Estat - Historial de revisions

Píntego: /* Enllaços externs */

2023-08-16T13:08:00Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 13:08 16 ago 2023
Llínea 10:		Llínea 10:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{DGLV\|Estat}}
	* [http://www.monografias.com/trabajos11/estadel/estadel.shtml L'Estat i els seus elements]		* [http://www.monografias.com/trabajos11/estadel/estadel.shtml L'Estat i els seus elements]
	* [http://derecho.laguia2000.com/parte-general/concepto-de-estado Concepte d'Estat]		* [http://derecho.laguia2000.com/parte-general/concepto-de-estado Concepte d'Estat]

Valencian: Text reemplaça - 'posseix' a 'posseïx'

2022-07-05T22:53:06Z

Text reemplaça - 'posseix' a 'posseïx'

← Revisió anterior		Revisió de 22:53 5 jul 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma d'[[organisació]] social, econòmica, política soberana i coercitiva, formada per un conjunt d'[[institució\|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeiximent per part de la [[comunitat internacional]].		'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma d'[[organisació]] social, econòmica, política soberana i coercitiva, formada per un conjunt d'[[institució\|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeiximent per part de la [[comunitat internacional]].

	El concepte d'Estat diferix segons els autors, pero alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que ~~posseixen~~ l'[[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica\|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en l'any [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolisar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mijos materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], l'[[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguritat i unes atres com les relacions exteriors.		El concepte d'Estat diferix segons els autors, pero alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseïxen l'[[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica\|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en l'any [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolisar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mijos materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], l'[[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguritat i unes atres com les relacions exteriors.

	Provablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemà [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mijos de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. Ademés, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[sigle XV]], de l'[[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en l'[[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor.		Provablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemà [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mijos de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. Ademés, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[sigle XV]], de l'[[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en l'[[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor.

Jose2 en 19:20 18 maig 2022

2022-05-18T19:20:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 18 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Miting nacionaliste valencia. Manises, 1932~~.~~JPG~~\|thumb\|250px\|~~Mítin valencianiste en [[Manises]], 1932. Destaca~~ la ~~pancarta~~ de ~~Joventut Republicana Valencianista en el lema "~~Estat ~~Valencià", entre les Reals Senyeres~~.]]		[[File:Jacob Jordaens- Al·legoria de la Pau.jpg\|thumb\|250px\|Alegoria de la Pau i la felicitat de l'Estat. Obra conservada en la Biblioteca Museu Víctor Balaguer]]

	'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma d'[[organisació]] social, econòmica, política soberana i coercitiva, formada per un conjunt d'[[institució\|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeiximent per part de la [[comunitat internacional]].		'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma d'[[organisació]] social, econòmica, política soberana i coercitiva, formada per un conjunt d'[[institució\|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeiximent per part de la [[comunitat internacional]].

Xavier en 11:01 29 jun 2019

2019-06-29T11:01:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:01 29 jun 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Image:Miting nacionaliste valencia. Manises, 1932.JPG\|thumb\|250px\|Mítin valencianiste en [[Manises]], 1932. Destaca la pancarta de Joventut Republicana Valencianista en el lema "Estat Valencià", entre les Reals Senyeres.]]
	'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma d'[[organisació]] social, econòmica, política soberana i coercitiva, formada per un conjunt d'[[institució\|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeiximent per part de la [[comunitat internacional]].		'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma d'[[organisació]] social, econòmica, política soberana i coercitiva, formada per un conjunt d'[[institució\|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeiximent per part de la [[comunitat internacional]].

Jose2 en 14:19 5 oct 2017

2017-10-05T14:19:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:19 5 oct 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma de [[organisació]] social, econòmica, política soberana i coercitiva, formada per un conjunt de [[institució\|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeiximent per part de la [[comunitat internacional]].		'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma d'[[organisació]] social, econòmica, política soberana i coercitiva, formada per un conjunt d'[[institució\|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeiximent per part de la [[comunitat internacional]].

	El concepte d'Estat diferix segons els autors, pero alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseixen la [[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica\|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolisar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mijos materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], la [[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguritat i unes atres com les relacions exteriors.		El concepte d'Estat diferix segons els autors, pero alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseixen l'[[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica\|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en l'any [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolisar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mijos materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], l'[[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguritat i unes atres com les relacions exteriors.

	Provablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemà [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mijos de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. Ademés, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[sigle XV]], de la [[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en la [[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor.		Provablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemà [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mijos de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. Ademés, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[sigle XV]], de l'[[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en l'[[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor.

