Estilística - Historial de revisions

Jose2 en 18:12 20 gin 2025

2025-01-20T18:12:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:12 20 gin 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.		Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.

	El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[sigle XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]].		El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[sigle XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

2022-06-28T16:22:20Z

Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

← Revisió anterior		Revisió de 16:22 28 jun 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[sigle XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]].		El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[sigle XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]].

	== ~~Vínculs~~ externs ==		== Enllaços externs ==
	* {{val}} {{DGLV\|Estilística}}		* {{val}} {{DGLV\|Estilística}}

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Teoria de la lliteratura]]		[[Categoria:Teoria de la lliteratura]]

Valencian en 16:15 28 jun 2022

2022-06-28T16:15:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:15 28 jun 2022
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Vínculs externs ==		== Vínculs externs ==
	* {{val}} {DGLV\|Estilística}}		* {{val}} {{DGLV\|Estilística}}

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Teoria de la lliteratura]]		[[Categoria:Teoria de la lliteratura]]

Valencian en 16:15 28 jun 2022

2022-06-28T16:15:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:15 28 jun 2022
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Vínculs externs ==		== Vínculs externs ==
	* {{val}} ~~[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=estil%C3%ADstica Definició en el diccionari de la RACV]~~		* {{val}} {DGLV\|Estilística}}

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Teoria de la lliteratura]]		[[Categoria:Teoria de la lliteratura]]

Valencian: /* Vínculs externs */

2022-06-28T16:14:03Z

Vínculs externs

← Revisió anterior		Revisió de 16:14 28 jun 2022
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Vínculs externs ==		== Vínculs externs ==
	* {{va}} [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=estil%C3%ADstica Definició en el diccionari de la RACV]		* {{val}} [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=estil%C3%ADstica Definició en el diccionari de la RACV]

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Teoria de la lliteratura]]		[[Categoria:Teoria de la lliteratura]]

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T09:01:39Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 09:01 23 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''estilística''' és una escola crítica en [[llingüística]] i teoria de la [[lliteratura]] que analisa l'estil d'un [[text]] qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a l'intenció de l'autor i la resposta del públic. Aixina, considera la [[coherència]] i [[Cohesió llingüística\|cohesió]] de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el [[Gènero (lliteratura)\|gènero]] a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de [[lèxic]] amprat i la cantitat de frases usades.		L''''estilística''' és una escola crítica en [[llingüística]] i teoria de la [[lliteratura]] que analisa l'estil d'un [[text]] qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a l'intenció de l'autor i la resposta del públic. Aixina, considera la [[coherència]] i [[Cohesió llingüística\|cohesió]] de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el [[Gènero (lliteratura)\|gènero]] a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de [[lèxic]] amprat i la cantitat de frases usades.

	Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el ~~contengut~~ o significa que es vol transmetre.		Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.

	El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[sigle XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]].		El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[sigle XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]].

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T14:54:42Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 14:54 22 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''estilística''' és una escola crítica en [[llingüística]] i teoria de la [[lliteratura]] que analisa l'estil d'un [[text]] qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a l'intenció de l'autor i la resposta del públic. Aixina, considera la [[coherència]] i [[Cohesió llingüística\|cohesió]] de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el [[Gènero (lliteratura)\|gènero]] a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de [[lèxic]] amprat i la cantitat de frases usades.		L''''estilística''' és una escola crítica en [[llingüística]] i teoria de la [[lliteratura]] que analisa l'estil d'un [[text]] qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a l'intenció de l'autor i la resposta del públic. Aixina, considera la [[coherència]] i [[Cohesió llingüística\|cohesió]] de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el [[Gènero (lliteratura)\|gènero]] a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de [[lèxic]] amprat i la cantitat de frases usades.

	Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el ~~contingut~~ o significa que es vol transmetre.		Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contengut o significa que es vol transmetre.

	El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[sigle XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]].		El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[sigle XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]].

Jose2 en 23:11 10 oct 2015

2015-10-10T23:11:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:11 10 oct 2015
Llínea 3:		Llínea 3:
	Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.		Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.

	El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[~~segle~~ XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]].		El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[sigle XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]].

	== Vínculs externs ==		== Vínculs externs ==

Jose2 en 08:37 30 abr 2015

2015-04-30T08:37:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:37 30 abr 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''estilística''' és una escola crítica en [[llingüística]] i teoria de la [[lliteratura]] que analisa l'estil d'un [[text]] qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a la intenció de l'autor i la resposta del públic. Aixina, considera la [[coherència]] i [[Cohesió llingüística\|cohesió]] de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el [[Gènero (lliteratura)\|gènero]] a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de [[lèxic]] amprat i la ~~mena~~ de frases usades.		L''''estilística''' és una escola crítica en [[llingüística]] i teoria de la [[lliteratura]] que analisa l'estil d'un [[text]] qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a l'intenció de l'autor i la resposta del públic. Aixina, considera la [[coherència]] i [[Cohesió llingüística\|cohesió]] de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el [[Gènero (lliteratura)\|gènero]] a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de [[lèxic]] amprat i la cantitat de frases usades.

	Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.		Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.

Jose2 en 12:44 14 maig 2014

2014-05-14T12:44:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:44 14 maig 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''estilística''' és una escola crítica en [[llingüística]] i teoria de la [[lliteratura]] que analisa l'estil d'un [[text]] qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a la intenció de l'autor i la resposta del públic. ~~Així~~, considera la [[coherència]] i [[Cohesió llingüística\|cohesió]] de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el [[Gènero (lliteratura)\|gènero]] a qué pertany i les convencions que ~~est~~ l'impon, el tipo de [[lèxic]] amprat i la mena de frases usades.		L''''estilística''' és una escola crítica en [[llingüística]] i teoria de la [[lliteratura]] que analisa l'estil d'un [[text]] qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a la intenció de l'autor i la resposta del públic. Aixina, considera la [[coherència]] i [[Cohesió llingüística\|cohesió]] de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el [[Gènero (lliteratura)\|gènero]] a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de [[lèxic]] amprat i la mena de frases usades.

	Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal ~~tenir~~ un coneiximent del llector ideal, per jujar com ~~est~~ interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre la unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.		Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.

	El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va ~~tenir~~ gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del segle XX, en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]].		El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[segle XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]].

	== Vínculs externs ==		== Vínculs externs ==
	* {{va}} [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=estil%C3%ADstica Definició en el diccionari de la RACV]		* {{va}} [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=estil%C3%ADstica Definició en el diccionari de la RACV]

			[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Teoria de la lliteratura]]		[[Categoria:Teoria de la lliteratura]]