Eurocomunisme - Historial de revisions

Jose2 en 11:09 9 jul 2021

2021-07-09T11:09:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 9 jul 2021
Llínea 3:		Llínea 3:
	El [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya ([[PSUC]]) varen ser llegalisats despuix de la [[dictadura]] de [[Franco]] en una llínea essencialment eurocomunista, cosa que els va costar les respectives escissions del [[Partit Comunista dels Pobles d'Espanya\|PCPE]] i el [[Partit Comunista de Catalunya\|PCC]]. Els partits comunistes de [[Portugal]], [[Àustria]] o [[Grècia]] també mostraven diferents tendències eurocomunistes, pero foren sempre minoritàries.		El [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya ([[PSUC]]) varen ser llegalisats despuix de la [[dictadura]] de [[Franco]] en una llínea essencialment eurocomunista, cosa que els va costar les respectives escissions del [[Partit Comunista dels Pobles d'Espanya\|PCPE]] i el [[Partit Comunista de Catalunya\|PCC]]. Els partits comunistes de [[Portugal]], [[Àustria]] o [[Grècia]] també mostraven diferents tendències eurocomunistes, pero foren sempre minoritàries.

	L'eurocomunisme es va oficialisar en [[març]] de [[1977]], quan els secretari generals [[Enrico Berlinguer]] del PCI, [[Santiago Carrillo]] del PCE i [[Georges Marchais]] del PCF es varen reunir en [[Madrit]] i varen presentar les llínies fonamentals de la "nova forma". Pero el PCI en particular ya havia desenrollat una llínea independent de Moscou des de fea anys, que va quedar clarament expressada en [[1968]], quan el PCI i el PCE varen ser els dos únics partits comunistes del [[Terra\|món]] en condenar la [[Primavera de Praga\|invasió soviètica de Praga]]. En [[1975]] el PCI i el PCE varen fer una declaració sobre la "construcció del socialisme" que havia de ser en "pau i llibertat". En [[1976]] en Moscou, [[Enrico Berlinguer]], davant de 5000 delegats comunistes, va parlar d'un "sistema pluralista" (traduït per l'intérpret com "multiforma") i va descriure les intencions del PCI de construir "un socialisme que creuem necessari i a soles possible en Itàlia".		L'eurocomunisme es va oficialisar en [[març]] de [[1977]], quan els secretari generals [[Enrico Berlinguer]] del PCI, [[Santiago Carrillo]] del PCE i [[Georges Marchais]] del PCF es varen reunir en [[Madrit]] i varen presentar les llínies fonamentals de la "nova forma". Pero el PCI en particular ya havia desenrollat una llínea independent de Moscou des de fea anys, que va quedar clarament expressada en l'any [[1968]], quan el PCI i el PCE varen ser els dos únics partits comunistes del [[Terra\|món]] en condenar la [[Primavera de Praga\|invasió soviètica de Praga]]. En [[1975]] el PCI i el PCE varen fer una declaració sobre la "construcció del socialisme" que havia de ser en "pau i llibertat". En l'any [[1976]] en Moscou, [[Enrico Berlinguer]], davant de 5000 delegats comunistes, va parlar d'un "sistema pluralista" (traduït per l'intérpret com "multiforma") i va descriure les intencions del PCI de construir "un socialisme que creuem necessari i a soles possible en Itàlia".

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:30:42Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:30 20 feb 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	El [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya ([[PSUC]]) varen ser llegalisats despuix de la [[dictadura]] de [[Franco]] en una llínea essencialment eurocomunista, cosa que els va costar les respectives escissions del [[Partit Comunista dels Pobles d'Espanya\|PCPE]] i el [[Partit Comunista de Catalunya\|PCC]]. Els partits comunistes de [[Portugal]], [[Àustria]] o [[Grècia]] també mostraven diferents tendències eurocomunistes, pero foren sempre minoritàries.		El [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya ([[PSUC]]) varen ser llegalisats despuix de la [[dictadura]] de [[Franco]] en una llínea essencialment eurocomunista, cosa que els va costar les respectives escissions del [[Partit Comunista dels Pobles d'Espanya\|PCPE]] i el [[Partit Comunista de Catalunya\|PCC]]. Els partits comunistes de [[Portugal]], [[Àustria]] o [[Grècia]] també mostraven diferents tendències eurocomunistes, pero foren sempre minoritàries.