	Aixina mateix, com a evolució del concepte s'ha desenrollat el "[[Estat de Dret]]" pel qual s'inclouen dins de l'organisació estatal aquelles resultants ~~del~~ [[imperi de la llei]] i la [[separació de poders\|divisió de poders]] (eixecutiu, llegislatiu i judicial) i atres funcions més subtils, pero pròpies de l'Estat, com l'emissió de [[moneda]] pròpia.		Aixina mateix, com a evolució del concepte s'ha desenrollat l'"[[Estat de Dret]]" pel qual s'inclouen dins de l'organisació estatal aquelles resultants de l'[[imperi de la llei]] i la [[separació de poders\|divisió de poders]] (eixecutiu, llegislatiu i judicial) i atres funcions més subtils, pero pròpies de l'Estat, com l'emissió de [[moneda]] pròpia.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Posmo: Revertides les edicions de 188.79.182.83 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2

2016-06-02T18:58:58Z

Revertides les edicions de 188.79.182.83 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 2 jun 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma de [[~~organització~~]] social, econòmica, política ~~sobirana~~ i coercitiva, formada per un conjunt d' [[institució\|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el ~~reconeixement~~ per part de la [[comunitat internacional]].		'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma de [[organisació]] social, econòmica, política soberana i coercitiva, formada per un conjunt de [[institució\|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeiximent per part de la [[comunitat internacional]].

	El concepte d'Estat diferix segons els autors, ~~però~~ alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que ~~posseïxen~~ la [[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica\|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de ~~monopolitzar~~ dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els ~~mitjans~~ materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], la [[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, ~~seguretat~~ i unes atres com les relacions exteriors.		El concepte d'Estat diferix segons els autors, pero alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseixen la [[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica\|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolisar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mijos materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], la [[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguritat i unes atres com les relacions exteriors.

	~~Probablement~~ la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista ~~alemany~~ [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en ~~mitjans~~ de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. ~~A més~~, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[~~segle~~ XV]], de la [[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en la [[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor.		Provablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemà [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mijos de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. Ademés, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[sigle XV]], de la [[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en la [[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor.

	~~Aixi~~ mateix, com a evolució del concepte s'ha ~~desenrotllat~~ el "[[Estat de Dret]]" pel qual s'inclouen dins de l'~~organització~~ estatal aquelles resultants del [[imperi de la llei]] i la [[separació de poders\|divisió de poders]] (~~executiu~~, ~~legislatiu~~ i judicial) i ~~altres~~ funcions més subtils, ~~però~~ pròpies de l'Estat, com l'emissió de [[moneda]] pròpia.		Aixina mateix, com a evolució del concepte s'ha desenrollat el "[[Estat de Dret]]" pel qual s'inclouen dins de l'organisació estatal aquelles resultants del [[imperi de la llei]] i la [[separació de poders\|divisió de poders]] (eixecutiu, llegislatiu i judicial) i atres funcions més subtils, pero pròpies de l'Estat, com l'emissió de [[moneda]] pròpia.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

188.79.182.83 en 18:55 2 jun 2016

2016-06-02T18:55:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:55 2 jun 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma de [[organització]] social, econòmica, política sobirana i coercitiva, formada per un conjunt de [[institució\|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeixement per part de la [[comunitat internacional]].		'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma de [[organització]] social, econòmica, política sobirana i coercitiva, formada per un conjunt d' [[institució\|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeixement per part de la [[comunitat internacional]].

	El concepte d'Estat diferix segons els autors, ~~pero~~ alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que ~~posseixen~~ la [[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica\|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de ~~monopolisar~~ dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els ~~mijos~~ materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], la [[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, ~~seguritat~~ i unes atres com les relacions exteriors.		El concepte d'Estat diferix segons els autors, però alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseïxen la [[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica\|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolitzar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mitjans materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], la [[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguretat i unes atres com les relacions exteriors.

	~~Provablement~~ la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista ~~alemà~~ [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en ~~mijos~~ de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. ~~Ademés~~, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[~~sigle~~ XV]], de la [[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en la [[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor.		Probablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemany [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mitjans de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. A més, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[segle XV]], de la [[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en la [[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor.

