de la profunditat espacial i els volums.

	En l'any [[1935]] es va traslladar a Alcoy per a cursar estudis de bachillerat, que conclouria cinc anys despuix en [[Valéncia]], en el context històric de la [[Guerra Civil Espanyola]]. En la capital del [[Túria]] ingressà en els cursos nocturns de l'Escola d'Arts i Oficis, i en [[1941]] es va matricular en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on en [[1948]] va obtindre el títul de professor de dibuix. Va interrompre els seus estudis durant un [[servici militar]] en les Milícies Universitàries. Entre les personalitats més influent es menciona a [[Alfons Roig Izquierdo]], professor de religió i bon coneixedor de l'art modern i de les vanguardes.		En l'any [[1935]] es va traslladar a Alcoy per a cursar estudis de bachillerat, que conclouria cinc anys despuix en [[Valéncia]], en el context històric de la [[Guerra Civil Espanyola]]. En la capital del [[Túria]] ingressà en els cursos nocturns de l'Escola d'Arts i Oficis, i en [[1941]] es va matricular en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on en [[1948]] va obtindre el títul de professor de dibuix. Va interrompre els seus estudis durant un [[servici militar]] en les Milícies Universitàries. Entre les personalitats més influent es menciona a [[Alfons Roig Izquierdo]], professor de religió i bon coneixedor de l'art modern i de les vanguardes.