	L'eurocomunisme es va oficialisar en [[març]] de [[1977]], quan els secretari generals [[Enrico Berlinguer]] del PCI, [[Santiago Carrillo]] del PCE i [[Georges Marchais]] del PCF es varen reunir en [[Madrit]] i varen presentar les llínies fonamentals de la "nova forma". Pero el PCI en particular ya havia desenrollat una llínea independent de Moscou des de fea anys, que va quedar clarament expressada en [[1968]], quan el PCI i el PCE varen ser els dos únics partits comunistes del [[Terra\|món]] en condenar la [[Primavera de Praga\|invasió soviètica de Praga]]. En [[1975]] el PCI i el PCE varen fer una declaració sobre la "construcció del socialisme" que havia de ser en "pau i llibertat". En [[1976]] en Moscou, [[Enrico Berlinguer]], davant de 5000 delegats comunistes, va parlar d'un "sistema pluralista" (traduït per l'intérpret com "multiforma") i va descriure les intencions del PCI de construir "un socialisme que creuem necessari i ~~només~~ possible en Itàlia".		L'eurocomunisme es va oficialisar en [[març]] de [[1977]], quan els secretari generals [[Enrico Berlinguer]] del PCI, [[Santiago Carrillo]] del PCE i [[Georges Marchais]] del PCF es varen reunir en [[Madrit]] i varen presentar les llínies fonamentals de la "nova forma". Pero el PCI en particular ya havia desenrollat una llínea independent de Moscou des de fea anys, que va quedar clarament expressada en [[1968]], quan el PCI i el PCE varen ser els dos únics partits comunistes del [[Terra\|món]] en condenar la [[Primavera de Praga\|invasió soviètica de Praga]]. En [[1975]] el PCI i el PCE varen fer una declaració sobre la "construcció del socialisme" que havia de ser en "pau i llibertat". En [[1976]] en Moscou, [[Enrico Berlinguer]], davant de 5000 delegats comunistes, va parlar d'un "sistema pluralista" (traduït per l'intérpret com "multiforma") i va descriure les intencions del PCI de construir "un socialisme que creuem necessari i a soles possible en Itàlia".

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2: Text reemplaça - 'llínia' a 'llínea'

2018-02-17T11:28:21Z

Text reemplaça - 'llínia' a 'llínea'

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 17 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	L' '''Eurocomunisme''' fon l'intent en els [[anys 1970]] de diversos partits comunistes europeus d'eixamplar la seua influència incloent temes de [[classe mijana]], rebujant el soport incondicional de l'[[URSS]] i expressant clarament la fidelitat als processos [[pluripartidisme\|pluripartidistes]] en els països occidentals. Varen ser precisament part dels partits comunistes més fortament arrelats en les seues respectives societats -cas notable del [[Partit Comunista Italià]] (PCI) i del [[Partit Comunista Francès]] (PCF)- els més partidaris d'adoptar la ~~llínia~~ eurocomunista, mentres que partits més chicotets i marginals (com el [[Partit Comunista de la Gran Bretanya]]) varen quedar més dependents de patrocinat de [[Moscou]]. Tampoc va ser el cas ni del Partit Comunista Portugués ni del Partit Comunista Grec, partits forts, arrelats i en notable influència en els seus països.		L' '''Eurocomunisme''' fon l'intent en els [[anys 1970]] de diversos partits comunistes europeus d'eixamplar la seua influència incloent temes de [[classe mijana]], rebujant el soport incondicional de l'[[URSS]] i expressant clarament la fidelitat als processos [[pluripartidisme\|pluripartidistes]] en els països occidentals. Varen ser precisament part dels partits comunistes més fortament arrelats en les seues respectives societats -cas notable del [[Partit Comunista Italià]] (PCI) i del [[Partit Comunista Francès]] (PCF)- els més partidaris d'adoptar la llínea eurocomunista, mentres que partits més chicotets i marginals (com el [[Partit Comunista de la Gran Bretanya]]) varen quedar més dependents de patrocinat de [[Moscou]]. Tampoc va ser el cas ni del Partit Comunista Portugués ni del Partit Comunista Grec, partits forts, arrelats i en notable influència en els seus països.

