Espanya en la Segona Guerra Mundial - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'

2022-06-23T19:12:01Z

Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 23 jun 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	== Política exterior franquista entre 1939 i 1945 ==		== Política exterior franquista entre 1939 i 1945 ==
	{{AP\|Política exterior franquista durant la Segona Guerra Mundial}}		{{AP\|Política exterior franquista durant la Segona Guerra Mundial}}
	El [[1 d'abril]] de [[1939]] va acabar la [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Francisco Franco]] es va convertir en Cap de l'Estat del [[franquisme\|nou règim]] en [[Espanya]]. A penes mig any despuix, [[Adolf Hitler]] desencadena la [[Invasió de Polònia de 1939\|ofensiva sobre Polònia]] que produirà l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]]. Front a això, Franco, que governa una nació en ruïnes i en encara enfrontaments entre forces de seguritat i guerrillers, té tres opcions: situar-se com a enemic de [[~~Alemània~~ nazi\|~~Alemània~~]] o [[Itàlia fasciste\|Itàlia]], cosa que no va voler fer, ya que té gran afinitat política i ideològica en els governs d'eixos països, que ademés varen colaborar de forma important en la seua victòria en la Guerra Civil. Tampoc pot situar-se com a enemic de les potències occidentals aliades, en estar rodejat de [[França]] i les seues colónies i tindre [[Gran Bretanya]] una poderosa flota que podria impondre un bloqueig. No li queda més remei que impondre la neutralitat, coincidint en la mateixa posició que va mantindre [[Espanya en la Primera Guerra Mundial]].		El [[1 d'abril]] de [[1939]] va acabar la [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Francisco Franco]] es va convertir en Cap de l'Estat del [[franquisme\|nou règim]] en [[Espanya]]. A penes mig any despuix, [[Adolf Hitler]] desencadena la [[Invasió de Polònia de 1939\|ofensiva sobre Polònia]] que produirà l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]]. Front a això, Franco, que governa una nació en ruïnes i en encara enfrontaments entre forces de seguritat i guerrillers, té tres opcions: situar-se com a enemic de [[Alemanya nazi\|Alemanya]] o [[Itàlia fasciste\|Itàlia]], cosa que no va voler fer, ya que té gran afinitat política i ideològica en els governs d'eixos països, que ademés varen colaborar de forma important en la seua victòria en la Guerra Civil. Tampoc pot situar-se com a enemic de les potències occidentals aliades, en estar rodejat de [[França]] i les seues colónies i tindre [[Gran Bretanya]] una poderosa flota que podria impondre un bloqueig. No li queda més remei que impondre la neutralitat, coincidint en la mateixa posició que va mantindre [[Espanya en la Primera Guerra Mundial]].
	Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia mantengut neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna.		Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia mantengut neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna.

Jose2 en 10:05 22 feb 2019

2019-02-22T10:05:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:05 22 feb 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Second World War Europe.png\|400px\|thumb\|Europa en iniciar-se la guerra en 1939.]]		[[Archiu:Second World War Europe.png\|400px\|thumb\|Europa en iniciar-se la guerra en l'any [[1939]]]]
	Oficialment i durant tot el conflicte la postura espanyola va ser de [[neutralitat]] o no beligerància activa. No obstant, en abdós bandos, va haver participació de soldats espanyols en la lluita.		Oficialment i durant tot el conflicte la postura espanyola va ser de [[neutralitat]] o no beligerància activa. No obstant, en abdós bandos, va haver participació de soldats espanyols en la lluita.

