Esopo - Historial de revisions

Jose2: /* Referències */

2024-12-27T13:01:33Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 13:01 27 dec 2024
Llínea 81:		Llínea 81:

	== Referències ==		== Referències ==
	* Heródoto: Historias, II, 134
	* Aristófanes: Las avispas, 1.445		* Aristófanes: Las avispas, 1.445
	* Aristóteles: Retórica, II, 20		* Aristóteles: Retórica, II, 20
			* Gayo Julio Fedro: Fábulas, III, prólogo
			* Heródoto: Historias, II, 134
	* Platón: Fedón, 61 B		* Platón: Fedón, 61 B
	* [https://institucional.us.es/revistas/habis/36/17%20ruiz%20montero.pdf Ruiz-Montero, Consuelo y Sánchez Alacid, María Dolores. ''Estructura de la Vida de Esopo: análisis funcional'', Habis, 36, (2005), págs. 243-252]		* [https://institucional.us.es/revistas/habis/36/17%20ruiz%20montero.pdf Ruiz-Montero, Consuelo y Sánchez Alacid, María Dolores. ''Estructura de la Vida de Esopo: análisis funcional'', Habis, 36, (2005), págs. 243-252]

Jose2 en 13:00 27 dec 2024

2024-12-27T13:00:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:00 27 dec 2024
Llínea 79:		Llínea 79:

	{{Cita\|L'unió fa la força.\|Esopo}}		{{Cita\|L'unió fa la força.\|Esopo}}

			== Referències ==
			* Heródoto: Historias, II, 134
			* Aristófanes: Las avispas, 1.445
			* Aristóteles: Retórica, II, 20
			* Platón: Fedón, 61 B
			* [https://institucional.us.es/revistas/habis/36/17%20ruiz%20montero.pdf Ruiz-Montero, Consuelo y Sánchez Alacid, María Dolores. ''Estructura de la Vida de Esopo: análisis funcional'', Habis, 36, (2005), págs. 243-252]
			* Plutarco: Obras morales y de costumbres, pág. 182, nota 46 de Manuela García Valdés, Madrid: Akal (1987), ISBN 84-7600-188-5

			== Bibliografia ==
			* Esopo / Babrio (2003). Fábulas de Esopo; Vida de Esopo/ Fábulas de Babrio. Gredos. Madrid. ISBN 978-84-249-3499-6
			* Carlos García Gual. «Estudios ofrecidos a Emilio Alarcon Llorach. La fábula esópica: estructura e ideología de un género popular.»
			* Cf. Francisco Martín García y Alfredo Róspide López, "Introducción" a Fábulas esópicas. Madrid: Alba S. A., 1989
			* Martínez Jiménez, José Antonio; Muñoz Marquina, Francisco; Sarrión Mora, Miguel Ángel (2011). «La narración (II). El narrador». Lengua Castellana y Literatura (Akal edición). Madrid: Akal Sociedad Anónima. p. 160. ISBN 9788446033677

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 12:55 27 dec 2024

2024-12-27T12:55:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:55 27 dec 2024
Llínea 10:		Llínea 10:

	Sobre la seua ubicació cronològica, sol haver coincidència en que vixqué entorn al [[Sigle VIII a. C.\|sigle VII]] i [[sigle VI a. C.]]: Heródoto ho fa contemporàneu del rei Amasis ([[570 a. C.]]-[[526 a. C.]]); Heraclio de Ponto, comentariste d'Aristófanes, ho ubica cap al [[540 a. C.]], mentres que, per a Fedro, hauria segut contemporàneu de Pisístrato (ca. [[606 a. C.\|606]]-[[527 a. C.]]). La [[Suda]] situa el punt central de la seua vida en la 40.ª Olimpiada (any [[620 a. C.]]) i la seua mort en la 54.ª ([[564 a. C.]]).		Sobre la seua ubicació cronològica, sol haver coincidència en que vixqué entorn al [[Sigle VIII a. C.\|sigle VII]] i [[sigle VI a. C.]]: Heródoto ho fa contemporàneu del rei Amasis ([[570 a. C.]]-[[526 a. C.]]); Heraclio de Ponto, comentariste d'Aristófanes, ho ubica cap al [[540 a. C.]], mentres que, per a Fedro, hauria segut contemporàneu de Pisístrato (ca. [[606 a. C.\|606]]-[[527 a. C.]]). La [[Suda]] situa el punt central de la seua vida en la 40.ª Olimpiada (any [[620 a. C.]]) i la seua mort en la 54.ª ([[564 a. C.]]).

