Estuari - Historial de revisions

Jose2 en 17:15 19 dec 2023

2023-12-19T17:15:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:15 19 dec 2023
Llínea 11:		Llínea 11:

	Un eixemple d'estuari és la [[Mar de la Paja]], la part final i més ampla del riu [[Tajo]], en el marge del qual se situa la ciutat de [[Lisboa]]. Un atre eixemple és el format pel [[Riu de la Plata]], frontera entre la [[República Argentina]] i la [[República Oriental de l'Uruguai]].		Un eixemple d'estuari és la [[Mar de la Paja]], la part final i més ampla del riu [[Tajo]], en el marge del qual se situa la ciutat de [[Lisboa]]. Un atre eixemple és el format pel [[Riu de la Plata]], frontera entre la [[República Argentina]] i la [[República Oriental de l'Uruguai]].

			== Referències ==
			* García-Alonso, J.; Lercari, D.; Araujo, B.F.; Almeida, M.G.; Rezende, C.E. (2017). «Composición elemental total y extraíble de la biopelícula estuarina intermareal del Río de la Plata: Disentangling natural and anthropogenic influences». Estuarine, Coastal and Shelf Science 187: 53-61
			* Gill, Jennifer A.; Norris, Ken; Potts, Peter M.; Gunnarsson, Tómas Grétar; Atkinson, Philip W.; Sutherland, William J. (2001). «El efecto tampón y la regulación de poblaciones a gran escala en aves migratorias». Nature 412 (6845): 436-438. Bibcode:2001Natur.412..436G. PMID 11473317. S2CID 4308197. doi:10.1038/35086568
			* Kennish, M. J. (1986). Ecología de los estuarios. Volume I: Physical and Chemical Aspects. Boca Raton, FL: CRC Press. ISBN 978-0-8493-5892-0
			* Ross, D. A. (1995). Introducción a la oceanografía. Nueva York: Harper Collins College Publishers. ISBN 978-0-673-46938-0

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
Llínea 21:		Llínea 27:
	[[Categoria:Accidents fluvials i llacustres]]		[[Categoria:Accidents fluvials i llacustres]]
	[[Categoria:Accidents costers i oceànics]]		[[Categoria:Accidents costers i oceànics]]
	~~{{Traduït de\|es\|Estuario}}~~

Valencian: Text reemplaça - 'Uruguay]]' a 'Uruguai]]'

2022-12-16T16:34:53Z

Text reemplaça - 'Uruguay]]' a 'Uruguai]]'

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 16 dec 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	Els estuaris en la zona [[equatorial]] són molt escassos, inclús en els oceans, per la baixa amplitut de les marees i a la gran cantitat de sediment que arrastren els rius. És aixina com la desembocadura del [[riu Níger\|Níger]], el [[riu Amazones\|Amazones]], l'[[Orinoco]] i molts atres rius pròxims a l'equador terrestre són [[delta fluvial\|deltes]] en lloc d'estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts.		Els estuaris en la zona [[equatorial]] són molt escassos, inclús en els oceans, per la baixa amplitut de les marees i a la gran cantitat de sediment que arrastren els rius. És aixina com la desembocadura del [[riu Níger\|Níger]], el [[riu Amazones\|Amazones]], l'[[Orinoco]] i molts atres rius pròxims a l'equador terrestre són [[delta fluvial\|deltes]] en lloc d'estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts.

