Espectrómetro - Historial de revisions

Reval en 11:27 29 abr 2024

2024-04-29T11:27:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:27 29 abr 2024
Llínea 9:		Llínea 9:
	Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt chicotet prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara d'estos.		Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt chicotet prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara d'estos.

	Cal resaltar que cada element té un espectre particular, i que depenent de la seua estructura química alguns reaccionen més ràpit que uns atres, per lo que alguns espectres d'emissió no requerixen una descàrrega energètica molt gran, mentres que uns atres una major. En [[1920]], per eixemple el científic Niels Bohr va escriure els seus postulats en base en la descàrrega energètica que li va donar a un àtom d'hidrogen, donant l'idea per a que un espectrómetro fora construït.		Cal resaltar que cada element té un espectre particular, i que depenent de la seua estructura química alguns reaccionen més ràpit que uns atres, per lo que alguns espectres d'emissió no requerixen una descàrrega energètica molt gran, mentres que uns atres una major. En [[1920]], per eixemple el científic Niels Bohr va escriure els seus postulats en base en la descàrrega energètica que li va donar a un àtom d'hidrogen, donant l'idea per a que un espectrómetro fora construït.

	[[Categoria:Física]]		[[Categoria:Física]]

Valencian: Text reemplaça - 'construit' a 'construït'

2022-07-05T21:23:45Z

Text reemplaça - 'construit' a 'construït'

← Revisió anterior		Revisió de 21:23 5 jul 2022
Llínea 9:		Llínea 9:
	Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt chicotet prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara d'estos.		Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt chicotet prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara d'estos.

	Cal resaltar que cada element té un espectre particular, i que depenent de la seua estructura química alguns reaccionen més ràpit que uns atres, per lo que alguns espectres d'emissió no requerixen una descàrrega energètica molt gran, mentres que uns atres una major. En [[1920]], per eixemple el científic Niels Bohr va escriure els seus postulats en base en la descàrrega energètica que li va donar a un àtom d'hidrogen, donant l'idea per a que un espectrómetro fora ~~construit~~.		Cal resaltar que cada element té un espectre particular, i que depenent de la seua estructura química alguns reaccionen més ràpit que uns atres, per lo que alguns espectres d'emissió no requerixen una descàrrega energètica molt gran, mentres que uns atres una major. En [[1920]], per eixemple el científic Niels Bohr va escriure els seus postulats en base en la descàrrega energètica que li va donar a un àtom d'hidrogen, donant l'idea per a que un espectrómetro fora construït.

	[[Categoria:Física]]		[[Categoria:Física]]

Jose2: Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

2020-05-16T12:28:43Z

Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

← Revisió anterior		Revisió de 12:28 16 maig 2020
Llínea 5:		Llínea 5:
	Un '''espectrómetro òptic''' o '''espectroscopi''', és un instrument que servix per a medir les propietats de la [[llum]] en una determinada porció del [[espectre electromagnètic]]. La variable que es medix generalment és l'[[intensitat lluminosa]], pero es pot medir també, per eixemple, l'estat de [[polarisació electromagnètica]]. La variable independent sol ser la [[llongitut d'ona]] de la llum, generalment expressada en submúltiples del metro, encara que algunes voltes puga ser expressada en qualsevol unitat directament proporcional a l'[[energia (física)\|energia]] del fotó, com la [[freqüència (física)\|freqüència]] o els [[electró-volt]]s que mantenen un relació inversa en la llongitut d'ona. S'utilisen espectrómetros en [[espectroscòpia]] per a produir [[llínea espectral\|llínees espectrals]] i medir les seues [[llongitut d'ona\|llongituts d'ona]] e intensitat.		Un '''espectrómetro òptic''' o '''espectroscopi''', és un instrument que servix per a medir les propietats de la [[llum]] en una determinada porció del [[espectre electromagnètic]]. La variable que es medix generalment és l'[[intensitat lluminosa]], pero es pot medir també, per eixemple, l'estat de [[polarisació electromagnètica]]. La variable independent sol ser la [[llongitut d'ona]] de la llum, generalment expressada en submúltiples del metro, encara que algunes voltes puga ser expressada en qualsevol unitat directament proporcional a l'[[energia (física)\|energia]] del fotó, com la [[freqüència (física)\|freqüència]] o els [[electró-volt]]s que mantenen un relació inversa en la llongitut d'ona. S'utilisen espectrómetros en [[espectroscòpia]] per a produir [[llínea espectral\|llínees espectrals]] i medir les seues [[llongitut d'ona\|llongituts d'ona]] e intensitat.