	~~Aixina~~ mateix, com a evolució del concepte s'ha ~~desenrollat~~ el "[[Estat de Dret]]" pel qual s'inclouen dins de l'~~organisació~~ estatal aquelles resultants del [[imperi de la llei]] i la [[separació de poders\|divisió de poders]] (~~eixecutiu~~, ~~llegislatiu~~ i judicial) i ~~atres~~ funcions més subtils, ~~pero~~ pròpies de l'Estat, com l'emissió de [[moneda]] pròpia.		Aixi mateix, com a evolució del concepte s'ha desenrotllat el "[[Estat de Dret]]" pel qual s'inclouen dins de l'organització estatal aquelles resultants del [[imperi de la llei]] i la [[separació de poders\|divisió de poders]] (executiu, legislatiu i judicial) i altres funcions més subtils, però pròpies de l'Estat, com l'emissió de [[moneda]] pròpia.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

188.79.182.83 en 18:52 2 jun 2016

2016-06-02T18:52:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:52 2 jun 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma de [[~~organisació~~]] social, econòmica, política ~~soberana~~ i coercitiva, formada per un conjunt de [[institució\|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el ~~reconeiximent~~ per part de la [[comunitat internacional]].		'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma de [[organització]] social, econòmica, política sobirana i coercitiva, formada per un conjunt de [[institució\|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeixement per part de la [[comunitat internacional]].

	El concepte d'Estat diferix segons els autors, pero alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseixen la [[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica\|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolisar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mijos materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], la [[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguritat i unes atres com les relacions exteriors.		El concepte d'Estat diferix segons els autors, pero alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseixen la [[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica\|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolisar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mijos materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], la [[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguritat i unes atres com les relacions exteriors.

Jose2 en 18:08 16 oct 2015

2015-10-16T18:08:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 16 oct 2015
Llínea 3:		Llínea 3:
	El concepte d'Estat diferix segons els autors, pero alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseixen la [[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica\|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolisar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mijos materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], la [[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguritat i unes atres com les relacions exteriors.		El concepte d'Estat diferix segons els autors, pero alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseixen la [[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica\|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolisar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mijos materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], la [[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguritat i unes atres com les relacions exteriors.

	Provablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemà [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mijos de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. Ademés, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[~~segle~~ XV]], de la [[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en la [[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor.		Provablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemà [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mijos de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. Ademés, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[sigle XV]], de la [[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en la [[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor.

	Aixina mateix, com a evolució del concepte s'ha desenrollat el "[[Estat de Dret]]" pel qual s'inclouen dins de l'organisació estatal aquelles resultants del [[imperi de la llei]] i la [[separació de poders\|divisió de poders]] (eixecutiu, llegislatiu i judicial) i atres funcions més subtils, pero pròpies de l'Estat, com l'emissió de [[moneda]] pròpia.		Aixina mateix, com a evolució del concepte s'ha desenrollat el "[[Estat de Dret]]" pel qual s'inclouen dins de l'organisació estatal aquelles resultants del [[imperi de la llei]] i la [[separació de poders\|divisió de poders]] (eixecutiu, llegislatiu i judicial) i atres funcions més subtils, pero pròpies de l'Estat, com l'emissió de [[moneda]] pròpia.

Jose2 en 11:16 14 maig 2015

2015-05-14T11:16:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:16 14 maig 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma de [[organisació]] social, econòmica, política soberana i coercitiva, formada per un conjunt de [[institució\|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeiximent per part de la [[comunitat internacional]].		'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma de [[organisació]] social, econòmica, política soberana i coercitiva, formada per un conjunt de [[institució\|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeiximent per part de la [[comunitat internacional]].

	El concepte d'Estat diferix segons els autors, pero alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseixen la [[autoritat]] i potestat per establir les [[norma jurídica\|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolisar dins d'un territori la violència física llegítima com a ~~mijà~~ de dominació i que, ~~a esta~~ fi, ha reunit tots els mijos materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], la [[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguritat i unes atres com les relacions exteriors.		El concepte d'Estat diferix segons els autors, pero alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseixen la [[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica\|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolisar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mijos materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], la [[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguritat i unes atres com les relacions exteriors.

	Provablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemà [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mijos de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. Ademés, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[segle XV]], de la [[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en la [[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor.		Provablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemà [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mijos de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. Ademés, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[segle XV]], de la [[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en la [[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor.

	~~Així~~ mateix, com a evolució del concepte s'ha desenrollat el "[[Estat de Dret]]" pel qual s'inclouen dins de l'organisació estatal aquelles resultants del [[imperi de la llei]] i la [[separació de poders\|divisió de poders]] (eixecutiu, llegislatiu i judicial) i atres funcions més subtils, pero pròpies de l'Estat, com l'emissió de [[moneda]] pròpia.		Aixina mateix, com a evolució del concepte s'ha desenrollat el "[[Estat de Dret]]" pel qual s'inclouen dins de l'organisació estatal aquelles resultants del [[imperi de la llei]] i la [[separació de poders\|divisió de poders]] (eixecutiu, llegislatiu i judicial) i atres funcions més subtils, pero pròpies de l'Estat, com l'emissió de [[moneda]] pròpia.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==