Jose2: Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

2018-03-25T11:20:38Z

Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 25 març 2018
Llínea 4:		Llínea 4:
	== Política exterior franquista entre 1939 i 1945 ==		== Política exterior franquista entre 1939 i 1945 ==
	{{AP\|Política exterior franquista durant la Segona Guerra Mundial}}		{{AP\|Política exterior franquista durant la Segona Guerra Mundial}}
	El [[1 d'abril]] de [[1939]] va acabar la [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Francisco Franco]] es va convertir en Cap de l'Estat del [[franquisme\|nou règim]] en [[Espanya]]. A penes mig any despuix, [[Adolf Hitler]] desencadena la [[Invasió de Polònia de 1939\|ofensiva sobre Polònia]] que produirà l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]]. Front a això, Franco, que governa una nació en ruïnes i en encara enfrontaments entre forces de seguritat i guerrillers, té tres opcions: situar-se com a enemic de [[Alemània nazi\|Alemània]] o [[Itàlia fasciste\|Itàlia]], cosa que no va voler fer, ya que té gran afinitat política i ideològica en els governs d'eixos ~~paisos~~, que ademés varen colaborar de forma important en la seua victòria en la Guerra Civil. Tampoc pot situar-se com a enemic de les potències occidentals aliades, en estar rodejat de [[França]] i les seues colónies i tindre [[Gran Bretanya]] una poderosa flota que podria impondre un bloqueig. No li queda més remei que impondre la neutralitat, coincidint en la mateixa posició que va mantindre [[Espanya en la Primera Guerra Mundial]].		El [[1 d'abril]] de [[1939]] va acabar la [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Francisco Franco]] es va convertir en Cap de l'Estat del [[franquisme\|nou règim]] en [[Espanya]]. A penes mig any despuix, [[Adolf Hitler]] desencadena la [[Invasió de Polònia de 1939\|ofensiva sobre Polònia]] que produirà l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]]. Front a això, Franco, que governa una nació en ruïnes i en encara enfrontaments entre forces de seguritat i guerrillers, té tres opcions: situar-se com a enemic de [[Alemània nazi\|Alemània]] o [[Itàlia fasciste\|Itàlia]], cosa que no va voler fer, ya que té gran afinitat política i ideològica en els governs d'eixos països, que ademés varen colaborar de forma important en la seua victòria en la Guerra Civil. Tampoc pot situar-se com a enemic de les potències occidentals aliades, en estar rodejat de [[França]] i les seues colónies i tindre [[Gran Bretanya]] una poderosa flota que podria impondre un bloqueig. No li queda més remei que impondre la neutralitat, coincidint en la mateixa posició que va mantindre [[Espanya en la Primera Guerra Mundial]].
	Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia mantengut neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna.		Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia mantengut neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna.

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T13:40:06Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 13:40 22 feb 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	{{AP\|Política exterior franquista durant la Segona Guerra Mundial}}		{{AP\|Política exterior franquista durant la Segona Guerra Mundial}}
	El [[1 d'abril]] de [[1939]] va acabar la [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Francisco Franco]] es va convertir en Cap de l'Estat del [[franquisme\|nou règim]] en [[Espanya]]. A penes mig any despuix, [[Adolf Hitler]] desencadena la [[Invasió de Polònia de 1939\|ofensiva sobre Polònia]] que produirà l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]]. Front a això, Franco, que governa una nació en ruïnes i en encara enfrontaments entre forces de seguritat i guerrillers, té tres opcions: situar-se com a enemic de [[Alemània nazi\|Alemània]] o [[Itàlia fasciste\|Itàlia]], cosa que no va voler fer, ya que té gran afinitat política i ideològica en els governs d'eixos paisos, que ademés varen colaborar de forma important en la seua victòria en la Guerra Civil. Tampoc pot situar-se com a enemic de les potències occidentals aliades, en estar rodejat de [[França]] i les seues colónies i tindre [[Gran Bretanya]] una poderosa flota que podria impondre un bloqueig. No li queda més remei que impondre la neutralitat, coincidint en la mateixa posició que va mantindre [[Espanya en la Primera Guerra Mundial]].		El [[1 d'abril]] de [[1939]] va acabar la [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Francisco Franco]] es va convertir en Cap de l'Estat del [[franquisme\|nou règim]] en [[Espanya]]. A penes mig any despuix, [[Adolf Hitler]] desencadena la [[Invasió de Polònia de 1939\|ofensiva sobre Polònia]] que produirà l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]]. Front a això, Franco, que governa una nació en ruïnes i en encara enfrontaments entre forces de seguritat i guerrillers, té tres opcions: situar-se com a enemic de [[Alemània nazi\|Alemània]] o [[Itàlia fasciste\|Itàlia]], cosa que no va voler fer, ya que té gran afinitat política i ideològica en els governs d'eixos paisos, que ademés varen colaborar de forma important en la seua victòria en la Guerra Civil. Tampoc pot situar-se com a enemic de les potències occidentals aliades, en estar rodejat de [[França]] i les seues colónies i tindre [[Gran Bretanya]] una poderosa flota que podria impondre un bloqueig. No li queda més remei que impondre la neutralitat, coincidint en la mateixa posició que va mantindre [[Espanya en la Primera Guerra Mundial]].
	Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia ~~mantingut~~ neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna.		Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia mantengut neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna.

	No obstant, despuix de l'entrada en guerra d'[[Itàlia]] el [[10 de juny]] de [[1940]], Franco va canviar la seua posició de 'neutralitat' a una atra de 'no beligerància' el [[12 de juny]] de 1940.		No obstant, despuix de l'entrada en guerra d'[[Itàlia]] el [[10 de juny]] de [[1940]], Franco va canviar la seua posició de 'neutralitat' a una atra de 'no beligerància' el [[12 de juny]] de 1940.