	Un eixemple d'estuari és la [[Mar de la Paja]], la part final i més ampla del riu [[Tajo]], en el marge del qual se situa la ciutat de [[Lisboa]]. Un atre eixemple és el format pel [[Riu de la Plata]], frontera entre la [[República Argentina]] i la [[República Oriental de l'~~Uruguay~~]].		Un eixemple d'estuari és la [[Mar de la Paja]], la part final i més ampla del riu [[Tajo]], en el marge del qual se situa la ciutat de [[Lisboa]]. Un atre eixemple és el format pel [[Riu de la Plata]], frontera entre la [[República Argentina]] i la [[República Oriental de l'Uruguai]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:58:36Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 28 set 2019
Llínea 8:		Llínea 8:
	Les marees de major amplitut en el món tenen lloc en els estuaris del noroest de [[França]] i, sobretot, en la costa oriental del [[Canadà]] ([[baïa (geografia)\|baïa]] de [[Baïa de Fundy\|Fundy]], uns 16 metros). El riu Rance (França) té un [[Energia mareomotriu\|sistema de producció hidroelèctrica]], usant la força de les marees en l'estuari de la seua desembocadura, tant en la pleamar com quan es produïx la baixamar. Els [[ecosistema\|ecosistemes]] dels estuaris solen caracterisar-se per una alta productivitat biològica i per la seua gran [[biodiversitat]].		Les marees de major amplitut en el món tenen lloc en els estuaris del noroest de [[França]] i, sobretot, en la costa oriental del [[Canadà]] ([[baïa (geografia)\|baïa]] de [[Baïa de Fundy\|Fundy]], uns 16 metros). El riu Rance (França) té un [[Energia mareomotriu\|sistema de producció hidroelèctrica]], usant la força de les marees en l'estuari de la seua desembocadura, tant en la pleamar com quan es produïx la baixamar. Els [[ecosistema\|ecosistemes]] dels estuaris solen caracterisar-se per una alta productivitat biològica i per la seua gran [[biodiversitat]].
	[[Archiu:Estuário do Tejo.jpg\|thumb\|250 px\|left\|L'estuari del riu [[Tajo]] en la seua desembocadura, vist des de Lisboa.]]		[[Archiu:Estuário do Tejo.jpg\|thumb\|250 px\|left\|L'estuari del riu [[Tajo]] en la seua desembocadura, vist des de Lisboa.]]
	Els estuaris en la zona [[equatorial]] són molt escassos, ~~fins i tot~~ en els oceans, per la baixa amplitut de les marees i a la gran cantitat de sediment que arrastren els rius. És aixina com la desembocadura del [[riu Níger\|Níger]], el [[riu Amazones\|Amazones]], l'[[Orinoco]] i molts atres rius pròxims a l'equador terrestre són [[delta fluvial\|deltes]] en lloc d'estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts.		Els estuaris en la zona [[equatorial]] són molt escassos, inclús en els oceans, per la baixa amplitut de les marees i a la gran cantitat de sediment que arrastren els rius. És aixina com la desembocadura del [[riu Níger\|Níger]], el [[riu Amazones\|Amazones]], l'[[Orinoco]] i molts atres rius pròxims a l'equador terrestre són [[delta fluvial\|deltes]] en lloc d'estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts.

	Un eixemple d'estuari és la [[Mar de la Paja]], la part final i més ampla del riu [[Tajo]], en el marge del qual se situa la ciutat de [[Lisboa]]. Un atre eixemple és el format pel [[Riu de la Plata]], frontera entre la [[República Argentina]] i la [[República Oriental de l'Uruguay]].		Un eixemple d'estuari és la [[Mar de la Paja]], la part final i més ampla del riu [[Tajo]], en el marge del qual se situa la ciutat de [[Lisboa]]. Un atre eixemple és el format pel [[Riu de la Plata]], frontera entre la [[República Argentina]] i la [[República Oriental de l'Uruguay]].

Jose2: Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

2019-01-30T08:11:44Z

Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

← Revisió anterior		Revisió de 08:11 30 gin 2019
Llínea 4:		Llínea 4:

	[[Archiu:Oued massa.JPG\|thumb\|left\|250px\|Estuari del riu [[Riu Massa\|Massa]], en el cor del [[Parc Nacional de Souss-Massa]], Marroc]]		[[Archiu:Oued massa.JPG\|thumb\|left\|250px\|Estuari del riu [[Riu Massa\|Massa]], en el cor del [[Parc Nacional de Souss-Massa]], Marroc]]
	Els estuaris s'originen per l'entrada d'aigües marines durant la [[pleamar]], reté les aigües del riu, mentres que durant la baixamar, totes les [[aigua\|aigües]] comencen a entrar a gran velocitat en la mar o oceà, ~~la qual cosa~~ contribuïx a netejar i profundisar el seu caixer, deixant a sovint, grans zones de [[mareny]]s.		Els estuaris s'originen per l'entrada d'aigües marines durant la [[pleamar]], reté les aigües del riu, mentres que durant la baixamar, totes les [[aigua\|aigües]] comencen a entrar a gran velocitat en la mar o oceà, lo que contribuïx a netejar i profundisar el seu caixer, deixant a sovint, grans zones de [[mareny]]s.