	El [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya ([[PSUC]]) varen ser llegalisats despuix de la [[dictadura]] de [[Franco]] en una ~~llínia~~ essencialment eurocomunista, cosa que els va costar les respectives escissions del [[Partit Comunista dels Pobles d'Espanya\|PCPE]] i el [[Partit Comunista de Catalunya\|PCC]]. Els partits comunistes de [[Portugal]], [[Àustria]] o [[Grècia]] també mostraven diferents tendències eurocomunistes, pero foren sempre minoritàries.		El [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya ([[PSUC]]) varen ser llegalisats despuix de la [[dictadura]] de [[Franco]] en una llínea essencialment eurocomunista, cosa que els va costar les respectives escissions del [[Partit Comunista dels Pobles d'Espanya\|PCPE]] i el [[Partit Comunista de Catalunya\|PCC]]. Els partits comunistes de [[Portugal]], [[Àustria]] o [[Grècia]] també mostraven diferents tendències eurocomunistes, pero foren sempre minoritàries.

	L'eurocomunisme es va oficialisar en [[març]] de [[1977]], quan els secretari generals [[Enrico Berlinguer]] del PCI, [[Santiago Carrillo]] del PCE i [[Georges Marchais]] del PCF es varen reunir en [[Madrit]] i varen presentar les llínies fonamentals de la "nova forma". Pero el PCI en particular ya havia desenrollat una ~~llínia~~ independent de Moscou des de fea anys, que va quedar clarament expressada en [[1968]], quan el PCI i el PCE varen ser els dos únics partits comunistes del [[Terra\|món]] en condenar la [[Primavera de Praga\|invasió soviètica de Praga]]. En [[1975]] el PCI i el PCE varen fer una declaració sobre la "construcció del socialisme" que havia de ser en "pau i llibertat". En [[1976]] en Moscou, [[Enrico Berlinguer]], davant de 5000 delegats comunistes, va parlar d'un "sistema pluralista" (traduït per l'intérpret com "multiforma") i va descriure les intencions del PCI de construir "un socialisme que creuem necessari i només possible en Itàlia".		L'eurocomunisme es va oficialisar en [[març]] de [[1977]], quan els secretari generals [[Enrico Berlinguer]] del PCI, [[Santiago Carrillo]] del PCE i [[Georges Marchais]] del PCF es varen reunir en [[Madrit]] i varen presentar les llínies fonamentals de la "nova forma". Pero el PCI en particular ya havia desenrollat una llínea independent de Moscou des de fea anys, que va quedar clarament expressada en [[1968]], quan el PCI i el PCE varen ser els dos únics partits comunistes del [[Terra\|món]] en condenar la [[Primavera de Praga\|invasió soviètica de Praga]]. En [[1975]] el PCI i el PCE varen fer una declaració sobre la "construcció del socialisme" que havia de ser en "pau i llibertat". En [[1976]] en Moscou, [[Enrico Berlinguer]], davant de 5000 delegats comunistes, va parlar d'un "sistema pluralista" (traduït per l'intérpret com "multiforma") i va descriure les intencions del PCI de construir "un socialisme que creuem necessari i només possible en Itàlia".

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T17:57:16Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 17:57 30 abr 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	L' '''Eurocomunisme''' fon l'intent en els [[anys 1970]] de diversos partits comunistes europeus d'eixamplar la seua influència incloent temes de [[classe mijana]], rebujant el soport incondicional de l'[[URSS]] i expressant clarament la fidelitat als processos [[pluripartidisme\|pluripartidistes]] en els països occidentals. Varen ser precisament part dels partits comunistes més fortament arrelats en les seues respectives societats -cas notable del [[Partit Comunista Italià]] (PCI) i del [[Partit Comunista Francès]] (PCF)- els més partidaris d'adoptar la llínia eurocomunista, mentres que partits més chicotets i marginals (com el [[Partit Comunista de la Gran Bretanya]]) varen quedar més dependents de patrocinat de [[Moscou]]. Tampoc va ser el cas ni del Partit Comunista Portugués ni del Partit Comunista Grec, partits forts, arrelats i en notable influència en els seus països.		L' '''Eurocomunisme''' fon l'intent en els [[anys 1970]] de diversos partits comunistes europeus d'eixamplar la seua influència incloent temes de [[classe mijana]], rebujant el soport incondicional de l'[[URSS]] i expressant clarament la fidelitat als processos [[pluripartidisme\|pluripartidistes]] en els països occidentals. Varen ser precisament part dels partits comunistes més fortament arrelats en les seues respectives societats -cas notable del [[Partit Comunista Italià]] (PCI) i del [[Partit Comunista Francès]] (PCF)- els més partidaris d'adoptar la llínia eurocomunista, mentres que partits més chicotets i marginals (com el [[Partit Comunista de la Gran Bretanya]]) varen quedar més dependents de patrocinat de [[Moscou]]. Tampoc va ser el cas ni del Partit Comunista Portugués ni del Partit Comunista Grec, partits forts, arrelats i en notable influència en els seus països.