	En general, per les diferents tècniques necessàries per a medir distintes porcions de l'espectre, un instrument concret a soles operarà sobre una ~~menuda~~ porció d'este camp total. L'[[analisador d'espectre]] és un dispositiu electrònic molt semblat per baix de les freqüències òptiques (és dir, [[radiació microones\|microones]] i [[radiofreqüencia]]).		En general, per les diferents tècniques necessàries per a medir distintes porcions de l'espectre, un instrument concret a soles operarà sobre una chicoteta porció d'este camp total. L'[[analisador d'espectre]] és un dispositiu electrònic molt semblat per baix de les freqüències òptiques (és dir, [[radiació microones\|microones]] i [[radiofreqüencia]]).

	Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt chicotet prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara d'estos.		Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt chicotet prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara d'estos.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:44:52Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:44 20 feb 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	Un '''espectrómetro òptic''' o '''espectroscopi''', és un instrument que servix per a medir les propietats de la [[llum]] en una determinada porció del [[espectre electromagnètic]]. La variable que es medix generalment és l'[[intensitat lluminosa]], pero es pot medir també, per eixemple, l'estat de [[polarisació electromagnètica]]. La variable independent sol ser la [[llongitut d'ona]] de la llum, generalment expressada en submúltiples del metro, encara que algunes voltes puga ser expressada en qualsevol unitat directament proporcional a l'[[energia (física)\|energia]] del fotó, com la [[freqüència (física)\|freqüència]] o els [[electró-volt]]s que mantenen un relació inversa en la llongitut d'ona. S'utilisen espectrómetros en [[espectroscòpia]] per a produir [[llínea espectral\|llínees espectrals]] i medir les seues [[llongitut d'ona\|llongituts d'ona]] e intensitat.		Un '''espectrómetro òptic''' o '''espectroscopi''', és un instrument que servix per a medir les propietats de la [[llum]] en una determinada porció del [[espectre electromagnètic]]. La variable que es medix generalment és l'[[intensitat lluminosa]], pero es pot medir també, per eixemple, l'estat de [[polarisació electromagnètica]]. La variable independent sol ser la [[llongitut d'ona]] de la llum, generalment expressada en submúltiples del metro, encara que algunes voltes puga ser expressada en qualsevol unitat directament proporcional a l'[[energia (física)\|energia]] del fotó, com la [[freqüència (física)\|freqüència]] o els [[electró-volt]]s que mantenen un relació inversa en la llongitut d'ona. S'utilisen espectrómetros en [[espectroscòpia]] per a produir [[llínea espectral\|llínees espectrals]] i medir les seues [[llongitut d'ona\|llongituts d'ona]] e intensitat.

	En general, per les diferents tècniques necessàries per a medir distintes porcions de l'espectre, un instrument concret ~~només~~ operarà sobre una menuda porció d'este camp total. L'[[analisador d'espectre]] és un dispositiu electrònic molt semblat per baix de les freqüències òptiques (és dir, [[radiació microones\|microones]] i [[radiofreqüencia]]).		En general, per les diferents tècniques necessàries per a medir distintes porcions de l'espectre, un instrument concret a soles operarà sobre una menuda porció d'este camp total. L'[[analisador d'espectre]] és un dispositiu electrònic molt semblat per baix de les freqüències òptiques (és dir, [[radiació microones\|microones]] i [[radiofreqüencia]]).

	Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt chicotet prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara d'estos.		Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt chicotet prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara d'estos.

Jose2: Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'

2017-01-03T16:44:45Z

Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'

← Revisió anterior		Revisió de 16:44 3 gin 2017
Llínea 7:		Llínea 7:
	En general, per les diferents tècniques necessàries per a medir distintes porcions de l'espectre, un instrument concret només operarà sobre una menuda porció d'este camp total. L'[[analisador d'espectre]] és un dispositiu electrònic molt semblat per baix de les freqüències òptiques (és dir, [[radiació microones\|microones]] i [[radiofreqüencia]]).		En general, per les diferents tècniques necessàries per a medir distintes porcions de l'espectre, un instrument concret només operarà sobre una menuda porció d'este camp total. L'[[analisador d'espectre]] és un dispositiu electrònic molt semblat per baix de les freqüències òptiques (és dir, [[radiació microones\|microones]] i [[radiofreqüencia]]).

	Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt ~~menut~~ prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara d'estos.		Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt chicotet prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara d'estos.