	Les marees de major amplitut en el món tenen lloc en els estuaris del noroest de [[França]] i, sobretot, en la costa oriental del [[Canadà]] ([[baïa (geografia)\|baïa]] de [[Baïa de Fundy\|Fundy]], uns 16 metros). El riu Rance (França) té un [[Energia mareomotriu\|sistema de producció hidroelèctrica]], usant la força de les marees en l'estuari de la seua desembocadura, tant en la pleamar com quan es produïx la baixamar. Els [[ecosistema\|ecosistemes]] dels estuaris solen caracterisar-se per una alta productivitat biològica i per la seua gran [[biodiversitat]].		Les marees de major amplitut en el món tenen lloc en els estuaris del noroest de [[França]] i, sobretot, en la costa oriental del [[Canadà]] ([[baïa (geografia)\|baïa]] de [[Baïa de Fundy\|Fundy]], uns 16 metros). El riu Rance (França) té un [[Energia mareomotriu\|sistema de producció hidroelèctrica]], usant la força de les marees en l'estuari de la seua desembocadura, tant en la pleamar com quan es produïx la baixamar. Els [[ecosistema\|ecosistemes]] dels estuaris solen caracterisar-se per una alta productivitat biològica i per la seua gran [[biodiversitat]].

Jose2 en 08:37 29 març 2017

2017-03-29T08:37:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:37 29 març 2017
Llínea 15:		Llínea 15:
	{{commonscat\|Estuaries}}		{{commonscat\|Estuaries}}
	<!--- Per favor, no retires la «categoria: accidents fluvials» i «categoria: accidents costers i oceànics»: no són categories redundants, són categories tipo glossaris, destinades a descriure tots els accidents i en les quals deuen aparéixer exclusivament els artículs, no les categories.--->		<!--- Per favor, no retires la «categoria: accidents fluvials» i «categoria: accidents costers i oceànics»: no són categories redundants, són categories tipo glossaris, destinades a descriure tots els accidents i en les quals deuen aparéixer exclusivament els artículs, no les categories.--->


	[[Categoria:Geografia]]		[[Categoria:Geografia]]

Jose2 en 09:45 22 març 2017

2017-03-22T09:45:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:45 22 març 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Klamath river estuary.jpg\|thumb\|250px\|Estuari del [[riu Klamath]], [[Califòrnia]].]]		[[Archiu:Klamath river estuary.jpg\|thumb\|250px\|Estuari del [[riu Klamath]], [[Califòrnia]].]]

	En [[geografia]], un '''estuari''' és la desembocadura, en la mar, d'un riu ampli i profunt, i intercanvia en esta aigua salada i aigua dolça, per les marees. La desembocadura de l'estuari està formada per un sol braç ample en forma d'embut eixamplat. Sol tindre plages a banda i banda, en les quals la retirada de les aigües permet el creiximent d'algunes espècies vegetal que soporten aigües salines. En resum, és l'accident geogràfic que es genera quan l'aigua dolça es mescla en l'aigua salada.		En [[geografia]], un '''estuari''' és la desembocadura, en la mar, d'un [[riu]] ampli i profunt, i intercanvia en esta [[aigua]] salada i aigua dolça, per les marees. La desembocadura de l'estuari està formada per un sol braç ample en forma d'embut eixamplat. Sol tindre plages a banda i banda, en les quals la retirada de les aigües permet el creiximent d'algunes espècies vegetal que soporten aigües salines. En resum, és l'accident geogràfic que es genera quan l'aigua dolça es mescla en l'aigua salada.