			[[File:Aesopnurembergchronicle.jpg\|thumb\|250px\|Esopo según Les Cròniques de Núremberg]]

	Diversos autors situen en diferents llocs el seu naiximent: Heraclio de Ponto ho menciona com una persona natural de Tràcia; Calímaco diu que era de Sardes; Fedro, en les seues Faules, ubica el lloc d'orige d'Esopo en la regió de Frigia, de la mateixa manera que Aulo Gelio; Planudes, per la seua banda, situa el naiximent d'Esopo en Amorio, també en Frigia. Segons la Suda, hi havia diversos llocs que es consideraven com la pàtria d'Esopo: Sardes, Samos, Mesembria (en Tràcia) i Cotiea (en Frigia).		Diversos autors situen en diferents llocs el seu naiximent: Heraclio de Ponto ho menciona com una persona natural de Tràcia; Calímaco diu que era de Sardes; Fedro, en les seues Faules, ubica el lloc d'orige d'Esopo en la regió de Frigia, de la mateixa manera que Aulo Gelio; Planudes, per la seua banda, situa el naiximent d'Esopo en Amorio, també en Frigia. Segons la Suda, hi havia diversos llocs que es consideraven com la pàtria d'Esopo: Sardes, Samos, Mesembria (en Tràcia) i Cotiea (en Frigia).

	~~[[File:Aesopnurembergchronicle.jpg\|thumb\|250px\|Esopo según Les Cròniques de Núremberg]]~~

	Diverses fonts senyalen que fon esclau de Janto i posteriorment lliberat de Yadmon o Idmon. Va compartir esclavitut en la cortesana Rodopis. Despuix de ser lliberat, Esopo estigué al servici del rei Creso de Lidia.		Diverses fonts senyalen que fon esclau de Janto i posteriorment lliberat de Yadmon o Idmon. Va compartir esclavitut en la cortesana Rodopis. Despuix de ser lliberat, Esopo estigué al servici del rei Creso de Lidia.

Jose2: /* Biografia */

2024-12-27T12:55:12Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:55 27 dec 2024
Llínea 12:		Llínea 12:

	Diversos autors situen en diferents llocs el seu naiximent: Heraclio de Ponto ho menciona com una persona natural de Tràcia; Calímaco diu que era de Sardes; Fedro, en les seues Faules, ubica el lloc d'orige d'Esopo en la regió de Frigia, de la mateixa manera que Aulo Gelio; Planudes, per la seua banda, situa el naiximent d'Esopo en Amorio, també en Frigia. Segons la Suda, hi havia diversos llocs que es consideraven com la pàtria d'Esopo: Sardes, Samos, Mesembria (en Tràcia) i Cotiea (en Frigia).		Diversos autors situen en diferents llocs el seu naiximent: Heraclio de Ponto ho menciona com una persona natural de Tràcia; Calímaco diu que era de Sardes; Fedro, en les seues Faules, ubica el lloc d'orige d'Esopo en la regió de Frigia, de la mateixa manera que Aulo Gelio; Planudes, per la seua banda, situa el naiximent d'Esopo en Amorio, també en Frigia. Segons la Suda, hi havia diversos llocs que es consideraven com la pàtria d'Esopo: Sardes, Samos, Mesembria (en Tràcia) i Cotiea (en Frigia).

			[[File:Aesopnurembergchronicle.jpg\|thumb\|250px\|Esopo según Les Cròniques de Núremberg]]

	Diverses fonts senyalen que fon esclau de Janto i posteriorment lliberat de Yadmon o Idmon. Va compartir esclavitut en la cortesana Rodopis. Despuix de ser lliberat, Esopo estigué al servici del rei Creso de Lidia.		Diverses fonts senyalen que fon esclau de Janto i posteriorment lliberat de Yadmon o Idmon. Va compartir esclavitut en la cortesana Rodopis. Despuix de ser lliberat, Esopo estigué al servici del rei Creso de Lidia.