	El [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya ([[PSUC]]) varen ser llegalisats ~~després~~ de la [[dictadura]] de [[Franco]] en una llínia essencialment eurocomunista, cosa que els va costar les respectives escissions del [[Partit Comunista dels Pobles d'Espanya\|PCPE]] i el [[Partit Comunista de Catalunya\|PCC]]. Els partits comunistes de [[Portugal]], [[Àustria]] o [[Grècia]] també mostraven diferents tendències eurocomunistes, pero foren sempre minoritàries.		El [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya ([[PSUC]]) varen ser llegalisats despuix de la [[dictadura]] de [[Franco]] en una llínia essencialment eurocomunista, cosa que els va costar les respectives escissions del [[Partit Comunista dels Pobles d'Espanya\|PCPE]] i el [[Partit Comunista de Catalunya\|PCC]]. Els partits comunistes de [[Portugal]], [[Àustria]] o [[Grècia]] també mostraven diferents tendències eurocomunistes, pero foren sempre minoritàries.

	L'eurocomunisme es va oficialisar en [[març]] de [[1977]], quan els secretari generals [[Enrico Berlinguer]] del PCI, [[Santiago Carrillo]] del PCE i [[Georges Marchais]] del PCF es varen reunir en [[Madrit]] i varen presentar les llínies fonamentals de la "nova forma". Pero el PCI en particular ya havia desenrollat una llínia independent de Moscou des de fea anys, que va quedar clarament expressada en [[1968]], quan el PCI i el PCE varen ser els dos únics partits comunistes del [[Terra\|món]] en condenar la [[Primavera de Praga\|invasió soviètica de Praga]]. En [[1975]] el PCI i el PCE varen fer una declaració sobre la "construcció del socialisme" que havia de ser en "pau i llibertat". En [[1976]] en Moscou, [[Enrico Berlinguer]], davant de 5000 delegats comunistes, va parlar d'un "sistema pluralista" (traduït per l'intérpret com "multiforma") i va descriure les intencions del PCI de construir "un socialisme que creuem necessari i només possible en Itàlia".		L'eurocomunisme es va oficialisar en [[març]] de [[1977]], quan els secretari generals [[Enrico Berlinguer]] del PCI, [[Santiago Carrillo]] del PCE i [[Georges Marchais]] del PCF es varen reunir en [[Madrit]] i varen presentar les llínies fonamentals de la "nova forma". Pero el PCI en particular ya havia desenrollat una llínia independent de Moscou des de fea anys, que va quedar clarament expressada en [[1968]], quan el PCI i el PCE varen ser els dos únics partits comunistes del [[Terra\|món]] en condenar la [[Primavera de Praga\|invasió soviètica de Praga]]. En [[1975]] el PCI i el PCE varen fer una declaració sobre la "construcció del socialisme" que havia de ser en "pau i llibertat". En [[1976]] en Moscou, [[Enrico Berlinguer]], davant de 5000 delegats comunistes, va parlar d'un "sistema pluralista" (traduït per l'intérpret com "multiforma") i va descriure les intencions del PCI de construir "un socialisme que creuem necessari i només possible en Itàlia".

Jose2 en 12:19 13 nov 2013

2013-11-13T12:19:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:19 13 nov 2013
Llínea 9:		Llínea 9:
	* [[Fernando Claudín]] 1977. ''Eurocomunismo y socialismo''. Siglo XXI Editores, México D.F. ISBN 968-23-0234-X.		* [[Fernando Claudín]] 1977. ''Eurocomunismo y socialismo''. Siglo XXI Editores, México D.F. ISBN 968-23-0234-X.