	Cal resaltar que cada element té un espectre particular, i que depenent de la seua estructura química alguns reaccionen més ràpit que uns atres, per lo que alguns espectres d'emissió no requerixen una descàrrega energètica molt gran, mentres que uns atres una major. En [[1920]], per eixemple el científic Niels Bohr va escriure els seus postulats en base en la descàrrega energètica que li va donar a un àtom d'hidrogen, donant l'idea per a que un espectrómetro fora construit.		Cal resaltar que cada element té un espectre particular, i que depenent de la seua estructura química alguns reaccionen més ràpit que uns atres, per lo que alguns espectres d'emissió no requerixen una descàrrega energètica molt gran, mentres que uns atres una major. En [[1920]], per eixemple el científic Niels Bohr va escriure els seus postulats en base en la descàrrega energètica que li va donar a un àtom d'hidrogen, donant l'idea per a que un espectrómetro fora construit.

Jose2 en 10:14 14 nov 2016

2016-11-14T10:14:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:14 14 nov 2016
Llínea 9:		Llínea 9:
	Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt menut prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara d'estos.		Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt menut prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara d'estos.

	Cal resaltar que cada element té un espectre particular, i que depenent de la seua estructura química alguns reaccionen més ràpit que uns atres, per #lo que alguns espectres d'emissió no requerixen una descàrrega energètica molt gran, mentres que uns atres una major. En [[1920]], per eixemple el científic Niels Bohr va escriure els seus postulats en base en la descàrrega energètica que li va donar a un àtom d'hidrogen, donant l'idea per a que un espectrómetro fora construit.		Cal resaltar que cada element té un espectre particular, i que depenent de la seua estructura química alguns reaccionen més ràpit que uns atres, per lo que alguns espectres d'emissió no requerixen una descàrrega energètica molt gran, mentres que uns atres una major. En [[1920]], per eixemple el científic Niels Bohr va escriure els seus postulats en base en la descàrrega energètica que li va donar a un àtom d'hidrogen, donant l'idea per a que un espectrómetro fora construit.

	[[Categoria:Física]]		[[Categoria:Física]]

Jose2 en 10:14 14 nov 2016

2016-11-14T10:14:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:14 14 nov 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Spektrometr.jpg\|thumb\|Espectrómetro.]]		[[Archiu:Spektrometr.jpg\|thumb\|Espectrómetro.]]

	El '''espectrómetro''', '''espectrofotómetro''' o '''espectrógraf''', és un aparat capaç d'analisar el [[espectre de freqüències]] característic d'un moviment ondulatori. S'aplica a diferents instruments que operen sobre un ampli camp de llongituts d'ona.		L''''espectrómetro''', '''espectrofotómetro''' o '''espectrógraf''', és un aparat capaç d'analisar l'[[espectre de freqüències]] característic d'un moviment ondulatori. S'aplica a diferents instruments que operen sobre un ampli camp de llongituts d'ona.

	Un '''espectrómetro òptic''' o '''espectroscopi''', és un instrument que servix per a medir les propietats de la [[llum]] en una determinada porció del [[espectre electromagnètic]]. La variable que es medix generalment és la [[intensitat lluminosa]], pero es pot medir també, per eixemple, l'estat de [[polarisació electromagnètica]]. La variable independent sol ser la [[llongitut d'ona]] de la llum, generalment expressada en submúltiples del metro, encara que algunes voltes puga ser expressada en qualsevol unitat directament proporcional a la [[energia (física)\|energia]] del fotó, com la [[freqüència (física)\|freqüència]] o els [[electró-volt]]s que mantenen un relació inversa en la llongitut d'ona. S'utilisen espectrómetros en [[espectroscòpia]] per a produir [[llínea espectral\|llínees espectrals]] i medir les seues [[llongitut d'ona\|llongituts d'ona]] ~~i #~~intensitat.		Un '''espectrómetro òptic''' o '''espectroscopi''', és un instrument que servix per a medir les propietats de la [[llum]] en una determinada porció del [[espectre electromagnètic]]. La variable que es medix generalment és l'[[intensitat lluminosa]], pero es pot medir també, per eixemple, l'estat de [[polarisació electromagnètica]]. La variable independent sol ser la [[llongitut d'ona]] de la llum, generalment expressada en submúltiples del metro, encara que algunes voltes puga ser expressada en qualsevol unitat directament proporcional a l'[[energia (física)\|energia]] del fotó, com la [[freqüència (física)\|freqüència]] o els [[electró-volt]]s que mantenen un relació inversa en la llongitut d'ona. S'utilisen espectrómetros en [[espectroscòpia]] per a produir [[llínea espectral\|llínees espectrals]] i medir les seues [[llongitut d'ona\|llongituts d'ona]] e intensitat.