Jose2: /* Obra */

2024-12-27T12:53:42Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 12:53 27 dec 2024
Llínea 28:		Llínea 28:

	== Obra ==		== Obra ==
			[[File:Aesopus - Aesopus moralisatus, circa 1485 - 2950804 Scan00010.tif\|thumb\|250px\|Aesopus moralisatus]]

	Selecció de les més conegudes faules d'Esopo:		Selecció de les més conegudes faules d'Esopo:

Jose2 en 12:52 27 dec 2024

2024-12-27T12:52:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:52 27 dec 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Esopo''' ([[Mesembria]], [[Bulgària]], 600 a. C. - [[Delfos]], [[Grècia]], 564 a. C.), fon un escritor, [[Faula\|fauliste]] de l'[[Antiga Grècia]].		[[File:Aesop pushkin01.jpg\|thumb\|250px\|Estàtua d'Esopo]]

			'''Esopo''' ([[Mesembria]], [[Bulgària]], [[600 a. C.]] - † [[Delfos]], [[Grècia]], [[564 a. C.]]), fon un escritor, [[Faula\|fauliste]] de l'[[Antiga Grècia]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 5:		Llínea 7:
	En l'Época Clàssica la seua figura gojava de gran popularitat, pero es va vore rodejada d'elements llegendaris que fan difícil establir de manera precisa qualsevol senya segura sobre la seua biografia.		En l'Época Clàssica la seua figura gojava de gran popularitat, pero es va vore rodejada d'elements llegendaris que fan difícil establir de manera precisa qualsevol senya segura sobre la seua biografia.

	La primera referència que es coneix sobre Esopo és una ceràmica de figures roges datada entorn a l'any 470 a. C.; en ella, es veu a Esopo parlant en una rabosa. En fonts lliteràries de la Grècia clàssica, apareix citat per [[Heródoto]], [[Aristòfanes]], [[Aristòtil]] i [[Plató]]. Est últim diu que [[Sócrates]] se sabia de memòria els apòlecs d'Esopo i els versificaba. Cap al sigle I s'estima que va sorgir una biografia novelada d'autor anònim titulada ''Vida d'Esopo'', i molt més tart, en época medieval, Màxim Planudes va elaborar una atra ''Vida d'Esopo'', repleta d'elements folklòrics i llegendaris.		La primera referència que es coneix sobre Esopo és una ceràmica de figures roges datada entorn a l'any [[470 a. C.]]; en ella, es veu a Esopo parlant en una rabosa. En fonts lliteràries de la Grècia clàssica, apareix citat per [[Heródoto]], [[Aristòfanes]], [[Aristòtil]] i [[Plató]]. Est últim diu que [[Sócrates]] se sabia de memòria els apòlecs d'Esopo i els versificaba. Cap al [[sigle I]] s'estima que va sorgir una biografia novelada d'autor anònim titulada ''Vida d'Esopo'', i molt més tart, en época medieval, Màxim Planudes va elaborar una atra ''Vida d'Esopo'', repleta d'elements folklòrics i llegendaris.

	Sobre la seua ubicació cronològica, sol haver coincidència en que vixqué entorn al sigle VII i sigle VI a. C.: Heródoto ho fa contemporàneu del rei Amasis (570 a. C.-526 a. C.); Heraclio de Ponto, comentariste d'Aristófanes, ho ubica cap al 540 a. C., mentres que, per a Fedro, hauria segut contemporàneu de Pisístrato (ca. 606-527 a. C.). La [[Suda]] situa el punt central de la seua vida en la 40.ª Olimpiada (any 620 a. C.) i la seua mort en la 54.ª (564 a. C.).		Sobre la seua ubicació cronològica, sol haver coincidència en que vixqué entorn al [[Sigle VIII a. C.\|sigle VII]] i [[sigle VI a. C.]]: Heródoto ho fa contemporàneu del rei Amasis ([[570 a. C.]]-[[526 a. C.]]); Heraclio de Ponto, comentariste d'Aristófanes, ho ubica cap al [[540 a. C.]], mentres que, per a Fedro, hauria segut contemporàneu de Pisístrato (ca. [[606 a. C.\|606]]-[[527 a. C.]]). La [[Suda]] situa el punt central de la seua vida en la 40.ª Olimpiada (any [[620 a. C.]]) i la seua mort en la 54.ª ([[564 a. C.]]).