			[[Categoria:Política]]
			[[Categoria:Ideologia]]
			[[Categoria:Comunisme]]
	[[Categoria:Corrents del comunisme]]		[[Categoria:Corrents del comunisme]]

Jose2 en 12:16 13 nov 2013

2013-11-13T12:16:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 13 nov 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	L' '''Eurocomunisme''' fon l'intent en els [[anys 1970]] de diversos partits comunistes europeus d'eixamplar la seua influència incloent temes de [[classe mijana]], rebujant el soport incondicional a l'[[URSS]] i expressant clarament la fidelitat als processos [[pluripartidisme\|pluripartidistes]] ~~als~~ països occidentals. ~~Van~~ ser precisament part dels partits comunistes més fortament arrelats en les seues respectives societats -cas notable del [[Partit Comunista Italià]] (PCI) i del [[Partit Comunista Francès]] (PCF)- els més partidaris d'adoptar la llínia eurocomunista, mentres que partits més chicotets i marginals (com el [[Partit Comunista de la Gran Bretanya]]) ~~van~~ quedar més dependents de patrocinat de [[Moscou]]. Tampoc va ser el cas ni del Partit Comunista Portugués ni del Partit Comunista Grec, partits forts, arrelats i en notable influència ~~als~~ seus països.		L' '''Eurocomunisme''' fon l'intent en els [[anys 1970]] de diversos partits comunistes europeus d'eixamplar la seua influència incloent temes de [[classe mijana]], rebujant el soport incondicional de l'[[URSS]] i expressant clarament la fidelitat als processos [[pluripartidisme\|pluripartidistes]] en els països occidentals. Varen ser precisament part dels partits comunistes més fortament arrelats en les seues respectives societats -cas notable del [[Partit Comunista Italià]] (PCI) i del [[Partit Comunista Francès]] (PCF)- els més partidaris d'adoptar la llínia eurocomunista, mentres que partits més chicotets i marginals (com el [[Partit Comunista de la Gran Bretanya]]) varen quedar més dependents de patrocinat de [[Moscou]]. Tampoc va ser el cas ni del Partit Comunista Portugués ni del Partit Comunista Grec, partits forts, arrelats i en notable influència en els seus països.

	El [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya ([[PSUC]]) ~~van~~ ser llegalisats després de la [[dictadura]] de [[Franco]] en una llínia essencialment eurocomunista, cosa que els va costar les respectives escissions del [[Partit Comunista dels Pobles d'Espanya\|PCPE]] i el [[Partit Comunista de Catalunya\|PCC]]. Els partits comunistes de [[Portugal]], [[Àustria]] o [[Grècia]] també mostraven diferents tendències eurocomunistes, pero foren sempre minoritàries.		El [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya ([[PSUC]]) varen ser llegalisats després de la [[dictadura]] de [[Franco]] en una llínia essencialment eurocomunista, cosa que els va costar les respectives escissions del [[Partit Comunista dels Pobles d'Espanya\|PCPE]] i el [[Partit Comunista de Catalunya\|PCC]]. Els partits comunistes de [[Portugal]], [[Àustria]] o [[Grècia]] també mostraven diferents tendències eurocomunistes, pero foren sempre minoritàries.

	L'eurocomunisme es va oficialisar el març de [[1977]], quan els secretari generals [[Enrico Berlinguer]] del PCI, [[Santiago Carrillo]] del PCE i [[Georges Marchais]] del PCF es ~~van~~ reunir en [[Madrit]] i ~~van~~ presentar les llínies fonamentals de la "nova forma". Pero el PCI en particular ~~yao~~ havia desenrollat una llínia independent de Moscou des de fea anys, que va quedar clarament expressada en 1968, quan el PCI i el PCE ~~van~~ ser els dos únics partits comunistes del món a condenar la [[Primavera de Praga\|invasió soviètica de Praga]]. En 1975 el PCI i el PCE ~~van~~ fer una declaració sobre la "construcció del socialisme" que havia de ser en "pau i llibertat". En [[1976]] a Moscou, [[Enrico Berlinguer]], davant de 5000 delegats comunistes, va parlar d'un "sistema pluralista" (traduït per l'intérpret com "multiforma") i va descriure les intencions del PCI de construir "un socialisme que creuem necessari i només possible a Itàlia".		L'eurocomunisme es va oficialisar en [[març]] de [[1977]], quan els secretari generals [[Enrico Berlinguer]] del PCI, [[Santiago Carrillo]] del PCE i [[Georges Marchais]] del PCF es varen reunir en [[Madrit]] i varen presentar les llínies fonamentals de la "nova forma". Pero el PCI en particular ya havia desenrollat una llínia independent de Moscou des de fea anys, que va quedar clarament expressada en [[1968]], quan el PCI i el PCE varen ser els dos únics partits comunistes del [[Terra\|món]] en condenar la [[Primavera de Praga\|invasió soviètica de Praga]]. En [[1975]] el PCI i el PCE varen fer una declaració sobre la "construcció del socialisme" que havia de ser en "pau i llibertat". En [[1976]] en Moscou, [[Enrico Berlinguer]], davant de 5000 delegats comunistes, va parlar d'un "sistema pluralista" (traduït per l'intérpret com "multiforma") i va descriure les intencions del PCI de construir "un socialisme que creuem necessari i només possible en Itàlia".