	En general, per les diferents tècniques necessàries per a medir distintes porcions de l'espectre, un instrument concret només operarà sobre una menuda porció d'este camp total. El [[analisador d'espectre]] és un dispositiu electrònic molt semblat per baix de les freqüències òptiques (és dir, [[radiació microones\|microones]] i [[radiofreqüencia]]).		En general, per les diferents tècniques necessàries per a medir distintes porcions de l'espectre, un instrument concret només operarà sobre una menuda porció d'este camp total. L'[[analisador d'espectre]] és un dispositiu electrònic molt semblat per baix de les freqüències òptiques (és dir, [[radiació microones\|microones]] i [[radiofreqüencia]]).

	Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt menut prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els *infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara d'estos.		Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt menut prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos ultavioleta i els infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara d'estos.

	Cal resaltar que cada element té un espectre particular, i que depenent de la seua estructura química alguns reaccionen més ràpit que uns atres, per #lo que alguns espectres d'emissió no requerixen una descàrrega energètica molt gran, mentres que uns atres una major. En 1920, per eixemple el científic Niels Bohr va escriure els seus postulats en base en la descàrrega energètica que li va donar a un àtom d'hidrogen, donant l'idea per a que un espectrómetro fora construit.

			Cal resaltar que cada element té un espectre particular, i que depenent de la seua estructura química alguns reaccionen més ràpit que uns atres, per #lo que alguns espectres d'emissió no requerixen una descàrrega energètica molt gran, mentres que uns atres una major. En [[1920]], per eixemple el científic Niels Bohr va escriure els seus postulats en base en la descàrrega energètica que li va donar a un àtom d'hidrogen, donant l'idea per a que un espectrómetro fora construit.

			[[Categoria:Física]]
	[[Categoria:Instruments òptics]]		[[Categoria:Instruments òptics]]
	[[Categoria:Instruments de medició en química]]		[[Categoria:Instruments de medició en química]]

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: «Espectrómetro. El '''espectrómetro''', '''espectrofotómetro''' o '''espectrógraf''', és un aparat capaç d'analisar el ...»

2016-11-14T09:07:15Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Espectrómetro. El '''espectrómetro''', '''espectrofotómetro''' o '''espectrógraf''', és un aparat capaç d'analisar el ...»

Pàgina nova

[[Archiu:Spektrometr.jpg|thumb|Espectrómetro.]]

El '''espectrómetro''', '''espectrofotómetro''' o '''espectrógraf''', és un aparat capaç d'analisar el [[espectre de freqüències]] característic d'un moviment ondulatori. S'aplica a diferents instruments que operen sobre un ampli camp de llongituts d'ona.

Un '''espectrómetro òptic''' o '''espectroscopi''', és un instrument que servix per a medir les propietats de la [[llum]] en una determinada porció del [[espectre electromagnètic]]. La variable que es medix generalment és la [[intensitat lluminosa]], pero es pot medir també, per eixemple, l'estat de [[polarisació electromagnètica]]. La variable independent sol ser la [[llongitut d'ona]] de la llum, generalment expressada en submúltiples del metro, encara que algunes voltes puga ser expressada en qualsevol unitat directament proporcional a la [[energia (física)|energia]] del fotó, com la [[freqüència (física)|freqüència]] o els [[electró-volt]]s que mantenen un relació inversa en la llongitut d'ona. S'utilisen espectrómetros en [[espectroscòpia]] per a produir [[llínea espectral|llínees espectrals]] i medir les seues [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]] i #intensitat.

En general, per les diferents tècniques necessàries per a medir distintes porcions de l'espectre, un instrument concret només operarà sobre una menuda porció d'este camp total. El [[analisador d'espectre]] és un dispositiu electrònic molt semblat per baix de les freqüències òptiques (és dir, [[radiació microones|microones]] i [[radiofreqüencia]]).

Esta ferramenta pot usar per a vore els espectres d'emissió generats pels elements al *absorver o emetre fotons energètics. De les freqüències d'ona, un molt menut prisma és visible a l'ull humà, entre els rajos *ultavioleta i els *infrarojos; l'espectrómetro dona una visió més clara d'estos.

Cal resaltar que cada element té un espectre particular, i que depenent de la seua estructura química alguns reaccionen més ràpit que uns atres, per #lo que alguns espectres d'emissió no requerixen una descàrrega energètica molt gran, mentres que uns atres una major. En 1920, per eixemple el científic Niels Bohr va escriure els seus postulats en base en la descàrrega energètica que li va donar a un àtom d'hidrogen, donant l'idea per a que un espectrómetro fora construit.

[[Categoria:Instruments òptics]]
[[Categoria:Instruments de medició en química]]
[[Categoria:Espectroscòpia]]
[[Categoria:Instruments astronòmics]]

{{Traduït de|es|Espectrómetro}}