	Diversos autors situen en diferents llocs el seu naiximent: Heraclio de Ponto ho menciona com una persona natural de Tràcia; Calímaco diu que era de Sardes; Fedro, en les seues Faules, ubica el lloc d'orige d'Esopo en la regió de Frigia, de la mateixa manera que Aulo Gelio; Planudes, per la seua banda, situa el naiximent d'Esopo en Amorio, també en Frigia. Segons la Suda, hi havia diversos llocs que es consideraven com la pàtria d'Esopo: Sardes, Samos, Mesembria (en Tràcia) i Cotiea (en Frigia).		Diversos autors situen en diferents llocs el seu naiximent: Heraclio de Ponto ho menciona com una persona natural de Tràcia; Calímaco diu que era de Sardes; Fedro, en les seues Faules, ubica el lloc d'orige d'Esopo en la regió de Frigia, de la mateixa manera que Aulo Gelio; Planudes, per la seua banda, situa el naiximent d'Esopo en Amorio, també en Frigia. Segons la Suda, hi havia diversos llocs que es consideraven com la pàtria d'Esopo: Sardes, Samos, Mesembria (en Tràcia) i Cotiea (en Frigia).
Llínea 19:		Llínea 21:
	== Faules ==		== Faules ==

	Les [[Faula\|faules]] d'Esopo tenen el seu orige en l'época arcaica. Varen ser recopilades en el sigle IV a. C. per Demetrio de Falero, pero eixa recopilació es va perdre. La principal colecció de faules atribuïdes a Esopo, en la que es basen moltes edicions modernes, és la nomenada Augustana, anònima, que alguns autors daten en el sigle I o II i uns atres en el sigle V, i es complementa en atres dos coleccions anònimes: la Vindobonense, del sigle VI, i la Accursiana, provablement del sigle IX.		Les [[Faula\|faules]] d'Esopo tenen el seu orige en l'época arcaica. Varen ser recopilades en el [[sigle IV a. C.]] per Demetrio de Falero, pero eixa recopilació es va perdre. La principal colecció de faules atribuïdes a Esopo, en la que es basen moltes edicions modernes, és la nomenada Augustana, anònima, que alguns autors daten en el [[sigle I]] o [[Sigle II\|II]] i uns atres en el [[sigle V]], i es complementa en atres dos coleccions anònimes: la Vindobonense, del [[sigle VI]], i la Accursiana, provablement del [[sigle IX]].

	Les faules d'Esopo foren adaptades per autors com Fedro i Babrio, en época romana; [[Jean de la Fontaine]], en el [[sigle XVII]] i [[Félix María Samaniego]], en el [[sigle XVIII]].		Les faules d'Esopo foren adaptades per autors com Fedro i Babrio, en época romana; [[Jean de la Fontaine]], en el [[sigle XVII]] i [[Félix María Samaniego]], en el [[sigle XVIII]].
Llínea 76:		Llínea 78:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Ancient bust thought to depict Aesop, Villa Albani, Rome}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Esopo Esopo en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Esopo Esopo en Wikipedia]

Xavier en 18:26 13 dec 2024

2024-12-13T18:26:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:26 13 dec 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Esopo''' ([[Mesembria]], [[Bulgària]], 600 a. C. - [[Delfos]], [[Grècia]], 564 a. C.), fon un escritor, fauliste de l'Antiga Grècia.		'''Esopo''' ([[Mesembria]], [[Bulgària]], 600 a. C. - [[Delfos]], [[Grècia]], 564 a. C.), fon un escritor, [[Faula\|fauliste]] de l'[[Antiga Grècia]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 18:26 13 dec 2024

2024-12-13T18:26:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:26 13 dec 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Esopo''' ([[Mesembria]], [[Bulgària]], 600 a. C. - [[Delfos]], [[Grècia]], 564 a. C.), fon un fauliste de l'Antiga Grècia.		'''Esopo''' ([[Mesembria]], [[Bulgària]], 600 a. C. - [[Delfos]], [[Grècia]], 564 a. C.), fon un escritor, fauliste de l'Antiga Grècia.