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «L' '''Eurocomunisme''' fon l'intent en els anys 1970 de diversos partits comunistes europeus d'eixamplar la seua influència incloent temes de [[classe mij...».

2013-11-13T09:55:23Z

Pàgina nova, en el contingut: «L' '''Eurocomunisme''' fon l'intent en els anys 1970 de diversos partits comunistes europeus d'eixamplar la seua influència incloent temes de [[classe mij...».

Pàgina nova

L' '''Eurocomunisme''' fon l'intent en els [[anys 1970]] de diversos partits comunistes europeus d'eixamplar la seua influència incloent temes de [[classe mijana]], rebujant el soport incondicional a l'[[URSS]] i expressant clarament la fidelitat als processos [[pluripartidisme|pluripartidistes]] als països occidentals. Van ser precisament part dels partits comunistes més fortament arrelats en les seues respectives societats -cas notable del [[Partit Comunista Italià]] (PCI) i del [[Partit Comunista Francès]] (PCF)- els més partidaris d'adoptar la llínia eurocomunista, mentres que partits més chicotets i marginals (com el [[Partit Comunista de la Gran Bretanya]]) van quedar més dependents de patrocinat de [[Moscou]]. Tampoc va ser el cas ni del Partit Comunista Portugués ni del Partit Comunista Grec, partits forts, arrelats i en notable influència als seus països.

El [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya ([[PSUC]]) van ser llegalisats després de la [[dictadura]] de [[Franco]] en una llínia essencialment eurocomunista, cosa que els va costar les respectives escissions del [[Partit Comunista dels Pobles d'Espanya|PCPE]] i el [[Partit Comunista de Catalunya|PCC]]. Els partits comunistes de [[Portugal]], [[Àustria]] o [[Grècia]] també mostraven diferents tendències eurocomunistes, pero foren sempre minoritàries.

L'eurocomunisme es va oficialisar el març de [[1977]], quan els secretari generals [[Enrico Berlinguer]] del PCI, [[Santiago Carrillo]] del PCE i [[Georges Marchais]] del PCF es van reunir en [[Madrit]] i van presentar les llínies fonamentals de la "nova forma". Pero el PCI en particular yao havia desenrollat una llínia independent de Moscou des de fea anys, que va quedar clarament expressada en 1968, quan el PCI i el PCE van ser els dos únics partits comunistes del món a condenar la [[Primavera de Praga|invasió soviètica de Praga]]. En 1975 el PCI i el PCE van fer una declaració sobre la "construcció del socialisme" que havia de ser en "pau i llibertat". En [[1976]] a Moscou, [[Enrico Berlinguer]], davant de 5000 delegats comunistes, va parlar d'un "sistema pluralista" (traduït per l'intérpret com "multiforma") i va descriure les intencions del PCI de construir "un socialisme que creuem necessari i només possible a Itàlia".

== Bibliografia ==
* [[Santiago Carrillo]] 1977. ''Eurocomunismo y Estado''. Editorial Crìtica. Madrit.
* [[Fernando Claudín]] 1977. ''Eurocomunismo y socialismo''. Siglo XXI Editores, México D.F. ISBN 968-23-0234-X.

[[Categoria:Corrents del comunisme]]