	[[Archiu:Oued massa.JPG\|thumb\|left\|250px\|Estuari del riu [[Riu Massa\|Massa]], en el cor del [[Parc Nacional de Souss-Massa]], Marroc]]		[[Archiu:Oued massa.JPG\|thumb\|left\|250px\|Estuari del riu [[Riu Massa\|Massa]], en el cor del [[Parc Nacional de Souss-Massa]], Marroc]]
Llínea 16:		Llínea 16:
	<!--- Per favor, no retires la «categoria: accidents fluvials» i «categoria: accidents costers i oceànics»: no són categories redundants, són categories tipo glossaris, destinades a descriure tots els accidents i en les quals deuen aparéixer exclusivament els artículs, no les categories.--->		<!--- Per favor, no retires la «categoria: accidents fluvials» i «categoria: accidents costers i oceànics»: no són categories redundants, són categories tipo glossaris, destinades a descriure tots els accidents i en les quals deuen aparéixer exclusivament els artículs, no les categories.--->

			[[Categoria:Geografia]]
	[[Categoria:Estuaris\| ]]		[[Categoria:Estuaris\| ]]
	[[Categoria:Accidents fluvials i llacustres]]		[[Categoria:Accidents fluvials i llacustres]]
	[[Categoria:Accidents costers i oceànics]]		[[Categoria:Accidents costers i oceànics]]
	{{Traduït de\|es\|Estuario}}		{{Traduït de\|es\|Estuario}}

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

2017-03-21T23:34:03Z

Traducció de Wikipèdia revisada.

Pàgina nova

[[Archiu:Klamath river estuary.jpg|thumb|250px|Estuari del [[riu Klamath]], [[Califòrnia]].]]

En [[geografia]], un '''estuari''' és la desembocadura, en la mar, d'un riu ampli i profunt, i intercanvia en esta aigua salada i aigua dolça, per les marees. La desembocadura de l'estuari està formada per un sol braç ample en forma d'embut eixamplat. Sol tindre plages a banda i banda, en les quals la retirada de les aigües permet el creiximent d'algunes espècies vegetal que soporten aigües salines. En resum, és l'accident geogràfic que es genera quan l'aigua dolça es mescla en l'aigua salada.

[[Archiu:Oued massa.JPG|thumb|left|250px|Estuari del riu [[Riu Massa|Massa]], en el cor del [[Parc Nacional de Souss-Massa]], Marroc]]
Els estuaris s'originen per l'entrada d'aigües marines durant la [[pleamar]], reté les aigües del riu, mentres que durant la baixamar, totes les [[aigua|aigües]] comencen a entrar a gran velocitat en la mar o oceà, la qual cosa contribuïx a netejar i profundisar el seu caixer, deixant a sovint, grans zones de [[mareny]]s.

Les marees de major amplitut en el món tenen lloc en els estuaris del noroest de [[França]] i, sobretot, en la costa oriental del [[Canadà]] ([[baïa (geografia)|baïa]] de [[Baïa de Fundy|Fundy]], uns 16 metros). El riu Rance (França) té un [[Energia mareomotriu|sistema de producció hidroelèctrica]], usant la força de les marees en l'estuari de la seua desembocadura, tant en la pleamar com quan es produïx la baixamar. Els [[ecosistema|ecosistemes]] dels estuaris solen caracterisar-se per una alta productivitat biològica i per la seua gran [[biodiversitat]].
[[Archiu:Estuário do Tejo.jpg|thumb|250 px|left|L'estuari del riu [[Tajo]] en la seua desembocadura, vist des de Lisboa.]]
Els estuaris en la zona [[equatorial]] són molt escassos, fins i tot en els oceans, per la baixa amplitut de les marees i a la gran cantitat de sediment que arrastren els rius. És aixina com la desembocadura del [[riu Níger|Níger]], el [[riu Amazones|Amazones]], l'[[Orinoco]] i molts atres rius pròxims a l'equador terrestre són [[delta fluvial|deltes]] en lloc d'estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts.

Un eixemple d'estuari és la [[Mar de la Paja]], la part final i més ampla del riu [[Tajo]], en el marge del qual se situa la ciutat de [[Lisboa]]. Un atre eixemple és el format pel [[Riu de la Plata]], frontera entre la [[República Argentina]] i la [[República Oriental de l'Uruguay]].

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Estuaries}}


[[Categoria:Estuaris| ]]
[[Categoria:Accidents fluvials i llacustres]]
[[Categoria:Accidents costers i oceànics]]
{{Traduït de|es|Estuario}}