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 78:		Llínea 78:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Esopo Esopo en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Esopo Esopo en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Faules]]
			[[Categoria:Antiga Grècia]]

Xavier en 18:24 13 dec 2024

2024-12-13T18:24:12Z

@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 Taciano cita una famosa estàtua d'Esopo realisada per Aristodemo. Una atra estàtua seua fon realisada per Lisipo, que alguns estudiosos han posat en relació en un bust de Vila Albani d'época romana.
 == Obra ==
-(Secció per completar)
+Selecció de les més conegudes faules d'Esopo:
 == Cites ==

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Esopo''' (Mesembria, Bulgària, 600 a. C. - Delfos, Grècia, 564 a. C.), fon un fauliste de l'Antiga Grècia. == Biografia == En l'Época…»

2024-12-13T16:21:43Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Esopo''' (Mesembria, Bulgària, 600 a. C. - Delfos, Grècia, 564 a. C.), fon un fauliste de l'Antiga Grècia. == Biografia == En l'Época…»

Pàgina nova

'''Esopo''' ([[Mesembria]], [[Bulgària]], 600 a. C. - [[Delfos]], [[Grècia]], 564 a. C.), fon un fauliste de l'Antiga Grècia.

== Biografia ==

En l'Época Clàssica la seua figura gojava de gran popularitat, pero es va vore rodejada d'elements llegendaris que fan difícil establir de manera precisa qualsevol senya segura sobre la seua biografia.

La primera referència que es coneix sobre Esopo és una ceràmica de figures roges datada entorn a l'any 470 a. C.; en ella, es veu a Esopo parlant en una rabosa. En fonts lliteràries de la Grècia clàssica, apareix citat per [[Heródoto]], [[Aristòfanes]], [[Aristòtil]] i [[Plató]]. Est últim diu que [[Sócrates]] se sabia de memòria els apòlecs d'Esopo i els versificaba. Cap al sigle I s'estima que va sorgir una biografia novelada d'autor anònim titulada ''Vida d'Esopo'', i molt més tart, en época medieval, Màxim Planudes va elaborar una atra ''Vida d'Esopo'', repleta d'elements folklòrics i llegendaris.

Sobre la seua ubicació cronològica, sol haver coincidència en que vixqué entorn al sigle VII i sigle VI a. C.: Heródoto ho fa contemporàneu del rei Amasis (570 a. C.-526 a. C.); Heraclio de Ponto, comentariste d'Aristófanes, ho ubica cap al 540 a. C., mentres que, per a Fedro, hauria segut contemporàneu de Pisístrato (ca. 606-527 a. C.). La [[Suda]] situa el punt central de la seua vida en la 40.ª Olimpiada (any 620 a. C.) i la seua mort en la 54.ª (564 a. C.).

Diversos autors situen en diferents llocs el seu naiximent: Heraclio de Ponto ho menciona com una persona natural de Tràcia; Calímaco diu que era de Sardes; Fedro, en les seues Faules, ubica el lloc d'orige d'Esopo en la regió de Frigia, de la mateixa manera que Aulo Gelio; Planudes, per la seua banda, situa el naiximent d'Esopo en Amorio, també en Frigia. Segons la Suda, hi havia diversos llocs que es consideraven com la pàtria d'Esopo: Sardes, Samos, Mesembria (en Tràcia) i Cotiea (en Frigia).

Diverses fonts senyalen que fon esclau de Janto i posteriorment lliberat de Yadmon o Idmon. Va compartir esclavitut en la cortesana Rodopis. Despuix de ser lliberat, Esopo estigué al servici del rei Creso de Lidia.

La tradició senyala que aplegà a Delfos en una gran cantitat de riquees de part del rei Creso per a fer ofrenes a [[Apolo]] i per a distribuir una part entre els habitants del lloc pero, despuix d'una disputa en els delfios, va decidir fer únicament el sacrifici a Apolo i va reenviar el restant de les riquees a Sardes, per a reintegrar-li-les a Creso. Llavors Esopo fon acusat pels delfios de sacrilegi i va morir despenyat des de les roques Fedríadas o des de la roca Hiampea. Com l'acusació resultà ser falsa, els delfios varen voler compensar econòmicament a qui tinguera dret, per a calmar la còlera d'Apolo. Fon un net de Yadmon, a qui Esopo hauria servit com a esclau, el que es va presentar a cobrar l'indemnisació.

Taciano cita una famosa estàtua d'Esopo realisada per Aristodemo. Una atra estàtua seua fon realisada per Lisipo, que alguns estudiosos han posat en relació en un bust de Vila Albani d'época romana.

== Obra ==

(Secció per completar)

== Cites ==

{{Cita|L'unió fa la força.|Esopo}}

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Esopo Esopo en Wikipedia]