← Revisió anterior		Revisió de 17:57 30 abr 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	L' '''Eurocomunisme''' fon l'intent en els [[anys 1970]] de diversos partits comunistes europeus d'eixamplar la seua influència incloent temes de [[classe mijana]], rebujant el soport incondicional de l'[[URSS]] i expressant clarament la fidelitat als processos [[pluripartidisme\|pluripartidistes]] en els països occidentals. Varen ser precisament part dels partits comunistes més fortament arrelats en les seues respectives societats -cas notable del [[Partit Comunista Italià]] (PCI) i del [[Partit Comunista Francès]] (PCF)- els més partidaris d'adoptar la llínia eurocomunista, mentres que partits més chicotets i marginals (com el [[Partit Comunista de la Gran Bretanya]]) varen quedar més dependents de patrocinat de [[Moscou]]. Tampoc va ser el cas ni del Partit Comunista Portugués ni del Partit Comunista Grec, partits forts, arrelats i en notable influència en els seus països.		L' '''Eurocomunisme''' fon l'intent en els [[anys 1970]] de diversos partits comunistes europeus d'eixamplar la seua influència incloent temes de [[classe mijana]], rebujant el soport incondicional de l'[[URSS]] i expressant clarament la fidelitat als processos [[pluripartidisme\|pluripartidistes]] en els països occidentals. Varen ser precisament part dels partits comunistes més fortament arrelats en les seues respectives societats -cas notable del [[Partit Comunista Italià]] (PCI) i del [[Partit Comunista Francès]] (PCF)- els més partidaris d'adoptar la llínia eurocomunista, mentres que partits més chicotets i marginals (com el [[Partit Comunista de la Gran Bretanya]]) varen quedar més dependents de patrocinat de [[Moscou]]. Tampoc va ser el cas ni del Partit Comunista Portugués ni del Partit Comunista Grec, partits forts, arrelats i en notable influència en els seus països.

	El [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya ([[PSUC]]) varen ser llegalisats ~~després~~ de la [[dictadura]] de [[Franco]] en una llínia essencialment eurocomunista, cosa que els va costar les respectives escissions del [[Partit Comunista dels Pobles d'Espanya\|PCPE]] i el [[Partit Comunista de Catalunya\|PCC]]. Els partits comunistes de [[Portugal]], [[Àustria]] o [[Grècia]] també mostraven diferents tendències eurocomunistes, pero foren sempre minoritàries.		El [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya ([[PSUC]]) varen ser llegalisats despuix de la [[dictadura]] de [[Franco]] en una llínia essencialment eurocomunista, cosa que els va costar les respectives escissions del [[Partit Comunista dels Pobles d'Espanya\|PCPE]] i el [[Partit Comunista de Catalunya\|PCC]]. Els partits comunistes de [[Portugal]], [[Àustria]] o [[Grècia]] també mostraven diferents tendències eurocomunistes, pero foren sempre minoritàries.

	L'eurocomunisme es va oficialisar en [[març]] de [[1977]], quan els secretari generals [[Enrico Berlinguer]] del PCI, [[Santiago Carrillo]] del PCE i [[Georges Marchais]] del PCF es varen reunir en [[Madrit]] i varen presentar les llínies fonamentals de la "nova forma". Pero el PCI en particular ya havia desenrollat una llínia independent de Moscou des de fea anys, que va quedar clarament expressada en [[1968]], quan el PCI i el PCE varen ser els dos únics partits comunistes del [[Terra\|món]] en condenar la [[Primavera de Praga\|invasió soviètica de Praga]]. En [[1975]] el PCI i el PCE varen fer una declaració sobre la "construcció del socialisme" que havia de ser en "pau i llibertat". En [[1976]] en Moscou, [[Enrico Berlinguer]], davant de 5000 delegats comunistes, va parlar d'un "sistema pluralista" (traduït per l'intérpret com "multiforma") i va descriure les intencions del PCI de construir "un socialisme que creuem necessari i només possible en Itàlia".		L'eurocomunisme es va oficialisar en [[març]] de [[1977]], quan els secretari generals [[Enrico Berlinguer]] del PCI, [[Santiago Carrillo]] del PCE i [[Georges Marchais]] del PCF es varen reunir en [[Madrit]] i varen presentar les llínies fonamentals de la "nova forma". Pero el PCI en particular ya havia desenrollat una llínia independent de Moscou des de fea anys, que va quedar clarament expressada en [[1968]], quan el PCI i el PCE varen ser els dos únics partits comunistes del [[Terra\|món]] en condenar la [[Primavera de Praga\|invasió soviètica de Praga]]. En [[1975]] el PCI i el PCE varen fer una declaració sobre la "construcció del socialisme" que havia de ser en "pau i llibertat". En [[1976]] en Moscou, [[Enrico Berlinguer]], davant de 5000 delegats comunistes, va parlar d'un "sistema pluralista" (traduït per l'intérpret com "multiforma") i va descriure les intencions del PCI de construir "un socialisme que creuem necessari i només possible en Itàlia".