Jose2 en 10:17 12 gin 2017

2017-01-12T10:17:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:17 12 gin 2017
Llínea 15:		Llínea 15:
	* Artícul: Rafael Rodrigo Fernández [http://www.guerracivil1936.com/web/index.php?option=com_content&task=view&id=348&itemid=108 "L'Eixèrcit Espanyol durant la Segona Guerra Mundial"]		* Artícul: Rafael Rodrigo Fernández [http://www.guerracivil1936.com/web/index.php?option=com_content&task=view&id=348&itemid=108 "L'Eixèrcit Espanyol durant la Segona Guerra Mundial"]
	* [http://cultura.elpais.com/cultura/2013/06/01/actualidad/1370105485_283805.html "''General Varela (2 millons)''. Aixina va evitar Gran Bretanya que Espanya entrara en l'II Guerra Mundial", ''El País'', 2 de juny de 2013]		* [http://cultura.elpais.com/cultura/2013/06/01/actualidad/1370105485_283805.html "''General Varela (2 millons)''. Aixina va evitar Gran Bretanya que Espanya entrara en l'II Guerra Mundial", ''El País'', 2 de juny de 2013]


	[[Categoria:Wehrmacht]]		[[Categoria:Wehrmacht]]
	[[Categoria:Espanya en la Segona Guerra Mundial\| ]]		[[Categoria:Espanya en la Segona Guerra Mundial\| ]]

Jose2 en 10:35 20 oct 2016

2016-10-20T10:35:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:35 20 oct 2016
Llínea 7:		Llínea 7:
	Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia mantingut neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna.		Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia mantingut neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna.

	No obstant, despuix de l'entrada en guerra d'Itàlia el 10 de juny de 1940, Franco va canviar la seua posició de 'neutralitat' a una atra de 'no beligerància' el 12 de juny de 1940.		No obstant, despuix de l'entrada en guerra d'[[Itàlia]] el [[10 de juny]] de [[1940]], Franco va canviar la seua posició de 'neutralitat' a una atra de 'no beligerància' el [[12 de juny]] de 1940.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Europa en iniciar-se la guerra en 1939. Oficialment i durant tot el conflicte la postura espanyola va ser de...»

2016-10-20T10:18:50Z

Pàgina nova, en el contingut: «400px|thumb|Europa en iniciar-se la guerra en 1939. Oficialment i durant tot el conflicte la postura espanyola va ser de...»

Pàgina nova

[[Archiu:Second World War Europe.png|400px|thumb|Europa en iniciar-se la guerra en 1939.]]
Oficialment i durant tot el conflicte la postura espanyola va ser de [[neutralitat]] o no beligerància activa. No obstant, en abdós bandos, va haver participació de soldats espanyols en la lluita.

== Política exterior franquista entre 1939 i 1945 ==
{{AP|Política exterior franquista durant la Segona Guerra Mundial}}
El [[1 d'abril]] de [[1939]] va acabar la [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Francisco Franco]] es va convertir en Cap de l'Estat del [[franquisme|nou règim]] en [[Espanya]]. A penes mig any despuix, [[Adolf Hitler]] desencadena la [[Invasió de Polònia de 1939|ofensiva sobre Polònia]] que produirà l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]]. Front a això, Franco, que governa una nació en ruïnes i en encara enfrontaments entre forces de seguritat i guerrillers, té tres opcions: situar-se com a enemic de [[Alemània nazi|Alemània]] o [[Itàlia fasciste|Itàlia]], cosa que no va voler fer, ya que té gran afinitat política i ideològica en els governs d'eixos paisos, que ademés varen colaborar de forma important en la seua victòria en la Guerra Civil. Tampoc pot situar-se com a enemic de les potències occidentals aliades, en estar rodejat de [[França]] i les seues colónies i tindre [[Gran Bretanya]] una poderosa flota que podria impondre un bloqueig. No li queda més remei que impondre la neutralitat, coincidint en la mateixa posició que va mantindre [[Espanya en la Primera Guerra Mundial]].
Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia mantingut neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna.

No obstant, despuix de l'entrada en guerra d'Itàlia el 10 de juny de 1940, Franco va canviar la seua posició de 'neutralitat' a una atra de 'no beligerància' el 12 de juny de 1940.

== Enllaços externs ==
* [http://www.nevasport.com/reportajes/articulos_detalle.php?id_articulos=502 Esquiadors espanyols en la segona guerra mundial]
* Artícul: [http://www.belliludi.com/azul.html Espanyols combatent pel III Reich].
* Artícul: [http://www.belliludi.com/azul2.html Espanyols combatent contra l'III Reich].
* Artícul: Rafael Rodrigo Fernández [http://www.guerracivil1936.com/web/index.php?option=com_content&task=view&id=348&itemid=108 "L'Eixèrcit Espanyol durant la Segona Guerra Mundial"]
* [http://cultura.elpais.com/cultura/2013/06/01/actualidad/1370105485_283805.html "''General Varela (2 millons)''. Aixina va evitar Gran Bretanya que Espanya entrara en l'II Guerra Mundial", ''El País'', 2 de juny de 2013]

[[Categoria:Wehrmacht]]
[[Categoria:Espanya en la Segona Guerra Mundial| ]]